Suïsa - Apunts 2 PDF

Preview

Summary

apunts suïssa examen...

Description

EL FEDERALISME A SUÏSSA - model d'exit federal 1. ANTECEDENTS HISTÒRICS La federació del món més políticament descentralitzada que es propaga a tots els sentits polítics i judicials. ● Gènesi Estat Federal: 1848 (antecedents s XIII) on 3 ciutats estats medievals elbetiques creen un acord de contingut militar, d’auxili mutu, purament defensiu. A aquest estat s’aniràn sumant més estats. ● Federalisme per associació, resultat de la suma de l’acord del pacte entre estats. La cultura política Suïssa és molt favorable a la descentralització. ● Cas paradigmàtic de respecte a la diversitat. Clivelles socials políticament rellevants: lingüística, religiosa. Coexisteixen moltes clivelles políticament rellevants que segmenten a la societat. ○ La clivella lingüística és molt important. En aquest estat conviuen 4 comunitats lingüístiques històriques diferents. 3 d’elles gaudeixen d’oficialitat plena. El romanx la més reduïda, en nombre de parlants, gaudeix d’estatut de semi oficialitat. Francés, Alemany i Italià les 3 més nombroses. ○ Clivella religiosa: el naixement mateis de l’Estat federal suís l’any 1848 va estar marcat per la voluntat política d’assegurar la pau confesiona. ● Objectiu del federalisme suís: garantir i consolidar la unitat política dins del respecte a la diversitat ●

Singularitat del sistema federal: model difícilment exportable a altres estats ○ Per les clivelles socials políticament rellevants, segmenten la societat però sense juxtaposarse. la frontera lingüística i la religiosa no xoquen entre si, motiu pel qual les diferències es dispersen entre si, en lloc d’acumularse. ○ Existeixen diferències molt significatives entre els diferents cantons. realitat socioeconòmica, política, i social molt concretes i diferents. ○ Els partits polítics estan fortament ancorats a escala cantonal. Així, la política federal, més que l’escenari de la confrontació partidista, sembla més aviat la instància de resolució de les diferències intercantonals. ○ Característica bàsica de la cultura política suïsa: la pràctica de cooperació federal. ○ Alt grau de descentralització política. Cada cantó gestiona en cada moment els seus propis interessos. ○ La confederació Suïsa s’estructura en tres nivells: ■ Federacions ■ Cantons ■ Municipis

2. L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA: CANTONS I ELS MUNICIPIS

LA

CONFEDERACIÓ,

ELS

Poder de la Federació: ● Poder legislatiu: ASAMBLEA FEDERAL =Bicameralisme 1. Consell Nacional→ cambra baixa. L’integren 200 diputats que representen a la població del país. Els diferents cantons s’hi troben representats en funció de la seva població. - És la cambra que representa al poble. Els diferents cantons s’hi troben representats en funció de la seva població, per tant, com més població més representació. Cambra de representació ciutadana - 200 escons. - Cada cantó constitueix una circumscripció electoral i -

escull com a mínim, 1 diputat. Els consellers nacionals són escollits segons un sistema electoral proporcional. Els diputats s’agrupen per grups segons les seves afinitats polítiques. No implica que formin part del mateix partit. Per constituir un grup parlamentari s’exigeix mínim 5 membres

2. Consell dels Estats→ cambra alta. L’integren 46 diputats, que representen els 26 cantons, podriem dir que és una cambra de representació territorial. (20 cantons elegeixen 2 diputats cadascun, mentre que els altres sis, antigament mig cantons n’elegeixen 1). ➔ La titularitat de la sobirania la té el poble ➔ Els diputats de les dues cambres els elegeixen el poble (al Consell Nacional segons unes regles federals comunes a tot el pais, i al Consell dels Estats segons unes ordenacions cantonals) ➔ Competències de l’Assamblea (la profe li va donar importància a les 4 primeres…) ◆ Competències legislatives. ◆ Competències en matèria financera i pressupostària. ◆ Competències internacionals (pren part en la definició de la política exterior de la Confederació i controla les relacions amb l’estranger, aprova Tractats internacionals excepte en aquells casos que són competències del Consell Federal. ◆ Competència electoral. ◆ Elecció dels membres dels Tribunals Federals (Tribunal Federal, Tribunal Penal Federal i Tribunal Administratiu Federal) + membres del Tribunal militar de cassació. ◆ Competència en materia de control. Assumeix:

● L’alta supervisió del Consell Federal i l’administració. ● Alta supervisió del Tribunal Federal ◆ Competència en matèria de relacions entre la Confederació i els cantons (assumeix un paper de garant de les constitucions cantonals, aprova convenis amb els cantons, etc…). ◆ Competència administrativa ◆ …

● Poder executiu: CONSELL FEDERAL ○ El govern suís l’integren 7 membres elegits per l’Assamblea federal (les dues cambres reunides) per un període de 4 anys. ○ El President de la Confederació s’escull per 1 any (dirigeix les sessions del Consell Federal i ostenta funcions de representació) ○ Funcions del Consell Federal: ■ Direcció política, les tasques de govern pròpiament dites (fixar les linies d’actuació de l’acció governamental ; planificació i coordinació de l’acció de govern ; promoure la cohesió nacional ; representar a la Confederació a l’interior i a l’exterior del país) ■ Direcció de l’administració ■ Funcions normatives: elaborar projectes normatius (projectes de reforma de la constitució, lleis…) ■ Executar les decisions de l’Assamblea federal.

● Poder judicial: Existeixen dos autoritats 1. Autoritats judicials federals - Tribunal federal - Tribunal penal federal - Tribunal administratiu federal - Tribunal federal de patents 2. Autoritats federals cantonals - Descripció de l’organigrama - Constitucions cantonals + lleis cantonals d’organització judicial - Diversitat de models

3. EL POBLE DE SUÏSA

● Hem de diferenciar entre: ○ “El Poble de Suïsa”: “poble de Suïssa”: inclou el conjunt del cos electoral (electors, ciutadans amb dret a vot, titulars de drets polítics). ○ “La Població de Suïsa”: tots els residents a Suïssa (inclosos estrangers i apàtrides). ● Com a regla general: el cos electoral federal l’integren el conjunt de ciutadans suïssos, majors d’edat que no han estat privats de drets polítics (art. 136 Constitució). ● A Suiïsa el cos electoral constitueix el primer i més important òrgan de l’Estat (directament o indirectament tots els altres òrgans de l’Estat depenen d’ell). Constitueix la principal font de legitimitat de l’ordre constitucional suís. ● L’art. 1 de la Consti diu que el poble suís i els 26 “formen la Confederació suïssa” i que, per tant, ambdós elements són constitutius de la Confederació. L’Estat federal s’ha construït sobre la base d’aquests dos elements fonamentals que són els cantons i la seva població. ● Poder constituent: aquell habitat per revisar la Consti. La majoria del poble i la majoria dels cantons (articles 140. 142 i 195 de la Constitució) ● Des de 1874, la voluntat dels cantons és el resultat de la votació popular en el seu si (art. 142.3) ● Per això es diu que aquesta regla és l’expressió constitucional directa d’una doble legitimitat: ○ La democràcia: la reforma constitucional ha de ser aprovada pel poble sense que cap altre òrgan de l’estat pugui substituir-lo ○ El federalisme: en la mesura que aquesta decisió no pot imposar-se als cantons.

4. ELS 26 CANTONS: TRIPLE NATURALESA JURÍDICA 1. Són entitats públiqes autònomes que compten amb ordenaments jurídics propis, una organització independent i competències pròpies. Disposen de llibertat per repartir el poder cantonal entre els seus òrgans. Disposen d’autonomia constitucional per gestionar els seus propis interessos. Es a dir, cada canto s’organitza com vol, amb plena llibertat i sense gaires límits. 2. Son elements de base de l’Estat federal, són òrgans de la Confederació. A través de diferents mecanismes participen a formar la seva voluntat. 3. Junt amb el poble suis, formen part del poder constituent federal.

4.1 Límits a l’autonomia cantonal garantits a la Constitució federal ● L’article 51 de la Consti exigeix que cada cantó aprovi una Consti democràtica. D’aquesta manera, cada Cantó suís disposa de la seva pròìa

Constitució cantonal, quqe ha hagut de ser refrendada pel poble. El mateix precepte constitucional exigeix l’obligació de reformar aquestes constitucions cantonals si així ho demana el poble. S’exigeix per tant, l’obligació que garanteixin la iniciativa popular de reforma constitucional.

● Obligació dels cantons de respectar els drets fonamentals garantits a ala Consti federal i als tractats internacionals. Això comporta certs límits a l’autonomia organitzativa dels cantons.

4.2 Funcions dels Cantons 1. Participen en el procés de reforma constitucional (a través de la majoria del cos electoral federal domiciliat als seus territoris).

2. Participen en l’adopció de lleis federals urgents, en determinades condicions.

També participen en l’aprovació de tractats internacionals que comporten l’adhesió a organitzacions de seguretat col·lectiva o comunitats supranacionals.

3. Són titulars del dret d’iniciativa en matèria constitucional i legislativa. D’aquesta manera, cada cantó pot encetar el procés de reforma de la Constitució federal i pot proposar a les Cambres federal l’adopció, modificació o derogació d’una llei federal o un reglament federal. El dret cantonal determina quin serà l’òrgan cantonal competent per exercir aquest dret d’iniciativa.swwwww 4. Apliquen i executen la legislació federal. D’aquesta manera, els cantons, a través de les seves autoritats legislatives, executives, administratives i judicials, apliquen i donen efectivitat a la norma federal (federalisme d’execució = caracteristica del federalisme suís). 5. Vuit cantons poden sol-licitar la celebració d’un referèndum sobre lleis federals, lleis federals urgents la vigència de les quals no superi l’any, sobre reglaments federals i certs tractats internacionals (art. 141 de la Constitució). 6. Participen, indirectament, en la formació de la voluntat federal (per ex. mercès a la composició d’una de les Cambres federals, el Consell dels Estats, són circumscripcions electorals per l’elecció dels consellers nacionals, etc.). 7. Participen en el procés legislatiu federal. Exemple: la Constitució contempla que la Confederació ha d’informar als cantons dels projectes legislatius i els ha de consultar quan s’afectin els seus interessos. Habitualment, els cantons son instats a participar en els anomenats procédures de consultation organitzats per l’administració federal. Els informes que emeten els cantons no vinculen a les autoritats federals, però tenen importància pràctica i política considerable.

5. ORGANITZACIÓ POLÍTICA DELS CANTONS ● El Cos electoral. Dins dels límits establerts pel dret federal, com a regla general cada cantó decideix les persones a qui reconex drets

polítics. Normalment es tracta de tots els ciutadans de nacionalitat suïssa, majors d’edat, domiciliats al cantó o, si resideixen a l’estranger, inscrits al padró electoral d’un municipi del cantó. ● El Parlament cantonal. ○ Tots els cantons tenen un Parlament, que reb diferents denominacions. En alguns cantons es diu Grand Conseil (Grosser Rat), en d’altres Kantonsrat i en d’altres Landrat o Parlement. ○ Els Parlaments cantonals són unicamerals (no hi ha Parlaments cantonals bicamerals). ○ La composició dels Parlaments cantonals varia d’un cantó a l’altre, va dels 55 als 200. ○ Pel que fa al sistema d’elecció dels diputats, com a regla general s’utilitza un sistema proporcional. Normalment, el territori cantonal es divideix en diverses circumscripcions electorals (sovint coincideixen amb el territori de les comunes). ○ Durada de la legislatura: normalment 4 anys, pero en alguns cantons 3 i en d’altres 5. ○ Funcions dels Parlaments cantonals: ■ Legislar ■ Funcions financeres (aprovar el pressupost, fixar impostos…) ■ Funcions administratives: elecció d’autoritats i funcionaris, elecció del President i vicepresident del Consell d’Estat ■ Funcions judicials: autorització de la persecució penal contra un Conseller d’Estat o un diputat acusat de delicte; decretar aministia; examinar l’adequació de les iniciatives populars cantonals al dret federal. ● El Govern cantonal ○ Tots els cantons disposen d’un govern cantonal. Reb diferents denominacions: regiernugsrat, Conseil d’Etat o gouvernement. ○ Els govers cantonals: són òrgans colegiats formats per 5, 7 o 9 membres, segons el cantó. ○ Són elegits pel poble, normalment per majoria en una circumscripció única formada pel cantó (als cantons de Zug i Ticino s’elegeixen per un sistema de representació proporcional). Durada de la funció: normalment una legislatura, i poden ser reelegits. ○ El Govern cantonal, moltes vegades dit Consell d’Estat, és l’autoritat executiva i administrativa superior del cantó

● Els Tribunals cantonals - poder judicial ○ Opció per un sistema de federalisme judicial ○ Descentralització: explicació històrica i política ○ 2000-2011: àmplia reforma constitucional i legislativa de la justícia ○ 27 sistemes judicials diferents (26 cantonals + federal) ● sistema judicial federal: ○ tribunal federal ○ tribunal penal federal ○ tribunal administratiu federal ○ tribunal federal de patents ● sistema judicial cantonal: ○ breu descripció ○ marc normatiu: constitucions cantonals + lleis cantonals d’organitzaió judicial ○ diversitat de models...