Texto articulo para presentación oral PDF

Preview

Summary

Texto para explicar y presentar oralmente, os servira para no elegirlo, ya que no se entiende realmente su función en esta asignatura. Además el profesor no le gusta....

Description

Llengua i ús

Recerca

Autora Caterina Canyelles Universitat de les Illes Balears

Revista Tècnica de Política Lingüística Número 51 (2012)

Les llengües de la immigració a les Illes Balears Durant el curs acadèmic 2009-2010 i dins el marc del conveni entre Linguamón - Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, dirigit pel doctor Joan Melià, i el suport del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, dirigit per la doctora Carme Junyent, es va dur a terme un estudi per conèixer les llengües que es parlen a les illes actualment. L’article presenta aquest treball. En primell lloc, exposa l’objectiu de l’estudi; en segon lloc, descriu la fase de planificació i la metodologia emprada; tot seguit es fa referència al procés de recollida de dades i al tractament posterior i, finalment, s’apunten els resultats obtinguts. L’últim apartat de l’article informa de les conclusions més rellevants extretes fins ara.

Des de l’inici dels anys seixanta i a causa del desenvolupament de la indústria turística, es capgirava el sentit migratori de la població de les Illes Balears, que va passar de ser emissora d’emigrants a ser-ne receptora. D’una població l’any 1960 que no arribava bé als 442.000 habitants empadronats, es va passar, en només cinquanta anys, a gairebé triplicar la població empadronada, amb 1.105.184 persones l’any 2010.1 Només una mica més de la meitat (586.339 persones l’any 2009, d’un total de 1.095.426 habitants) són nascuts a les IB o a una comunitat autònoma de parla catalana (34.174 de Catalunya i 18.026 del País Valencià l’any 2009) 2, la qual cosa fa que necessàriament la llengua primera dels nouvinguts sigui, en principi, una llengua distinta de la catalana. Els primers quaranta anys la immigració va provenir bàsicament de l’Estat espanyol i eren majoritàriament parlants de llengua castellana (l’any 1991 només un 4,4% de la població de les Balears era estrangera3 i l’any 2000, un 6,47%4). En canvi, l’any 2009 el percentatge d’estrangers va arribar al 21,69%; la qual cosa representa que el 52% de la població balear nascuda fora de l’àrea lingüística catalana era estrangera; l’any 2010, el 41,7% de la població eren nascuts fora de Mallorca, i el 59% d’aquests, a l’estranger.

———————————— 1.

Font INE.

2.

Font Ibestat (Institut d’Estadís tica de les Illes Balears). La font de la resta de xifres també és l’Ibestat si no s’indica una altra cosa.

3. MELIÀ , Joan; MES TRE, Llibertat. Els alumnes dels cursos per a no catalanoparlants adults [En línia]. Palma: Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, 2007. [Consulta: 4 d’agost de 2008]. 4.

Total d’habitants per a l’any 2000, 845.630; estrangers 54.759.

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

113

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

La diversitat i el multilingüisme són palpables arreu, però calia –tot esperant que en el futur es puguin incloure preguntes de coneixements lingüístics en registres universals com ara el padró–, algun estudi similar al realitzat pel GELA a Catalunya l’any 2005 que ens dibuixés el mapa de la diversitat lingüística present a les Illes Balears al final de la primera dècada dels 2000. L’Institut d’Estadística de les Illes Balears ens proporciona dades sobre l’Estat del qual procedeixen tots aquests nous habitants de les Illes Balears, que vénen d’arreu del món, però no ens n’indica la procedència cultural, i per tant, els prejudicis sobre la llengua que parlen ens indueixen moltes vegades a errors, com és el cas de pensar que tots els marroquins són de llengua àrab o els bolivians, de llengua espanyola, quan n’hi ha molts que tenen l’amazic i el quítxua com a llengua primera, respectivament. Durant el curs acadèmic 2009-2010 i dins el marc del conveni de Linguamón - Casa de les Llengües i la Universitat de les Illes Balears, amb la col·laboració del GRESIB (Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, dirigit pel doctor Joan Melià) i el suport del GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, dirigit per la doctora Carme Junyent), es va realitzar un estudi sobre les llengües que es parlen actualment a les Illes Balears.

Objectius de l’estudi L’objectiu prioritari de l’estudi era saber quantes llengües es parlen a les Illes Balears, quines són i quina incidència hi tenen. Aquest interès es justificava des de multitud de punts de vista. La diversitat lingüística, com la diversitat natural, té valor per si mateixa, i les institucions, des de les més locals fins als organismes internacionals, cadascuna dins les seves possibilitats i competències, tenen el deure de protegir-la. Però la diversitat lingüística és també riquesa. Riquesa individual perquè saber idiomes eixampla els horitzons personals, i riquesa col·lectiva perquè, d’ençà de la globalització de les comunicacions i de les transaccions comercials, i de la democratització del turisme i de la societat del coneixement, els idiomes han esdevingut font de negoci des de molts d’àmbits. Els objectius de l’estudi, per tant, eren saber quines llengües sabem els habitants de les Illes Balears com a llengua primera, per determinar quin és el nostre potencial lingüístic (que sobretot es pot aplicar, en la indústria turística, a la satisfacció dels clients i a la recerca de mercats nous). Les dimensions dels grups lingüístics també són una dada interessant perquè, si bé seria ideal que tots els habitants poguéssim rebre algun tipus d’ensenyament d’alfabetització de la llengua materna, això només és viable econòmicament per a grups nombrosos; o també perquè a les administracions i les empreses els interessa saber amb quines llengües poden oferir informació, productes o acollida als acabats d’arribar que encara no entenen cap de les llengües oficials. En tot cas, les administracions i la societat haurien de poder oferir algun tipus d’atenció a totes i cadascuna de les llengües i fomentar entre els immigrants el manteniment de les seves potencialitats lingüístiques. Per determinar la vitalitat de cada llengua també ens interessava saber quins usos i quines activitats comunitàries feien els entrevistats aquí amb la seva llengua d’origen. Totes aquestes informacions poden servir per elaborar plans de gestió del plurilingüisme en organitzacions públiques i privades, per dissenyar estratègies d’aprofitament del potencial lingüístic

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

114

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

dels nous illencs, per contribuir a la planificació de l’oferta de formació lingüística en català per a persones d’origen immigrant i fomentar-ne el paper de llengua de cohesió social, per dissenyar una oferta de formació en coneixements bàsics de llengües de grups lingüístics presents a les Illes Balears adreçada principalment a docents, per eixamplar l’oferta cultural, etc.

Planificació i metodologia L’any 2008 teníem prou informació documental per saber que a les Illes Balears es parlava català, castellà i també anglès i alemany, però la resta d’idiomes s’anaven difuminant en observacions de l’entorn de l’ensenyament, del món laboral o del carrer.

El padró de l’Ibestat Com a dades objectives, però, podíem partir de les del padró de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears, l’Ibestat, que ens aporta xifres dels estrangers residents classificades per Estats de procedència.

La mostra Optàrem per no descartar cap àmbit, ni social ni geogràfic, però anar-hi a cercar un nombre determinat mínim proporcional d’enquestes de cada Estat. Es va partir, per tant, de les xifres de residents de cada Estat de l’Ibestat del padró de l’any 2008, i només es varen tenir en compte els Estats que superaven els setanta empadronats al conjunt de les Illes Balears. El nombre de qüestionaris va resultar d’aplicar la fórmula següent: un qüestionari per cada 100 immigrants, o fracció, d’aquell Estat, amb un màxim de 15; més un nombre de qüestionaris igual al nombre de llengües de l’Estat que superen els 100.000 parlants; més un altre qüestionari per cada grup de 10 llengües de 10.000 a 100.000 parlants.

La informació lingüística dels estats La informació sobre les llengües de cada Estat i el nombre de parlants que hi tenen, com a llengua primera, és extreta de la pàgina d’Ethnologue , contrastada amb la de Linguamón i altres < http://www.wikilingua.net/>; Les llengües a Catalunya ; ; Llengües d’origen ; , com també la Gran Enciclopèdia Catalana i l’Atlas of the world’s languages. Vam triar Ethnologue com a base perquè és la web que té més informació sobre les parles per Estats, que són precisament el nostre punt de partida, i la xifra de parlants hi és recollida com a llengua primera. També s’hi diferencien les llengües de la immigració (no pròpies del territori). Algunes crítiques que es fan a l’Ethnologue són perquè hi ha «massa» informació, concretament massa marcades les diferències dialectals fins al punt d’arribar a classificar algunes variants com a llengües independents. Però precisament perquè hi apareixen moltes denominacions d’una llengua, ens ha servit per saber quin és l’idioma a què es refereixen els enquestats, atès que majoritàriament

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

115

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

no tenen coneixements lingüístics i les anomenen de les maneres més diverses, o només n’esmenten un dialecte o un topònim, que sovint hem trobat a l’Ethnologue. Tanmateix, la forma catalana del nom de la llengua és la que apareix al recull de Linguamón.

Els entrevistats Les persones que s’havien d’entrevistar de cada Estat s’anaren a cercar a les quatre illes, a les ciutats i als pobles, i als llocs més diversos, com ara escoles, associacions..., però sobretot al carrer: veïns, esglésies de les diverses religions, centres de reunions, carrers de les barriades de concentració més important d’immigrants, fires de temàtica nord-europea, comerços, places, coa d’Estrangeria, etc. Les enquestes a Eivissa i a Menorca es planificaren segons la importància proporcional de la immigració: a Menorca hi destaca la immigració mauritana (supera la de Mallorca); i a Eivissa-Formentera hi destaquen la immigració belga, filipina, francesa, paraguaiana, dels Països Baixos i romanesa. L’Ibestat donava plegades les xifres d’immigrants d’Eivissa i Formentera, però aconseguírem el padró del Consell Insular de Formentera per restar-lo del total. Es varen entrevistar 1.112 persones dels dos sexes, de totes les edats, nivells d’estudis, amb fills i sense, amb feina i sense, etc.

El qüestionari Per recollir la informació es va fer servir un qüestionari en què la identificació de la persona entrevistada és voluntària. Se’n fan constar només el sexe, l’any de naixement i l’any en el qual va arribar a les Illes Balears o a una altra zona on pogués tenir contacte amb la llengua catalana, l’Estat d’on procedeix i la zona concreta de procedència (ciutat, regió), els estudis que té, l’ocupació actual i el municipi de residència actual. També se’ls demanaven les llengües que es parlen a la zona de procedència per obtenir una informació més detallada sobre els seus coneixements lingüístics. Després ens centràvem en els seus coneixements de llengües: Ens feien la llista de les llengües que sabien, ens deien des de quina edat les sabien, i de cadascuna en valoraven (del 0 al 10) les competències: entendre, llegir, parlar i escriure. En el tercer bloc els demanàvem quins usos en feien: quina llengua parlaven amb el pare, amb la mare, amb la parella, amb els amics, a la feina i quina transmetien als fills. I també quines activitats comunitàries feien aquí amb la seva llengua d’origen. De vegades, els entrevistats ens servien per fer xarxa: els demanàvem també contactes de compatriotes o amics, companys, etc., que tinguessin coneixements lingüístics diferents dels seus, per anar ampliant els subjectes. Finalment, si ho volien o si estaven prou qualificats i els podia interessar una feina d’intèrprets, ens podien donar dades de contacte, com l’adreça electrònica i el telèfon.

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

116

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

Si bé l’objectiu prioritari de l’estudi només era saber quantes llengües es parlen a les Illes Balears, quines són i quina incidència hi tenen, totes aquestes respostes varen ser abocades a una base de dades, que ens permetrà anar contestant diverses qüestions que puguin interessar els estudiosos.

Els enquestadors Els qüestionaris no s’havien de respondre per escrit, els emplenaven, a manera d’entrevista, un grup d’enquestadors col·laboradors. En total varen ser 21 persones 5, filòlegs, sociòlegs, estudiants, de les quatre illes, i de Palma i la part forana. Tots sabien què cercàvem i quins problemes podrien trobar. Per exemple, que els immigrants no solen estar orgullosos de saber llengües minoritzades i sovint ho amaguen; altres vegades no identifiquen com a llengua el que parlen i no n’esmenten el nom oficial, potser només el d’algun dialecte o un topònim. En tots aquests casos s’ha hagut de fer una considerable feina de recerca.

Fase de recollida de dades i tractament Les entrevistes es varen fer en dues fases, la primera des del juliol de 2009 fins al novembre de 2009, i la segona, d’abril de 2010 fins a juny-juliol de 2010. Acabada la fase de recollida de dades (1.112 entrevistes), havíem trobat més de 150 llengües diferents. I una gran quantitat de dades que podien donar resposta a la nostra curiositat lingüística.

El tractament Ja podíem saber quines llengües parlen els residents a les Illes Balears provinents d’un Estat determinat i en quina proporció, i llavors, com que teníem la xifra total d’empadronats provinents d’aquell Estat, amb una regla de tres podíem saber el nombre aproximat de parlants d’aquella llengua procedents d’aquell Estat, als quals sumàvem els parlants de la mateixa llengua dels altres Estats on es parla, per obtenir-ne el nombre total de parlants d’aquesta llengua a les Illes Balears. Els resultats no podien ser mai exactes, però podien ser aproximats, i és que, tanmateix, el nombre de residents a les Illes Balears varia cada dia. Férem aquests comptes només per a les llengües primeres. La majoria d’aquests càlculs no són fets automàticament (amb document d’Excel) perquè hi havia altres dades més «humanes» a tenir en compte, com per exemple que una proporció important d’empadronats com a italians en realitat procedeixen de l’Amèrica del Sud i no tenen cap llengua d’Itàlia com a llengua primera, o que el rus té una presència molt important com a llengua primera a molts països que no la tenen com a llengua pròpia. En aquest sentit cal dir que també s’han tingut en compte la gran quantitat de persones que tenen com a llengua primera, o com una de les llengües primeres, idiomes que no són propis del seu territori de naixement perquè els seus pares ———————————— 5.

Enquestadors: Carolina Albán, Margalida Bernad, Caterina Canyelles, Maria Cardona, Elfie Crozier, Madiop Diagne, Òscar-Adrià Ibáñez , Júlia Crusat, Maria Garí, Rosa Ana Gómez , Raquel Guasch, Isabel Jaume, Margalida Marín, Joana Montserrat, Emira My ftiu, Eloi Perpiñá, Xavi Tomàs, Angela Petriuc, Francesca Pujol, Joana Maria Romaguera, Marta Juan, Miquel Soler, Vicent Tur, Irene Zurrón.

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

117

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

també eren immigrants; o perquè l’han adoptada en una estada llarga a un altre país on varen emigrar anteriorment. Una altra complicació són les llengües que tenen noms diferents segons els territoris (com neerlandès i flamenc) o, al contrari, llengües que, com l’àrab, sovint són un grup de llengües actualment lingüísticament independents consignades sota el mateix nom. O bé parles que algunes fonts consideren llengües independents i altres fonts les consideren dialectes de la mateixa llengua, com passa amb les varietats d’Itàlia, o el gallec i el portuguès. En aquests casos generalment seguírem el criteri de Linguamón.

Els resultats La informació recollida ofereix una quantitat immensa de possibilitats d’explotació. Els resultats que s’exposen a continuació responen a la necessitat d’una primera aproximació a la diversitat lingüística present a les Illes Balears en aquest final de primera dècada dels 2000.

Les llengües que es parlen a les Illes Balears Amb els 1.112 qüestionaris recollits a les quatre illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, vam aconseguit documentar 160 llengües diferents, entre llengües pròpies i apreses. Són les següents: afrikaans, aimara, albanès, alemany, alsacià, amazic, anglès, àrab, àrab clàssic, armeni, asturià, balante, bambara, bamileké, basc, bassa, bengalí, beti, bielorús, bubi, búlgar, caixmiri, calmuc, català, cebuano, chavacano, coreà, cors, crioll alt guineà, crioll anglès de Nicaragua, crioll capverdià, crioll de les Antilles Franceses, danès, dafing, dagbani, diola6, diula7, duala, duungooma8, edo9, esan10, eslovac, eslovè, espanyol, esperanto, estonià, ewe, ewondo, fang, finès, farefare11, francès, ful12, ga, gaèlic, gallec, georgià, grec, grec clàssic, guaraní, gujarati, hakka13 , haussa, ———————————— 6.

Trobat també amb la denominació «jola»; es parla al sud de Senegal, a Gàmbia i al nord de Guinea Bissau.

7.

Trobat també amb la denominació «jula»; es parla a Burkina Faso, Costa d’Ivori i Mali.

8.

L’entrevistat no ens ha donat el nom de la llengua sinó del dialecte kaioke (Mali).

9.

Trobades també les altres denominacions «bine» i «bini» (Nigèria).

10. Trobat amb la denominació «ishan» (Nigèria). 11. Trobat amb la denominació «frafra» (Ghana). 12. Segons Linguamón, altres noms amb què es denomina el ful són: fulbe, fula, fulani, fulfulde, futa-jalon, pël, peul, pulaar (no inclou la denominació pular), i diu que es parla a Nigèria, al nord de Camerun, Guinea, Senegal, Mali, sud de Níger, Burkina Faso, Gàmbia, Guinea Bissau, Txad, República Centreafricana, oest de Sudan i comunitats lingüístiques esparses a Sierra Leone, Benín, Togo i sud de Mauritània. En canvi Ethnologue considera llengües distintes el pulaar (amb les altres denominacions peul, peulh, pulaar fulfulde al Senegal o també fulani, fulbe jeeri, a Gàmbia) i el pular (també anomenat fouta dyalon, fullo fuuta, futa fula, futa jallon, fuuta jalon). En tot cas, les denominacions que hem recollit nosaltres de parlants residents a les Illes Balears per a aquesta llengua o llengües són: fouta dyalon, fular, fulbe, peul, pulaar, pular i toucoleur, tokulor, tuklor i tukulor (dialecte). 13. Trobat amb la denominació «kejia» (kejia hua) (la Xina).

Llengua i Ús (2012, 51) “Les llengües de la immigració a les Illes Balears”

118

Llengua i ús

Les llengües de la immigració a les Illes Balears

hebreu, hindi, hokkien, hongarès, igbo, ika14, ilocano, indonesi, ioruba, islandès, italià, japonès, jiddish, kamba, kaqchikel, kesen, kikoongo, kikuyu, kpelle, krio, letó, lingala, lituà, llatí, mandara, mandinga15, manjac, maori, maya, min dong, min nan, mixteca, moore16, ndengeleko17, neerlandès, noruec, occità, panjabi, papiamentu, paixtu, pemon, persa18, pidginglis, polonès, portuguès, pular, quítxua, romanès, romaní, rus, saxó19, saraiki, serbocroat, serer, sindhi, singalès, songhai, soninke20, suahili21, suec, tagal, taiwanès, tarahumara 22, themne23, thai, turc, twi24, txec, txetxè, ucraïnès, ukwuani, urdú, urhobo, vai, vènet, wali, waray25, wayuu, wòlof, wu, xiang, xinès cantonès26, xinès mandarí27, zulu.
...