Segona pràctica avaluable PDF

Preview

Summary

practica sobre llei aplicable...

Description

MODEL 5 DRET INTERNACIONAL PRIVAT – CURS 20-21 – GRUP 51 SEGONA PRÀCTICA AVALUABLE 10 de desembre de 2020 PLANTEJAMENT: George, nacional suís, residència a Mònaco ven a la societat mercantil “River, S.L.” constituïda d’acord amb el Dret espanyol i amb seu estatutària i central a Barcelona, 18 estables pre-fabricats per a estabular cavalls que es trobaven ubicats en una finca propietat del Sr. George a Vielha (la Vall d’Aran). El contracte es celebra a Mònaco, el 20 de juliol de 2020. L’objectiu de la compra és instal·lar els estables adquirits en una finca propietat de la compradora en el poble de Broto (Pirineu aragonès) Altres dades de la societat “River, S.L.”: a) té com objecte social la prestació de serveis relacionats amb la pràctica de l’esquí i els esports de muntanya; b) té dos administradors solidaris, un dels quals és el Sr. Karl, que va actuar en representació de la societat en la signatura del contracte i que a més és titular del 25% de participacions i la resta són propietat de terceres persones. El Sr. Karl és nacional suís i resident a Mònaco.

Del contracte de compravenda en destaquem les següents clàusules: TERCERA.- El preu de venda és de 80.000 €, dels quals es lliuren en signar el present contracte, l’import de 16.000 €, com a arres confirmatòries. SISENA.- El lliurament de la mercaderia tindrà com a data límit el 10 de novembre de 2020 i el trasllat dels estables de Vielha a Broto serà a càrrec de la part venedora. NOVENA.- S’incorpora al contracte i n’és d’aplicació la figura de la rescissió ultradimidium, en la redacció actual donada a la referida figura per Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. DOTZENA.- Per a qualsevol desavinença que sorgeixi entre les parts en relació a la interpretació, execució o resolució del present contracte, les parts es sotmeten expressament i exclusivament als jutjats de la ciutat de Vielha (Vall d’Aran), amb renúncia al propi fur. Els estables són lliurats per la venedora en el termini acordat. Dies més tard, en procedir a la instal·lació dels estables en la finca de Broto, la part compradora comprova que la qualitat dels materials de fabricació dels estables no era la declarada per la venedora i que alguns dels estables presenten defectes importants fruit del seu trasllat inadequat. La part compradora fa peritar els estables amb un resultat de què 6 dels 18 estables no són aptes pel ser ús i s’haurien de llençar, i que els 12 estables restants poden ser reutilitzats, tenint un preu de mercat de 24.000 €. La part compradora vol rescindir el contracte però la part venedora s’hi nega. Ambdues parts es preparen per a litigar:

MODEL 5 Contesti les preguntes següents: 1.- Quina norma (règim normatiu) utilitzarà el jutjat de Vielha per a determinar el Dret aplicable al contracte? I si per les raons que fos, el litigi es seguís davant d’un tribunal del principat de Mònaco, s’utilitzaria la mateixa norma per a determinar el dret aplicable al contracte? La norma utilitzada pel jutjat de Vielha per a determinar el Dret aplicable es el Reglament 593/2008 de 17 de juny de 2008, sobre llei aplicable a relacions contractuals, també conegut com a Roma 1. Es tracta d’un reglament amb caràcter universal per mitjançant el qual es determina la llei aplicable a tot contracte internacional sigui amb persones europees o persones de tercers estats. Per tant, independentment de ón fos el litigi, el Reglament Roma I es aplicable. 2.- El jutjat de Vielha: quina llei considerarà que és aplicable al contracte? D’acord amb l’art. 3 del Reglament de Roma I, que es el que s’aplica de forma general, “el contracte es regeix per la llei triada per les parts. Aquesta elecció haurà de manifestar-se expressament o resultar de manera inequívoca dels termes del contracte o de les circumstancies del cas”. Podríem estar davant d’un cas d’un exercici de l’autonomia conflictual implícit ja que dins del contracte trobem clàusules que incorporen figures jurídiques del Codi Civil de Catalunya (clàusula novena) i d’elecció de fur la ciutat de Vielha (dotzena). Es per això que podem determinar que la llei aplicable seria Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, del 15 de febrer, del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. 3.- Amb independència de la resposta donada a la pregunta anterior, si el jutjat de Vielha considera com Dret aplicable al contracte el Dret del Principat de Mònaco: és possible que descarti l’aplicació del Dret monegasc i, per exemple, acabi aplicant el dret espanyol en base a la figura del Reenviament? Existiria la possibilitat de descartar l’aplicació del Dret monegasc i acabar aplicant-hi un altre però no mitjançant la figura del reenviament ja que en normes de conflicte unificades el reenviament perd sentit i incidència. 4.- Valori la clàusula Novena del contracte (autonomia conflictual-autonomia material-incorporació per referència)? Es tracta d’una clàusula d’autonomia de les voluntats mitjançant s’incorpora per referencia una figura regulada d’una manera determinada a Llei del Parlament de Catalunya 3/2017, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes. 5.- Si durant el judici que es segueixi al jutjat de Vielha, les dues parts en litigi basessin totes les seves fonamentacions jurídiques en el Dret espanyol: quin dret acabaria aplicant al Fons de l’assumpte el jutjat i per què?

MODEL 5 S’acabaria aplicant el Dret Espanyol ja que ha estat l’únic dret al·legat per les parts, i les conductes processals de les parts son també una de les formes tácites d’exercir l’autonomia de la voluntat de les parts d’aplicar una norma determina.

Annex normatiu (… que us pot interessar, però que no és ni necessari ni imprescindible per a resoldre les preguntes formulades) Article 621-46 de la LLEI 3/2017 del Parlament de Catalunya, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè. Lesió en més de la meitat 1. El contracte de compravenda i els altres de caràcter onerós es poden rescindir si la part perjudicada prova que, en el moment de la conclusió del contracte, el valor de mercat de la prestació que rep és inferior a la meitat del valor de mercat de la prestació que fa. 2. En el cas a què fa referència l'apartat 1, l'altra part pot oposar que el pretès desequilibri es justifica en el risc contractual propi dels contractes aleatoris o en l'existència d'una causa gratuïta. 3. En els supòsits d'opció de compra, el desequilibri a què fa referència l'apartat 1 ha d'existir en el moment en què es pacta l'opció.

Arts. 21 a 28 i 68 a 69 de la Llei del Principat de Mònaco núm. 1.448 del 28 de juny de 2017, relativa al Dret internacional privat (Loi n° 1.448 du 28 juin 2017 relative au droit international privé) TÍTOL I-CAPÍTOL IV - CONFLICTES DE LLEIS Article 21: Per determinar la regla de conflicte de lleis aplicable, la qualificació d’una relació jurídica es fa d’acord amb les categories de la llei monegasca. A efectes de qualificació, l’anàlisi dels elements d’una institució jurídica desconeguda per la llei monegasca es realitza tenint en compte la legislació estrangera a la qual correspon. Article 22: Els tribunals del Principat apliquen automàticament la regla de conflicte de lleis resultants d’aquest Codi, tret que les parts, quan tinguin els drets disponibles, acceptin l’aplicació de la llei monegasca. Article 23: Els tribunals del Principat, amb l’assistència de les parts, estableixen el contingut de la legislació estrangera aplicable en virtut d’aquest Codi. Amb aquesta finalitat, ordenen totes les mesures d'investigació útils. La llei monegasca és aplicable quan no es pot establir el contingut de la llei estrangera. Article 24: En el sentit d’aquest Codi, la legislació d’un Estat significa les normes substantives de la llei d’aquest Estat, amb exclusió de les seves normes de dret internacional privat. Article 25: Quan la llei designada per aquest Codi és la d’un Estat que comprèn dos o més sistemes de dret, el sistema de llei aplicable és el que designa la llei d’aquest Estat o, en el seu defecte, aquell amb què s’ha produït la situació. els llaços més propers. Article 26: El dret designat per aquest Codi no és excepcionalment aplicable si, tenint en compte totes les circumstàncies, és obvi que la situació no té un vincle suficient amb aquest

MODEL 5 dret i es troba en una relació molt estreta. més a prop de la llei monegasca o d’una altra llei. En aquest cas, s'aplica la llei monegasca o aquesta altra llei. Aquesta disposició no és aplicable en cas d’elecció de la llei. Article 27: s’exclou l’aplicació de la llei estrangera si condueix a un resultat manifestament contrari a l’ordre públic monegasc. Aquesta molèstia s’avalua tenint en compte, en particular, la intensitat de la connexió de la situació amb l’ordenament jurídic monegasc. Aleshores s'apliquen les disposicions de la llei monegasca. Article 28: Les disposicions d’aquest Codi no afecten l’aplicació de les lleis policials i de seguretat que, pel seu objecte, regeixen absolutament la situació, sigui quin sigui el dret designat per les normes de conflicte. TÍTOL III. – OBLIGACIONS-CAPÍTOL I - OBLIGACIONS CONTRACTUALS Article 68: El contracte es regeix per la llei escollida per les parts. L’elecció és expressa o resulta d’una manera determinada a partir de les disposicions del contracte o de les circumstàncies del cas. Amb aquesta elecció, les parts poden designar la llei aplicable a la totalitat o només a una part del seu contracte. Les parts poden acordar, en qualsevol moment, que el contracte es regeixi per una llei diferent de la que el regia anteriorment. Qualsevol modificació sobre la determinació de la legislació aplicable, feta després de la celebració del contracte, no afecta la validesa formal del contracte en el sentit de l'article 73 ni afecta els drets de tercers. Quan tots els altres elements de la situació es localitzen, en el moment d’aquesta elecció, al territori d’un estat diferent del que es tria la llei, l’elecció de les parts no afecta l’aplicació de les disposicions a les quals la llei d'aquest altre Estat no permet derogacions. L'existència i la validesa del consentiment de les parts quant a l'elecció de la llei aplicable es regeixen per les disposicions dels articles 72 i 73. Article 69: En absència d’elecció, el contracte es regeix per la legislació de l’Estat en el territori del qual té domicili la part que ha de prestar el servei característic. La part que ha de prestar el servei característic és: 1. en el contracte de compravenda, el venedor; 2. en el contracte de prestació de serveis, el proveïdor de serveis; 3. en el contracte de franquícia, el franquiciat; 4. en el contracte de distribució, el distribuïdor; 5. en el contracte de transport, el transportista; 6. en el contracte d'assegurança, l'asseguradora. No obstant el primer paràgraf d’aquest article, 1. el contracte de venda de mercaderies mitjançant subhasta es regeix per la legislació de l'Estat en el territori del qual es realitza la subhasta, si es pot determinar el lloc de la venda; 2. el contracte que té per objecte un dret de propietat immobiliària o un contracte d’arrendament de l’edifici es regeix per la legislació de l’Estat al territori del qual es troba l’edifici. Quan no es pot determinar la prestació característica, el contracte es regeix per la legislació de l’Estat amb el qual té els vincles més estrets. ......