Tema 2: Lírica grega i llatina PDF

Preview

Summary

Teoria de la lírica grega i llatina i comentaris de totes del obres tractades a classe....

Description

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

Principals diferències entre la lírica i l’èpica: L’èpica és una estructura poètica oberta en la que l’aede incorpora fragments quan recita de manera improvisada. En canvi la lírica és una estructura tancada amb una estructura formada per tres parts molt determinades: -

Proemi (ex: invocació a un déu)

-

Centre (ex: narració mítica relativa al déu)

-

Epíleg (ex: nova invocació)

Una altra diferència és que l’èpica narra en 3a persona fets remots i mítics, i la lírica està narrada des d’un jo poètic sobre un tu sobre el qual es vol exercir algun influx. Característiques generals de la lírica grega: -

La lírica és sempre veu i música, és un cant amb acompanyament musical, els dos instruments utilitzats en el cant líric són la doble flauta i la lira.

-

Els primers poetes lírics pertanyen al segle XII aC. ja que tenim registres escrits d’aquests autors, són registres posteriors al segle XII.

-

-

La lírica es pot classificar segons de la mètrica: -

Lírica elegíaca: es tracta de versos amb vístics elegiacs1.

-

Lírica iàmbica: segueix altres metres.

També es pot classificar segons el mètode d’execució: -

Poesia coral (cor + dansa)

-

Poesia monòdica (música + solista)

1

Els vístics elegiacs estan formats per un hexàmetre (sis peus rítmics) i un pentàmetre (cinc peus rítmics).

1

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021 Característiques de la poesia monòdica: La poesia lírica original estava composta per diversos elements: música, dansa i cant (amb un cor i un solista), mentre que la monòdica amplia el paper del solista. Els poetes monòdics eren poetes locals, escrivien i representaven les obres en un mateix lloc. Podem posar com exemple de poeta monòdic Alceu o Safo. D’altra banda, els poetes corals com Píndar eren més semblants als aedes. La lírica monòdica va néixer a l’illa de Lesbos, d’allà provenen Alceu i Safo els quals situem entre el segle VI-VII aC. Ells i, en general, els poetes monòdics solien ser de l’aristocràcia i nobles que escrivien per a la corts i els mateixos nobles. Safo és la poetessa més traduïda i imitada de l’antiguitat clàssica. D’ella ens han arribat textos fragmentaris i plens de llacunes ja que els testimonis han sigut molt tardans; tot el que hem recuperat ha sigut a través de textos gramàtics (on incluien textos de Safo), en arts poètiques2, gràcies a poetes que incorporen textos de poetes anteriors, etc. Només s’ha conservat un poema sencer, el primer.

Safo sempre adreça la seva poesia a una dona concreta a tot a un grup de dones, aquest era un cercle molt refinat de dones nobles anomenat grup/cercle lèsbic. Per tant la temàtica sol ser l’amor lèsbic, però aquest també comporta patiment, gelosia, desig de mort, etc.

2

Són manuals per aprendre a fer poesia.

2

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021 Altres fragments de l’obra de Safo que s’han comentat són els següents:

Com es veu en el fragment anterior, en el segle XII aC els dos sexes vivien en vides totalment separades, només s’unien en el matrimoni per a la procreació. La llibertat que donava no estar casades provocava que a vegades nasqués l’amor en el nucli femení.

3

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

Característiques de la lírica llatina: Els poetes més importants de la lírica llatina són els següents: -

Catul

Catul pertanyia a un grup de poetes aristòcrates, però va morir molt jove ja que va viure en el període més violent de la història de Roma, la Guerra Civil. Ens ha deixat 116 poemes de temàtica molt variada i molt breus. La seva poesia és enormement personal ja que tracta d’ell i de com veu el món, les seves experiències i els seus sentiments; per tant, tot és poesia subjectiva. La característica principal de la seva poesia és el constant ús del vocatiu, es tracta d’una poesia que parla d’un “jo” a un “tu”. El destinatari pot ser objecte d’un sentiment, la diana d’un atac o partícip d’una confidència; per tant, és un “tu” molt directe.

Tots els vocatius que fa Catul són referents reals de persones de la Roma de l’època, a excepció del pseudònim de Lèsbia. Una altra característica és que Catul és un poeta molt carnal, és a dir, el cos estarà molt present en la seva poesia.

4

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

Es distingeixen quatre temàtiques principals en la seva obra: -

Amorosa: dirigida a Lèsbia, etc. Catul va fer de Lèsbia l’eix de la seva poesia i de la seva vida. Li va donar aquest nom fictici a una dona romana, a la qual li va prometre fidelitat absoluta i amor ple; tot i que al final ella li serà infidel a ell.

5

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

-

Invectiva: és poesia d’atac dirigida a rivals i enemics (no hi havia sàtira).

6

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

-

Amistat: es dirigia a algú partícip d’una confidència.

-

Elegíaca i de reflexió personal

7

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021 Durant l’Edat mitjana Catul va ser poc llegit, però en el Renaixement i en el Romanticisme va ser redescobert. Avui dia podem dir que és un gran referent de la tradició literària occidental. Altres fragments de l’obra de Catul que s’han comentat són els següents:

-

Horaci

Horaci, al contrari de Catul, era fill d’un esclau llibert. Va rebre la protecció d’Octavià i va ser amic de Virgili, qui el va introduir en el cercle de Mecenes. Tota la seva obra es contradictòria a la de Catul (exagerat, sentimental, etc.), la seva poesia era plena d’equilibri, de serenitat, d’elegància i formal. Horaci va crear un nou llenguatge amb expressions amb noves connotacions, una gran riquesa imaginativa i una gran elegància expressiva. De fet, d’ell provenen moltes de les expressions que utilitzem avui dia, com ara el beatus ille, carpe diem, etc. És un poeta moral, per això, tots els vocatius de la seva obra fan referència a persones i noms ficticis ja que en realitat s’està dirigint a tothom. De tota la seva obra les Sàtires i les Epodes són les seves obres de joventut, mentre que les Odes i les Epístoles pertanyen a la seva maduresa. La seva obra Odes està dividida en quatre llibre (3.038 versos en total), tracta temes que ja ha tractat en obres anteriors, però amb un canvi en el llenguatge poètic. A continuació es comentarà breument tres fragments del llibre I de les Odes:

8

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

9

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

-

Ovidi

Tota la seva obra està escrita en distincts elegíacs excepte Les metamorfosis, les quals va escriure en hexàmetres, per tant, és una obra que pertany a l’èpica. A continuació es comentarà breument alguna de les obres d’Ovidi: L’obra Els amors va ser la primera obra publicada d’Ovidi. Aquesta està dividida en tres llibres en el quals explica la seva experiència amorosa amb Corinna3, tot i que aquesta dona és inexistent i, per tant, tot el que explica Ovidi és literatura/ficció. En aquesta obra el to que utilitza Ovidi melancòlic i confidencial, tracta amb humor el tema de l’amor (al contrari d’Horaci).

3

Com Lèsbia amb Catul.

10

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

D’altra banda, les obres Ars amatoria (consta de tres llibres), el tractat de cosmètica i l’obra Remedia amoris són de caràcter didàctic. Expressen lliçons i consells al lector, des de la trobada de l’amor fins l’oblit de l’amor. Estan distribuits de la següent manera: -

El llibre I de l’Ars amatoria explica on trobar l’amor i com iniciar una relació amorosa.

-

El llibre II de l’Ars amatoria explica com mantenir la relació amorosa.

-

El llibre III de l’Ars amatoria juntament amb el tractat de cosmètica expliquen el mateix que els dos anteriors, però des del punt de vista femení.

-

L’obra Remedia amoris explica com alliberar-se d’una relació, rebutjant totes les anteriors obres.

Per tant, aquestes obres expliquen com aconseguir tant l’amor com el desamor, però sempre des d’un punt de vista humorístic propi d’Ovidi.

11

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021 Ja de gran Ovidi va ser exiliat de Roma a Tomis possiblement a causa de la seva poesia, ja que s’oposava al programa de regeneració moral que pretenia fer August. -

Marcial

Marcial va rebre la protecció de Sèneca i de Locà (poeta èpic). Aquests dos es van veure obligats a suicidar-se per l'emperador Neró, per aquest fet Marcial va caure en desgràcia i va començar a viure de manera precària. Va aplegar tota la seva obra en 15 llibres formats per unes 1500 poesies del gènere Epigrama. Aquest es caracteritza per una composició poètica breu que expressa un pensament principal únic amb molta precisió. Els epigrames són de caràcter festiu o satíric i amb un final inesperat. A més, són de temàtica diversa: de lloança, socials, eròtics, satírics, dedicatoris, funeraris. L’obra de Marcial Epigrames és una crònica viva del segle I i del dia a dia de Roma. En aquesta obra no només ridiculitza els defectes físics de les persones, sinó també ridiculitza la hipocresia de voler amagar-los. Ataca els vicis i determinades actituds i costums socials a través de noms falsos, com feia Horaci. Els epigrames acostumen a tenir una estructura bipartida. La primera part exposa un tema que crea expectatives al lector, llavors a la segona part ens sorprèn amb una final inesperat i frustrant les expectatives que havia creat a la primera part. A continuació es comentarà breument alguns fragments de l’obra de Marcial:

12

Universitat de Girona Anna Jiménez de Asís 2020-2021

13...