Tema 9: Sistema renal PDF

Preview

Summary

TEMA 9: SISTEMA RENAL Té 5 funcions: 1. Regulació de l’equilibri de líquids i electròlits a. Regulació del líquid extracel·lular  mitjançant processos de reabsorció i excreció de NaCL i H2O. i. També ho aconsegueix de la reabsorció plasmàtica d’altres matèries com el Na, CL, carbonats, glucosa, ami...

Description

TEMA 9: SISTEMA RENAL Té 5 funcions: 1. Regulació de l’equilibri de líquids i electròlits a. Regulació del líquid extracel·lular  mitjançant processos de reabsorció i excreció de NaCL i H2O. i. També ho aconsegueix de la reabsorció plasmàtica d ’altres matèries com el Na, CL, carbonats, glucosa, aminoàcids, fosfats... b. Tot això es regula mitjançant 4 processos: i. Filtració: Permet el pas de lípids, soluts i aigua des del plasma fins les nefrones  Des del sistema digestiu ha passat el plasma i des d’aquí filtrarà o no cap a la bufeta ii. Reabsorció: Va en sentit contrari és el pas de líquid i soluts dels túbuls fins als capil·lars  De les nefrones fins al plasma/capil·lars iii. Secreció: Alliberació de determinades substàncies des dels capil·lars pelitubulars al líquid tubular. (líquid tubular) iv. Excreció: Alliberació i eliminació de l’excés de líquids, electròlits i altres substàncies. 2. Regulació de la osmolaritat del plasma a. Es controla mitjançant l ’obertura i el tancament de determinats canals específics pel pas de l ’aigua a nivells dels tubs col·lectors. i. Aquests canals específics permeten el pas d’aigua exclusivament 3. Excreció de productes metabòlits de desfet a. Metabolisme de proteïnesUrea b. Metabolisme muscular Creatinina c. Metabolisme de l’hemoglobina Bilirubina d. CATAbolisme d’àcids nucleic Àcid úric e. Metabòlits provinents del metabolisme d’alguns tòxics o fàrmacs 4. Producció o conversió d’hormones a. Tenen funció directa a nivell renal: i. Eritropoetina (EPO): S’encarrega d ’estimular la síntesi de nous hematies a nivell de la medul·la. ii. Renina: Està involucrada en la homeòstasi a nivell de líquid intersticial dels lípids 5. Metabolisme: a. Amoniogènesi: Regulació del equilibri àcid – base b. Glucogenogènesi: síntesis de glucosa en dejú. Excreció: 



Manteniment de les constants homeostàtiques o Pressió osmòtica: Ions i agua o pH Eliminació de productes finals del metabolisme i substàncies estranyes

1.-anatomia del ronyó

-En cada ronyó hi ha milions de nefrones disposades de forma radial entre l’escorça i la medul·la. Estructura:   

Hi ha una estructura en forma de capa, aquests seria el que anomenen la càpsula de Bowner la qual engloba tota una xarxa de capil·lars (glomèrul) anomenat corpuscle renal o corpuscle de Malpigi. Des d’aquest corpuscle surt un túbul anomenat contornejat proximal , continua a la branca descendent de Henle, al calze baix, on gira és la nansa de Henle. A la part ascendent tenim dos trams, la branca ascendent prima, la qual surt del conducte de Henle, i la branca ascendent gruixuda, aquesta continua pel túbul contornejat distal acaba comunicant amb el túbul col·lector cortical, el qual comunica amb el túbul col·lector medul·lar fins el conducte papil·lar i arriba als calzes majors i menors, la pelvis, urèter, etc

2.-Estructura nefrona 

  





Túbul contornejat proximal  tot el que va dins d’aquest tub és el que acabarà eliminant-se amb l’orina o Hi ha reabsorció d’electròlits i clorur de sodi  que comportarà una reabsorció H2O. o L’orina es converteix en isotònica Branca descendent prima de Henle  Reabsorció d’H2O, per tant en aquesta branca partim d ’una orina de tipus isotònic i que al reabsorbir H2O l’orina passa a hipertònica Branca ascendent prima de Henle  Reabsorció d’ions (Na, Cl, K, Ca, Mg...) Si els obtenim l ’orina passarà a isotònica Branca ascendent gruixuda de Henle  No hi ha reabsorció H2O. o La reabsorció massiva H2O és a les branques descendents. o Passem d’una orina isotònica a una orina hipotònica Túbul contornejat distal  En una fase inicial del túbul contornejat reabsorbim de nou electròlits, i en contacte amb el túbul connector, el que farem és tornar a reabsorbir l ’aigua de forma massiva i electròlits. o Per tant l’orina tornarà a ser hipotònica Túbul connector  control fi és on es fa la regulació fina de com serà aquella orina. o És on hi haurà una reabsorció d’aigua intervenint una hormonaADH (Antidiurètica o antipressina)  Intervé en el moment que s’estimula la seva secreció a nivell de l’apòfisi posterior o Al túbul connector hi ha una sèrie de cèl·lules que són canals d ’aigua (Aquoporines) les quals són sensibles a l’ADH. o Orina hipertònica

2.-Aclarament renal:el podem calcular pel volum del plasma que hem depurat d ’una determinada substància/ Unitat de temps (es valora en creatinina a nivell clínic) 

Per valorar-ho: es fa una recollida d ’orina durant 24h i es valora la quantitat de plasma que hi ha valorantt’ho amb un anàlisi de sang.

L’hormona ADH (vasopressina/antidiürètica) i la aldosterona: participen en el control de l’absorció d’aigua i urea. ADH:retè líquids, afavorint l’absorció d’aigua Aldosterona: Fa el control de la reabsorció de sals bàsicament de NA -Corpuscle filtració  funció passiva (utilitza les diferents diferències de pressió que hi ha) -Túbuls  fenomen de reabsorció  recupera H2O i substàncies que no han pogut ser reabsorbides abans, necessiten unes proteïnes, per tant és un procés actiu. -Funcionalitat del ronyó: hi ha un parell de paràmetres a tenir en compte: 

Indulina: glúcid que a nivell de digestió es transforma amb fructosa, i és tolerada pels diabètics o Els homes no tenen els enzims necessaris per poder-la degradar tota (la insulina), i s’ha de degradar íntegra

3.-Mecanismes de concentració de l’orina: -Quan tenim una pèrdua massiva de líquid (hemorràgia o deshidratació...) trobarem hipertonia del plasma, caiguda de la pressió sanguínia i pujarà la pressió plasmàtica Marejos i desmais. La nostra hipòfisi secretarà ADH que anirà cap als túbuls col·lectors per tal que les aquoporines reabsorbeixin massivament l’aigua de l’orina evitem perdre més aigua del cos o L’orina sortirà molt més concentrada -En cas de d’una hiperhidratació  Augmenta el volum plasmàtic, o per contrari una disminució de la pressió plasmàtica  serà hipotònic (enlloc de hipertònic com abans) el nostre cos inhibirà la secreció de ADH  Les aquoporines estaran tancades fins que no hi hagi una orina diluïda o Fomentarem una diürèsi 

4.- Regulació del volum i osmolaritat: ve donada per la concentració dels ions de Na. -Si augmentem la velocitat del VFG(volum filtració glomerular) la concentració de NA augmenta. -La velocitat del flux del líquid a nivell tubular, sin som capaços d ’augmentar o disminuir aquest flux farem variar la concentració d’ions de Na -Baroreceptors: són receptors de pressió arterial (fem referència als que trobem a nivell de les arterioles aferents)  

Si s’estimula a nivell de les cèl·lules juxtaglomerulars, aquestes s’estimulen de forma que alliberen renina (forma part de la cadena de renina angiotensina, aldosterona). Això afecta a la disminució de retenció de Na

-Regulació del flux a nivell medul·lar 

 

Si augmenta el flux sanguini disminueix la reabsorció de soluts, per tant, tenim que a nivells de túbuls distals i col·lectors, augmenta el líquid. Hi ha menys reabsorció. Això també és tradueix amb o Natruirèsi: eliminació de Na a través de l’orina o Diürèsi: s’incrementa el volum d’orina La renina fa augmentar aquesta reabsorció, per tant, augmenta la pressió arterial. El més important a tenir en compte és que hi ha uns mecanismes de vasoconstricció o Si s’activa la renina s’activa la angiotensina. o L’aldosterina pot anar independentment però no és gaire comú.

Altres elements que ho poden controlar és el PNA (pèptid natiurètic auricular) el qual ve del na. En últimes instàncies, quan aquest s’activa a nivell de l ’aurícula dreta, el que acabem aconseguint és natuiresi i diüresi. 

Urodilatina: fa natruiresi i diüresi com a punt final. o Regula la homeòstasi i el volum del líquid o És com un anàleg del PNA o Fa la mateixa funció, però la diferència és que està sintetitzada per cèl·lules tubulars renals  Tot això provoca una menor secreció de Na i H2O

5.-Regulació de la funció renal Bufeta plena receptors d’estirament medul·la espinal s’activa SN parasimpàtic

relaxació de l’esfínter intern fent que s’obri. Contracció del múscul detrusor de la bufeta

En el moment que la bufeta està plena, s’estimulen els receptors de moviment, fet que activarà el SN parasimàtic (ja que la medul·la rep la informació). Aquest per un altra banda farà la concentració del muscul detrusor de la bufeta i relaxarà l’esfinter fent que s’obir i poder fer l’orina. 

Únicament l’esfínter uretral extern es controla voluntàriament.

6.- control del pH  

A nivell renal hi ha un control del pH, aquest va de 7’35-7’45 Es pot compensar depenent de la càrrega àcida o Volàtils a nivell del sistema respiratori o No volàtils mitjançant els ronyons

7.-Rol dels pulmons i ronyons en l’equilibri àcid-base El nostre organisme sense motiu incrementa o disminueix els hidrogenions i els carburants   

Les diarrees augmenten la càrrega àcida (ja que s’eliminen els ions hidrogenats) Els factors que formen l’entrada del pH àcid amb hidrogenions: beguda, menjar, diarees, etc I els que permeten la sortida dels hidrogenions: Vòmits, excreció urinària, hiperventilació, etc

El pH limitant del nostre organisme és el que permet un correcte funcionament de les nostres cèl·lules. Hi ha patologies que poden donar la situació de acidosi o alcalosi 



Si ens trobem en una situació d’acidosi (augment d’hidrogenions, disminució de carburants), el nostre organisme faria una solució respiratòria hiperventilació i vòmits o D’altra banda hi ha una disminució de la concentració del sistema tampó carbonats que es combinen amb els hidrogenions per tal de neutralitzar la càrrega àcida Si per lo contrari és una situació de alcalosi es farà una hipoventilació o D’altra banda la combinació dels sistemes carbonats queden lliures gràcies als ions CI.

8.-Trastorns renals: 







Càlculs renals: pedres al ronyó o als urèters o Oxalat de calci és el més comú, de diferents mides i formes. o Quan són grans solen bloquejar a nivell del urèter o Pot obstruir l’orina Glomerulonefritis: Determinades patologies o fàrmacs poden afectar la membrana basal del glomèrul, les proteïnes no es filtren i com que la membrana basal es destrueix, les proteïnes es filtren i s’eliminen. o Pot desenvolupar una anèmia o una proteïnúria Pielonefritis: és una inflamació de la pelvis renal o Potser causada per bacteris o Venen com a conseqüència d’infeccions del tracte urinari que no s’han curat de manera correcta. Diabetis insípida: ve com a conseqüència d’una insuficiència renal en la secreció de l ’hormona antidiürètica  eliminació de volums massiu d’orina o L’eliminació de grans volums del nostre cos, pot afectar tant a nivell cardíac com a nivell renal....