Solucionari. Ordit 01 - Llengua batxillerat. Teide (2) PDF

Preview

Summary

és un document d'un solucionari de català, aquesta descripció és obligatòria, així qeu poso això perquè em deixin enviar aquest document. Podeu saltaros aquesta descripció que no té sentit...

Description

Solucionari

1

La comunicació. Les propietats del text Pàg. 9 1 Informació sobre el film The social network o La xarxa social (2010, La red so cialen castellà) és una pel·lícula dirigida per David Fincher que narra la història deFacebook i dels seus principals propulsors (Mark Zuckerberg i Eduardo Saverin).

2 Lligam amb la unitat

APROFUNDIMENT

Pot ser útil que el professorat aporti alguna dada procedent d’alguns dels estudiosos del tema, com el Dr. Robin Dunbar, antropòleg i psicòleg de la Universitat d’Oxford. Aquest investigador, a partir de l’estudi de grups de primats i d’humans, establí en 150 («nombre de Dunbar») el nombre mitjà de relacions estables que poden arribar a tenir les persones (consulteu el web https://ca.wikipedia.org/wiki/Nombre_de_Dunbar).

Com en la resta d’unitats, l’objectiu del fotograma que es reprodueix com a primera pàgina de la unitat no és tant parlar del film, com prendre la imatge com a pretext per a treballar l’expressió oral (i escrita) a partir de qüestions pròximes a l’alumnat, i, si es disposa de prou temps, debatre més a fons una temàtica o problemàtica que afecta el jovent i que constitueix un element destacat del contingut de la unitat (en el cas de la unitat 1, la comunicació i les xarxes socials; aquest darrer tema és el que aborda el text de Bernat Puigtobella que encapçala la unitat).

Exercici escrit. Es pot proposar que cada alumne o alumna escrigui una definició aforística del que pensa que és un amic / amiga o que verbalitzi què és, per a ell o ella, una relació d’amistat (si cal, per contraposició a «amor»). També es poden comentar aforismes ja existents. Tant en l’expressió oral com en l’expressió escrita el professorat ha de corregir les errades en què l’alumnat pugui incórrer.

Proposem de fer-los discutir breument, per parelles o grups de tres, sobre la possibilitat real que tenen de fer / tenir / mantenir tantes amistats com suggereixen les llistes de contactes de les xarxes socials o de la missatgeria instantània, llistes que alguns exhibeixen com a «trofeus». En aquest punt, es pot definir què entenen per «amic / amiga» o què n’esperen (de vegades el terme amic / amiga es fa correspondre indistintament a qualsevol de les tres categories amb què Josep Pla dividia les persones del seu entorn: «amics, coneguts i saludats»).

31

LLENGUA

1A - ENFILEM L’AGULLA Pàg. 10

APROFUNDIMENT

1 Estructura del text de B. Puigtobella 1a part. Introducció (1r §) 1r §. Introducció. Se situa el lector davant l’aparició recent de les xarxes socials, que han comportat canvis importants en la manera com darrerament ens comuniquem i relacionem (les idees de «recent» i d’«influència en l’actualitat» comporten l’ús del perfet d’indicatiu: «ha estat», «han canviat», «han multiplicat»). 2a part. Desenvolupament (2n § - 8è §) 2n §. Situació prèvia a l’existència de les xarxes (ens situem en l’estadi anterior al 1r paràgraf). Començament amb «Abans...» i predomini de l’imperfet d’indicatiu. Les conjuncions adversatives (però, sinó) suggereixen que ara la situació és millor que abans (descrita amb elements connotats negativament: «quedava reduïda», «controlaven», etc.).

«Però» i ús del present): 1) Dificultat de controlar el que hi pengem; 2) Possible control per part d’empreses i serveis d’espionatge de la informació que hi donem. Acaba amb una altra conclusió parcial: la pèrdua d’intimitat, «dilema entre llibertat i seguretat». 7è §. Més inconvenients futurs. L’acció actual comportarà conseqüències no necessàriament desitjables (l’ús dels temps present i futur): som i serem beneficiaris o víctimes d’usos comercials. 8è §. Més inconvenients. Aprofitament de la nostra activitat a la xarxa per les empreses publicitàries. 3a part. Conclusió (9è §) 9è §. Conclusió final. La nostra actuació a la xarxa ha de consistir a saber gaudir dels avantatges de les xarxes, però tot sent conscients dels riscos que correm. 2 Propostes d’expressió escrita Redactar un assaig que abordi qüestions com les següents:

Avantatges 3r §. Situació actual (paràgraf que comença amb «Avui...» –mot que es repeteix en acabar el paràgraf– i predomini del present d’indicatiu): avantatges de les xarxes. Les xarxes han democratitzat l’accés a la informació i la seva difusió, fet que permet lluitar contra el poder polític i el monopoli informatiu. Les metàfores són connotades positivament: «àgora», «gran tertúlia oberta». Es presenten les xarxes com a força davant dels poders polítics i per a la divulgació de la informació lliure i participativa. 4t §. Continuació de la situació actual (verbs en present: «interessen», «proporcionen»), amb l’esment de nous avantatges, presentats des dels inconvenients d’una situació hipotètica sense xarxes. «Sense les xarxes socials» equival a un començament d’oració condicional («Si no tinguéssim les xarxes...») i, doncs, hi apareixen verbs en condicional (seria, descobriríem).

tromissió d’algunes empreses en la vida privada dels

dament la privacitat del seu perfil i això li hagi com-

talment retocades, fotos en espais i amb persones

Paràgraf de transició 5è §. Necessitat d’intermediaris entre usuaris i xarxes. Conclusió parcial («És per això») del que s’ha dit en el bloc dels avantatges (participació, autogestió), que avui dia (ús del present) generen algun inconvenient, prevenció o cautela (massa informació i necessitat de gestió d’aquesta informació i del gran impacte que té). Inconvenients de les xarxes 6è §. Desavantatges que les xarxes ens plantegen actualment o cauteles que hi cal tenir (començament amb 32

tràriament, més limitacions a l’hora de publicar o co-

ralment acceptables o hi és massa freqüent la calúmnia, la desinformació o el poc respecte envers la

UNITAT 1

web, dins l’expressió lloc web (lín. 36) (web ‘teranyina’, que prové de la simplificació de World Wide Web) → web (manlleu admès en català).

Pàg. 11 COMPRENSIÓ

1

a) en potència (lín. 21)

(Més informació a http://www.termcat.cat/ca/ Cercaterm.)

b) desacreditar (lín. 23) c) piulada (lín. 24)

6

a) al·legoria – encadenament de metàfores.

d ) (fer) trontollar (lín. 24)

paradoxa – contradicció aparent entre dues idees.

e) enderrocar (lín. 26)

hipèrbole – exageració.

f ) àgora (lín. 29)

metonímia – designació d’un tot amb el nom d’una part, o a la inversa.

g) no tot són flors i violes (lín. 50) h) dilema (lín. 63)

metàfora – comparació implícita.

i ) encoberta (lín. 74) j ) intrús (lín. 75) 2

tants dels Estats Units d’Amèrica del Nord.

a) 1. V; 2. F*; 3. V; 4. V; 5. V; 6. F b) 4

c)

* En termes generals, les xarxes socials són una bona eina. Aquest ítem només seria veritable en el cas concret de les fotos comprometedores. 3

a) 5è

f ) intrús

b) 2n

g) intrús

c) 4t

h) 7è (8è)

d ) 8è (7è)

i ) 9è (8è)

e) 1r

j ) 6è

Pàg. 12

4

II. Desenvolupament: a) 2n; b) 3r-4t; c) 5è; d ) 6è, 7è i 8è.

Línia

5

Són molt nombrosos els termes del text que pertanyen clarament al camp de les xarxes socials (o de la informàtica). Els oferim per ordre alfabètic.

etiquetar (lín. 56), penjar («pengem», lín. 49), perfil (digital) (lín. 69, 71), piulada (lín. 24), piular («hem piulat», lín. 58), portal (lín. 36), xarxa (lín. 27), etc. són noms propis): Facebook (lín. 3), Google+ (lín. 40), Instagram (lín. 22), Pinterest (lín. 3), Twitter (lín. 3). community manager (lín. 45) (‘gestor / gerent de comunitats’ en anglès) → gestor o gestora de comunitats (en línia). post (lín. 80) (‘correu’ en anglès) → apunt (penjar / fer / publicar un apunt). tuit (lín. 83) (catalanització fonètica de tweet ‘soroll agut que fa un ocell, piulada’, usat aquí en el sentit de ‘missatge enviat per Twitter’) → piulada.

Terme imaginari

34-35

internet

gran ciutat sense places ni carrers

36

espai d’accés a una pàgina web

portals

37

espai on s’ofereix pàgines contingut escrit

37-38

xarxa

gran oceà

38

relació de punts interconnectats

xarxa

38

circulació d’informació

trànsit

66

registres

comptes

67

quantitat d’informació que circula

afluents d’un gran riu

69

recopilar les nostres característiques com a compradors / navegadors per internet

dibuixar el nostre perfil (de consumidor / digital)

72

conjunt d’informació personal

retrat estadístic

III. Conclusió: 9è. AMPLIACIÓ

Terme real

Línia 34-35 36 37 37-38 38 38 66 67 69 72

Intensificació sí no no sí no no no sí no sí (no)*

Lexicalitzada no sí sí no sí sí sí no sí no (sí)

33

LLENGUA

* Hem considerat que la lexicalització comporta la pèrdua del poder intensificador de la metàfora creativa (en el cas de les metàfores lexicalitzades, algun autor parla de «metàfora morta», com en corrent elèctric, o de «metàfora convencional», com en estar amb l’aigua al coll). En el cas de retrat estadístic, però, es pot considerar que la lexicalització encara està en via de completar-se i, doncs, molts usuaris perceben encara una certa sorpresa en l’ús d’aquesta metàfora (fet que hem inclòs contestant prioritàriament «sí» en la columna «Intensificació»).

ta deixi de ser segura. Per tant, els usuaris han d’aprofitar els avantatges de les xarxes, però moures’hi amb prou cautela i coneixement del mitjà per a evitar-ne els perills. 9

10 Resposta oberta.

1B - LA COMUNICACIÓ Pàg. 20

1

c) Funció estètica (o poètica).

EXPRESSIÓ

8

d ) Funció referencial (o informativa).

Resposta possible: Com més confiem en les xarxes socials i més ens n’aprofitem lliurement, més posem les nostres dades personals a disposició d’algú que ens pot perjudicar (el problema és que no es pot gaudir dels avantatges sense córrer aquests riscos).

e) Funció emotiva (o expressiva). f ) Funció fàtica (o de contacte). 2

Respostes model. Resum 1 (89 mots) L’aparició de les xarxes socials ha estat una gran revolució, tant tecnològica com social. Les xarxes han donat la possibilitat al ciutadà d’expressar-se lliurement, de manera que han esdevingut per a l’usuari una eina socialment i políticament molt poderosa.

c) Cargol és un mot agut. (També: Cargol és un mot agut.) e) La paraula esforç rima amb forts. (També: La paraula esforç rima amb forts.) f ) No es diu me’n vai sinó me’n vaig. (També: No es diu me’n vai sinó me’n vaig.)

Per tant, els usuaris han d’aprofitar els avantatges de les xarxes i evitar-ne els perills.

g) Allò que el vent s’endugué és un clàssic del cinema. (També: Allò que el vent s’endugué és un clàssic del cinema.)

Resum 2 (109 mots)

34

Nota: Consignem només els casos en què cal l’ús del subratllat en els escrits a mà o l’ús equivalent de la cursiva en els escrits amb processador de text. D’altra banda, recordem que l’ús de les cometes se sol reservar per a citar fragments d’una obra (o per al títol d’un capítol d’un llibre, per a la cançó d’un àlbum...) i, doncs, convé evitar-les en aquests exemples. b) Tirant lo Blanc és la gran novel·la de la literatura medieval europea. (També: Tirant lo Blanc és la gran novel·la de la literatura medieval europea.)

Tanmateix, les xarxes socials també tenen greus inconvenients, ja que la informació sobre els usuaris escapa al control dels mateixos usuaris, que poden perdre la privacitat o bé poden ser objecte de publicitat no volguda.

Les xarxes socials han permès al ciutadà expressarse lliurement, sense els filtres imposats pels grups econòmics o polítics, de manera que han esdevingut per a l’usuari una eina socialment i políticament molt poderosa. La informació que vehiculen és tan vasta, que es fa difícil de gestionar; per això, ha aparegut la figura del community manager, és a dir, gestor de comunitats en línia. Tanmateix, i com a conseqüència del que s’ha dit, les xarxes socials també tenen greus inconvenients: la informació sobre els seus usuaris escapa al control dels mateixos usuaris, de manera que poden perdre, irremeiablement, la privacitat o bé poden ser objecte de publicitat no volguda. La gran llibertat de què gaudeix l’usuari a la xarxa fa que aques-

a) Funció conativa (d’incitació o persuasiva). b) Funció metalingüística.

Pàg. 13

7

Resposta oberta.

i ) Les Homilies d’Organyà van ser trobades justament a Organyà... (També: Les Homilies d’Organyà van ser trobades justament a Organyà...) j ) Llull és el primer a usar llatinismes com audàcia, avarícia i benefici. (També: Llull és el primer a usar llatinismes com audàcia, avarícia i benefici.) 3

Resposta possible: El somriure té molts valors: pot expressar alegria, agraïment, cordialitat, amistat, etc., o, simplement, indica que el canal de comunicació és obert. Val a dir, però, que també existeix el somriure hipòcrita i l’irònic o el sarcàstic.

UNITAT 1 Pàg. 21

4

Les respostes poden variar segons la intenció que es doni a les paraules en una situació comunicativa concreta. Respostes més probables: b4, c5*, d1 (d3), e2, f1, g1, h3, i3, j4 ( j1*). * c5: donant per fet que «Ningú no t’estima més que els teus pares». j1: interpretat com a retret perquè l’interlocutor ens obstaculitza el pas.

5

a) Progressió inexistent. Comença amb una interpel·lació inicial a un pretès interlocutor, la qual, però, no es reprèn. A més, tot i que el fragment és curtíssim, l’emissor no se centra clarament en un tema i tant parla de gossos en plural o en sentit genèric com d’una gossa particular (en femení).

e) homonímia

b) És un conglomerat de fragments procedents de textos diferents, sense cap intenció comunicativa comuna aglutinadora, sinó amb diverses intencionalitats, corresponents als diversos tipus de text de què consta (fins i tot es clou amb una mena d’ironia final entre parèntesis, en què de nou es desglossa del sentit genèric d’un mot –home– el seu valor femení).

f ) paronímia

c) A la manca de congruència, hi contribueix encara

a) sinonímia b) antonímia c) hiperonímia (tornavís és l’hiperònim de eina) d ) polisèmia

Polisèmia

X X

X

Homofonia Homografia

X X

X

Homonímia (total)

X

X

Paronímia

X

Semblant

El mateix so

Diferent

Significant

referent precís d’algun mot (gos → gossos → gos → gossa → gos), la falta de la segona part de la correlació del connector d’altra banda, l’ús de molt per més en «l’animal molt fidel a l’home», etc.

Diferent

Antonímia

Contrari

Semblant

El mateix

Significat

La mateixa grafia

6

Comentari escrit 2 («Els mitjans de transport»)

X

ció en varietat estàndard (sense col·loquialismes o cultismes inadequats). Tanmateix, no aconsegueix aquest propòsit per la manca absoluta de cohesió que el sostingui i la presència de l’oració «Són tan bonics que molts pares en regalen als seus fills per Reis», que respon a una altra situació comunicativa, en què es passa a parlar del tren com a joguina i no com a mitjà de transport de la vida real.

X X X X

1C - LES PROPIETATS DEL TEXT

Pàg. 27

1

Comentari escrit 1 («El gos»)

catives, de registres i de gèneres textuals: a) El text és una amalgama de gèneres: comença pel que podria ser un fragment de conversa, segueix amb una dada científica, després venen una fórmula típica per a la cloenda de contes i un fragment literari, i acaba amb una mena d’aforisme. b) Com a conseqüència del que hem dit, hi apareix lèxic de registres diferents: col·loquial (paio), que resulta detonant al costat dels cultismes, siguin científics (cànids) o literaris (esguardarà, curulls, tot

d’un desenvolupament congruent de l’esquema dels tipus i subtipus de mitjans de transport, amb informacions per excés (no ve a tomb parlar dels regals de Reis) i, sobretot, per defecte. Detallem-ho: a) S’hi enumeren d’entrada tres menes de transport, però no s’ordenen correlativament els espais per on van. No es respecta, doncs, l’ordre d’enumeració dels elements a l’hora d’informar-ne: s’esmenten tres tipus de transport («el terrestre, el marítim i l’aeri»), però l’ordre no es manté en les respectives definicions que segueixen («per l’aire, per mar i per terra», amb què semblaria que el transport terrestre va per l’aire i l’aeri, per terra). b) S’esmenta d’entrada el transport marítim, però ja no es desenvolupa. 35

LLENGUA

c) L’oració «Així, per un costat, tenim els trens...» no té continuïtat: s’hi anuncien dos subtipus de transport terrestre (per via fèrria o per carretera), però no es desenvolupa el segon (hi esperaríem alguna cosa com ara «i, per l’altre, el transport amb vehicle rodat»). (Notem que la presència de connectors en el text com així i finalment poden donar al text una aparença d’escrit ben estructurat.) d ) El paràgraf final introdueix elements nous (velocitat, infraestructura) que no s’havien considerat en els altres mitjans de transport, de manera que el text queda sense cloure. La introducció de factors comparatius portaria cap a una argumentació i cap a algun tipus de conclusió, però tot plegat no s’acaba concretant. Millora possible de l’escrit 2

carregat de dur els nadons de París, i ha perdurat així en l’imaginari col·lectiu. c) 1. la seva intenció (= la intenció dels tècnics). També admetrem: a la teva butxaca (en referència a la butxaca de qui llegeix el missatge publicitari). 2. (la frase) parlava (També: l’eslògan); (el bolígraf)* no tacava; (el bolígraf) es ficava; (els tècnics) volien expressar; (el bolígraf) no t’avergonyirà; (el bolígraf) regalimant. 3. la tinta del qual (del qual = del bolígraf, CN), les butxaques on es ficava (on = a les butxaques)*. 4. doncs 5. vessar = regalimar. * El nexe que que figura en la seqüència «... no vessava i que...» (= ... no vessava i el qual...) és aquí interpretat com a conjunció, però es podria haver interpretat com a pronom relatiu amb funció de subjecte i amb el bolígraf com a antecedent. D’altra banda, considerarem «el que» com un conjunt, amb antecedent genèric no personal.

Els mitjans de transport Segons el mitjà amb el qual ens desplacem, tenim tres tipus de transport: el terrestre (per terra), el marítim (per mar) i l’aeri (per aire). El transport terrestre es pot fer per carretera o per ferrocarril, el marítim es porta a terme pels mars i pels rius (en aquest darrer cas parlem de transport fluvial) i, finalment, el transport aeri es val d’avions, que s’enlairen des dels aeroports. 2

Culte

Estàndard

Col·loquial

a) temor por cangueli b) embriagar-se emborratxar-se entrompar-se c) indigent

pobre

pelat

d ) pusil·lànime

covard

cagat

e) incomodar f ) gosadia

molestar valor

emprenyar pebrots

g) albirar

veure

clissar
...