Mitologia grega PDF

Preview

Summary

Profesor: Jaume Andreu...

Description

BLOC 3: MITOLOGIA CLÀSSICA 3.1. INTRO MITOLOGIA - Mythos (expressió) - Conjunt de mites d’un poble, cultura…/ religió o divinitat/ obra literària o artística - Relaten i expliquen l’origen del món, fenòmens naturals i esdeveniments protagonitzats per deus i herois fora del temps històric. - Serveixen per justificar les contradiccions, ofereixen models de comportament. ENFOCAMENTS 1. Visió romàntica: creat per l’home primitiu. Contacte amb la natura. Imaginació per damunt de la raó. Món maravellós. 2. Visió antropològica: monstres, terror, màgia, sacrificis i rituals. MITOLOGIA GREGA - Explica com eren els primers grecs. - Importància: som hereus culturals de l’Antiguitat Clàssica. - Humanitat: centre de l’univers (antropocentrisme). - Van crear els déus a la seva imatge i semblança. - Racionalitat (logos). - Intent d’explicar la realitat. - Entreteniment. - Concepte negatiu de mite. Plató, La República: els mites són una il·lusió contrària a la raó. (S.V a.C). 3.2. FONTS LITERÀRIES I PRINCIPALS AUTORS Poesia arcaica 1. HOMER s.VIII a.C - Poemes èpics (exàmetres, 24 cants). Poemes fets per ser recitats (aeades). - Il·líada: Narra el setge de la ciutat de Troia per part de les tropes aquees (Agamèmmnon). - Odissea: aventures d’Odisseu (Ulisses) · Evocacions d’un passat gloriós · Front per les descripcions de divinitats. 2. HESÍODE s. IX-VIII a.C · La Teogonia: escriu inspirat per les muses (Transcriptor). És un compendi de mitologia (creació de l’Univers, generacions de déus). És el naixement de la mitologia, text bàsic.

· Els treballs i els dies: centrat en l’ésser humà. 3. LES TRAGÈDIES ÀTIQUES · S.V a.C: Èsquil, Sofocles, Eurípides. · Episodis concrets dels mites · Prometeu encadenat (Èsquil) · Subratlla aspectes obscurs i dramàtics. · Els herois qüestionen l’existència dels déus. COMÈDIA: Imitació burlesca dels mites, herois grotescs, es ressalten les debilitats humanes. Poesia hel·lenística: APOL·LONI RODI 250 a.C - Les Argonàutiques: aventures de Jàson a la recerca del velló d’or. AUTORS ROMANS 1. Ovidi s.I a.C - Les metamorfosis: 250 faules sobre transformacions de déus i heroi en plantes, animals i minerals. - Funció didàctica. - Èpica diferent. - “NO importa si són estúpids. Els vestiré amb tal elegància per a vostès que els agradaran.” 2. Virgili s.I a.C - L’Eneida: encàrrec d’August, epopeia que narra els origens mítics de Roma. - Viatge d’Enees des de Troia fins al Laci. - Inspirada en l’Odissea d’Homer.

HISTÒRIA DE L’ART I MITOLOGIA CLÀSSICA 1. Art Clàssic (s.V a.C – s.V d.C): Representacions de divinitats i herois amb funcions culturals, ornamentals. 2. Art Medieval (s.V - XV): Cristianisme, es deixa de band la mitologia clàssica, consideració com divinitats paganes. 3. Art Modern: Reneixament i Barroc (s.XV – XVIII): Interès per les fonts i art de l’Antiguitat. Es reprenen les representacions de la mitologia clàssica. 4. Art contemporani (s.XIX – XXI): Noves tècniques i estils, noves simbologies.

3.3 EL PANTEÓ OLÍMPIC Teogonia Grega

PRIMERA GENERACIÓ Creació de l’Univers: cosgonomia Els grecs pensaven que l’univers havia creat els déus. Moment previ a l’aparició del Déus era el Caos. La nit (Nix) i l’Ebero els primers en aparèixer. L’Amore, Aros: apareixx la bellesa i l’ordre Apareix la llum i el dia. Apareix la mare Terra, Gea i el cel, Urà: Pares de la segona generació de divinitats Els seus fills van ser: - Ciclops: tenien un sol ull. - Hecantònquirs: éssers monstruosos de grans dimensions amb 100 braços i 50 caps. - Titans: · Oceà · Tetis · Hiperió · Mnemòsine

· Temis. · Jàpet: Pare d’Atles, Prometeu i Epimeteu. · Cronos. - Erínies: Neixen de la sang d’Urà (Furies). - Afrodita: Neix dels genitals d’Urà.

SEGONA GENERACIÓ Cronos (el més important), es casà amb Rea:d’aquest enllaç van néixer els sis primers déus olímpics. Cronos sabia que algun dels seus fills li robaria el poder, per això quan els seus fills naixien se’ls menjaven.

DIVINITATS MENORS HORES Filles de Zeus i Temis (Justícia), germanes de las Moiras.

A GRÈCIA

Hi ha dues interpretacions: La primera: Marcada per Hesíode a la Teogonia. A Grècia són considerades com al·legories de la justícia i la pau. Encarregades de garantir l’ordre social, vinculades a l’ordre de la ciutat. En són tres: - Eunomia (Disciplina o bon ordre): Deessa de la llei i la legislació. - Dice ( Justícia): Deessa de la justícia. Quan va néixer era mortal, Zeus volia que estigués a la Terra per posar justícia entre els homes, ja que Temis ja era la deessa de la justícia a l’Olimp. Però en veure que la seva tasca era difícil Zeus la va dur cap a l’Olimp. - Irene (Pau): Personificació de la pau i la riquesa. Són representades com a dones belles i joves, no es diferencien unes de les altres, no solen dur cap atribut. La segona: Marcada per Homer a l’Odissea i a l’ Il·líada. A Atenes les reconeixen d’una altra manera. Se les identifica com a deesses de l’ordre de la naturalesa, de les estacions de l’any i molts cops com a ministres de Zeus i d’Hera. Encarregades de protegir la vegetació i escampar la pluja. Considerades deesses de la fecunditat.

Aquestes divinitats Olímpiques tenen diverses feines dins l’Olimp. Són les encarregades de vigilar les portes de l’Olimp, a més de formar part del seguici d’Hera, Afrodita i Dionís. Com son les deesses de les estacions de l’any, molts cops les viem representades fent el ball de les Hores que fa referència al canvi d’estacions. En són tres: - Talos (Brotar): És l’Hora de la primavera, és la protectora de la joventut. És l’encarregada d’acompanyar a Persèfone quan puja de l’inframón. És ella la que adorna a Afodita quan surt del mar. -Auxo (Créixer): És l’Hora de l’estiu, la deessa de la vegetació. Està associada a la protecció de la fertilitat. - Carpo ( Fructificar): És la deessa de la tardor, porta la maduresa a la collita. És l’encarregada d’acompanyar a Zeus a la verema de vi.

A ROMA

Les Hores en passen a ser quatre. Més conegudes com a les quatre Estacions romanes, tenen una funció benefactora. Se les representa com a joves amb atributs vegetals de temporada: - Primavera: flors. - Estiu: espigues de blat i la falç. - Tardor: raïm. - Hivern: canyes i peces de caça. Posteriorment, a l’humanisme del Quattrocento, cada Hora s’associa amb una divinitat: - Primavera: Afrodita o Cloris. - Estiu: Demèter. - Tardor: Dionís. - Hivern: Hefest Aquesta relació es manté al llarg de l’Edat Moderna.

LES HORES SEGONS HIGINI Segons Gai Juli Higni, escriptor llatí les Hores eren nou deesses, barrejant les originals amb les posteriors. Més tard, ell mateix va afegir a dotze deesses menors encarregades del temps i de les hores del dia.

ATRIBUTS Les Hores són representades com a belles, joves i saludables dones. Són amables i benevolents. Se les identifica perquè duen els diferents productes de les estacions. Sovint estan envoltades de flors de colors vius i de vegetació abundant. Poden dur corones de flors. Les podem trobar ballant, aquesta imatge és una al·legoria del canvi d’estacions.

MITES No solen ser les protagonistes de cap mite i en surten a molts pocs. Solen sortir a dos mites: - Noces de Peleu i Tetis, assisteixen al casament de la seva mare. - Elevació d’Heracles a l’Olimp, com que són les guardianes de les portes de l’Olimp, li obren les portes quan es torna immortal. És possible que surtin a algun mite del déu Pan, ja que ell es sol complaure de la seva companyia.

REPRESENTACIONS Horae Serenae, Edward John Poynter (1894) Primavera, Botticelli (1480) Figura 28. Dionís guiant a les Hores (s.I d.C) Al·legoria de la pau i la felicitat de l’Estat, Jacob Jordaens (1593-1678) Apol·lo i les Hores, Gregor Friedrich Kersting (1785-1847) Naixement de Venus, Botticelli (1484)

MUSES Les muses són deesses joves considerades les divinitats que inspiren les arts i les ciències. Elles son filles de Zeus i Mnemósine (memòria), Es diu que passaren nou nits junts i de cada nit va néixer una musa. Hi ha diferents opinions sobre el nombre d’aquestes deesses, segons Pausanias s’adorava a tres muses, altres diuen que eren 4 i segons altres fonts 7. El nombre es va establir en nou, cadascuna de les qual inspirava i protegia un gènere diferent. Originàriament eren de Pièria, prop de l’Olimp, però com que es relacionaven amb les arts igual com Apol·lo, s’associaren al culte d’aquest i les situaren posteriorment al Parnàs, on es trobava l’Oracle de Delfos. -La primera musa que podem veure és Euterpe, associada a la música, es sol representar amb una flauta o auló (flauta amb dos “tubs”).

-A continuació tenim a Terpsícore, relacionada amb la dansa, que com podem veure el seu atribut és un instrument de corda (a vegades la trobem ballant). -Seguidament trobem a Calíope musa de la poesia èpica i la eloqüència, normalment es representa amb una tauleta i un estilet. -La següent és Urània, deessa de la astronomia i l’astrologia, que a diferència de les altres, se la representa amb una corona d’estrelles i a més a més amb l’esfera celeste. -Talía, musa de la comèdia, s’identifica per que sempre porta la màscara còmica. -I just al costat d’aquest trobam a Melpómene, també musa del teatre, però de la tragèdia. Al contrari de Talía ella porta la màscara tràgica. -Ara podem veure a Polímnia deessa inspiradora i protectora de la retòrica, sempre apareix amb un posat serio, recolzada a un pedestal i pensativa. -Clío és la musa defensora de la història, surt amb un llibre de Tucídides a la mà dreta i una trompeta a la mà esquerra. -I per acabar trobem a Èrato, que es relacionava amb la poesia lírica. Ella es solia representar amb una lira o una cítara.

GRÀCIES O CÀRITES - Per començar he de dir que hi ha molta controvèrsia en quant a l'origen d'aquestes. Eren a vegades 2 a vegades 3, filles d'uns o d'altres. - Però el que més es va popularitzar és que eren 3, - En conjunt es diu que son les deesses de la fertilitat al camp i de l'abundància de cereals a n'aquests. - per què? Doncs perquè també triple és el benefici que dona la benaurança al camp,per una part el benefici a la vegetació, per altra als animals i finalment a les persones. - elles tres són: Talia, que simbolitza el florir de les plantes, sobretot en quant als camps, Aglaia, que simbolitza l'esplendor i Eufròsine que simbolitza l'alegria. A més a més son deesses de la pau, perquè?. l'abundància no ve d'altre lloc que de la pau. Ja que "quan es produeix el domini de les lleis, de la bondat entre humans, la violència i traïció desapareixen. Aleshores els camps floreixen, les cases s'alegren i arriba l'esplendor a tot arreu." - També son anomenades deesses del benefici.

- Formaven part del seguici d'Afrodita sobretot i també d'apol·lo. A més estan molt relacionades amb les muses perquè estan també relacionades amb els treballs de l'esperit i les obres d'art. - Acompanyaven Afrodita i Apol·lo, Atena, deessa de les tasques femenines, a més d' Eros i Dionís. - A la faula que estan més presents és a la d'Harmonia, on son elles les que creen el vel o el collaret d'harmonia, aquest vel li regala Cadme a harmonia perquè tingui mala sort. - No tenen gaire importància dins les històries mitològiques, més que això hi havia rumors sobre elles. - Rumors com que Agalaia estava casada amb Hefest, ja que l'esplendor ve també de cada una de les arts. - D'altres deien que envers de Agalaia, la tercera càrita era Pasitae, perquè ella és la que du alegria al remat i a les altres bèsties - Font d'inspiració en multitud d'obres de nombrosos artistes (pintures, escultures, llibres i en infinitat d'obres) al llarg de la història, i han estat representades principalment com a belles dones nues o amb algunes robes.

DIVINITATS CELESTES (SELENE, EOS, HÉLIOS I HÉCATE)

HÉLIOS Hèlios era el déu del Sol, fill del tità Hipèrion i la titànide Tea. Juntament amb la seva esposa Perseis, fou pare de Circe, qui va retenir a Odisseu en la seva illa d’Ea durant un temps. Segons altres fonts també va ser pare de Pasífae, esposa de Minos i mare de Minotaure, d’Eetes, rei de la Còlquide i guardià del velló d’or, i de Perses. És representat com un jove en la plenitud de la seva força i la seva bellesa, amb la cabellera d’or. Hèlios recorria el cel en el seu carro estirat per quatre cavalls (Pirois, Eous, Etón i Flegón) normalment alats. Precedit pel carro d’Eos, l’Aurora, cada dia volava des del cel i il·luminava el dia fins arribar al vespre a l’Oceà, que s’amagava al seu palau d’or. Altres versions també expliquen que el déu recorria sota terra el trajecte nocturn entre Occident i Orient, o es viatjava per l’oceà en una embarcació amb forma de copa buida. Per tant, els seus atributs són la cuàdriga de cavalls alats i l’aureola daurada al voltant del cap. A més, estava molt relacionat amb Apol·lo, el déu de la llum. Com que era la divinitat que tot ho veia (considerada l’ull del món), està molt vinculat a nombroses episodis mitològics. Per exemple, ell és qui explica a Hefest la traïció d’Afrodita amb Ares. Afrodita, descontenta amb la mediació d’Hèlios, el va fer caure enamorat de Leucotoe, la princesa persa. Ell la visitava cada vespre amb l’aparença de sa mare. Després de desvetllar la seva identitat, feren l’amor. L’oceànide Clítia, gelosa, ho contà al pare de la jove, que va decidir enterrar viva a la seva filla. Hèlios intentà salvar-la amb l’ajuda dels seus rajos i el néctar amb

que la va ruixar, però no ho va aconseguir. Finalment, el cos de Leucotoe es va evaporar i sobre la seva tomba va germinar un ram d'encens, mentre que Clítia se va marcir degut a les enveges i la frustració que sentia davant l’amor no correspost amb Hèlios i es va convertir en un gira-sol, la planta que segueix al Sol. També és Hèlios qui ajuda a Heracles a travessar l’Oceà en el seu viatge cap a Eritia o qui es venja de la tripulació d’Odisseu per haver profanat la seva illa. Ara bé, el mite més famós és el de “La caiguda de Faetón”. Faetón, fill seu i de Clímene, va conduí tan malament el carro d’Hèlios que aquest el va matar. Altres versions conten que Faetón, per comprovar que Hèlios era som pare, va demanar conduir el seu carro i, en fer-ho, va volar tan baix que va cremar la terra i Zeus hagué d’intervenir i el va matar. Aquest és un dels episodis més representats des de l’Antiguitat i fou també font d’inspiració pels grans frescs barrocs. El déu del Sol fou el patró de l’illa de Rodes, on era especialment adorat. Allí, a principis del segle III aC, va ser construida una estàtua en el seu honor, “El Colós de Rodes”, per Cares de Lindos, i és considerada una de les Set Meravelles del Món Antic. La seva altura superava els 40 m. A finals de segle va caure a la mar degut a un terratrèmol. Mai es va reconstruir i varen romandre les runes allà mateix fins al segle VII, en què a partir d’una invasió àrab es varen començar a vendre les restes.

HÈCATE Hècate era una deesa lunar, fila de Perses i Astèria, descendents dels Titans. Representa la lluna en la seva fase invisible (se suposava que baixava als Inferns). A més, la seva arribada sempre era anunciada a través dels lladrucs dels seus cans infernals. La seva iconografia ens presenta el que es coneix com a “Hècate triformis”, una escultura de tres dones (lluna plena, mitja lluna i lluna nova) amb les espatlles juntes que subjecten una antorxa cada una. Anava acompanyada d’Empusa, a la que de vegades es considerava filla seva. Tenia per missió difondre la benevolència entre els homes i els concedia les gràcies que li demanaven (prosperitat material, la victòria a la batalles, etc.). Juntament amb Apol·lo i Artèmis, compartia el títol de “deesa nodridora” de la joventut. En èpoques posteriors, Hècate va ser la divinitat que presidia els encanteris i la màgia i estava vinculada al món de les ombres. Es feia present als mags i a les bruixes amb una torca a cada mà i prenia la forma de diversos animals. Se li atribueix la invenció de la bruixeria, i se la relaciona amb la família d’Eetes i Medea. A tot això, Hècate gaudia de gran autoritat a l’Hades, on era coneguda com la reina invencible. També presidia les cerimònies d’expiació i purificació. El seu sobrenom era Ferea.

SELENE ● Filla dels titans Hiperión y Theia. ● Entre els seus amors destaca Endimión, del qual va tenir amb ells 50 fills. ● Representada jove, bella, i rostre pàlid, recorr la nit a la immensitat de la terra sobre una carrossa de plata tirat per dos cavalls blancs, i segons altres versions per dos bous blancs. ● Els seus atributs son una torxa a la mà, una mitja lluna, i carro de plata.

● Selene i Helios tenien el poder de regular l'aire i deien que ells eren responsables de la sanació i la curació. Era considerada pels grecs antics com la pròpia lluna, no com a símbol o representació d'ella. I igual com a Helios es vincula amb Apol·lo. El mite més conegut es el mite de Selene i Endimión Endimió era un pastor molt bell, que era molt feliç pels camps amb els seu ramat. A ell no li importava res relacionat amb les dones, ni riqueza, ni honors, ni aventures, allunyat de la gent. Aprofitava els recorreguts per dormir a l’aire lliure, disfrutava dormint demunt un tronc i una pedra on somiava amb llocs més encantadors que l’Olimp. Ell era feliç a la vigilia i més feliç encara als somnis. Selene el va veure i va baixar per vorer-lo, es va quedar devora ell mentre dormia. Un dia ella va dar-li un beso i ell va despertar pero no va veure res. Cada dia ella enamorada baixava a mirarlo. Per un dia ell va despertar i va adonar-se que era l’amant de Selene i es varen confesar el seu amor. Però a Endimió li preocupava envellir i li va demanar a na Selene la joventut eterna, aixi que ella va anar a Zeus a demanar-li. Zeus va concedir-li que no envelliria mentres dormís. Endimió li va fer prometre a Selene que l'acompanyés sempre amb ell dormís. D'aquesta manera, ell no envelliria. No es va conèixer ni explicar un final per cap dels dos. El mite fa creure que Selene i Endimió continuen estimant a silenci en algun racó de la terra.ç

EOS - Filla de Hiperión y Tea, descendent dels Titans. Els seus germans son Helios i Selene. La deessa Eos s'encarregava d'obrir les portes de l'Est, donant-li la benvinguda al seu germà Helios (el Sol) qui conduïa el seu carro (l'alba) pel cel, tots els dies. - Amants: Amb Astreo va ser mare dels quatre vents: Bòreas, Zèfir, Euro i Noto, així com dels planetes i Eósforo, l'estel de l'alba. Va segrestar a Ganimedes, Cèfal, Clito i Titonos perquè fossin els seus amants i Afrodita va patir per culpa d'ella perquè la va trobar al llit amb Ares. Dels amants que va tenir, Titonos va ser el més proper i fidel. - Era una jove molt bella representada embolicada en un mantell fi de color az, una corona, ales amb plomes blanques, braços dorats, i dits rosats - Mite: Eos i Titonos.

La deessa era tan bella, que va tenir molts amors, tant titans com a homes bells mortals. Dels amants que va tenir, com he dit abans Titonos va ser el més proper i fidel.

Afrodita, la deessa de l’amor va castigar a Eos a amar eternament a Titonos, un mortal. La va castigar ja que va trobar a Ares i a ella al llit. Eos enamorada, li va demanar a Zeus que fes immortal a Titonos, però va oblidar demanar l'eterna joventut. Titonos va viure, per a sempre però es va fer més i més ancià, convertint-se finalment en un grill. Segons Hesíode, Titonos i Eos van tenir dos fills, Memnó i Ematión. Memnó va lluitar al costat dels troians en la Guerra de Troia i va morir.

DIVINITATS MENORS DE LA TERRA PAN Origen i mites: ● Déu dels ramats i dels pastors. També està associat amb els boscos, l’alegria, l’espontaneïtat, la música, la dansa, l’amor sexual i l’amistat. Per relacionar-se amb Dionís, també amb el vi. ● Origen incert: algunes fonts afirmen que el seu pare és Hermes o Zeus convertit en cabra o en boc; i que la mare podría ser la princesa Driope, filla del rei Driops, o de Penèlope, dona d’Odisseu. Atès que “Pan” significa “tot”, una altra llegenda diu que nasqué després que Penèlope jagués amb tots els seus pretendents en absència del seu marit. ● Va ser amant de la nimfa Pitis, també amada per Boreas, qui la va volar per un penya-segat per gelosia. Gea la va convertir e...