Programacio p5 - programació de p5 PDF

Preview

Summary

programació de p5...

Description

PROGRAMACIÓ D’AULA P-5 CURS 2018-2019

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI I EL TEMPS A L’AULA

pàgs. 3 - 4

pàgs. 4 - 7

MARC PSICOPEDAGÒGIC I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES pàgs. 8 - 10

OBJECTIUS

CONTINGUTS

-

PRIMER TRIMESTRE

-

SEGON TRIMESTRE

-

TERCER TRIMESTRE

pàgs. 11-13

pàgs. 14 – 135

2

INTRODUCCIÓ La programació d’aquest curs 2018-2019 tracta d’explicar la intervenció educativa proposada per aquest any, treballant les diferents àrees del currículum d’Educació Infantil, que segons el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil, publicat el 16 de setembre de 2008 al DOGC número 5216, són: Àrea. I. Descoberta d’un mateix i dels altres. Àrea. II. Descoberta de l’entorn. Àrea. III. Comunicació i llenguatges. Aquesta estructura ens ajuda a sistematitzar i planificar l’activitat docent, però en cap cas es treballaran de manera parcel·lada, és a dir, que es crearan uns espais d’aprenentatge globalitzats, establint relacions entre els continguts de les diferents àrees, amb la finalitat de contribuir en el desenvolupament dels infants, acostant-los a la interpretació del món, donant-hi significat i facilitant-los la participació activa. CONTEXT DE L’ESCOLA Escoles Griselda, és un CEIP del Raval d’una línia; parvulari i 1er de Primària es troba a l’edifici de la Ronda Sant Pau i 2on fins a 6è al carrer Parlament. Tot i ser una escola concertada, el nivell socioeconòmic d’aquests infants és baix, per aquest motiu, no es pot portar a terme moltes activitats fora de l’escola que suposin un cost addicional a les famílies. A més a més, el grau de col·laboració d’aquestes amb l’escola és molt baix degut els problemes de comunicació i la poca implicació en l’educació dels seus fills/es. És una escola amb un alt grau d’immigració (97%), per tant, la llengua oral (llengua catalana) és la base i el mitjà que es farà servir per a què aquests infants desenvolupin les capacitats descrites en el Currículum d’Educació Infantil. CONTEXT DE L’AULA Concretament, aquest curs de P-5 està format per 24 alumnes, la majoria d’origen estranger (especialment filipins). La majoria dels alumnes no parlen català ni castellà i tenen un nivell maduratiu més baix del que els pertoca per edat, ja que, normalment aquests infants han estat sobre protegits i no tenen gairebé gens d’autonomia. A més a més, i malauradament, algunes famílies no en tenen prou per cobrir les necessitats bàsiques, com la higiene personal, la vestimenta...

3

Per això, aquest curs, es posarà especial èmfasi amb els hàbits, sempre treballant des de l’expressió oral.

ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI I EL TEMPS A L’AULA En la dinàmica del funcionament de qualsevol aula d’Educació Infantil hem de tenir present tant l’organització de l’espai com l’organització del temps. Organització de l’espai Proposem una distribució de l’aula en tres espais diferenciats:

Un espai sense materials Concebrem aquest espai per fer-hi les següents activitats: motrius, conversa, audicions, explicació de contes i totes aquelles que necessitin un intercanvi i una interrelació del grup en conjunt. Ha de ser prou gran per poder-hi estar tots asseguts còmodament i perquè tothom pugui estar visible quan ens asseiem en rotllana. L’aula de P-5 és força gran, però tot i això només podem disposar i aprofitar l’espai que queda entre les pissarres i les taules dels infants, les quals hem de retirar una mica perquè l’espai ens quedi més ampli.

Un espai amb taules de treball individual o de petit grup Podem agrupar els infants en les diferents taules (formades per tres pupitres en forma de “T”) i deixar una taula per treballar en petit grup.

Petits espais o racons Finalment, podem preveure petits espais que poden ser aprofitats per organitzar-hi racons, tallers o exposicions. Aquests espais seran racons sobrants de l’aula, com ara els següents: una part de l’espai arran de paret, taules que no es facin servir, etc. Aquests petits espais els decorarem segons la conveniència del tipus d’activitat a realitzar. Els nens i nenes de P-5 ja coneixen el funcionament dels racons de treball o de joc i només caldrà recordar les normes que s’han de seguir per tal d’evitar conflictes i aconseguir un ambient adequat. Recordem que aquest tipus d’organització ha de permetre respectar el ritme evolutiu de cada infant i el seu desenvolupament individual. Diferenciarem els racons de treball dels racons de joc. Amb els racons de treball fem un treball més específic de llengua, matemàtiques, grafomotricitat i amb jocs educatius que treballen aquests llenguatges.

4

Els racons de joc consisteixen en els espais que hi ha classe amb jocs simbòlics. A P-5, degut a l’espai que es posseeix, els racons de treballs estaran organitzats, generalment, per taules i els racons de joc en els diferents espais lliures de l’aula. Serà a partir del 2on trimestre que aquest racons de joc els compartirem amb les altres classes d’infantil (P-3 i P-4).

Criteris bàsics per a l’organització dels racons -

Establir un temps concret, al llarg del dia o de la setmana, per treballar per racons. Delimitar molt bé els espais. Planificar els continguts a què volem dedicar cada racó. Fer participar els/les alumnes en el muntatge i l’organització dels racons, en l’ús que n’han de fer i en les normes d’ordre que s’hi establiran. Fer activitats per afavorir la cooperació, la interacció i l’intercanvi. Permetre que els infants s’ajudin entre ells. Les activitats han de ser motivadores, variades i han de tenir en compte els diferents graus de dificultat. S’han de preveure activitats que no exigeixin constantment la presència del mestre/a. El material ha de ser divers i ha de permetre un cert grau d’autonomia. L’actuació del mestre o de la mestra ha de consistir en l’observació dels infants i la col·laboració amb aquells que ho sol·licitin. Cal tenir presents els procediments que utilitza l’infant per resoldre diferents situacions i el grau d’autonomia que va adquirint cadascun d’ells. Fer activitats amb racons és una forma de concebre l’ensenyament que permet un aprenentatge més personalitzat i, per tant, ha de fer possible l’atenció a la diversitat.

Racons de joc i de treball A l’aula de cinc anys es poden incloure els següents racons: -

Racó de joc simbòlic (cuineta, cotxes, perruqueria, nines). Racó de la biblioteca (permet la familiarització amb els llibres, revistes, còmics, diaris, etcètera). Racó del mercat (compra i venda de productes: balances per pesar, caixa registradora o pissarra pels preus, etiquetes de productes, monedes d’euro, etc.). Racó de jocs de construccions (jocs d’apilar, jocs de construir ponts i torres, blocs i cubs de fusta, eines, etc.). Racó de jocs estructurats o didàctics (trencaclosques, encaixos, dòminos, etc.). Racó d’experimentació (permet activitats d’exploració amb diferents elements i materials). Racons de llengua (prestatgeria plena de jocs per treballar la llengua). Racó de matemàtiques (prestatgeria amb diferents jocs de matemàtiques). Racó de grafomotricitat (prestatgeria amb jocs d’enfilar, retallar, repassar, etc.).

5

-

Racó del carter. És una racó compartit amb els nens i nenes de P-4 i que consisteix a enviar-se cartes (amb dibuixos i escriptura espontània) amb aquests companys/es un cop a la setmana.

A l’aula de cinc anys, el joc passa a tenir menys presència, però tot i això no significa que sigui menys important ja que afavoreix el creixement i el desenvolupament de les capacitats afectives i emocionals dels infants. Amb el joc, els infants reprodueixen les situacions de la vida real i això els permet conèixer i relacionar-se amb els altres, enfrontar conflictes i, en definitiva, els ajuda a situar-se en el seu context social i de relació amb les altres persones. Cal dir però, que queda més en un segon terme i que no es juga tant com als altres cursos d’infantil. Organització del temps

Entrada a l’aula Per als infants d’Educació Infantil, l’entrada a l’aula ha de ser un moment tranquil i d’atenció individual per part del mestre o de la mestra. És un dels moments que el mestre pot aprofitar per tenir un contacte més acurat amb l’infant. Tot i això, degut a l’espai del que disposem, els infants de cinc anys han de fer l’entrada al pati petit de l’escola i esperar en una fila o asseguts a terra fins que arribin tots els companys/es. Un cop a classe, la mestra els ajuda i els atén a mesura que ho necessiten o demanen i passa a ser una atenció més individualitzada.

El comiat Els infants han de procurar deixar l’aula en ordre. Cadascú és responsable de les seves coses. És molt important no tenir presses i poder treure’s la bata i posar-se l’abric i la motxilla tranquil·lament. Es fa per taules, per tal d’evitar un grup massa nombrós d’infants al mateix espai. A més a més, han de tenir prou temps per asseure’s i poder cantar una cançó o fer una petita valoració i revisió del que han fet durant el dia. Aquesta és una bona manera d’acabar la jornada i serveix com a cloenda de totes les tasques que han fet al llarg del dia. A vegades, aprofitarem aquesta estona per fer-los memòria d’alguna cosa que han de portar de casa o per llegir alguna nota dirigida als pares, pretenent que la puguin explicar ells mateixos. Aquests són els moments en els quals cal incidir en la manera de saludar i d’acomiadar-se. Els infants han d’habituar-se a fer ús de fórmules socials com ara: «Bon dia», «Adéu», «Fins demà».

Model d’horari orientatiu Entrada a l’aula i realització de les rutines relatives a l’organització de la convivència escolar

9.10 a 9.20 hores

6

Bon dia / Treball globalitzat

9.20 a 10.30 hores

Esmorzar/esbarjo

10.30 a 11 hores

Activitat col·lectiva / Activitat individual

11 a 12.15 hores

Menjador

12.20 a 15 hores

Entrada a l’aula

15 a 15.10 hores

Activitat col·lectiva / Activitat individual

15.15 a 16.30 hores

Berenar i esbarjo

16.30 a 17.00 hores

Tancament de la jornada

17.10 hores

MARC PSICOPEDAGÒGIC METODOLÒGIQUES

I

ORIENTACIONS

La llengua oral

L’aprenentatge a partir de l’ús de la llengua Entre els tres i els sis anys es produeix un important desenvolupament del llenguatge oral. En aquest període, els infants passen d’utilitzar un llenguatge molt lligat a l’acció i als objectes presents, a un llenguatge descontextualitzat que poden usar per referir-se a altres persones i a fets passats, com també el poden usar per fer preguntes, prediccions, etc. De tal manera que a finals del període infantil, els nens i les nenes poden utilitzar el llenguatge com a eina per a la construcció de coneixement i per a la comprensió del món que els envolta. L’adquisició de la llengua oral està molt relacionada amb les oportunitats que els infants tinguin per usar-la en les diverses situacions comunicatives del seu entorn social. És amb l’ús de la llengua, escoltant i parlant amb els adults i amb altres nens i nenes, que l’infant desenvolupa la seva competència lingüística en totes les seves dimensions: ajusta la pronúncia, amplia el lèxic, perfecciona la sintaxi, etc. És també amb l’ús de la llengua que els infants amplien la competència comunicativa utilitzant la llengua en diverses funcions: preguntar i demanar, expressar formes socials, informar de fets i esdeveniments, expressar estats emocionals, etc.

7

La conversa, font generadora d’aprenentatge lingüístic Moltes de les situacions lingüístiques del marc escolar es realitzen en forma de conversa o de diàleg, sigui aquesta en gran grup (activitats col·lectives de classe), en petit grup, o en diàlegs dels/de les mestres amb un infant. Aquestes converses, fonamentals en l’aprenentatge de la llengua, giren sempre al voltant d’un tòpic, tema o situació determinats. Així, es pot conversar sobre la tasca que es realitzarà a continuació, sobre l’estudi d’un tema en concret, sobre un objecte o una imatge que s’està observant, sobre un conflicte que ha sorgit en les relacions personals dels infants, etc. Com més diverses són les situacions de conversa o diàleg, més ocasions hi ha perquè els infants utilitzin la llengua oral, ampliant i adequant la seva capacitat lingüística. La llengua escrita

Una concepció social i constructiva de l’aprenentatge Lluny del que es pensava unes dècades enrere, la llengua escrita es considera contingut d’aprenentatge en Educació Infantil; això no vol dir que podem esperar que tots els infants llegeixin i escriguin convencionalment al final d’aquesta etapa, però sí que poden conèixer i avaluar els coneixements de llengua escrita que van adquirint pel sol fet d’ésser infants d’una societat alfabetitzada. Es considera que en aquests nivells educatius els nens i les nenes es mostren mentalment actius davant dels textos escrits, elaboren les seves idees o hipòtesis sobre les funcions i els mecanismes de la llengua escrita. D’aquesta manera avancen en el procés d’aprenentatge, que continua i sol consolidar-se en el següent cicle educatiu d’Educació Primària. En la nostra cultura, el llenguatge escrit és present en l’entorn dels infants i, tal com succeeix amb altres elements i instruments culturals, l’infant intenta usar-lo i comprendre’l. L’escola pot afavorir i estimular aquest coneixement des de molt aviat, sempre que els estímuls que es proporcionin i les activitats que es proposin responguin a l’activitat mental dels infants, de manera que puguin establir connexions significatives en el seu procés d’aprenentatge.

Una aproximació funcional i significativa al llenguatge escrit Proposem una aproximació funcional i significativa al llenguatge escrit, de manera que l’infant trobi llengua escrita en els seus materials escolars, de la mateixa manera que és present en el seu entorn social i cultural. Els textos que són base d’aprenentatge de la llengua escrita han de ser textos reals, textos d’ús habitual en la nostra cultura escrita i, a la vegada, textos significatius per als infants. Per tant, els textos escrits que facilitem als infants han de contenir informació interessant i/o necessària per a ells i elles.

8

Intervenció pedagògica afavoridora en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura El paper del mestre i de la mestra en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura dels infants és fonamental. Per un costat podem parlar del seu paper com a model de lector i escriptor, llegir i escriure en veu alta, amb claredat i sense presses, utilitzant textos amb un format visible per als infants. Per altra banda, destaquem el paper de l’ensenyant com a dinamitzador de les activitats de lectura i escriptura: proposant textos i materials, incitant a l’explicitació del que els infants entenen i veuen. També és important el seu paper «avaluador» en el sentit d’interessar-se pel procés d’aprenentatge de cada infant, no pas com a assenyalador del que està bé i el que està malament en els intents de llegir i escriure. EL LLENGUATGE MATEMÀTIC

Educar matemàticament els infants Saber matemàtiques ha esdevingut gairebé imprescindible en una societat cada vegada més complexa i més tecnificada. Però, per contra, també tenim notícia que la matemàtica és una de les disciplines que els infants, a mesura que avancen els cursos escolars, viuen amb més dificultats i amb més fracàs. L’etapa educativa que ens ocupa constitueix el pilar, els fonaments de l’educació matemàtica posterior. És, per tant, crucial. Tenim a favor el fet que la majoria dels objectius i continguts del llenguatge matemàtic que cal abordar des de la prescripció curricular poden concretar-se en situacions i formulacions fàcilment contextualitzables i amb les quals l’infant podrà interactuar, els podrà atribuir significat i podrà relacionar-les amb els seus interessos personals, amb seu propi bagatge experiencial i amb el món que l’envolta. També hem de partir del supòsit que els infants saben, es fan preguntes i fan interpretacions sobre aspectes numèrics i matemàtics des de ben petits. Viuen immersos i interactuen, des del seu naixement, amb un món que utilitza els números i que està organitzat de forma numèrica i matemàtica. Per tant, és fàcil imaginar que en una societat que és plena de consignes matemàtiques, els infants posseeixin coneixements propis sobre aquests aspectes i els utilitzin –pensem, per exemple, en les rutines de comptatge que es fan habitualment a casa o en els números que apareixen a les joguines dels infants, als articles de compra, als carrers, als vehicles… Ara bé, és important que l’escola reculli tots aquests coneixements dels infants i els converteixi en material de treball. Saber els coneixements previs dels/de les alumnes permet descobrir com interpreten els infants el món que els envolta, què i com pensen i com elaboren les seves idees.

9

També és important recollir-los perquè saber els coneixements infantils permet endreçar-los, enriquir-los i donar-los forma, aproximar-los als nostres objectius; en canvi ignorar-los, pot significar que els nostres ensenyaments siguin en va. Si, per contra, sobretot en aquestes primeres etapes, l’activitat numèrica i matemàtica forma part de l’organització i de la vida a l’aula, els infants comprenen allò que estan fent i aprenen que les matemàtiques són un instrument d’ús quotidià. Els signes abstractes prenen aleshores un significat concret i personal i els infants deixen de viure-les com un llenguatge difícil, incomprensible i allunyat dels seus interessos. Tradicionalment a Educació Infantil s’ha insistit especialment en el treball amb els nombres de l’u al nou. Ara bé, si volem recollir els interessos i els coneixements dels infants de tres anys sobre numeració no podem ignorar ni l’interès ni la motivació que els desperten els números i la numeració ni tampoc desaprofitar la imitació que fan de com utilitzem els adults els números i la numeració. Per exemple, en el desplegament de les activitats quotidianes a l’aula, els/les mestres han de recórrer al recitat de la sèrie numèrica en nombroses i variades situacions.

OBJECTIUS Per tal de desenvolupar les capacitats ens hem plantejat pel curs de P-5 els següents objectius. ÀREA. 1. DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

Autoconeixement i gestió de les emocions    

Explorar i reconèixer característiques bàsiques del propi cos: parts i necessitats bàsiques. Reconèixer les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals, sensorials i perceptives, motrius afectives i relacionals. Identificar les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por. Expressar de les pròpies emocions per mitjà de diferents llenguatges: corporal , plàstic, musical i verbal.

Joc i moviment  

Dominar progressivament les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures diverses i respiració. Interpretar sensacions i significats referits a l’espai: dintre-fora, davant-darrere i segur-perillós.

Relacions afectives i comunicatives 

Tenir una disposició per a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg.

Autonomia personal i relacional 

Adquirir progressivament hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans, alimentació i seguretat. 10

  

Demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui. Participar en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius. Comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.

ÀREA. 2. DESCOBERTA DE L’ENTORN

Exploració de l'entorn      

Observar i identificar diferents element de l’entorn: material, objectes, animals, plantes, paisatges... Observar i ide...