Tema 2 Cnidaris I Ctenòfors PDF

Preview

Summary

Apunts...

Description

Tema 2: CNIDARIS I CTENÒFORS 1. CNIDARIS Característiques generals - Són Eumetazoos, és a dir, el seu nivell cel·lular és Tissular (Teixits) - Diblàstics. Simetria radial (una part dels cnidaris viuen fixats simetria no focalitzada) -Són animals amb forma medusoide o de pòlip. A molts llocs es fa referència a ells com a celenterats, que prové del mot grec celenteron (cele-: cavitat, -enteron: tub digestiu). - Aprox 10000 sp actuals i molts individuus. - Marins i d’aigua dolça (la majoria nadadores). - Tenen una fase sèssil (forma de pòlip), la majoria són nadadors amb pocs moviments. - Cnidocist és la cèl·lula característica del fílum. - Cavitat gastrovascular (“tub digestiu”) amb obertura única. - Sistema nerviós difús (és difus pq té simetria radial, abarca tota les possibilitats). - Alternança de generacions : pòlip (sèssil, asexual) i medusa (lliure i sexual). *Alguns només tenen fase de pòlip o medusa. - Competidors nostres a l’hora de la regulació de temperatura al envair les platges.

1.1 Cnidocist -La cèl·lula característica del fílum és el cnidocist, especialitzada en la defensa i captura de preses. -Al seu es poden arribar a assolir 140 atm. -Fora hi ha una agulla(Cnidocil) que al enganxar a les preses (hi ha un canvi de pressió) obre i catapulta un filament amb la barba (Nematocist) i al estirar es claven les parts punxegudes (filament). -La seva aparença gelatinosa es deu a la gruixada capa de mesoglea (en l’aparença de medusa).

- Antozous. (només té fase Pólip) - Scyphozous: Grans meduses. - Cubozous: Molt verinoses. - Hydrozous: Meduses modernes i més petites.

2.1 HIDROZOUS -

Presenten fases de pòlip i meduses, totes dues destacables i funcionals. Hi ha pòlips en estructures colonials que presenten una especialització funcional, ja que n’hi ha que es dediquen a la captura d’aliments i d’altres a la reproducció de meduses (gonangi). Tots els pòlips provenen de la mateixa plànula nadadora. Hi ha un Cenosarc que connecta a tots els pòlips amb cavitats gastrovasculars.

El Perisarc actua com a una única unitat que envolta a tots el individuus colonials. Només els hidrozous disposen del “vel” que els distingeix a primer cop de vista de les Scyphozous. Ex: Hydra (aig. dolça,només presenta pòlips), Velella velella, Physalia physalis

2.2 ESCIFOZOUS -

Són les meduses més grans que no presenten vel i tenen tentacles bucals. Es diu que han perdut la fase pòlip, però hi ha una estructura de creixement sèssil semblant que es va segmentant i deixa anar petites meduses. Un òrgan característic es la ropàlia; que informa del posicionament de la medusa en el medi i en si mateix. Són petites estructures d’equilibri situades al límit de l’ombrel·la.

2.3 CUBOZOUS / BOZOUS -

Molt similars als escifozous perquè tenen ropàlia.

-

Més petites i estructura cubicular. Presenten el nombre de tentacles reduït Presenten ropàlia (element que d’equilibri) Picades molt perilloses i hi ha poques espècies.

2.4 ANTOZOUS HEXACORAL·LARIS -

Només tenen fase pòlip (no formes colònies) Les seves estructures són múltiples de 6 de distribució radial a les cambres. Formes solitàries amb un peu (disc pedal) que les permet fixar-se al substrat però que també soltar-se i enganxar-se en un altre lloc. La seva boca no es tanca del tot, sinó que queden petites obertures que permeten la lliure circulació de l’aigua i nutrients anomenades “syphonoglyph”.

2.5 ANTOZOUS OCTOCORAL·LARIS -

Només presenten fase pòlip (No tenen fase medusa). Les seves estructures són múltiples de 8. Formes colonials amb capacitat d’estructurar-se esquelèticament (calç o Carbonat calci). Hi ha dos tipus:

• •

Coral·lines: Estructura esquelètica que només deixa veure els tentacles amb capacitat retràctil. Gorgònies: Estructura esquelètica interna que damunt té la part viva.

3. CTENÒFORS Característiques Generals -

Que siguin Diblàstics es troba en dubte ja que tenen boca i canal anal, característic dels triblàstics. Tenen una simetria birradial perquè presenten estructures que corresponen a un eix amb simetria radial com les “comb row” i d’altres que responen a una simetria amb un eix bilateral, com el parell de tentacles. Mida de fins a 20cm. Maríns. Carnívors Als tentacles tenen unes cèl·lules anomenades col·loblasts, que porten substàncies emprades per a enganxar-se a la presa. L’òrgan d’equilibri es l’estatocist, on trobem l’estatòlit, una bola que es mou i informa l’individu de la seva situació. Presenten unes paletes vibràtils als tentacles que presenten luminescència a causa de la reacció química: luciferasa--> luciferina. El posicionament de la boca és diferent al de las meduses....