Societat i cultura a l\'Edat Mitjana PDF

Preview

Summary

SOCIETAT I CULTURA A L’EDAT MITJANA1. Criteris d’AvaluacióAvaluació continuada (primera convocatòria) Tal i com s’indica en el programa de l’assignatura, l’avaluació continuada es farà en dos parcials, que consten de dues parts de desenvolupament i pràctica a raó d’un pes de 37, % (75% les els dos p...

Description

SOCIETAT I CULTURA A L’EDAT MITJANA 1. Criteris d’Avaluació Avaluació continuada (primera convocatòria) Tal i com s’indica en el programa de l’assignatura, l’avaluació continuada es farà en dos parcials, que consten de dues parts de desenvolupament i pràctica a raó d’un pes de 37,5 % (75% les els dos parcials sobre el total) i 25% en els tests de les lectures obligatòries. El dia del segon parcial, els alumnes que hagin suspès el primer parcial amb una qualificació superior a 3 poden repetir el primer parcial. Únicament si tenen un suspens de 3 a 4,9. Format dels dos parcials (dues parts 1 i 2; 37,5 % cada parcial sobre el total del 75%) i tests de lectures (3; 25%): 1) Pregunta de desenvolupament d’una part àmplia d’un tema del temari a triar entre dues opcions, part teòrica (8 punts) en cas de fer-se en format presencial. No es pregunta tot un tema. Cal demostrar que l’alumne és capaç d’explicar un procés històric, amb referències a les causes i conseqüències, relacionant les parts, referint totes les parts demanades i no pas unes altres, situant les problemàtiques en el temps, les fites i els individus. Es recomana estudiar amb les lectures o amb un manual. No és correcte preparar l’assignatura només amb apunts. En cas de confinament total, aquesta prova es faria tipus test. 2) Pregunta de la part pràctica en cas de fer-se en format presencial. (comentari de text i seminaris de les lectures) (2 punts). Caldrà comentar un text dels estudiats a classe o un fragment de les lectures segons les pautes donades a classe, on l’alumne haurà de mostrar la capacitat d’aplicació de la teoria a un document històric. Cal comentar el text des del text, i per tant no és correcte fer un comentari sense mencionar per a res el text en relació al context. 3) Test de les lectures obligatòries (25% en cinc proves diferents) El test conté 10 o 20 preguntes tipus test sobre les lectures obligatòries i es pot fer amb el material de lectura a l’abast. Segurament s’haurà de fer en format en línia. Segona convocatòria: Conté les mateixes parts, puntuació i requeriments que en una única prova de desenvolupament de les dues parts i un test de totes les lectures.

INTRODUCCIÓ A L’IMPERI ROMA Fou el 3r període de la civilització romana, ja que el primer fou la monarquia (753 – 509 a.C), que s’acaba amb l’expulsió de l’ùtim rei Tarquinio el soberbio, amb l’expulsió del monarca es crea un senat que decideix abolir la monarquia convertint a Roma en una república i donant lloc a la segona fase coneguda com república (529 – 27 a.C), durant aquesta època els seus màxims rivals fou la ciutat púnica de Cartago que va ocasionar les famoses Guerres Púniques que va obligar a Roma a sortir de les seves fronteres i adquirir nous dominis i fer-se amb el control de la conca mediterrània, apareixen importants personatjes com Juli Cesar que van ampliar encara més aquestes fronteres, tot i que va tenir disputes internes amb el senat i Pompeyo cosa que va desembarcar en una guerra civil, finalment van acabar assasinant a Juli Cesar i restaurant la república. Tot i que aquesta estaria poc temps ja que amb l’arribada del seu fill Octavi que anys posteriors es convertiria en el primer Emperador Romà, derrotant primer als assassins del seu pare i posteriorment al seu antic aliat Marc Antoni que estava aliat amb Cleopatra VII, amb el retornament d’Octavi a Romà el seu poder va esdevenir absolut, l’any 27 a.C obté el títol d’emperador que significa vencedor en la batalla, els succesors Tiberi, Calígula, Claudi i Neró que van regnar entre el període ( 27 a.C – 68 d.C), es coneix com la dinastia Juli – Claudia. Posteriorment durant el període del 68-69 d.C hi van haver 4 emperadors al poder amb el nom de dinastia Flavia, els van succeir la dinastia dels Antonina considerat per a molts com una època Dorada i formada per Nerva, Traja, Adria, Antoni Pio, Luci Vero, Marc Aureli, i Cómode, on al S.II aconsegueixen el seu màxim esplendor. Destacar el regnat de Trajà (98 – 117 d.C), que durant el seu regnat es va aconseguir la màxima epansió de l’imperi, després de l’assassinat de Comode, l’imperi va caure en una època de confrontació civil tres la qual va assumir el poder Septimi Sever que va instaurar la dinastia Severa que acaba amb Alexandre Sever. Després apareix la crisi del s.III que va durar 50 anys, període on es produeixen fortes pressions dels pobles estrangers i una forta crisi política econòmica i social, desprès d’una fase d’anarquia militar arriba un emperador que aconsegueix mitjançant una sèrie de mesures restablir l’ordre: Dioclecià, que veient la gran extensió de l’imperi i la dificultat per poder controlar-lo decideix dividir-lo. Període que es coneix com tetarquia o imperi de 4 que va funcionar fins que aquest va abdicar i va provocar una guerra entre governants la qual va sortir victoriós Constantí el

gran que va legalitzar la religió cristiana, a més a més transporta la capital cap a Constantinopla, tot i que l’imperi poc a poc va anar entrant en declivi, i amb l’arribada de Teodisi I i la seva mort l’any 395 d.C, l’imperi roma es divideix en dos parts: la part oriental corresponent a Arcadi i la part occidental a Honori. L’imperi d’occident terriblement gastat per les constants invasions de pobles de l’exterior i el malestar social per la mala gestió donara lloc l’any 476 d.C a la seva caiguda. L’imperi roma d’Orient aguantara 1000 anys més amb el nom d’imperi Bizanti, que acaba adoptant l’idioma Grec aguanta fins l’any 1453 amb la caiguda de Constantinopla, donant pas al fi de l’edat mitjana i començament de l’edat moderna. L’imperi Romà durant la seva màxima expansió conqueria 3 continents i es caracteritzava ja que allí on conqueria construïa tal i com podem veure en la seva arquitectura.

INTRODUCCIÓ A L’EDAT MITJANA Període que comprèn entre els s.X-XV a.C que comença l’any 476 d.C després de la caiguda de l’imperi roma i que acaba l’any 1492 d.C amb el descobriment d’Àmerica. Tot i que també s’afirma que s’acaba l’any 1453 amb la caiguda de Constantinopla, que coincideix amb la invenció de la imprenta per part de Gutenbert i amb el fi de la guerra dels 100 anys que enfrentava als regnes de França i Inglaterra tot per les posesions feudals que acabaria amb la retirada Inglesa de terres Franceses i que realment aquesta va durar 116. Es pot dividir en dos grans periodes: en primer lloc la baixa edat mitjana (s.V-S.X d.C), i l’alta edat mitjana que comprén (s.XI-XV d.C). Respecte a l’orient trobem l’imperi Bizanti, on tenia la capital a Constantinoble i es parlava grec, a la zona occidental trobem una serie de pobles germànics que es van anar assentant per tota Europa formant regnes. L’any 620 d.C a la meca sorgeix la figura de Mahoma que crea una religió monotesita coneguda com l’Islam. Els anys posteriors sorgeix una expansió de l’islam que va des de la península aràbica fins la India. L’any 732 d.C a la batalla de Poirers amb el rei Carlos Martel al capdevant ocasiona el retroçes dels musulmans d’Europa, on posteriorment el seu net CarloMagno expandiria els regnes Francs per tota Europa, per posteriorment fundar l’Imperi Caroligni, l’any 800 es proclamat Emperador. Després de la seva mort l’imperi es divideix entre els seus nets, hi ha una confrontació entre França i Inglaterra per la disputa del nord d’italia Lotaringia, on finalment guanyen els alemans i estableixen la formació del Sacre Imperi Romà Germànic i l’any 962 d.C el rei Oton I el gran es coronat Emperador. Després de la desintegració de l’imperi Caroligni, es va veure una feblesa per part dels reis que van estar obligats a cedir en gran part el seu poder a condesoss i catolics. Piramida social del règim feudal es dividia en: Rey, l’Alta noblesa: duques,marquesos, condes Baixa noblesa: barons i cavallers L’Alt Clergat: obisps i arzobisps Baix Clergat: sacerdots, frailes i monjos AQUESTES CLASES EREN UN 10% DE LA POBLACIÓ : L’altre 90 % corresponia a campesins i siervs.

2. Temari

TEMA 1: De l’imperi Romà a l’edat mitjana Cronologia: -

Periodització absoluta dels humanistes, divisió tripartida de la història, media tempestes, media aetes i medium aevum.

-

Periodització Alemanys: alta edat mitjana i baixa edat mitjana.

-

Periodització Francesa: alta edat mitjana (S. V-XI d.C), plena edat mitjana (XIXIII/XIV d.C) i finalment baixa edat mitjana (S.XIV

1. El debat entorn la crisi de l’imperi: CRISI DE L’IMPERI ROMÀ O TRANSFORMACIÓ 1.1 Causes de la crisi de l’imperi Romà. Les transformacions socioeconómiques del baix imperi. -

Manifestacions i incidències polítiques de la crisi

-

Crisi del sistema de producció esclavista

-

Les noves formes d’organització socials prefeudals

-

La intervenció de l’estat

-

La crisi monetaria com a exponent de la crisi económica

DEBAT ENTORN LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ Existèixen dues postures: en primer lloc una partidaria de factors exògens i un altra de l’existència de causes internes. E.Gibbon afirma que la causa de la fi del món antic es deu a causes externes com el cristianisme i les invasions, mentre que altres autors atribueixen la fi del’imperi a causes internes com es el cas de F.Lot que afirmava que l’imperi havia mort de forma natural. La caiguda de l’imperi Roma l’any 476 d.C es el punt d’inflexió de la transició de l’antiguitat a l’edat mitjana. Les causes són indissociables ja que els factors interns i exógens es desenvolupen de forma paral.lela i fins i tot és discutible si el cristianisme o les invasions fossin causes externes. El cristianisme va ser un fenómen ideològic present tant en les crisis com en les determinades fases de reactivació imperial.

Les invasions no van ser un fenómen sobtat ni aliè a l’imperi ja que romans i bàrbars es relacionaven ja abans del del S.I a.C. CONCLUSIÓ A Occident les invasions i l’aparició dels regnes bàrbars foren els principals desencadenants de la crisi. En canvi a Orient, tenim testimonis d’un augment de la població i una intensificació agrícola, tot i que a partir del s.VI a causa dels efectes de la guerra i alguna catàstrofe l’imperi cada cop va ser menys sostenible. Les crisis de l’imperi, van ser clarament internes de caràcter polític,militar,social, económic i ideológic, a les quals s’hi agregaren els progressos d’altres pobles condicionats pel propi imperi. 1.2 El baix imperi romà: Transformacions polítiques i militars, económiques i socials Trobem els primers indicis de crisi política baix l’imperi de Marc Aureli (161-180 d.C), que suposa l’inici del baix imperi i es una época on els constants atacs bàrbars impedeixen un bon desenvolupament. Posteriorment Cómmode (161-192 d.C), fill de Marc aureli correspont a un període d’inastibilitat Els problemes polítics i militars defineixen el que caracteritzara la crisi del sistema imperial: -

Dificultats per a disposar d’efectius militars

-

La incorporació d’esclaus, gladiadors i bàrbars com a cossos auxiliars

-

Dificultat per reduir els atacs bàrbars a la frontera del Danúvi

CRONOLOGIA CRISI Durant l’epoca de Cómmode (180-192 d.C) el militar Matern es va revoltar l’any 187 d.C i va ocasionar dificultats en el govern. Dinastia dels severs (193-235 d.C), correspont a incultes que estaven al poder pels diners i el seu regnat es caracteritza per la política de militarització i provincialització. Ja que

l’imperi comença a estar en mans dels militars, a causa de que els enemics anavent guanyant pes. Cada cop hi ha més militars i menys membres del senat Un altre període a destacar es el període d’anarquia militar (235- 284), ja que degut a la manca de política estable, els militars agafen el poder i exercient el seu poder mitjançant la violència, van assasinar a molts emperadors. Algunes de les característiques de l’època son l’augment de les invasions a territoris romans, tot i la fragilitat del poder polític, van existir certs parèntesi de recuperació amb l’arribada al poder de Deci (249-251 d.C) o de Gal.liè (260-268 d.C) que preduliaven les solucions de darreries del segle de Dioclècia i posteriors a Constantí. VEIEM DONCS EL CAOS POLÍTIC EL QUAL ES TROBAVA ITALIA AL S.III I LA CRISI DEL SISTEMA ESCLAVISTA SENSE UN IMPERI IMPERIALISTA. 1.3 Causes per les quals el sistema va entrar en crisi Trobem els primers signes de crisi a la 2a meitat del s.II i s.III on es desenvolupa el colonat, un nou mètode de treballar la terra. La societat esclavista entra en crisi a causa d’una poca inovació tecnológica, una disminució d’esclaus ja que com roma no conqueria no podia obtenir mes esclaus i a més a més tenien una mà d’obra molt dolenta. Per tant veiem que el sistema esclavista ja no era rentable i finalment es va desenvolupar les relacions mercaderia – diners. Quines foren les consequències immediates de la producció esclavista? -

Desenvolupament del colonat en substitució dels esclaus, ja que els esclaus es consideraven poc eficients. Tot i que M.I Finley contrarresta aquesta idea afirmant que si la esclavitut no haguès estat productiva hagues desaparegut, i en canvi es mantingué a Orient i a Occident.

-

Ruina dels propietaris mitjans i desenvolupament de les grans exportacions explotacions que eren majors que les villae.

Aspectes económics de les transformacions socials -

Crisi de la vil.la esclavista

-

Difusió del latifundi: grans propietaris, treball de colons i exlotació expansiva

-

Decadència de la ciutat com a centre d’intercanvi a causa d’un augment de preus, cosa que provoca un augment de la pressió fiscal i devaluació per part de l’estat que dona lloc a una inflació.

La crisi conjuntural del s.III (ATENCIÓ NO ES LA CRISI DE LA ROMANITAT) Va suposar per la societat romana una etapa de forta crisi, que es va posar de manifest a travès de diferents convulsions de signe divers, entre les que destaquen: -

Depressió económica que va ocasionar un empobriment de la població

-

Intensa pressió dels pobles bàrbars que amenaçaven les fronteres de l’imperi

-

Crisi política i militar

En conclusió veiem com aquesta crisi sogrida al s.III d.C culminava amb el procés de contradicció d’algunes estructures del període altimperial Recuperació de l’imperi en temps de Dioclecià (284-304 d.C) i Constantí (313-337d.C), ja que es defineixen les característiques del baix imperi i de la consolidació d’Orient, on l’estat te una major capacitat d’intervenir en l’organització social, a més a més un canvi polític “Dominat”, donava mès importància a la figura de l’emperador. A causa de la gran magnitut de l’imperi es va apostar per dividir-lo amb la tetarquia augmentant el nombre de províncies en més del doble. Respecte a la societat s’enquadra ales persones amb un ofici de per vida i els seus succesors tenien que tenir el mateix ofici, als soldats sels pagava amb les terres es el que es coneix com strata diocleciani. Ja que no hi havia possiblitat de canviar aixo, el destí era predeterminat per naixement.

https://www.youtube.com/watch?v=6TOk-ciWITA

TEMA 2: Les migracions germàniques i l’imperi romà Oriental Apartats: 2.1 Migracions o invasions: dinàmiques militars i d’assentaments 2.2 La consolidació de l’imperi romà oriental: reorganització fins als temps de Justinià 2.3 Les fites de Justinià i els elements definitoris de les societats orientals 2.4 Els regnes bàrbars 2.1 Migacions o invasions: dinàmiques militars i d’assentaments Sabem que durant els s.II i III a.C hi havia hagut els primers contactes entre pobles invasors i els romans, peró no es fins al s.IV on començen de forma directa aquestes invasions, que donen lloc a un gran procés migratori sent una de les raons primodials entre els desequilibris de orient i occident. L’any 375 d.C els Huns ataquen els visigots, cosa que obliga a que traspasen la frontera del limes i als invasors s’hi afegeixen esclaus de mines, pagesos romans i tropes aliades dels huns. Com a consequència comença la batalla d’Adrianòpolis l’any 378 d.C, i l’any 382 d.C signa un tractat amb els visigots on els denomina com militars federats als romans a la regio de la Tracia. L’any 395 d.C Teodosi I veien el gran imperi del qual disposava i les dificultats que tenia per poder controlar-lo decideix dividir l’imperi roma en dues parts: la part oriental corresponent Arcadi I i la part occidental corresponent a Honori I. Els visigots liderats per Alaric ataquen Italia l’any 401 d.C i finalment saquejen Roma l’any 410 d.C. Amb l’assentament dels pobles bàrbars Ataulf dedideix adaptar Germània en Romània i l’any 418 a Vàlia va establir noves condicions amb els romans i van signar un nou tracte: -

Els visigots establerts com a propietaris dins de les terres dels romans

-

Es crea el primer regne Bàrbar conegut com Regne de Tolosa

-

Els visigots participen de forma activa en la defensa de l’imperi

Atacs dels barbars al s.V d.C

-

406: sueus, alans i vàndals travessen el Rin

-

422: conquesta de la Bètica per part dels bàndals

-

455: Genseric domina la mediterrània central

-

477: primer regne bàrbar independent

2.2 La consolidació de l’imperi romà oriental: reorganització fins als temps de Justiniá L’imperi romà oriental -

Separació amb roma occidental l’any 395 d.C, roma queda dividida en dues parts

La consolidació del poder imperial: Destacar a l’emperador Teodosi II que va regnar durant els anys 408-451 d.C, on alguna de les seves accions polítiques van ser la compilació jurídica l’any 438 d.C que va reunir totes les lleis dels emperadors cristians, sen aquesta una de les eines vertebrals de la legislació romana. L’any 451 es firma el concili de Calcedònia on la religió esdevé un paper fonamental en la política de l’estat. QUINA FOU LA REACCIÓ A LA CONSOLIDACIÓ IMPERIAL? Les querelles cristológiques : disputa de caràcter intel.lectual i religios per la naturalesa de crist. Algunes de les més importants foren: Nestorianisme: unió de crist i la divinitat era extrínseca i accidental i predominava la part humana a la divina. Reacció alexandrina: monofisisme que afirmava que crist provenia d’una única natura Segona meitat del s.V d.C apareixen moviments socials de caràcter antimperial, a causa de la discordança entre l’estat imperial consolidat i imperialista respecte dels particularismes provincials o ètnics. Enfront aquestes protestes i descontrol al s.VI d.C s’intenta reaccionar per posar en ordre la situació novament.

La reacció i renovació imperial s.VI d.C Destacar la figura de l’emperador Anastasi (491-518 d.C), que amb l’objectiu d’aproximar aquests territoris resistents imposa una política religiosa monofista que tenia l’objectiu principal de recuperar la unió i el consens. També destaquem la part económica, ja que es capaç de reforçar el sistema monetari de Constantí i crea una nova moneda de bronçe que permeten a les classes menys afavorides l’accés a la economia, i va impulsar aquesta economia a través de mesures com la coemptio que consiteix en vendre de forma forçosa els productes a l’estat a un preu fix, amb l’objectiu d’evitar la inflació. Totes les mesúres económiques van ser positives. Amb la posterior Arribada de Justinià I es donaria la culminació de totes aquestes reformes, i l’inici de la crisi del baix imperi fins a l’imperi Bizantí. Un altre punt a destacar del seu regnat fou que l’imperi territorialment era gran, ja que havia conquerit grans territoris peró a canvi d’una gran pèrdua econòmica. 2.3 Les fites de Justinià i els elements definitoris de les societats orientals: La culminació de l’absolutisme imperial amb Justinià (527 – 565 d.C). El moment culminant d’aquestes transformacions politico-socials arriben al govern de Justinia, seguint les iniciatives de Teodosi II, aquest segueix mantenint la llei com un aspecte important de l’imperi, i per que totes aquestes lleis estiguin al dia...