Societat de l\'edat moderna PDF

Preview

Summary

la societat a la edat moderna; característiques, societat de privilegi, la noblesa, categories paranobiliàries, estructura social anglesa, traició de la burgesia, mentalitat social, estructura social francesa...

Description

L’Edat Moderna. Característiques - És el moment d’esplendor de les monarquies (també hi havia repúbliques). Els Medicci van passar de ser republicans a ser la família reial. - Gestació de l’Estat Modern. - Les Províncies Unides eren 7 províncies (Holanda, Zelanda, Utrecht, Frisia, Weldres, Overissell i Flandes amb capital a Maastrich). Holanda era la província més rica, per tant el seu nom s’ha extens pel tot el país, la segona era Zelanda (actual Nova Zelanda). - Reforma protestant del s.XVII. - Les repúbliques eren petits estats de llibertat, on s’exiliaven certes persones. - Monarquia absoluta de Lluis XIV. - Europa com a centre del planeta. Colonialisme a altres continents (Amèrica, Àsia, etc.). Independència d’Amèrica el 1775. - Governar a l’Edat Moderna era fer justícia i favor reial. Els jutges eren escollits pels reis: ‘el gran mèrit és la fidelitat’. - La periodificació es diferent a cada lloc i no dura sempre el mateix. L’edat moderna dura uns 3 segles i la contemporània 2,25. La societat de privilegi La burgesia i la noblesa són conceptes similars i costa diferenciar-los. L’ennobliment (si hi ha societat) és l’acció de pujar de grup social mitjançant casaments o comprant títols al rei quan li faltaven diners. La cascada de menyspreu és quan el grup social alt no vol que els del grups socials baixos s’acostin a ells. A l’acte del Corpus els participants se assentaven en les zones respectives al seu estatus social. A l’Edat Moderna hi havia 2 grups privilegiats que no pagaven impostos: la noblesa i els eclesiàstics. Les persones amb un familiar del Sant Ofici no pagaven impostos fins el 1830. En aquesta època era més important la lleialtat al rei i la família que el mèrit propi. La família era efectiva, era la que donava una bona imatge i podia donar mèrits en un currículum (Memorial) . Estructura de la societat catalana: la noblesa La noblesa alta (protegia el patrimoni), la mitjana, i la petita (molt orgull): - Noblesa titulada: ducs (ja sigui per títol de família reial o noblesa), comtes, marquesos, etc. - Noblesa mitjana catalana: baró, noble (només va existir a Catalunya), donzell, infant (Aragó), etc. - Noblesa petita: cavaller.

Categories paranobiliàries La paraula ‘’palanobiliari’’ no fa referència als valors de la persona, sinó a que forma part de la noblesa perquè té sang noble. - Alta: ciutadà honrat (80% de Barelona, Tortossa – segona ciutat de Catalunya econòmicament potent- i Perpinyà) i burgés honrat. Els ciutadans honrats són fets a través del rei Ferran II pel decret de 1510. Aquest decret diu que qualsevol persona amb un títol passa a ser de la noblesa, però en el Parlament se assentarà en el 3r estament. El 1 estament era pels nobles i el 2n estament pels eclesiàstics. Carles IV va donar poder als ciutadans honrats i els cavallers de la petita noblesa. Era un contracte de matrimoni i patrimoni, un casament entre nobles i rics per convivència. - Mitjana: burgés de Llotja (botiguer de teles: seda). Amb el Decret de Nova Planta (1716) s’afegeix aquesta categoria, que va ser el nucli de la burgesia catalana a l’Edat Moderna. La llotja era el lloc d’intercanvi i activitat econòmica, es va suprimir el 1700 amb el Decret de Nova Planta. El burgés de llana es una categoria inferior. - Baixa: menestralia. Es una petita part que realitzava treballs manuals i humils. No es un títol. Botigues de draps, inclouen totes les teles menys la seda, ja que a començament del s.XIV van tenir gremi propi. Julià Mercés va donar nom a ‘merceries’. Estructura social anglesa El món anglosaxó divideix la seva història en Early i Late Modern Times, no com la nostra divisió que està influïda pels francesos. No podien canviar de categoria: - Nobility: noblesa titulada, pocs participants (duke, earl, marquis). - Gentry: 4 subdivisions. Són una mena de noblesa i burgesia. Si algú s’arruïnava perdia la categoria: o Baronet. o Knight. o Squires (sq): categoria més nombrosa. Oliver Cromwell era gentry, però es va arruïnar. Es va casar amb una dona rica i va recuperar la seva condició de gentry. o Gentleman. - Yeomen: carrera militar. -

Freeholder: lliure de carregues o aleodial.

-

Dérogeance: quan un noble tenia una feina material i no intel·lectual perdia la seva feina i baixava de categoria. A Anglaterra no existia i els nobles exercien lliurement les feines materials.

-

Madrid esdevé la capital d’Espanya el 1562 quan Felip II posa la nova capital al centre de les tres potències a Espanya.

Traïció de la burgesia És un terme encunyat per Fernand Braudel el 1940. Els homes de negocis que volien prosperar i formar part de la noblesa, quan van tenir el poder van iniciar una forma de vida semblant al de la noblesa. Es van apartar dels treballs manuals per comprar coses i viure de les rentes de la propietat (ennobliment). No inverteixen els diners en coses burgeses, sinó nobles, per això ‘traicionen’ la burgesia. Les conseqüències d’això son el diner estàtic i les no inversions. Hi ha una decadència de la noblesa, ja que la monarquia vol reforçar el seu poder. La noblesa perd importància i es resisteix a perdre els seus drets. Per exemple la noblesa napolitana lluita contra la monarquia hispànica. A Europa l’única monarquia electiva era la de Polònia. Rembrandt retrata retrats dels reis enjoiats. Els jogellones eren els prínceps hereus, però que eren filtrats pel Parlament. Mentalitat social Els nobles consideraven que havien de construir grans mansions, tenir molts criats, dedicar-se a la festa, l’estudi, els jocs i la caça (activitat d’alts i baixos estaments). La institució del Mayorazco a Castella era el dret del primogènit a heretar el patrimoni i els bens (cases nobiliares) de la família perquè no desapareixin. Aquests bens no es podien vendre i s’havien de protegir. La noblesa va fer diferents revoltes contra la monarquia: - El 7 de juny del 1640 esclata la guerra dels Segadors. - El 1646 els napolitans s’enfronten als espanyols en la revolta de Massianello. - Portugal recupera la seva independència el 1 de desembre del 1640 quan Felip II (1580-1640), de mare portuguesa, va reclamar el tro portuguès perquè la dinastia nativa mor. - Guerra dels 30 anys. - A França l’aristocràcia estava sotmesa a Lluis XIV (1670-1680). Saint Simon escriu les memòries de la humiliació del monarca Lluis XIV. Els parlaments més

importants de l’època eren els de Normandia, Aquitana i París. Els de París van ser qui van acabar amb Lluis XIV. L’estructura social francesa: com arribar a ser noble? - Alta noblesa: aristocràcia. Noblesa d’espasa, d’origen medieval. - Noblesa de toga (nobleses de togue): es pot arribar a ser noble sent jutge o jurista. Poden portar una política en contra de la monarquia. - Els parlaments provincials: Normandia, Aquitana i París, eren pays-d’ètat, és a dir, territoris francesos que històricament tenien Parlament. Lluis XIV i Lluis XV estaven en contra del Parlament. - Fent la carrera militar es podia ser noble. S’havia d’assolir el grau de capità. !...