PREPARACIO FILOSOFIA SELECTIVITAT / ANY 2020/21 PDF

Title PREPARACIO FILOSOFIA SELECTIVITAT / ANY 2020/21
Course Antropologia Filosofia
Institution Universitat de Barcelona
Pages 31
File Size 656.3 KB
File Type PDF
Total Downloads 397
Total Views 432

Summary

[Nombre de la empresa] [Dirección de la compañía]0ÍNDEX - PLATÓ............................................................................................................................................................. METAFÍSICA........................................................................


Description

[Nombre de la empresa] [Dirección de la compañía]

0

ÍNDEX PLATÓ.............................................................................................................................................................2 METAFÍSICA................................................................................................................................................2 CONCEPCIÓ DEL CONEIXEMENT (GNOSEOLOGIA)....................................................................................3 ANTROPOLOGIA.........................................................................................................................................4 ÈTICA..........................................................................................................................................................4 DESCARTES.....................................................................................................................................................7 CONTEXT....................................................................................................................................................7 CONCEPCIÓ DEL CONEIXEMENT................................................................................................................7 LES TRES SUBSTÀNCIES..............................................................................................................................8 RELACIÓ ENTRE EL COS I L’ÀNIMA..............................................................................................................9 JOHN LOCKE.................................................................................................................................................11 CONTEXT..................................................................................................................................................11 DOS TRACTATS SOBRE EL GOVERN CIVIL – 1690.....................................................................................11 HUME...........................................................................................................................................................15 CONTEXT..................................................................................................................................................15 INVESTIGACIÓ DE L’ENTENIMENT HUMÀ................................................................................................15 INVESTIGACIÓ SOBRE ELS PRINCIPIS DE LA MORAL................................................................................17 KANT............................................................................................................................................................19 FONAMENTS DE LA METAFÍSICA DELS COSTUMS....................................................................................19 IMPERATIUS.............................................................................................................................................20 POSTULATS DE LA RAÓ PRÀCTICA............................................................................................................20 JOHN STUART MILL......................................................................................................................................22 CONTEXT..................................................................................................................................................22 L’UTILITARISME........................................................................................................................................22 NIETZSCHE....................................................................................................................................................25 FILOSOFIA DEL MARTELL..........................................................................................................................25 NOUS VALORS..........................................................................................................................................26 PREGUNTES SELECTIVITAT............................................................................................................................29

1

PLATÓ METAFÍSICA TEORIA DE LES IDEES Per a Plató existeixen dues realitats (dualisme metafísic): 1.

Món sensible  Format per les coses que podem percebre a través dels sentits. Les coses posseeixen totes les característiques que Heràclit atribuïa a l’ésser: canviants, múltiples, diferents entre sí, corruptibles i materials.

2.

Mon intel·ligible o món de les idees  Les idees no són accessibles per als sentits i només es poden coneixen a través de la raó. Idea (eidos): mateixes característiques que Paramènides atribuïa a l’ésser: úniques, immaterials, eternes, universals. La realitat en un sentit ple, les essències.

Les coses són copies de les idees, es a dir, les coses existeixen perquè existeixen les idees, per tant, depenen d’elles. Les coses mantenen una relació de participació o imitació de les idees Per a Plató el món material que ens mostren els sentits no pot ser l’autèntica realitat, ja que les coses canvien constantment (com deis Heràclit), per tant, tot serà relatiu. Plató volia trobar valors universals que superin aquest relativisme, per tant hem de postular l’existència d’un tipus de realitats immutables que ens puguin proporcionar un coneixement absolut i definitiu. IDEES MITE DE LA CAVERNA Presoners encadenats (cadenes simbolitzen els prejudicis dels sentits i de l’educació) dintre d’una caverna on només poden veure una paret. A la paret es projectes ombres d’objectes amb l’ajuda d’un foc. Com que no han vist res més a la seva vida, els presoners pensen que les ombres son la realitat. Tipus de realitats o

Dins de la caverna El món que coneixem a través dels sentits, el món sensible. Ombres dels objectes artificials i els objectes artificials

o

Fora de la caverna El món que no podem percebre perquè només es accessible a la raó, el món intel·ligible

Tipus de coneixement o

Sentits (llum del foc dintre de la caverna)

o

Raó (llum del sol fora de la caverna)

2

CONCEPCIÓ DEL CON EIXEMENT (GNOSEOLOGIA) TEORIA DE LA REMIN ISCÈNCIA L’ànima humana, seu de la raó, es immortal i en aquesta vida esta atrapada en un cos com si fos una presó (doctrina del soma-sema). Quan el cos mor, l’ànima si no s’ha purificat i no ha adquirit coneixement, torna a reencarnar-se en una altra presó (transmigració). Plató situa l’ànima originalment en el món de les idees i la dota de les mateixes característiques que aquestes, es per això que les pot conèixer mentre habita en aquest món. Quan l’ànima cau al món i s’encarna en un cos material, aquest coneixement s’oblida. Quan observa les coses (que son producte de les idees), pot aflorar el record (anamnesi). “CONÈIXER ES RECORDAR” DIALÈCTICA Mitjançant el diàleg entre mestre i deixeble, ascensió del que es particular al general, fins a aconseguir definir els conceptes universals (coneixement de les idees). ASCENSIÓ EN EL CONEIXEMENT o o





Mite de la caverna: Presoner alliberat de les cadenes, va prenent com a objecte del seu coneixement les diverses coses que en cada moment va considerant com a realitat. Graus del coneixement (símil de la línia)

L'Opinió (doxa): té com a objectiu el coneixement de les coses del món sensible que estan en continu esdevenir. S'utilitzen els sentits. o

Figuració (eikasia): Afirmacions que nomes es recolzen amb la observació sensible

o

Creença raonable (pistis): Basat en la observació sensible però amb una mirada crítica

La ciència (episteme): té com a objectiu allò intel·ligible. S'utilitza la raó, la intel·ligència. o

Coneixement demostratiu (diànoia): Entitats matemàtiques. Millor preparació per ocupar-nos d’allò que es l’autentica realitat: les idees

o

Coneixement dialèctic (noesi): Coneixement de les idees. El saber absolut

3

Aquest es el camí que ha de recórrer l’antic presoner mentre ascendeix en els diversos graus del saber. Quan hagi arribat al final, a aquest coneixement dels valors universals i eterns, estarà legitimat per governar i dotar d’estabilitat i justícia l’ordre polític de l’Estat. ANTROPOLOGIA L’ésser humà es el resultat de la unió accidental i transitòria de dues realitats de naturalesa. -

Cos: Pertany al mon sensible i per tant es material i mortal. Es la seu dels desitjos, les passions, el plaer i les percepcions sensibles (sentits) Ànima: Pertany al mon intel·ligible i per tant es immaterial i immortal. Seu de la raó.

MITE DEL CAR RO ALAT L’ànima humana es pot comparar amb un carro tirat per dos cavalls alats i dirigit per un auriga. Cada un dels integrants representa els diversos aspectes o afectes de l’ànima (no parts) -

Auriga: Representa la raó, situat al cap. Desig de coneixement Cavall blanc: Aspecte irascible, seu dels sentits nobles (valor, ira..) i situat al pit. Es mou pel desig d’honor i fama. Cavall negre: Aspecte concupiscible, seu de les passions i situat a l’abdomen. Es mou pel desig de satisfer les necessitats corporals

L’aspecte racional ha de dirigir i dominar els altres dos aspectes. Ha de buscar l’harmonia: no s’han de reprimir les forces dels dos cavalls, sinó que s’han de sublimar (s’han de saber encaminar cap a camins més nobles) ÈTICA VIRTUT Cada aspecte de l’ànima te una funció que li és pròpia (virtut) -

Ànima racional: Saviesa (sophia) o prudència Ànima irascible: Fortalesa o coratge (andreia) Ànima concupiscible: Moderació o temprança (sophrosyne)

Aquestes virtuts es defineixen en l’individu però també es poden trobar a l’Estat, però aplicades a les classes socials. La República L’ESTAT Les idees sofistes eren la degradació del sistema polític i la crisi dels antics valors que fonamentaven la polis. Crític amb la democràcia. No estava d’acord amb: -

-

Qui exerceix el poder: Ciutadans sense formació específica, triats per sorteig, torn o elecció. Per a Plató nomes una minoria tenia una idoneïtat natural associada a l’excel·lència en l’exercici del càrrec. Com es prenen les decisions: Votació per majoria. Baixa formació i fàcilment manipulable. La democràcia s’havia convertit en una demagògia. Per a Plató les decisions sabien de prendre segons el be de la polis (be comú), nomes aquells que hagin arribat al coneixement de la veritat universal i immutable de les Idees

4

El ser humà necessita dels altres per formar la societat i fundar l’Estat: -

El fonament de la divisió social del treball es la naturalesa humana. Cada individu s’ha d’especialitzar en aquella tasca per la qual tingui millor disposició natural. Aspecte de l’ànima que es dominant en cada individu: o o o

Aspecte racional: Els millors governaran la polis  Filòsof rei (árjontes) Aspecte irascible: Garantir la seguretat  Guardians i guerrers (phylakes) Aspecte concupiscible: Activitats productives per necessitats bàsiques  Camperols, artesans i comerciants (demiurgoí)

LA JUSTÍCIA A L’ESTAT Què es el que fa que un Estat sigui un Estat just? Un Estat serà just quan cada una d’aquestes classes socials faci la tasca que li correspon de manera adequada respectant la jerarquia. -

-

Camperols artesans i comerciants  Proveir de tots els bens necessaris per satisfer les necessitats bàsiques de la població y que en la seva vida quotidiana practiqui la moderació, que controli i ordeni els seus desitjos. Guardians i guerrers  Garantir la seguretat de la població mostrant el seu coratge Governants  Dirigir y controlar les altres dues classes socials. Prenent coma a referència el Bé, la Veritat i la Justícia exerciran la saviesa i prudència

De l’harmonia deriva la felicitat. Per tant la felicitat serà resultant del funcionament perfecte de l’Estat just. LA JUSTÍCIA PE R L’INDIVIDU L’individu es just quan cadascun dels aspectes de l’ànima fa el que li correspon de manera adequada, es a dir, practica la seva virtut corresponent. Tot això respectant la jerarquia, l’aspecte racional dirigeix. HARMONIA

5

Idea

Objecte ideal, realitat estable, que perdura. No està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps; i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes i immutables.

Idea de bé

Idea suprema, la mare de tota la resta d’idees.

Cosa

Objecte del món sensible, sotmès al canvi, al moviment i al temps. Les coses per Plató són còpies, imitacions, i existeixen perquè participen de les idees.

Món Intel·ligible

És on Plató situa les Idees. És un món incorpori, immaterial, perquè no està situat a cap espai, no està sotmès al temps i tampoc es veurà afectat pel canvi.

Món Sensible

Està situat en l’espai, hi experimentem el pas del temps i està sotmès al canvi i al moviment.

Doxa

(opinió) fa referència al coneixement sensible i, per tant, no és fiable.

Eikasia

Es el grau de coneixment més baix, es constitueix per aquelles afirmacions que només es recolzen en la observació sensible

Pistis

Grau de coneixement basat en l’observació sensible però des d’una perspectiva crítica.

Dianoia

Grau de coneixement superior perquè estudia objectes intel·ligibles, però no tots, només arriba a les Idees matemàtiques.

Noesis

El saber absolut.

Ànima

Subjecte de coneixement. Forma part del Món Intel·ligible i comparteix la mateixa naturalesa que les idees (objecte de coneixement).

Cos

Presó de l’ànima, pertany al Món Sensible.

Teoria de la Reminiscència

Teoria segons la qual conèixer és el mateix que recordar.

República

Sistema polític utòpic dissenyat per Plató en el seu llibre homònim (La República).

6

DESCARTES CONTEXT Discurs del mètode (1637) es considerar el moment d’inici de la filosofia moderna. Nova proposta  Racionalisme modern Nou enfocament  Gnoseològic: L’origen i la constitució del coneixement i les seves possibilitats. S.VII: Filosofia escolàstica (Tomàs d’Aquino, teologia cristiana i filo d’Aristòtil) ja es considerava insuficient. Davant d’aquest descrèdit, l’objectiu de la seva filosofia era establir l’edifici del saber sobre unes bases sòlides i fermes gràcies a la raó. Nou mètode (inspirat en la matemàtica) Obres selectivitat: -

Les meditacions metafísiques (1641)  Nova fonamentació de la metafísica. 6 plantejaments.

CONCEPCIÓ DEL CON EIXEMENT EL DUBTE METÒD IC Primera meditació. Fent us d’arguments escèptics, Descartes vol eliminar totes les opinions i falses creences de l’educació rebuda. Vol trobar el més petit motiu de dubte per rebutjar-les. Criteri d’evidència: No acceptarem com a vertadera una cosa que no se’ns presenti de forma clara i distinta en la nostra ment El dubte metòdic s’aplica de manera sistemàtica, seguint un patró: 1.

S’exposa un criteri de dubte: una raó que ens permet dubtar d’alguns aspectes del nostre coneixement 2. Proposar un nou criteri mes exigent per posar aquests en qüestió 3. Es van proposant successivament nous criteris de dubte 4. Si algun coneixement resisteix, podrem tenir la certesa que aquest serà una veritat certa i indubtable Criteris de dubte: -

Desconfiança en els sentits: Les coses no son tal com les mostren els sentits Dificultat de distingir clarament entre l’estat de vetlla i el de somni: Dubtar que les coses materials existeixin i siguin la causa de les idees o percepcions. Hipòtesi del geni maligne: Potser hem estat creats per un Déu que ens obliga a enganyar-nos sistemàticament, potser creiem estar a la veritat quan realment estem en l'error.

VERITATS Segona meditació. Apareix una primera veritat que es resisteix al dubte. En aquest procés no ha fet una altra cosa que pensar i dubtar d’allò que pensa, però no del fet que pensa. Per tant, si pensa alguna cosa vol dir que existeix. Primera veritat: “COITO ERGO SUM” Què soc? Animal racional

Cos: Puc dubtar (sentits)

Ànima: Pot dubtar també

No soc més que una cosa que pensa, un esperit, un enteniment o una raó.

Per tant, es un ésser la naturalesa o l’essència del qual consisteix a pensar, que es una substancia pensant (res cogitans). Una cosa que pensa es el subjecte de les activitats de dubtar, concebre (o entendre), afirmar, negar, voler, imaginar i sentir. Totes es donen en el pensament. Res no es mes fàcil de conèixer que l’anima, ja que del cos puc dubtar, però no de l’existència del pensament. L’EXISTÈNCIA DE DÉU Si aconseguim demostrar que Déu existeix i es veraç, podríem eliminar la hipòtesi del geni maligne i restablir les veritats matemàtiques (el tipus de veritats que mes s’assemblen al criteri de veritat establert). Com ho demostra? Evidència: Pensem idees. 3 tipus 1. Adventícies: Sentits – experiència 2.

Factícies: Formades a partir d’altres idees – imaginació

3.

Innates: Formen part constitutiva del nostre pensament – raó. Les úniques fiables

Meditació cinquena. Descartes demostra l’existència de Déu a partir d’una idea que ell considera innata: La idea d’un ésser summament perfecte. Deu existeix (res infinita). L’únic ésser e qui l’existència es inseparable de la seva essència EL MÓN MATERIAL Meditació sisena. Descartes s’interroga per l’origen de les idees de les coses sensibles (idees adventícies). Si tinc la facultat passiva que em permet sentir, hi ha d’haver una facultat activa que sigui capaç de formar i produir aquestes idees. Demostració causal: efecte – causa. Com que Déu es veraç i omnipotent, la hipòtesi del geni maligne queda desactivada. Les meves facultats no poden ser defectuoses. Res extensa (mecanicisme). LES TRES SUBSTÀNCIES -

Substància pensant (res cogitans) Substància infinita (res infinita) Substància extensa (res extensa)

Aquestes tres realitats defineixen l’àmbit del ser per a Descartes. Per tant respon a que és la realitat amb la pregunta que és substancia. -

Substància: Realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir.

Cada substància te trets essencials sense els qual es impossible concebre-la (atributs) i trets no essencials (models) -

-

Substància infinita o Atributs: Infinitud, eternitat, immutabilitat, omnisciència, omnipotència o No posseeix modes Substància extensa o Atribut: Extensió (en longitud, amolada i profunditat)

-

o Modes: Es regeix per el moviment mecanicista de la nova ciència Substància pensant o Atribut: Pensament o

Modes: Enteniment i la voluntat. Es regeix per la llibertat d’acord per les idees del cristianisme que per poder donar sentit a l’acció moral l’esser humà havia de ser lliure.

RELACIÓ ENTRE E L COS I L’ÀNIMA L’esser humà es l’únic ésser en el que la substància extensa (cos) i la substància pensant (ànima) estan en connexió. La resta d’essers vius son pura extensió. Cos i ànima son dues substancies distintes i independents -

Cos: Extensa, divisible i que no pensa Ànima: Inextensa, indivisible i que pensa

L’anima es en totes les parts del cos, però hi ha un lloc en el cervell en què es produeix la interacció entre aquestes, la glàndula pineal, una estructura que posseeix un líquid que corre a traves dels nervis (esperits animals).

Escepticisme

Moviment filosòfic que consisteix en pensar que, en cas de que existeixi una veritat, el coneixement d’aquesta no és possible.

Mètode

El mètode cartesià serà universal i estarà basat en la raó. Refelxionar a partir de veritats evidents, de forma...


Similar Free PDFs