Ressenya sobre Boulder, d'Eva Baltasar (El Club Editor 2020) PDF

Preview

Summary

Eva Baltasar, Boulder, Barcelona, El Club Editor, 2020, 160 pp. Paula MARQUÉS HERNÁNDEZ Università “Ca’ Foscari” di Venezia Permagel, Boulder (i Mamut). Un paisatge de fons blanc, o blau, sòlid i líquid al mateix temps, que navega entre el gel, la terra i l’aigua. Metàfores robades a la geologia que...

Description

Accelerat ing t he world's research.

Ressenya sobre Boulder, d'Eva Baltasar (El Club Editor 2020) Paula Marqués Hernández Boulder

Cite this paper

Downloaded from Academia.edu 

Get the citation in MLA, APA, or Chicago styles

Related papers

Download a PDF Pack of t he best relat ed papers 

Les escript ores cat alanes a la modernit at : recurrències i diferències. Treball de recerca de X… Xavier Sirés

De Dràcula a Crepuscle: El mit e del vampir en la lit erat ura juvenil (2013) Carme Agust í Aparisi La dona en el mirall. La poesia de MM Marçal sot a la perspect iva de les met àfores concept uals. Maria José Ferré Alberola

Eva Baltasar, Boulder, Barcelona, El Club Editor, 2020, 160 pp. Paula MARQUÉS HERNÁNDEZ Università “Ca’ Foscari” di Venezia

Permagel, Boulder (i Mamut). Un paisatge de fons blanc, o blau, sòlid i líquid al mateix temps, que navega entre el gel, la terra i l’aigua. Metàfores robades a la geologia que serveixen a l’autora per indagar, passejar pels límits d’aquells sentiments humans que ens rellisquen de les mans perquè el món que és allà fora ens els pren i ens diu que no funcionen, que no porten cap enlloc, que són negatius, que la felicitat no és això. Permagel i Boulder engendren dues narradores que busquen aquests sentiments extrems, enyoren la soledat i cultiven la misantropia. Són patidores d’una espècie de claustrofòbia vital quan se les situa en els escenaris contemporanis. Amb un llenguatge més narratiu, sense deixar de banda l’estil poètic que caracteritza Baltasar, que continua treballant a partir d’imatges i de metàfores, aquest segon llibre del tríptic presenta una estructura més evident, és a dir, més unitària. A subvertir-ho tot, aquesta aparent normalitat, llavors, no serà l’esquelet del relat sinó el seu cor, a través del tractament de la maternitat, que és viscuda des de dues maneres totalment oposades, i que afectarà directament les dinàmiques de la vida de parella de les protagonistes, Boulder i Samsa. «Jo em deixo dur, la vida creix sense sobrepassar-me» (p. 18). Boulder és navegar per mars gèlids a la conquesta de la llibertat, però és també sacrificis, resignació, errors, amor i desamor. Sexe. Desig. Desig de deixarse dur, desig de la carn, desig de plaers, afany de tornar a bord i encarar el buit, sentir-se exempta de responsabilitats, de vincles. Aquesta provisionalitat que serà retrobada suposa tota una desconstrucció de l’amor, que és desemmascarat i posat damunt de la taula com un component que et fa prendre decisions determinants i que, en realitat, no és un sentiment sinó una projecció de sí mateixa en l’Altra, una façana que va cap enfora, que allunya i que, a més a més, no ens pertany a nosaltres sinó ‘al voler’, a la voluntat de prendre una posició binomial, bicèfala, la fal·làcia de construir un projecte comú que, per a Samsa, es realitzarà a través de la maternitat. I Boulder –és amb aquest nom com Samsa, la parella de la protagonista, bateja la seua companya–, deixant-se dur pels vents islandesos, decideix estimar i sentir-se estimada, traint-se, així, a sí mateixa. «Rivista Italiana di Studi Catalani» 10, 2020, ISSN 2279-8781, pp. 342-343

Recensioni

343

Si l’amor és vist com una construcció social, la vida en parella que centralitza l’amor o, millor dit, que l’usa com una excusa per legitimar-se, és vista des d’una vessant tràgica i que estreny. La maternitat, seguint la mateixa línia, no pren un camí molt diferent i, a més d’estrangular, segrega i anul·la el vincle amorós. Boulder reclama la imatge dels mítics mariners errants, sense casa, que dediquen la pròpia vida al mar, que naveguen de port en port i que viuen la vida sense molestar ningú, de manera senzilla i solitària, amb dos companys fidels: l’alcohol i la nicotina. I, puntualment, però no necessàriament, el sexe. Boulder és l’antiheroïna femenina que evoca la vella masculinitat. Amb un matís androgen, enemiga dels lligams familiars, se li nega la possibilitat de rebutjar la maternitat. Se li anul·la el poder de respondre amb un NO quan a la seua companya se li desperta l’instint maternal, «la necessitat de tenir al ventre el fill que s’ha descobert al cap» (p. 53), que ella no posseeix, i calla i assenteix assaborint amargament l’existència d’un ésser que ja existeix i que vindrà al món per colonitzarho tot. La maternitat de Samsa és exclusiva i convertirà Boulder en una exiliada, se sentirà estranya en una casa que no ha estat mai la seua llar, en un llit que no li ha pertangut mai, en una llengua que no és ni serà mai la seua. Conscient que la filla que engendraran tot plegat també converteix la narradora en mare, coneixedora de la intrusió que aquesta suposa en la seua quotidianitat, viurà moments d’increïble dolçor amb la nena i acabarà, paradoxalment, sentint de cor, una tendresa inexplicable i clement per la Tinna. Assumirà la maternitat i la reclamarà a la seua manera. El desig de fugir, però, pesa per sobre de tot: «Al vespre, quan em despullo, el coll alt del jersei m’atrapa el crani per recordar-me que néixer no és res, que el perill és renéixer» (p. 144). Amb aquesta avidesa i anys d’experiències a l’esquena, amb una filla tendríssima però al mateix temps invasora i un amor que l’ha allunyat dels propis principis durant tota una dècada, la narradora de Boulder s’aixeca, potser, d’un dels naufragis més significatius de la seua vida, la disgregació de la vida en parella. Amb més incerteses que certeses, la protagonista acull amb una sensació aspra, aquella sabor amargant d’adonar-se que la seua voluntat no demana, si més no, que recular, tornar sobre les pròpies passes, perquè només així podrà recuperar-se a si mateixa, encaminant-se cap a la solitud més profunda, dins d’un vaixell sense identitat que navega errant entre Islàndia i Groenlàndia, submergit en aigües gèlides, grises i mogudes de l’extrem nord de la Terra. Navega i està molt sola....