TEMA 10: Economia i societat del primer terç del s.XX PDF

Preview

Summary

Warning: TT: undefined function: 32 Warning: TT: undefined function: 3210. ECONOMIA I SOCIETAT DEL PRIMER TERÇ DEL SCONTEXT HISTÒRIC.Crisi de la Restauració, Primo de Rivera. Primer terç del segle XX, profunda revolució econòmica i tecnològica. 2ª revolució industrial.1. LA MODERNITZACIÓ DE L’ESTRUC...

Description

10. ECONOMIA I SOCIETAT DEL PRIMER TERÇ DEL S.XX CONTEXT HISTÒRIC. Crisi de la Restauració, Primo de Rivera. Primer terç del segle XX, profunda revolució econòmica i tecnològica. 2ª revolució industrial.

IMPORTANT!!

1. LA MODERNITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA 1.1 La transició demogràfica Baixada de la mortalitat població.

creixement de la població

disminució de la natalitat

estabilització de la

DESCENS DE LA MORTALITAT: gràcies a la millora en l’alimentació, la sanitat, la higiene i la conducció d’aigua potable a les ciutats. La mortalitat infantil també es va reduir. DESCENS NATALITAT: va començar lentament a partir del 1910. Va coincidir amb l’increment de la població urbana i les pràctiques de planificació familiar. A Catalunya el procés de transició demogràfica va ser més accelerat. 1.2 Els moviments migratoris Finals del segle XIX: a Espanya hi ha un increment de l’emigració exterior   

Amèrica del Sud i Cuba. Causes:

Augment de la població Lent creixement de l’ocupació Repartiment territorial desigual de les transformacions econòmiques

Més tard: emigració exterior

Madrid i Barcelona (+ Bilbao i Sevilla)

Es redueix la població agrícola. Catalunya: la comunitat autònoma que més immigrants va rebre. 1.3 El creixement de les ciutats Finals del primer terç del segle XIX hi ha un enorme increment demogràfic a les ciutats. Migracions interiors modifiquen la distribució geogràfica de la població: més població a la zona costanera i menys a la zona interior. CONCLUSIONS: Espanya continua essent un país desigual, amb baixa densitat de població i un percentatge de població urbana inferior al d’altres països.

1

2. EXPANSIÓ URBANA A BARCELONA Arribada d’emigrants que van a treballar a les noves indústries i a les obres públiques.   

Creixement de la població la ciutat passa a ser una metròpoli. Agregació de municipis al pla de Barcelona augment de les dimensions de la ciutat. Densificació de l’espai urbà amb habitatges nous.

Problema cabdal. Transports i comunicacions.     

Obrir vies de comunicació entre mar i muntanya. Reformar el port. Construir el primer aeroport. Traçat i construcció del metro. Obres d’urbanització en espais poc integrats a la ciutat.

3. L’AGRICULTURA: CRISI I DIVERSITAT D’UNA SOCIETAT PAGESA 3.1 L’agricultura al principis del S.XX El dinamisme de l’agricultura mediterrània (vinya, olivera, cítrics i hortalisses dirigits a l’exportació) contrasta amb l’endarreriment i l’immobilisme de l’agricultura cerealista (principal activitat agrícola de l’interior). Cereals= 50% de la producció agrícola, però escassa productivitat, fet que fa aplicar mesures proteccionistes (preus alts i prohibició de la seva importació). Aquestes mesures fan que les famílies espanyoles hagin de pagar preus molt alts pel pa i altres productes bàsics. 3.2 Els problemes agraris Problema: enorme desigualtat en el repartiment i distribució de la propietat de la terra. Latifundis i minifundis dificulten la introducció de noves tècniques de conreu per incrementar la producció agrària i generar beneficis. Aquests problemes generen l’emigració de pagesos a les ciutat(èxode rural). 3.3 La crisi del sector agrari Millora de transports arribada massiva a Europa de productes agrícoles i ramaders de països estrangers amb preus molt inferiors als europeus. Crisi de l’agricultura europea. A Espanya: mesures proteccionistes (aranzels). 3.4 Les reformes del sector agrícola Superació de la crisi agrícola gràcies : política proteccionista + augment de la superfície conreada + intensificació i especialització de conreus.   

Ús de fertilitzants Augment de la mecanització Extensió del conreu de regadiu promoguda pels governs per millorar l’endarreriment.

3.5 L’agricultura a Catalunya: Crisi i modernització A Catalunya: diferents formes de propietat i amb canvis ja fets anteriorment. Trobem crisi a causa de la fil·loxera conflicte social(planten ceps americans). Post-crisi: augment de la productivitat mecanització del camp i introducció de noves tècniques. Disminució de la quantitat de pagesos però no de terra conreada. Trobem especialitzacions agrícoles.

2

4. L’EXPANSIÓ DE LA INDÚSTRIA. 4.1. Canvi energètic i innovación tecnológica. Trobem un canvi energètic a causa de la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli (Espanya venç la falta de fonts d’energia competitives). Ús comercial d’electricitat mecanització de la indústria disminució de costos de producció. Dues etapes del procés d’electrificació 1. Restringit l’ús de l’electricitat 2. Estès a la indústria. Avenç en la destil·lació del petroli + progressos tècnics de mecànica de motors Revolució dels transports i aparició de l’automòbil. Millora de la transmissió de la informació mitjançant el telèfon i la ràdio. 4.2 El creixement industrial Augmenta el producte industrial per càpita. S’introdueixen nous sectors industrials. Més importància a les indústries de béns de consum que les de béns d’equipament. El tèxtil català continua l’expansió però comença a perdre pes. La indústria alimentaria recula i la química es consolida. La siderúrgica creix considerablement, s’inclouen els automòbils. La elèctrica creix ràpidament i la metal·lúrgica creix de manera notable. 4.3 Un creixement desequilibrat El sector secundari té una sèrie de problemes i limitacions: Espanya té una indústria poc competitiva. (Només inversió industrial a Catalunya, País Basc i Madrid). Govern

proteccionisme i intervencionisme per defensar la indústria espanyola.

La desigual distribució de la indústria espanyola era paral·lela a la desigual distribució de la renda de la població. Les zones industrials tenien una renda molt superior a l’estatal Dualitat de la distribució desigual de la riquesa. Hi ha una gran quantitat de territoris que encara estan lligats a l’agricultura tradicional de renda baixa.

5. LA INDÚSTRIA A CATALUNYA: CREIXEMENT I DIVERSIFICACIÓ Al primer terç del segle XX trobem a Catalunya una segona Revolució Industrial. Els sectors industrials augmenten l producció i productivitat. Es triplica el nombre de treballadors i el nivell d’indústria catalana és cinc vegades superior a l’espanyola. Predomini de la indústria tèxtil, però perd pes la diversificació industrial. Indústries amb més importància en la nova estructura industrial catalana construccions mecàniques i sector elèctric.

indústria química, metal·lúrgica,

Localització: Barcelona, fàbrica més destacada La Canadenca.

6. LA POLÍTICA ECONÒMICA: CREIXEMENT I DIVERSIFICACIÓ 6.1 Els efectes de la crisi del 1898 El desastre del 98 va tenir menys efectes econòmics dels que es podien esperar. Va afectar: A l’explotació de cereals, a l’explotació de productes tèxtils (sobretot indústria catalana) i a la petita indústria manufacturera. 3

Governs de la Restauració política de control de la despesa i de modernització de l’estructura bancària. Repartició de capitals procedents de Cuba creació de bancs i empreses modernes. 6.2. La política intervencionista de l’Estat Limitació de la competència exterior i interior gràcies a mesures proteccionistes. Com?

Fixació d’impostos a la importació i regulació del mercat interior, mitjançant acords entre empreses.

Augment de l’intervencionisme de l’Estat. Com? Concedint ajudes de tot tipus a les empreses espanyoles per estimular la inversió privada en els sectors industrials més avançats. CONSEQÜÈNCIES D’AQUESTA POLÍTICA:   

Afavoreixen l’avenç tecnològic. Incrementen el mercat interior. Promouen els sectors industrials que necessitaven protecció i inversió.

6.3. El foment de les infraestructures. Centrat en la millora de camins i carreteres i l’electrificació de la xarxa ferroviària. La xarxa telegràfic duplica l’extensió i la telefonia creix. Les inversions estatals per estimular l’expansió econòmica van fer pujar la despesa pública.

7. L’AFECTACIÓ DE LA GRAN GUERRA A L’ECONOMIA ESPANYOLA Espanya durant la 1GM va ser neutral. EXPORTACIÓ: Creixement considerable de les exportacions (la guerra redueix la capacitat productiva dels països involucrats i Espanya es converteix en subministradora de productes) Gran exportació: productes tèxtils, metalls, productes manufacturats, cuirs, calçats, paper i derivats, maquinària, productes químics i productes alimentaris. Descens de l’exportació: productes agrícoles tradicionals com la taronja i minerals. IMPORTACIÓ: Gran reducció de les importacions, però el cost es manté estable. Augment exportació augment preus interiors no paral·lel a l’augment dels salaris pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors conflictes socials, reivindicacions sindicals i tancament d’empreses. Fi de la guerra + caiguda de la demanda exterior FORTA CRISI 1919.

8. POLÍTICA ECONÒMICA DURANT LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923: situació econòmica influïda per la crisi iniciada al final de la Primera Guerra Mundial. Canvi conjuntura econòmica internacional “Feliços anys vint”. La dictadura va ser una època de prosperitat econòmica, expansió industrial i d’augment ocupacional. Per reactivar l’economia:  Política nacionalista i de dirigisme estatal.  Fomentació de les grans obres públiques.  Inversió en la indústria pesant (siderometal·lúrgica i ciment).

4

Per incrementar rendiments agrícoles i aprofitar recursos(impulsar regadius) creació de confederacions hidrogràfiques. Crisi del 1929, política econòmica augment de les despeses de l’Estat creixement del dèficit pressupostari = endeutament de l’Estat.

9. LES TRANSFORMACIONS SOCIALS 9.1. Els límits de la modernització Primeres dècades el segle XX: procés de modernització social i econòmica d’Espanya. PROBLEMES: efectes limitats i grans desigualtats. Motiu = persistència del model de la Restauració.     

La oligarquia reduïda monopolitza el poder econòmic i polític. Persistència del caciquisme, frau electoral i recurs de la dictadura impedeixen la democratització del país. Falta de reformes fiscals, agràries i solució de problemes (nacionalismes, religió, educació i assumptes militars). Política agrària basada en el pes dels grans propietaris agraris: apugen els preus agraris, absorbeix la major part de la renda familiar i limita les possibilitats de desenvolupament d’altres sectors econòmics. CONCLUSIÓ: decadència del món rural.

9.2. La societat urbana La industrialització reforça el paper de la burgesia i augmenta la influència de grups relacionats amb la indústria i les finances. Hi ha un creixement de les classes mitjanes (grup molt heterogeni) gràcies al desenvolupament comercial i administratiu de les ciutats. Aspiració de les classes mitjanes a dur a terme el procés de modernització d’Espanya. Grup més nombrós entre la població obrers industrials. Creix el grup amb el desenvolupament industrial i afavoreix l’afiliació als sindicats obrers (CNT/UGT). Increment de l’atur i augment dels preus

protestes, motins i enfrontaments.

9.3 Noves formes de cultura i oci Imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat i oci. 1. Millora de la qualificació educativa dels espanyols. Reducció de l’analfabetisme al 30%. Millora de l’educació professional i superior. 2. Augment de la demanda d’oci cultural. Increment del nombre de llibres editats a Espanya. Aparició de col·leccions adreçades a públic popular. Expansió de la premsa escrita. 3. Difusió i creixement de l’associacionisme Plataforma de difusió de les noves idees socials. 4. Extensió de la pràctica de l’excursionisme i de l’esport. 5. Extensió de nous mitjans de transport.

5...