Tema 4 - La Societat de Nacions PDF

Preview

Summary

Apunts assignatura...

Description

TEMA 4 - LA SOCIETAT DE NACIONS INTRODUCCIÓ La Societat de Nacions (League of Nations) va ser una creació de diversos Estats-Nació en posteritat a la IWW, en concret el 15 de novembre de 1920 a Suïssa, amb el clar objectiu de garantir la pau i parar els conflictes. És a dir, es va crear per evitar una Segona Guerra Mundial (fallit). El seu període d’acció serà des del 1920 fins el 1939, els anys d’entreguerres. Tot i la posició avantatjosa de la qual partim, no podem dir que la SN va fallar en el seu objectiu, sinó que els estats que la van crear son els culpables del seu fracàs, ja que des del primer moment se la va dotar de capacitat d’acció en petits conflictes. Cal fer-se preguntes, estava dotada de les eines necessàries? Tenia recursos suficients per dur a terme les tasques?, etc... La realitat és que fou una organització a la qual mai es va dotar de les eines necessàries per frenar les intencions bel·licoses dels estats. Seguretat Colectiva vs Defensa Colectiva La SN és una organització de seguretat col·lectiva, no es tracta d’una defensa vers un enemic extern (OTAN), sinó de una organització per mantenir la seguretat amb l’enemic dins d’aquesta, el pacte garanteix la seguretat dels membres (possibles atacants) En la SN els estats estan creant un marc en que cadascun d’ells poden anar a dirimir un conflicte sense actuar directament de forma bèl·lica. Austin Chamberlain digué: “ d’aquells afers menors que no susciten atenció mundial com els grans problemes però, que si no es tracten poden causar grans problemes”. Els propis estats vetaven l’acció d’aquesta organització, deixaven de banda la SN sempre que aquesta tenia que entrar en un conflicte que els afectava els seus interessos. Per tant, la SN és, fa i arriba on els estats fundadors volen que arribi.

CARTA DE LA SOCIETAT DE NACIONS En la lectura dels articles que funden i organitzen les accions que la SN durà a terme és on podem veure les vertaderes intencions dels Estats plasmades: Article 10 -> En un primer moment, estava enfocat a garantir la integritat terrotiorial i la independència de tots els estats membres de la SN. Però al final aquest compromís es reduí fins a substituir el verb “garantir” per “comprendre”. És a dir, passem d’un compromís d’ajuda mútua en cas d’atac o de conquesta, a un compromís a entendre la integritat territorial i independència. Els Estats no volen que una entitat com la SN dicti en quines accions militars han de participar i en quines no, eliminant una clàusula que els obligaria a participar d’un conflicte extern. A més s’elimina la possibilitat d’un exèrcit propi de la SN.

Articles 12 i 15 -> En referència a un moment de crisi, per estats en grans guerres. Amb el record marcat de la IWW i el seu detonant a Sarajevo, els estats estableixen el l’article 12, que si es produïa un esdeveniment semblant al de Sarajevo (mort d’un arxiduc o personalitat de l’estil) s’havia d’establir un període de refredament de 3 mesos. El problema és que no existia cap figura de poder que pugues imposar aquest període, representa que els implicats han d’acatar aquest període de forma voluntària, segueixen sent els estats els qui tenen el poder i el control. En l’article 15, seguint en aquesta situació hipotètica, es dictaminava que la SN enviaria una comissió encarregada d’investigar la situació ocorreguda i presentar un informe objectiu (succeeix per primer cop a Manxúria) -> En la invasió negada del Japó, el qual diu que ha estat convidat per la Xina, s’envia una comissió amb un anglès al cap davant que informa d’una invasió militar en tota regla. L’informe es presenta a la SN, provocant que els japonesos abandonin la sala despotricant i sense emportar-se cap reprimenda. La SN segueix demostrant que no te cap autoritat ni poder davant un estat sobirà. Article 8 -> Està enfocat al desarmament. Amb els antecedents altre cop de la IWW, sobrevola la idea del desarmament dels estats però, òbviament, ningú està disposat a desarmar-se pel que s’elucubra una via diferent. Hi ha qui proposa una reducció de la producció, altres proposen prohibicions de producció a Alemanya, etc... Aquestes discrepàncies provoquen que al final l’article 8 no digui res concret -> Simplement s’encarrega a la SN que creí una comissió que proposi diverses solucions al problema, fins que una solució sigui acceptada per tots els estats. Articles 13 i 14 -> En relació a la paraula arbitratge. El 13 és molt clar, diu que els estats membres es comprometen a sotmetre a arbitratge el que ells vulguin. Ells decideixen que poden i que no poden ser assumptes sotmesos a l’arbitratge de la SN. És a dir, la SN s’encarregarà només dels assumptes que els estats membres volen que siguin encarregats a la SN, mai d’un assumpte que no vulguin. El 14, per la seva banda, estableix un tribunal permanent d’assumptes internacionals, on es veu la justícia a nivell mundial, un concepte que varia totalment al llarg del globus. La idea era posar-hi jutges de tot el món però, s’aplica la mateixa justícia a tothom? O depèn de la pròpia de cada zona? Quina legislació s’aplicaria realment? Article 23 -> És l’article “Anti URSS”, La Unió Soviètica és un sistema diferent al teu i genera inquietuds vers una possible deserció dels teus ciutadans. Pel que la SN es compromet a

mantenir situacions humanes i justes en el propi estat i en les colònies. La primera era fàcilment mantinguda però la segona trontollava, ja que una raça menor necessita menys. Article 22 -> En la situació de la desaparició de grans imperis que no deixen estructures d’estat (imperi otomà) neix l’article dels mandats, pel qual es comanda a un estat europeu a dirigir un estat sorgit de la caiguda d’un imperi, fins que aquest tingui les estructures per governar-se a ell mateix. El tractat de Sans-Piccot n’és un exemple, ja que França i GB estableixen els mandats del Pròxim Orient. Dins dels estats necessitats d’un mandat, hi ha diversos nivells classificats entre A,B i C.

ORGANITZACIÓ DE LA SOCIETAT DE NACIONS La SN estava formada per una quantitat enorme de òrgans, partint

del

Consell,

una

Aassemblea i una Secretaría, més òrgans vinculats a la SN. Tot i així, cal tenir en compte que la SN teni un òrgan rector on no tots els estats, ni molt menys, hi participaven, a l’inici només 4 estats en formaven part. La realitat de la SN era bastant pobre, partia d’una reunió a l’any i els representats enviats

eren

escollits

pels

governants, no pel poble. Cal entendre la diferència, ja que d’aquesta manera la SN sempre estarà per sota dels EstatsNació. Si els pobles escollisin, donarien legitimitat a la organotzació i, d’aquesta manera l’únic òrgan amb poder legitim segueix essent l’Estat-Nació. La SN va ser una organització molt curosa en respectar els drets i les funcions dels Estats membres. Això és obvi ja que foren els mateixos estats qui la munten perque funcioni així. Tot i així els estats en crear aquesta institució fan palès que han entès que hi ha questions que ells no poden gestionar i, que cal un ordre superior institucional que els gestioni. Tot i adonar-se

d’aqtes problema segueixen sense dotar de poders suficients a la SN per funcionar. En diversos conflictes es va notar la falta de compromís dels estats i com aquesta afectava a les capacitats de la SN per actuar, per exemple, en la Guerra Civil Espanyola: Alvarez del Vayo, Ministre espanyol d’afers estrangers -> Va a recriminar directament a la SN la seva inacció en el conflicte, un conflicte en el que un estat-nació membre de la SN està perdent la sobirania per un cop d’estat. La inacció és clara i es produeix perquè els estats han pactat prèviament la no-intervenció en el conflicte (per la intervenció d’agents bèlics externs com Alemanya i Itàlia). És un exemple clarissim de com els estats no aposten realment pel projecte de la SN. En el periode d’entreguerres del que es emblema la SN, es veu clarament la barreja de dues narratives oposades, per una banda tenim una estats que lluiten pel poder, mentre s’omplen la boca de grans paraules per la pau a la vegada que es rearmen. De les grans paraules sorgeixen institucions com la SN però a la vegada segueixen jugant amb la diplomàcia i els interessos estatals segueixen creixent desmesuradament i sense control. El 1928, es firma el pacte Kellog-Briand pel qual es condemna l’ús de la guerra. PARAULES El mateix any i els consecutius, l’armamanet es constant i els exercits augmenten. REALITAT

FI DE LA SOCIETAT DE NACIONS La IIWW posarà fi a la SN, ja que evitar aquesta guerra era l’objectiu principal de la seva fundació. Tot i així, la idea d’un òrgan o d’una institució encarregada de gestionar aquestes poblemàtiques que els estats no son capaços de gestionar, no desapareix. Durant la guerra ja es comença a pensar en les Nacions Unides. La SN era un sistema condemnat a la fallida, ja des del seu naixement, una institució de les seves característiques i amb un propòsit com evitar la guerra, necessitava d’un compromís i d’un finançament elevadissim per part d’uns estats que mai van voler-s’hi comprometre. La seva existència és la fase de les paraules, però tot i així, tot i caure en la fallida, servirà com a primer pas per la creació de la ONU i per posar sobre la palestra la idea d’un òrgan superior als estats, que més endavant permetrà el sorgiment de la UE i de les diverses ONG’s....