TEMA 1 Transparencia - Resum acadèmic de la Llei de transparència i bon govern de la Generalitat de PDF

Preview

Summary

OPOSICIONS: OPG PENITENCIARISGRUP: OPPPROFESSOR/A: CRISTINA BOSCHTEMA 1BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA: CONCEPTE I PRINCIPIS.DRET D’ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A LA INFORMACIÓ PÚBLICADRETS RELATIUS ALS MITJAS ELECTRÒNICSBON GOVERN I TRANSPARÈNCIA:CONCEPTE I PRINCIPISEn tota societat, la confiança en el G...

Description

OPOSICIONS: OPG PENITENCIARIS

GRUP: OPP

PROFESSOR/A: CRISTINA BOSCH

TEMA 1 BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA: CONCEPTE I PRINCIPIS. DRET D’ACCÉS ALS SERVEIS PÚBLICS I A LA INFORMACIÓ PÚBLICA DRETS RELATIUS ALS MITJAS ELECTRÒNICS

BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA:CONCEPTE I PRINCIPIS

En tota societat, la confiança en el Govern i en l’Administració Pública és vital per la seva salut democràtica. El fenomen conegut com desafecció ciutadana, provocat en la població per la corrupció i les restriccions en la despesa pública, ha fet saltar totes les alarmes i ha suposat una pèrdua de la confiança en el funcionament de les institucions públiques. Una societat democràtica i la necessitat que els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat obliga que el capteniment dels servidors públics, especialment els alts càrrecs, s’ajusti a uns paràmetres que garanteixin el compliment d’aquests principis. L’ètica a l’Administració Pública és la branca de l’ètica que estudia la implementació dels valors i l’ètica a l’Administració Pública. Els empleats públics gestionen recursos públics, i els ciutadans, cada cop més, exigeixen una bona execució de les polítiques públiques. A la ciutadania li preocupen els casos de corrupció política i la desconfiança envers les administracions augmenta. Per tant l’Administració ha d’actuar segons regles i normes ètiques, i d’acord a un model d’actuació que tingui com a principis bàsics l’eficiència, la transparència i la rendició de comptes. L’Administració també ha d’exigir als seus proveïdors que actuïn de la mateixa manera. L’ètica contribueix al control i a l’equilibri en la gestió pública, per tal d’impedir l’ús arbitrari del poder públic i així fomentar el manteniment de la confiança en l’administració i les institucions. L’aprovació a nivell estatal de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, suposa un avanç en aquesta matèria, i homologa l’Estat espanyol a la resta de democràcies consolidades. El seu Títol II desenvolupa la regulació relativa al bon govern.

2

BON GOVERN El bon govern és un concepte extens derivat del concepte de l’ètica pública i que es pot definir com un conjunt de principis, valors, normes i bones pràctiques que han de guiar les actuacions dels alts càrrecs, càrrecs directius i de tots els treballadors del sector públic, amb l’objectiu que les administracions funcionin amb la màxima transparència i principis d’ètica pública, i que els serveis que es prestin siguin de qualitat, eficients i útils per a les persones (art 2 de la Llei 19/2014) La transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de tota acció política. Quan més alts són els nivells de transparència i normes de bon govern, mes fortes són les institucions d’un país. La Llei 19/2013, en el seu article 26 estableix els principis generals i els principis d’actuació als que quedaran sotmesos les persones compreses en l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei. La Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, vol donar compliment a la demanda social de major transparència en el funcionament de les administracions, reconeixent el dret d’accés a la informació pública i la major participació de la ciutadania en la presa de decisions. Aquesta Llei és d’aplicació a les administracions públiques de Catalunya, això vol dir que inclou l’Administració de la Generalitat, els ens locals, així com tots els organismes i entitats de naturalesa administrativa dependents o vinculades a aquestes administracions. Els tres pilars bàsics objecte de regulació d’aquesta Llei són: la regulació de la transparència en l’activitat pública, l’accés a la informació pública i el bon govern. Com ja hem dit, la necessitat que els interessos públics siguin servits amb objectivitat, neutralitat i imparcialitat obliga als servidors pública a ajustar-se al compliment d’uns principis. La Llei 19/2014 estableix els principis de bon govern que ho han de fer possible, els quals s’han de desenvolupar mitjançant codis ètics i de bona conducta.

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, estableix en el seu títol V els tres eixos del concepte de bon govern: 1.- El codi de conducta dels alts càrrecs (codi ètic). Capítol I. Principis d’actuació dels alts càrrecs. Incompatibilitats. Art. 54 i següents. Principis d’actuació: 1. Els alts càrrecs han d’actuar d’acord amb els principis ètics i les regles de conducta següents:

3

a) El respecte de la Constitució, l’Estatut d’autonomia i el principi de legalitat. b) El respecte i la protecció dels drets fonamentals i les llibertats públiques i dels drets estatutaris. c) La transparència de les activitats oficials, dels actes i decisions relacionats amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats i de llur agenda oficial, als efectes de publicitat del Registre de grups d’interès, establert pel títol IV. d) La imparcialitat en la presa de decisions, amb garantia de les condicions necessàries per a una actuació independent i no condicionada per conflictes d’interessos. e) La igualtat de tracte de totes les persones, evitant qualsevol mena de discriminació i arbitrarietat en la presa de decisions. f) L’ajustament de la gestió i l’aplicació dels recursos públics a la legalitat pressupostària i a les finalitats per a les quals s’han concebut. g) El retiment de comptes i la responsabilitat per les actuacions pròpies i dels òrgans que dirigeixen. h) L’exercici del càrrec amb dedicació absoluta, d’acord amb el que estableix la legislació sobre incompatibilitats. i) L’exercici del càrrec en benefici exclusiu dels interessos públics, sense dur a terme cap activitat que pugui entrar-hi en conflicte. j) La utilització de la informació a què tenen accés per raó del càrrec en benefici de l’interès públic, sense obtenir cap avantatge propi ni aliè. k) El compromís general i directe per la qualitat dels serveis sota llur responsabilitat i el compliment dels drets dels usuaris. l) La bona fe. m) L’exclusió de qualsevol obsequi de valor, favor o servei que se’ls pugui oferir per raó del càrrec o que pugui comprometre l’execució de llurs funcions. n) El deure d’abstenir-se d’intervenir en els assumptes de llur competència quan concorri algun dels supòsits d’abstenció que estableix la Llei. o) Mantenir la deguda reserva respecte dels fets o informacions coneguts per raó de l’exercici de llurs competències.

4

2.- El dret a una bona administració i a uns serveis públics de qualitat. Capítol II. Les persones tenen dret a una bona Administració, i a l’accés i l’ús d’uns serveis públics de qualitat. En aquest sentit, les cartes de serveis són un instrument essencial. Les mesures de bona administració es complementen amb l’establiment d’un sistema d’avaluació permanent dels serveis i amb el dret de la ciutadania a formular suggeriments i propostes.

3.- La millora de la qualitat normativa. Capítol III. L’Administració pública ha d’exercir la iniciativa normativa de manera que el marc normatiu resultant sigui previsible, tan estable com sigui possible i fàcil de conèixer i comprendre per als ciutadans i els agents socials. Aquesta Llei, pretén un canvi en la cultura administrativa, per tal que la ciutadania tingui més coneixement i informació sobre el funcionament de l’Administració, així com dels motius que justifiquen la seva actuació. La transparència i el dret d’accés a la informació pública són eines determinants pel control social de l’Administració i la seva activitat, per assolir una major qualitat democràtica. Pel que fa a les mesures de bon govern i govern obert, exigiran el compliment de les obligacions de servei públic per part de les persones que assumeixen responsabilitat públiques i afavoriran la participació ciutadana en la definició de les polítiques públiques.

TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA La transparència en les actuacions dels estats s’entén com el grau de publicitat i d’apertura dels processos estatals en la presa de decisions i la difusió de la informació pública. Es un bon termòmetre respecte del bon funcionament d’un Estat democràtic de Dret. Fonaments jurídics de la transparència: - Declaració dels Drets de l’home i del ciutadà: la societat té el dret a demanar comptes a tot agent públic sobre la seva administració. - Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea: tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que resideixi o tingui el domicili social en un Estat membre té dret a accedir als documents del Parlament europeu, del Consell i la Comissió.

5

- Constitució espanyola (CE) art 105 b: la llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i al registres administratius, salvant el que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones. art 23: dret de participació en els afers públics - Estatut d’Autonomia (EA) art 71.4 : l’Administració de la Generalitat d’acord amb el principi de transparència ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. Art 26 : dret de participació Règim jurídic: - Llei 19/2013, de 9 de desembre. La seva exposició de motius estableix que la transparència, l’accés a la informació pública i les normes de bon govern han de ser els eixos fonamentals de qualsevol acció política. (LT) - En el marc de la legislació bàsica estatal (Llei 19/2013) el 31 de desembre de 2014, es publica al DOGC la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTC), que estableix un sistema més ampli pel que fa a les exigències de transparència de l’activitat pública. - També les lleis que regulen el procediment administratiu (Llei 39/2015 i 40/2015). La Llei 39/2015 reconeix el dret a l’accés als registres i arxius. La Llei 40/2015 estableix que les administracions públiques actuen en conformitat amb els principis de participació, objectivitat i transparència. Definicions D’acord amb la Llei 19/2014, definirem transparència, com l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les serves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics. Informació pública: la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei. Com facilitar l’accés del ciutadà a tota la informació relativa a l’actuació de les administracions públiques? L’art 10 de la Llei 19/2013, estableix que l’Administració General de l’Estat ha de desenvolupar un Portal de la Transparència per facilitar l’esmentat accés. Aquest Portal s’ha d’adequar als següents principis:

6

- Accessibilitat: ha de proporcionar informació estructurada sobre els documents i recursos d’informació. - Interoperabilitat: Els servies públics han d’estar dissenyats per a garantir l’intercanvi d’informació entre administracions i amb altres entitats públiques i privades. - Reutilització: la informació ha d’estar publicada en formats que permetin la seva reutilització. L’art 5.2 de la Llei 19/2014, estableix que els subjectes obligats han de garantir la transparència de la informació pública per mitjà d’un sistema integral d’informació i coneixement en format electrònic. Aquest sistema ha de permetre a les persones un accés fàcil i gratuït a la informació pública, per fomentar el seu coneixement, i facilitar la participació i col·laboració ciutadana en els afers públics. El sistema es fonamenta en el Portal de la Transparència, organitzat i gestionat per l’Administració de la Generalitat, que també integra la informació de les administracions locals i altres entitats, i en seus electròniques o llocs web corresponents. S’han creat dos portals de transparència: - El Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya, que recull les dades d’aquesta administració i els organismes que en depenen. http://governobert.gencat.cat/ca/tranparencia

7

- El Portal de Transparència de Catalunya, que aplega la informació de l‘Administració de la Generalitat, Parlament i altres institucions, Administració local, Universitats, Administració corporativa ( col·legis professionals, cambres de comerç...) i altres. http://www.transparenciacatalunya.cat

Així doncs, la transparència és un principi d'actuació de l'Administració pública en virtut del qual l'Administració ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans puguin avaluar-ne la gestió. Inclou tant l'obligació de fer públiques determinades informacions de manera proactiva (publicitat activa), com l'obligació d'atendre les sol·licituds d'informació que facin els ciutadans (dret d'accés a la informació). Publicitat activa: deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts d’informació pública que determinen les lleis de transparència. Dret d'accés a la informació: dret subjectiu que es reconeix a les persones per sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per les lleis de transparència. Les dues vessants estan interrelacionades i són les dues cares del concepte de transparència. Per exemple quan l’art 8 de la Llei 19/2014 ens parla de quina informació està subjecta al règim de transparència, ens diu que l’Administració ha de publicar la informació relativa a: m) qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin

8

demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública. PRINCIPIS GENERALS DE LA TRANSPARÈNCIA (publicitat activa i dret d’accés a la informació pública) a) Principi d’accés universal. Dret de totes les persones, físiques o jurídiques a accedir a la informació pública. Segons la Llei 19/2014 a partir dels setze anys. (art 18) b) Principi de motivació no obligatòria quan es fa la sol·licitud d’accés. El dret d’accés no està subjecte a motivació, no es pot denegar una sol·licitud per aquest motiu. c) Principi d’aplicació restrictiva dels límits a l’exercici del dret d’accés. El límits s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici del dret d’accés. d) Principi de proporcionalitat o de minimització de les dades (ponderació raonada amb altres drets) e) Principi de gratuïtat. Es pot demanar una contraprestació econòmica en el cas que es vulgues còpies o la transposició de les dades a formats diferents de l’original. f) Principi de fàcil accés. g) Principi de motivació obligatòria de la inadmissió de la sol·licitud o de la denegació o restricció de dades. h) Principi de claredat. i) Principi de difusió d’informació veraç i objectiva. j) Principi de difusió constant i actualització permanent de la informació. k) Principi d’accessibilitat universal i disseny per a tots, art 5 Llei 19/2014 ( accés a persones amb discapacitat) l) Principi de protecció de dades de caràcter personal. Dissociació prèvia de les dades personals. m) Principi d’especialitat. Cal tenir en compte normatives específiques que regulen un règim d’accés especial. Per exemple, matèria medi ambient. n) Principi d’interpretació conforme amb el contingut de la Llei respecte d’altres lleis sectorials, llevat que aquestes estableixin excepcions clares i expresses en sentit contrari. o) Principi d’interoperabilitat. p) Principi de publicació de la informació en formats reutilitzables. Cal precisar ja d'entrada, però, que tant les obligacions de transparència com el dret d'accés a la informació pública, estan sotmesos a determinats límits, per preservar altres drets, béns o interessos protegits. En les obligacions de transparència, l'article 7 de la LTC disposa que s'han de tenir en compte els límits establerts per al dret d'accés a la informació pública (art. 20 i següents de la LTC), i en especial, el dret a la protecció de dades de caràcter personal. La denegació o la restricció al dret d'accés només pot tenir lloc per al cas en què el coneixement o la divulgació de la informació sol·licitada comportés un perjudici per a altres drets o interessos. Així, la mera concurrència d'algun dels límits establerts a l'article 21 de la LTC no comporta la denegació del dret, sinó que l'aplicació dels límits

9

s'ha de sotmetre a un "test de dany", a fi de protegir els drets o els interessos recollits al precepte, tret que en la divulgació prevalgui un interès públic o privat superior. Els límits recollits a l'article 21 de la LTC són els següents: 

Seguretat pública.



La investigació o sanció d'infraccions penals, administratives o disciplinàries (l'article 14.1.g de la LT es refereix també a les funcions de vigilància, inspecció i control).



El secret o la confidencialitat en procediments tramitats per l'Administració pública, si una norma amb rang de llei estableix aquest secret.



La igualtat de les parts en processos judicials i la tutela judicial efectiva.



Els drets dels menors d'edat.



La intimitat i els altres drets privats legítims.



El secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial (l'article 14.1.h de la LT es refereix als interessos econòmics i comercials).



Encara que no consti a l'article 21 de la LTC, cal afegir també com a límit la protecció del medi ambient (art. 14.1.l de la LT).

A banda de la llista esmentada, també es pot denegar la informació quan s'estableix expressament com a protegida en una norma amb rang de llei (art. 21.2 de la LTC). En qualsevol cas, té la condició de protegida la informació que afecti els menors d'edat si el seu coneixement pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat, llevat que la informació sobre menors es pugui facilitar de manera anonimitzada. El límit principal al dret d'accés a la informació pública és el relatiu al dret a la protecció de dades de caràcter personal, que té la consideració de dret fonamental (art. 18.4 de la Constitució espanyola) El concepte dada personal es refereix a qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable. Si amb motiu d'una sol·licitud d'accés a informació es faciliten dades de persones diferents a la persona sol·licitant, estem davant d'una comunicació de dades que, amb caràcter general, si no es té el consentiment de la persona afectada, requereix l'habilitació d'una llei. La LTC pot actuar com a norma que habilita tal comunicació de dades, sempre que sigui procedent fer efectiu el dret d'accés, d'acord amb el que es dirà a continuació. Art 23 i 24 de la Llei estableixen tres nivells d’intensitat pel que fa als límits a l’accés segons el tipus de dades personals: 1. Dades especialment protegides S'ha de denegar l'accés a la informació que conté dades personals de les categories relacionades a continuació, tret dels supòsits indicats en cada cas (art. 23 de la LTC i 15.1 de la LT):

10



Ideologia, afiliació sindical, religió i creences, tret que la persona afectada les hagi fet públiques manifestament abans.



Origen racial, salut i vida sexual, tret que l'accés estigui autoritzat per una llei.



Infraccions penals o administratives, tret que comportin l'amonestació pública a l'infractor.

En qualsevol cas, s'ha d'atorgar l'accés si la persona que sol·licita la informació aporta el consentiment escrit de la persona titular d'aquelles dades. 2. Dades personals identificatives vinculades a l’Administració Es refereix concretament a la informació directament relacionada amb l'organització, el funcionament o l'activitat pública de l'Administració pública que contingui dades personals merament identificatives. La regla general és atorgar-hi l'accés, tret que, excep...