Races vaques de carn i llet PDF

Preview

Summary

Download Races vaques de carn i llet PDF

Description

Anna Maria Mesa Etnologia

BOVÍ CLASSIFICACIÓ ZOOLÒGICA DELS BOVINS DOMÈSTICS. El bisó o búfal Americà es troba en procés de recuperació als Estats Units per a la producció de carn molt magra. Els Iaks són molt utils com a amimals de càrrega, i la vaca zebuina és un animal geperut i de pell molt robusta que no s’adapta bé a latituds properes a l’equador i els tròpics. El búfal asiàtic o d’aigua produeix llet amb un alt contingut el greix que s’utilitza per fer formatges (mozzarella), i en països asiàtics s’utilitza per treballar en camps d’arrós.

ARBRE FILOGENÈTIC. Avantpassats comuns i zones d’expansió dels bobins. El Bos Primigenius va donar lloc a l’Ur, un boví primitiu que ja no existeix, de mida superior als bovins quant a alçada a la creu i amb banyes molt desenvolupades. Aquest va donar lloc a B. p. Primigenius (Europa), B. p. Namadicus (Àsia) i B. p. Opisthonomus (Nord d’Africa). El B. p. Primigenius tenia grans banyes que s’han anat reduint a través del procés de la domesticació donant lloc a l’actual Bos t. taurus. El B. p. Namadicus ha donat lloc a la família dels zebuoides actuals (Bos t. indicus). Gènere Bos: 2n = 60 Per evolució natural, selecció, creuaments, migracions i adaptació al medi han anat apareixent noves races.

Els primers Urs apareixen a Anatòlia el 7000aC i els últims s’extingeixen a Polònia el 1627. En el procés de domesticació es passa d’animals grans amb grans banyes a animals amb banyes petites i més adaptats a cada ambient.

Anna Maria Mesa Etnologia La vaca Retinta (Bos taurus taurus) és derivada del Bos p. Primigenius, el Simmental (Bos taurus taurus) deriva del Bos P. Brachiceros o Longifrons, i el Brahman (Bos taurus indius) deriva del Bos P. Namadicus.

BOS TAURUS TAURUS: agrupacions bàsiques. Virades (berrendas): - De valls o zones baixes (Holanda) o En negre: Frisona (Europa) / Holstein (USA) o En roig: MRY (Holanda) / Pie rouge des Plaines (F) - De muntanya (Centre Europa) o Simmental / Fleckvieh (Suïssa/Alemanya) o Montbeliarde (F) Altres races (capa uniforme o tricolor): - Bruna Alpina (Suïssa) / Brown Swiss (USA). - Roja Danesa (DK) - Normada i Bretona (F) - Ayrshire (Escòcia, UK) - Jersey i Guernsey (Illes del Canal, UK) ALTRES GÈNERES O SUBGÈNERES (EXÒTIQUES). -

Bos. t. indicus (vaques zebuines) o Brahman, Gyr, Indubrasil, etc. Bubalus bubalis. o Búfala asiàtica o d’aigua

BOVÍ LLETER FRISONA EUROPEA (F). Origen: Frísia (Holanda). Llibre genealògic des de 1789. Pes: 550-650kg (F) i 900-1.200kg (M). Pes al néixer: 38-40kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-10.000L (9.200L el 2004, FEFRIC) GB/PB (%): 3,7/3,3 Augment de pes viu (kg/dia): 1-1,3kg Capa: Virada en negre amb els extrems blancs (molt aleatòriament). Excepcionalment virada roja (gen recessiu).

Anna Maria Mesa Etnologia Gropa rectangular, cosmopolita i molt adaptable (però millors en zones fredes i temperades que en zones equatorials amb elevada radiació). A Catalunya existeix la Federació Frisona de Catalunya (FEFRIC) i a nivell estatal la Confederación Nacional de Frisona Española (CONAFE). Creuaments: la raça Frisona s’està creuant molt amb Holstein, el que suposa un problema degut a que la segona produeix més llet però de menys qualitat, i al creuar-se es perd puresa genètica (el creuament és més esvelt i quadrat). També es creua amb Charolais, Blanc Blau Belga i Hereford.

HOLSTEIN FRESIAN (HF). Origen: EEUU a partir de la Frisona. Llibre genealògic des de 1871 Pes: 650-750kg (F) i 900-1.200kg (M) Producció de llet (litres/lactació): 7.000-12.000L (9.500 Kg/lactació, FEFRIC, Catalunya-2007) GB/PB (%): 3,5-3,8 / 3,1-3,3 Augment de pes viu (kg/dia): 0.9Kg Capa: Virada en negre, excepcionalment virada en roig (gen recessiu). Gropa més trapezoïdal, més prima i esvelta i amb cames més llargues que la Frisona. Fertilitat més baixa que en la Frisona degut a la gran producció de llet. És la raça lletera més cosmopolita i adaptable (però millors en zones fredes i temperades que en zones equatorials amb elevada radiació). Creuaments: Es creua amb la Frisona, Charolais, Blanc Blau Belga i Hereford.

MEUSE-RHINE-YSSEL (MRY). (Similar a la “Pie Rouge des Plaines” de França). Origen: zona dels rius Meuse, Rhine, Yssel, Holanda, a partir d’un grup de Frisones roges (1963) Pes: 650-750kg (F) i 900-1.200kg (M) Producció de llet (litres/lactació): 5.000-8.000L (6.970L França). GB/PB (%): 4,1 / 3,4 Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1,4Kg, millor que en les anteriors. Capa: Virada en vermell (gen recessiu), pot tenir taques roges a la cara. Tendeix a la doble aptitud, i els vedells són aptes per l’obtenció de carn. Bona longevitat. Creuaments: Es creua amb Blanc Blau Belga.

SIMMENTAL (SM). Origen: Vall de Simme, Suïssa. Pes: ): 650-750kg (F) i 1000-1300kg (M) Pes al néixer: 42-45Kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-6.000L (produeix menys llet i de menys qualitat) GB/PB (%):3,7 / 3,4 Augment de pes viu (kg/dia): 1,2-1,4kg Capa: Virada en vermell i/o ros, cara blanca (possible excepció al voltant dels ulls) i orelles roges. Front gran (bos longifrons). Ben adaptada a zones de muntanya. Creuaments: S’ha creuat amb boví zebuí per millorar la producció de llet i de carn (Simmental amb Brahman produint Simbrah). També es poden creuar femelles Simmental amb mascles d’altres raçes lleteres. Varietats: Fleckvieh (Alemanya), Montbeliarde (França, produeix més llet), Virades en roig de l’Est (França), etc.

MONTBELIARDE (MB). Origen: Montbeliarde (est de França) a partir de l’antiga raça Comtois, emparentada amb la Simmental. La raça apareix l 1872.

Anna Maria Mesa Etnologia Pes: 650-750kg (F) i 1000-1300kg (M) Pes al néixer: 42-45Kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-8.000L (6.158, França) Una mica per sota de la Frisona però qualitat una mica millor. GB/PB (%):3,9 / 3,4 Serveix per la producció de formatges. Augment de pes viu (kg/dia): 1,2-1,4kg Capa: Virada en vermell i/o ros, cara blanca, orelles roges, front gran (bos longifrons) Apreciada per la let (2ª raça més utilitzada a França) i també per la carn (a Espanya s’importen vedells per engreix). Des de 1929 s’exporta a Camerún. La zona on millor s’adapta és la mitja muntanya (extensiu), però s’adapta a la plana (intensiu).

SUÏSSA, BRUNA ALPINA o PARDO ALPINA (PA). Origen: Schwyz, Suïssa. Pes: 650-750kg (F) i 1000-1300kg (M) Pes al néixer: 42-45kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-8.000L (7.242, França). Menys producció que la Frisona però millor qualitat. GB/PB (%):3,9 / 3,5 Serveix per fer formatges. Augment de pes viu (kg/dia): 1,2kg És una vaca adaptable i amb una bona regulació tèrmica. Capa: Bruna/Parda (gris-marró), caràcter “llombard” (ratlla blanca sobre l’esquena), orelles blanques i peludes, orla blanca al morro, banyes en forma de mitja lira amb la punta negra. Creuaments: La Bruna Alpina es creua amb la Brown Swiss i també amb races tropicals. Varietats: Parda (Espanya, millorada per obtenir més carn), Brune (França) i Brown Swiss (EEUU, té una millor producció de llet). Dona origen a la raça Bruna dels Pirineus a Catalunya (carn).

NORMANDA (N). Origen: Normandia, França. Pes: 600-700kg (F) i 1000-1200kg (M) Pes al néixer: 40-45kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-8.000L (Menys que la frisona però millor qualitat). GB/PB (%): 4,3 / 3,5 Apta per la producció de mantega i formatge. Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1,3kg Capa: Virada en castany amb pèls rojos i negres (tricolor). Perfil còncau, amb les banyes curtes i en ganxo i el cap curt i ulls expressius. Ben adaptada a la pastura, es troba estesa a Europa, sobretot al Regne Unit, Irlanda i Bèlgica, i a Llatinoamèrica, però està essent substituïda per les Frisones i Holstein. Creuaments: Es creua amb la Holstein, la Charolais i la Blanc Blau Belga.

AYRSHIRE (AY). Origen: Comptat d’Air, Escòcia, Regne Unit. Pes: 500-600kg (F) i 800-1000kg (M). Més petita que la Frisona. Pes al néixer: 32-35kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-6.500L Menys productiva que la Frisona. GB/PB (%): 4,2/3,4 Augment de pes viu (kg/dia): 0,8-0,9kg Capa: Virada en vermell (amb el roig acumulat al davant). Banyes en lira alta (sobretot mascles adults). Resistent a les baixes temperatures, apta per la producció de llet en zones fredes. Creuaments: Se sol creuar amb les Frisones.

Anna Maria Mesa Etnologia

JERSEY (J). Origen: Illa de Jersey, Regne Unit. Pes: 300-400kg (F) i 500-700 (M). Són petites de mida. Pes al néixer: 25-28kg Vedells molt petits amb mal creixement i conformació. Producció de llet (litres/lactació): 3.000-5.000 (4.600, França). Producció alta en relació al pes. GB/PB (%): 5,0-6,0 / 4,1-4,2 Molt bona qualitat de llet (la millor), serveix per fer formatge i mantega. Augment de pes viu (kg/dia): 0,7-0,8kg Capa: Rossa o castanya amb els extrems foscos, ulls expressius, orla blanca al morro i de vefades amb taques fosques. Esvelta i de petit tamany. Òptima producció de llet a la pastura Creuaments: Es creua amb la Charolais i amb Zebús australians de llet i Jamaica Hope.

GUERNSEY (G). Origen: Illa de Guernsey, Regne Unit. Pes: 400-500KG (F) i 700-800kg (M) Petita però més gran que la Jersey. Pes al néixer: 30-35kg Producció de llet (litres/lactació): 4.000-6.000L Produeix una llet de molt bona qualitat (2a millor) anomenada “Golden milk” degut al seu color groguenc, i es comercialitza principalment a Nova York. GB/PB (%): 4,5/4,0 Bona per fer formatges i mantega. Augment de pes viu (kg/dia): 0,7-0,8kg Mal creixement i conformació dels vedells. Capa: Rossa/daurada, amb taques blanques. Apta per a la producció de llet a la pastura. Creuaments: Es pot creuar amb la Holstein.

ROJA DANESA (RD). Origen: Dinamarca. A partir de creuaments de Shorthorn i Ayrshire. Similar a la Swedish Red, té el mateix origen. Pes: 600-650kg (F) i 900-1000kg (M) Pes al néixer: 35-40kg Producció de llet (litres/lactació): 5.000-9.000L GB/PB (%): 3,9 / 3,3 Augment de pes viu (kg/dia): 1,0kg Capa: roja uniforme, com la “Rouge Flamande” (França). Pot tenir o no banyes. Alternativa a la Frisona en els països nòrdics.

MILKING SHORTHORN (MSh). Origen: Gran Bretanya. Derivada de la British Sorthorn, però amb poca importància lletera.

BOVÍ DE CARN. Les races de boví de carn apareixen inicialment a Gran Bretanya i amb el temps s’estenen per tot Europa. Races originades a partir del Bos t.Taurus segons el país d’origen: - Britàniques: Aberdeen Angus, Hereford, Beef Shorthorn. - Continentals (Europees):

Anna Maria Mesa Etnologia

-

o o o o o Altres.

França: Charolais, Limousine, Blonde d’Aquitaine, Salers, Gasconne. Italia: Chianina, Piamontesa, Romagnola. Bèlgica: Blanc Bleu Velge. Àustria: Pinzgauer. Països de l’Est.

Races autòctones: Rubia Gallega, Asturiana, Tudanca, Pirenaca, Avileña Negra Ibèrica, Morucha, Retinta, De Lídia, Berrendas (en negre o roig), Alberes(minoritària entre l’Albera francesa i l’espanyola) i Bruna dels Pirineus. Races originades a partir del Bos t. Indicus i altres: - Bos Indicus: Brahman, BeefMaster, etc. - Bos Indicus x Bos Taurus: Santa Gertrudis (Texas). - Bos Taurus x Bison Bison: Beefalo (California). Els zebús són de carn dura i creixement lent, i es poden creuar amb el boví convencional.

BEEF SHORTHORN (BSh). Origen: Durham, Regne Unit. Llibre genealògic Coates’ Herdbook des de 1822 (Shorthorn). Apareix pel creuament entre Shorthorn i Maine Anjou. Pes: 600-675kg (F) i 900-1000kg (M). Pes al néixer: 30-35kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,0kg Precocitat/Engràs: molt precoç, carn gassa. Bona capacitat lletera. Capa: roja (RR), blanca (rr) o ruana (Rr). Dors pla i ample “tablero de Durham”, amb o sense banyes. Creuaments: S’obtenen races creuades per a zones caloroses (5/8 de Beef Shorthorn), com la Santa Gertrudis (5/8 BSh) per a zones caluroses: Sta Gertrudis (Beef Shorthorn x Brahman), Beefmaster (Beef Shorthorn x Hereford x Brahman).

ABERDEEN ANGUS (AA). Origen: Aberdeen, Escòcia, Regne Unit. Pes: 600-650kg (F) 800-900 (M). Pes al néixer: 30-32kg Augment de pes viu (kg/dia): 0,9kg Precocitat/Engràs: Molt precoç, carn grassa A certa edat desenvolupen una gran massa muscular a la zona del coll. Dipositen greix però part es filtra al múscul, donant carn tendra. Carn Q: molt tendre però grassa, amb vetejat de greix. Capa: negra (NN) o roja (nn). Normalment sense banyes, té l’ós del front força marcat. Raça ideal per produir carn a la pastura, utilitzada a Argentina, Uruguai i USA. Creuaments: Es creua amb la Hereford i amb Brahman (Brangus).

HEREFORD (HD). Origen: Hereford, Regne Unit. Llibre genealògic des de 1846 Pes: 550-600kg (F) 800-900kg (M) Pes al néixer: 32-34Kg Augment de pes viu (kg/dia): 0,9kg Precocitat/Engràs: Molt precoç, carn grassa. Carn: Carn molt tendre però grassa, amb vetejat de greix.

Anna Maria Mesa Etnologia Capa: roja, excepte cara, ralla dorsal i baixos blancs. Amb (horned) o sense (polled) banyes. Donen poca llet, però tenen el pelatge adaptat a zones caloroses i als insectes. Ideal per produir carn a la pastura, utilitzada a Argentina, Uruguai, USA, etc. Creuaments: Es creua amb la Aberdeen Angus, la Frisona o Holstein. També s’utilitza per crear Beefmaster (Brahman x Hereford x Beef Shorthorn).

HIGHLAND (HL). Origen: Típica de les zones de muntanya d’Escòcia, Regne Unit.

CHAROLAIS o XAROLESA (CH). Origen: Charol, França. Pes: 700-800kg (F) i 1000-1400kg (M) Pes al néixer: 42-45kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,3-1,5kg Precocitat/Engràs: Tardà, molt magre. Ideal per produir vedells pesats però magres. Capa: Blanc-crema amb diferents tonalitats i mucoses rosades. Les banyes són curtes i en ganxo. Freqüentment presenta hipertròfia muscular (caràcter doble gropa), i això pot causar problemes al part. La producció lletera és molt limitada. Raça de referència en la producció de carn. Creuaments: Molt utilitzada en creuament industrial. Es creua amb races lleteres i amb altres races de carn (per exemple Retinta), i també es pot creuar amb el Brahman per formar Charbray.

LIMOUSIN O LLEMOSÍ (L). Origen: Limousin-Aquitaine, França. Pes: 600-750kg (F) 950-1200kg (M) Pes al néixer: 36-39kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,2-1,3kg Precocitat/Engràs: mig tardà, magre. Carn tendre i de qualitat. Hipertròfia muscular freqüent. Capa: Vermellosa amb un cercle blanc als ulls i les mucoses rosades. Banyes curtes en ganxo. Creuaments: Utilitzada en creuament industrial perquè produeix vedells petits al naixement i per tant hi ha menys problemes al part. Es creua amb lleteres i amb altres races de carn.

BLONDE D’AQUITAINE (BA). Origen: Aquitaine, Sud-oest de França. Pes: 600-750kg (F) i 900-1200kg (M) Pes al néixer: 43-46kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,2-1,3kg Precocitat/Engràs: mig tardà, magre. Carn tendre i de qualitat. Hipertròfia muscular freqüent. Bona transformació d’aliment en carn. Capa: Rossa amb diferents tonalitats i amb mucoses clares. Banyes curtes en forma de ganxo. (es pot confondre amb la Rubia Gallega i amb la Pirinenca). Creuaments: Es creua amb la Rubia Gallega i amb la Piamontesa.

SALERS (SA). Origen: Cantal, França. Pes: 650-700kg (F) i 900-1200kg (M) Pes al néixer: 37-40kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1,2kg Precocitat/Engràs: Normal, mig.

Anna Maria Mesa Etnologia És una vaca rústica i que s’adapta bé a zones de muntanya. Capa: Vermell fosc (peluda a l’hivern) i amb les mucoses fosques. Mai tenen cercles clars al voltant dels ulls i musell. Banyes en lira alta. Creuaments: Es creua amb la Retinta.

GASCONNE o GASCONA (GA). Origen: Pirineus, França. Pes: 650-700kg (F) i 900-1200kg (M) Pes al néixer: 37-40kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1-3kg Precocitat/Engràs: Normal, mig Vaca rústica ben adaptada a les zones de muntanya. Capa: Grisa o blanca amb les mucoses fosques i taques negres al voltant dels ulls i morro.

CHIANINA (Chi). Origen: Florència, Itàlia. Pes: 800-850kg (F) i 1200-1800 (M). És la raça de mes mida, tant de pes com d’altura. Pes al néixer: 50-58kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,2kg Precocitat/Engràs: tardà, molt magre. Hipertròfia muscular. Perill de distòcies (problemes al part). Capa: Blanca amb mucoses, unglots i borla de la cua negres. Creuaments: És una raça d’interés per creuaments amb altres races de carn o lleteres.

PIAMONTESA (PI). Origen: Piamont, Itàlia. Procedeix de creuament ancestral (B.Taurus x B. Indicus). Pes: 600-650kg (F) i 800-1000kg (M) Pes al néixer: 42-46kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1,2kg Bon creixement Precocitat/Engràs: normal, mig. Produeix carn magre. Capa: Càrdena (tons grisos sobre blanc) amb predomini del blanc i mucoses negres. Pot tenir gepa més o menys marcada. Creuaments: Creuaments amb altres races de carn o lleteres.

BLANC BLAU BELGA (BBB). Origen: Lieja, Bèlgica. Influència de Milking-Shorthorn en la seva formació. Pes: 650-750kg (F) i 1200-1400kg (M) Pes al néixer: 44-48kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,3kg Precocitat/Engràs: mig tardà, magre. Hipertròfia muscular que causa parts distòcics, pel qual normalment es fa cesària. Fàcil de distingir per la seva silueta amb grans muscles. Capa: Càrdena blavosa o grisosa, però molt variable. Creuaments: Creuaments amb altres races de carn o lleteres.

PINZGAUER (PZ). Origen: Pinzgau, Alemanya. Pes: 550-750kg (F) i 900-1300 (M) Pes al néixer: 50-54kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1kg

Anna Maria Mesa Etnologia Precocitat/Engràs: normal, mig. Capa: Virada en castany amb línia dorsal, baixos i cuixes blancs. Creuaments: Poc freqüents.

ASTURIANA (AS). Origen: Asturias Pes: 500-600kg (F) i 900-1000kg (M) Pes al néixer: 35-40kg (F) i 40-45kg (M) Augment de pes viu (kg/dia): 0,9-1,4kg Bon creixement. Precocitat/Engràs: mig tardà, magre. Molt valorada per carn, antigament també s’utilitzava per treball i llet. Freqüentment mostra hipertròfia muscular i té risc de distòcies. Aprofiten els pastos comunales i passen els estius als ports. Capa: Castanya i zones grises, amb el morro negre envoltat per una orla blanca. Mucoses, extrems de banyes i cua negres. Creuaments: Es creua amb la Charolaise, Frisona i Bruna Alpina. Varietats: Montaña (mes petita i prima) i Valles (pesada i mes ben conformada).

RUBIA GALLEGA (RG). Origen: Galícia Pes: 500-550kg (F) i 900-1000kg (M) Pes al néixer: 40-43kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1-1,2kg Precocitat/Engràs: Mig tardà, magre. S’utilitza per obtenir carn “Carne Gallega”, però fins fa poc es feia servir també per llet i treball. Pot tenir hipertròfia muscular. Capa: Va des de roja “bermella” a rossa “teixa” o merlo (clara) amb tons més clars en els extrems i els ulls i amb les mucoses rosades. Creuaments: es creua amb la Blonde d’Aquitaine, la Frisona (races carnisseres i lleteres) i per obtenir millors creixements, amb Zebús.

PIRINENCA o PIRENAICA (Pr). Origen: Sud dels Pirineus, Guipuzcoa. Llibre genealògic des de 1924. Pes: 500-550kg (F) i 800-1000kg (M) Pes al néixer: 40kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,1kg Precocitat/Engràs: mig tardà, magre. Alguns exemplars amb hipertròfia muscular. La raça es troba en recessió excepte a Navarra. Capa: Rossa amb les parts baixes clares i les mucoses rosades Creuaments: Es creua amb la Bruna Alpina.

BRUNA DELS PIRINEUS (BP). Origen: Catalunya. A partir del creuament de races autòctones catalnes amb Parda Alpina. Llibre genealògic des de 1980. Pes: 650-750kg (F) i 1000-1.300kg (M) Pes al néixer: 40-50kg Augment de pes viu (kg/dia): 1,2kg Precocitat/Engràs: Seleccionada per producció de carn però amb bona producció de llet i creixement dels vedells. És adaptable. Es cria en sistema extensiu i l’engreix es fa en intensiu. Possibles problemes al part.

Anna Maria Mesa Etnologia Capa: bruna o parda (gris-marró), caràcter llombard, orelles blanques i peludes, orla blanca al morro i banyes en mitja lira. Pot tenir hipertròfia. Creuaments: Es creua amb la Charolais, la vaca de Lídia i la Blanc Blau Belga. A la resta de l’estat s’ha desenvolupat posteriorment una Bruna similar amb aptitud carn anomenada PARDA de MONTAÑA

ALBERA O ALBERÈS (AL). Orig...