Solitud - Resumen y contexto PDF

Preview

Summary

Resumen y contexto...

Description

SOLITUD CAPÍTOL 1 LA PUJADA: En aquest primer capítol la Mila i en Matias viatgen un tros en carro per arribar a l’ermita, després han de continuar sols. S’acomiaden del pagès que els ha dut i els diu que algun dia anirà a visitar-los. Per la pujada, la Mila observa el paisatge i el descriu i arriba a un punto que està molt cansada i no pot més. En Matias no li ajuda i li enreda però es paren a descansar i finalment continuen el camí fins arribar-hi. Finalment, la Mila exclama: Quina Solitud! CAPÍTOL 2 LA FOSCA: Arriben a la pota i apareix un pastor acompanyat d’un nen petit. El pastor, que es diu Gaietà, l’ensenya la cas a la Mila i també la capella, que no li agrada gaire. No li ensenya gran cosa perquè en Matias té molta fam i van a sopar. Quan acaben es van a dormir i la Mila té un malson sobre la capella i el Sant. La interpretació del somni és pel tall que s’hi ha fet i li entren unes boletes. CAPÍTOL 3 CLAROR: La Mila s’acaba de llevar del llit i veu que no hi ha sol, que és un dia gris. El pastor la veu i ella li acompanya a munyir llet de xaia i li deixa tastar-la, encara que a ella li dona fàstic perquè la tassa no estava en bon estat. Parlant, ell li va explicar que era vidu, que un dia que era a la muntanya, havien escurat la cort i el carro va relliscar i ella va morir. El pastor, juntament amb el vailet, la van portat al Braim, on era l’aigua més bona. Després van anar a visitar el campanari, perquè en Matias encara no s’havia llevat. Finalment, la Mila veu un home, l’Ànima, i el pastor li diu que és la cosa més roïna de la muntanya i surt el sol. CAPÍTOL 4 NETEJA: La Mila va decidir netejar tota la casa però el seu marit no li volia ajudar i ca començar a posar excuses de que havia d’anar a visitar a en Rector. Un dia, mentre netejava l’altar, va passar un home molt estrany per la capella, l’Ànima, i li va demanar que si li podia donar alguna cosa per beure. Quan va marxar, la Mila va continuar netejant i es va recordar de que aquell home ja l’havia vist abans. Finalment, va aparèixer el pagès que li va explicar una historia d’una dona amb els cabells molt preciosos que estava enamorada del seu cosí, i s’anaven a casar, però el seu promès està malalt i ella pregà a Sant Ponç que li donava la seva cabellera a canvi de què és recuperi. Es recuperà i ell li abandonà. Aquesta història es diu: SOL DE MURONS. CAPÍTOL 5 SUMANT DIES: La Mila ja ha acabat amb la neteja de la casa i un dia quan estava en Muron va conèixer a una jove que es deia Marieta i li va demanar que si es podia quedar amb un dels seus fills, en Baldiret. Ella li coincideix, però només un temps mentre s'acostuma a l'ermita. En Matias, continuava tan mandrós com sempre, estirat a l'ombra dels xiprers. La Mila s'enfada pel seu comportament i el pastor decideix fer una cargolada. Quan estaven menjant, l'Ànima va aparèixer i en Matias, que ja el coneixia, li va invitar a menjar. A la Mila li dóna fastig com menja, ja que ho fa mossegant-los tot i que té un ganivet. És en aquest moment quan ella se'n recorda que l'Ànima s'assembla a una gossa, que hi havia a ca el seu oncle, per les dents. Finalment, la Mila es torna a enfadar perquè el seu marit es va amb l'Ànima a caçar quan havia de cavar les feixes.

CAPÍTOL 6 RONDALLES: En Gaietà li explicà a en Baldiret una rondalla, la de Les LLufes. Tractava sobre un home sant i vell que mai havia estat amb una dona i la gent que vivia al seu costat va haver de marxar ja que se donaven vergonya i no va quedar ningú, només ell i les encantades. Les encantades se sentien molestes ja que eren molt divertides i li agradaven follejar amb el jovent. Elles s'avorrien molt i van donar tota la culpa d'això a aquest home. La més petita de les encantades el va anar a visitar i es va transformar en ocell i ell el va agafar per veure'l. D'aquí en endavant, l'home és va oblidar de pregar fins que va tornar a aparèixer l'ocell que li va dir que era un catiu del Rei de Moreria que pels seus pecats li han donat a les encantades, fins que atrapi a un home vell que no hagi conegut a una dona mai. Així que l'ocell li va dir que agades dues plomes de la seva cresta i se les claves als ulls. Quan va recuperar la vista va veure a la Floridalba, una de les encantades i aquesta tenia llàstima i li va dir que si anava amb ella, li faria l'home més ric de tota la terra, si va a viure amb ella li faria dormir en llit d'or encortinat. Llavors ell no va voler però ella li va oferir fer-li l'home més poderós de la terra i també ho va rebutjar. Finalment, l'home volia estar amb ella però ja era massa tard i va morir d'amor. CAPÍTOL 7 PRIMAVERA: Ha arribat la primavera i els primers dies de maig. La Mila cada dia descobria un nou embelliment i aquest canvi responia a una plenitud exalada de sentiments. No només sentia ella els canvis, el pastor i l'Arnau li van dir que la muntanya havia fet d'ella una dona bonica. Un dia, després de dinar, va anar a l'hort a cosir una camisa d'en Matias, però li van entrar ganes d'estirar-se fins que es va quedar adormida. Es va despertar repentinament per culpa d'un mal son i va veure a l'Ànima que es reia i va desaparèixer. En Matias, va anar a veure al senyor Rector i ella va tenir la idea d'anar a confessar-se, però ho va deixar córrer. Finalment, explica la història de la Mila per l'amor que sentia amb els animals. Un dia, a Sant Ponç, h i havia una gata que es menjava tots els pollets, i l'Ànima la va matar, deixant quatre gatets. En Baldiret ho va veure i s'ho va explicat al pastor i aquest a la Mila, i ella els agafa i els cuida, però només es van salvar dos. CAPÍTOL 8 LA FESTA DE LES ROSES: La Mila va a Ridorta pel camí que va pujar quan va arribar a l'ermita. Va veure tota la muntanya que estava florida. A l'ermita va escoltar uns crits, rialles, cançons.... Ella es troba enmig de la fira de Sant Ponç. Tota aquesta festa prenia lloc a la plaça de l'ermita i es va veure enlluernada per tot aquest xivarri, fins i tot va demanar per l'amor de Déu que deixessin en pau les campanes, però ningú li va fer cas. Després va veure com l'Ànima matava els conills però es va anar de l'horror que sentia. Els matava a cops de pedrada i de peu. Va arribar el moment de la missa de Sant Ponç i no cabia molta gent, aquests empentaven i no deixaven a la gent respirar. La missa era dirigida pel Rector. La processó va continuar per la plaça de l'ermita, i és allà on en Rector va beneir les roses. Finalment, van tornar a Sant Ponç a la capella. CAPÍTOL 9 GATZARA: La festa és va descontrolar una mica i més quan tothom esperava per menjar perquè al arribar la primera cassolada de vianda la gent va protestar perquè era pels capellans només. Quan van acabar de menjar els homes s'estiraven sobre el terra i de sobte es va escoltar: Es peguen! Es peguen! Es veu que havien desafiat a qui puntejaria millor les sardanes i es van començar a pegar fins que va arribar la guàrdia civil. Per una altra banda, en Matias volia fer negocis i va vendre rosaris. Finalment, la festa va acabar i tothom se'n va anar. Una vella va acabar ferida. CAPÍTOL 10 RELÍQUIES:

Al matí següent la Mila es lamenta de l'estat en què ha quedat l'ermita i s'assabenta de què en Matias s'havia gastat tot el que tenia en la festa i s'enfada. L'Arnar va a visitar a la Mila i li explica que a la seva mare li han robat tots els conills. També li explica que ja no es casa, perquè està enamorat d'una altra dona, que és ella, i se li declara. Finalment, ella dóna un pas enrere i li diu que és millor que es casi amb ella; la Mila se'n va. CAPÍTOL 11 MAL DE MUNTANYA: Aquest capítol se centra en descriure la profunda depressió que arrossega la Mila perquè plorava ja que no rebia cap consol de ningú i es trobava més sola que mai. Per culpa de la festa de Sant Ponç el matrimoni havia acabat en bancarrota i es van ajuntar molts deutes, confessats poc a poc per en Matias: deutes a l'hostal de Murons per les coses emmanllevades, deutes en tavernes i revenderies per begudes i queviures que ho havia pagat en l'acte de la compra... La solitud de la Mila va creixent. L'Arnau des d'aquell dia que es va declarar no va tornar-lo a veure. Va arribar l'hivern i la gent que pujava a l'ermita era molt poca, comparada amb la primavera. També en Matias passava dies fóra de casa estant amb l'Ànima i el pastor s'emportava a en Baldiret a les classes amb un mestre. Finalment, el pastor enganxa a la Mila plorant i li diu que ha agafat un mal de muntanya, i desprès de parlar una estona, el pastor aconsegueix que la Mila somrigui. CAPÍTOL 12 VIDA ENRERA: Ja era tardor i la Mila s’havia acostumat a viure a l'ermita i tenia moltes converses amb el pastor que li va ensenyar com anar per la muntanya sense fer-se mal. Un dia, la Mila asseguda a la punta de Miranius, li explica al pastor la seva vida passada: vivia amb els seus oncles, des que va morir la seva mare, el seu oncle era barquer i sempre anava d'una banda a l'altre del riu. Quan va morir, la seva tia va voler vendre la barca al majordom d'una fàbrica que van construir a la vora del riu. El comprador va anar acompanyat d'en Matias i ell li va proposar matrimoni. Ella va dir que si per no quedar-se sola. Finalment, el pastor li explica la llegenda sobre la Vall de Llisquents: Hi havia una vegada un senyor que es divertia malmenant minyones, menjar i beure, caçar... Un dia va veure una nineta i se la va portar i la té una nit a la seva companyia, però al matí la fa treure. Un dia el senyor dels Roquissos convidà al senyor de Llisquents a caçar. Quan està caçant ell veu una cabreta i la va disparar però no va caure al terra, estava viva i ell deia que era bruixeria. Va començar a córrer darrere de cabretes però mai va matar-les fins que va arribar la nit i sense alè es va caure al sòl. Al cap d'una estona escolta un ressò llunya i ell pensava que eren els seus amics, es va aixecar i va veure una abadia i una processó de monges, que cantaven. Ell es va espantar i es tapa amb les mans, però veu que en lloc de raços tenia dues alasses fosques i cobertes de plomes i de seguida comença a volar. Arriba fins a un campanari on hi ha una finestra que era oberta i va veure un llit blanc, on hi havia una mongeta amb el Sant Crist a les mans. Ella era la minyona que per anys ell tingué a la seva companyia per tota la nit. Llavors ell va saber que era un càstig de Déu i va implorar perdó: Perdó per a mi, Marialena de la Vall! Al dia següent ell es va despertar amb els vestits esquinçats i els peus plens de sang. Finalment, penedit de totes les seves culpes va baixar i va donar cent lliure d'or a cada un dels seus homes. I quan acaba, la Mila volia saber com sabia tantes coses i llegendes i ell li va dir que li van ensenyar els avis de Sant Ponç. CAPÍTOL 13 EL CIMALT: Havia arribat l'hora en què el pastor deixava l'ermita, però abans li va prometre a la Mila que pujarien junts al Cimalt. Van sortir pel matí i feia un fred intens. La Mila tenia unes sensacions molt agradables al costat del pastor, no es comparava en res quan va pujar a l'ermita amb en Matias. La Mila anava molt endarrerida pel cansanci però el pastor sempre li esperava. Ella sent atracció pel pastor i li diu que sense ell s'hauria mort a la muntanya. Quan estaven caminant, el pastor

decideix parar perquè la Mila s'hi descalci i es fregi els peus per donar-los calentor. Mentre, ell es va agenollar per escorxar la llebre. En aquest moment, la Mila se senti feliç com mai ho hagués estat i li van entrar impulsos de besar al pastor però passa una cara per davant d'ells molt ràpidament.

CAPÍTOL 14 EN LA CREU: La Mila comença a plorar i el pastor la consola i ella es creu que l'estima, però no s'ho vol dir. En aquest moment, la Mla pensa que hagués sigut d'ella si hagués conegut al pastor abans que en Matias. Compara en Matias amb un jove amb ànima de vell i en Gaietà amb un vell amb ànima de jove. E pastor li diu que en Matias i l'Ànima es gastaven els diners amb el joc. Arriben al lloc de la creu i fins i tot veuen el mar, però la Mila no veu la creu i es que ja no estava, perquè va caure un llamp. La Mila descobreix que el pastor té 63 anys i per això es queda aixafada durant tot el dia. Al tornar a casa la Mila sent molt de fàstic quan li dóna la mà. CAPÍTOL 15 LA RELLISCADA: La Mila se sent més sola que mai. Posa en ordre totes les coses i es dirigeix a Murons a cercar alguns queviures. Al arribar sent que l'Arnau, l'àvia i la Marieta estan estranys amb ella. La Mila creu que és perquè el casament de l'Arnau s'havia cancel·lat tothom s'havia que l'Arnau estimava a la Mila, però un dia va parlar amb el pastor i ell li va dir que es van casar. Els dies passaven i la Mila se sentia com sempre, sola, encara que un dia en Baldiret l'anà a veure. Ella va voler parlar amb en Matias, però sabia que era massa tard. Un dia va ploure molt i ella es va preocupar per en Matias i va baixar a Murons. La mala noticia va ser que el pastor, va relliscar i va morir a les Lloses. Finalment, la Mila decideix tornar a cas perquè diu que no es troba be ja que li ha afectat la seva mort. CAPÍTOL 16 SOSPITES: La Mila encara no es podia imaginar que el pastor havia mort. Estava tan sola que va decidir anar a Sant Ponç. La gent seguia estranya amb ella i la Marieta va acusar a ella i al seu marit d'haver-li robat els diners al pastor, ja que, els deutes que tenien ja els havia pagat en Matias, però la Mila no sabia res, ni que el pastor tenia diners. Un dia, en Baldiret va a visitar-la i li diu que el Rector vol parlar amb ella. I li va dir que sospitava d'ells ja que a la mort del pastor el seu marit va pagar totes els deutes. CAPÍTOL 17 LA NIT AQUELLA: La Mila va saber que en Matias estava a la festa petita de Murons, i en la tarda va baixar a veure les balls. Es va tornar sola cap a l'ermita, ja que ell es va quedar a la festa jugant. Quan va arribar a l'ermita, entra al corral i tragué els cus de les nieres. Tenia el sopar fet només havia d'escalfar-lo. Va baixar per tancar la porta del pati i va escoltar un grill, en sentir-lo li van donar ganes de menjar cargols i pensà que al dia següent faria. De cop i volta, va veure com es bellugava una ombra en el corral i al pujar les escales va veure a l'Ànima i es va espantar. Ella li va dir que marxes però ell li tirava monedes d'or als peus. L'Ànima avançava cap a ella i la Mila es va desmaiar quan va intentar fugir. La va violar rere l'altar. Quan s'intenta aixecar va veure que està plena de sang i era perquè tenia una ferida a la galta que li quedarà per sempre. Ella va recordar quan el pastor li deia que l'Ànima era dolent i que ell no s'havia enamorat d'ella, li tenia respecte i estimava a la seva dona que va morir. Finalment, ella sap que el pastor no va relliscar, perquè coneixia la fermesa de la muntanya. L'Ànima l'havia llençat per la muntanya i li havia robat tots els diners que li va llençar a ella. "Mentre el pastor visqui, protegirà a la Mila, però com mor la viola".

CAPÍTOL 18 LA DAVALLADA: La Mila esperava asseguda i immòbil a en Matias que no va arribar fins que va ser de dia. En Matias anava capbaix i rumiant-se alguna, potser, per enganyar-la a ella. Ella li va explicar tot fil per randa. En el rostre d'en Matias s'hi revelava la consternació més grossa que hagés sofert en sa vida: una cruel, una espantosa consternació muda. Es quedà sense paraules i ella li va dir que marxava. Ell li va dir que anava amb ella. Finalment, li va dir que no, i que si la seguia el mataria. Es va anar amb la seva amargura....