TEMA 2. NIVELLS D\'ORGANITZACIÓ NUCLEAR I SOMÀTICA PDF

Preview

Summary

Professora: Concepción Delinares...

Description

NIVELLS D’ORGANITZACIÓ NUCLEAR I SOMÀTICA Qualsevol organisme es pot classificar segons l’organització: -

-

Nuclear: hi ha procariotes i eucariotes. Cel·lular: si són unicel·lulars (simples o agregats) o pluricel·lulars. Els agregats són colònies, grups d’organismes unicel·lulars que viuen cohesionats i es mantenen junts com una unitat. Somàtica (soma = cos).

NIVELLS D’ORGANITZACIÓ SOMÀTICA La diversitat d'éssers vius estudiats per la Botànica abraça des de les formes més simples unicel·lulars fins als vegetals amb flors amb estructures morfològiques més elaborades, connectats per formes intermèdies, que evidencien l'evolució de la vida vegetal des del medi aquàtic fins a la colonització del medi terrestre, no implicant aquest procés la desaparició de les formes ja establertes, sinó una major adaptació a ocupar nous medis. L’evolució ha fet que les formes vegetals passin de poiquilohidres a homeohidres: -

-

Poiquilohidre: vegetals que no tenen mecanismes de regulació del contingut hídric, és a dir, no poden mantenir l’aigua al seu interior. Per tant depenen directament de l’aigua i no poden viure en un medi terrestre, sinó es dessecarien. Homeohidre: vegetals que poden regular el contingut hídric i minimitzar els efectes de la dessecació. Poden emmagatzemar l’aigua i per tant poden ser terrestres.

Els organismes botànics, segons el grau de complexitat es divideixen en: -

Protòfits: són organismes unicel·lulars simples o agregats, poiquilohidres i sense especialització cel·lular. Tal·lòfits: són organismes pluricel·lulars poiquilohidres, que poden tenir especialització entre cèl·lules. El cos vegetatiu és el tal·lus (no s’hi poden diferenciar arrels, tija i fulles). Cormòfits: són organismes pluricel·lulars més complexes, homeohidres, amb especialització entre cèl·lules i teixits. El cos vegetatiu és el corm (es diferencien arrels, tija i fulles).

PROTÒFITS En tenim d’unicel·lulars simples. Aquests poden tenir flagels i ser monadals, o no tenir-ne i ser coccales. Si són unicel·lulars agregats, viuen junts per conveniència, però no tenen cap especialització.

TAL·LÒFITS Són pluricel·lulars, poiquilohidres. Tenen polarització (una part de l’estructura és diferent de l’altra) i plasmodesmes. També una mica de diferenciació cel·lular. El cos s’anomena tal·lus. Hi ha diferents grups de tal·lòfits, segons els nivell de complexitat Filamentosos Són els més senzills. Sorgeixen d’un grup de cèl·lules agregades en que una cèl·lula filla no se separa de la mare. Entre les dues hi ha contacte, intercanvien substàncies... Amb un seguint de divisions com aquesta es creen grups filamentosos. Aquests fils serien del tipus haplòstic. Hi poden haver ramificacions. Llavors el creixement podria ser dicotomal o lateral, depenent de com es donin les ramificacions. El tipus cenocític no té cap membrana que separi les cèl·lules. El tipus polístic està format per diferents fils creixent paral·lelament. És el primer pas als tal·lòfits pseudoparenquimàtics, que semblen un teixit però no ho són. Pseudoparenquimàtics Es consideren d’aquest tipus quan són més de tres o més filaments en paral·lel. També hi ha diferents tipus. -

Laminar: els filaments en paral·lel formen una làmina. Si la làmina gira i es tanca es torna tubular, i si es tanca un dels extrems del tub, és cilíndric. Sifonal: apareix a partir dels filaments cenocítics que s’entrecreuen. Miceli: molts entrecreuaments de cèl·lules filamentoses d’haplòstic o cenocític.

Parenquimàtics Tenen teixits diferenciats (epidermis, parènquima, clorènquima). Però noo poden retenir l’aigua, per tant no són cormòfits. No podem dir que tinguin arrel, tija i fulles, per això, de l’arrel en diríem rizoide, de la tija cauloide, i de la fulla fil·loide.

CORMÒFITS El cos és el corm. Poden retenir l’aigua, la qual cosa els permet viure al medi terrestre. Tenen teixits especialitzats i arrel, tija i fulles....