Semi PDF

Preview

Summary

Download Semi PDF

Description

SEMINARI 1: Madame Bovary & Au bonheur des Dames En les narracions tenim narradors/es, que en principi no sabem si es masculí o femení. No hem de confondre l’autor del qual si tenim informació. El nostre referent a partir del text narratiu serà doncs el narrador. o o o

Discurs directe: a partir de diàlegs, en els quals parla directament un personatge. Discurs indirecte: no és la narració en si, sinó una part de la narració “va dir...”. Discurs indirecte lliure: Flaubert n’és especialista. És interessant perquè tot i ser discurs indirecte i per tant, en algun moment ens diu “aquest personatge diu...” sembla més aviat que ens està parlant d’una reflexió interna. Comença introduït per algun verb com si fos el discurs indirecte però en algun moment canvia i tot i que manté aquesta tercera persona, adopta referents espaciotemporals (“això/aquest”). Tot i mantenir la forma del discurs indirecte en 3ra persona, veurem aquests díctics propis del discurs directe (això, aquest) i ho veurem especialment en les puntuacions (exclamacions...).

Hi ha un canvi de discurs indirecte a discurs indirecte lliure en el text de Au bonheur des Dames. La funció d’aquest és que la figura del narrador s’amaga i dóna més protagonisme a la figura del protagonista. Se sent la veu del personatge com va manifestar aquella explicació que està fent el narrador. Es fa també per sol·licitar més al lector. Els escriptors son molts conscients que els llegeixen i aquest lector pot fer alguna feina. Si t’esforces més l’entendràs millor el text, com per exemple que ens vol dir alguna cosa del personatge. Punts comuns entre Emma i Denise: -

Les dues presenten preocupació social Volen trobar el seu espai, on estan a gust amb elles mateixes i amb el seu voltant. Preocupació econòmica (punt en comú però ho viuen de manera diferent) Identitat i gènere: pel fet de ser dones tenen més obstacles i dificultats Les dues es queixen...