Trebal biologia de la conservació PDF

Preview

Summary

Primer treball biologia de la conservació de 2n de biologia ambiental. Parla sobre l estat legislatiu de les especies protegides de Catalunya i Cantabria i sobre les lleis que regulen la protecció i conservació...

Description

Diversitat i p protecció rotecció le legal gal d’espècies a Catalunya

Gall fer. Tetrao urogallus. Exemple d’espècie protegida a Catalunya.

AINA PAYOLA ANGLADA Niu: 1527566 BIOLOGIA DE LA CONSERVACIÓ 12/03/2020

ÍNDEX

1. Quins principals grups taxonòmics [mamífers [mamífers,, amfibis, rèptils, aus, invertebrats, plante plantess vasculars, briòfits, fongs, líquens, algues, NO fa falta llistar espècies, ordres, famílies, etc...] tenen espècies protegides a Catalunya? Indica el nº d’espècies protegits dins de cada a grup i la/les figu figura/es ra/es legal/s que el elss hi donen protecció. 1.1 Flora En relació a la flora Catalana, actualment se’n coneixen unes 15.000 espècies, i es preveu que encara en queden més per a descobrir. Dins d’aquest grup, s’inclouen les algues, líquens, fongs, briòfits, espermatòfits i pteridòfits. L’any 2008 es va aprovar el decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada. Aquest decret legislatiu prohibeix qualsevol actuació que pugui afectar, directament o indirectament, les espècies que inclou. Prohibint també l’alteració de l’hàbitat d’aquestes espècies de forma que afecti negativament les seves poblacions. Per altre banda, l’any 2014 es va crear un document per a l’aprovació de l’Estratègia Catalana de Conservació de Flora, el qual encara està pendent d’aprovació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. L’estratègia de conservació de la Flora, prioritza les espècies en relació a l’endemicitat d’aquestes, al grau d’amenaça i a la raresa corològica. S’han valorat 472 taxons del conjunt de flora catalana, dels quals 120 s’han definit com a prioritaris. El Catàleg va ser revisat l’any 2015 i actualment conté una llista amb 326 espècies amenaçades, 109 d’aquestes considerades en perill d’extinció. Aproximadament 130 d’aquestes espècies amenaçades són endèmiques. GRUP TAXONÒMIC

Nº ESPÈCIES FLORA PROTEGIDA

Pteridòfits Espermatòfits Fongs Líquens Briòfits TOTAL

23 222 20 21 40 326

Taula 1. Nombre d’espècies catalogades com a protegides de la flora catalana segons grup taxonòmic incloses en el Catàleg de flora amenaçada. Decret 172/2008.

1.2 Fauna En relació a la conservació de fauna catalana protegida, existeix la Llei estatal 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat que preveu un règim de protecció de tota la fauna silvestre. Per altre banda, el Decret Legislatiu 2/2008, en el capítol II, regula específicament la fauna salvatge autòctona protegida, entre altres coses prohibint-ne la caça, captura, tinença, tràfic o comerç, importació i exhibició pública.

GRUP TAXONÒMIC

Nº ESPÈCIES FAUNA PROTEGIDA

Invertebrats Mol·luscs Artròpodes Vertebrats Mamífers Ocells Rèptils Amfibis Peixos TOTAL

22 6 16 375 49 267 34 13 12 397

Taula 2. Nombre d’espècies catalogades com a protegides de la fauna catalana segons grup taxonòmic incloses en el Decret 2/2008.

2. Compara l’aspecte del punt anterior en 1 altre país o Comunitat Autònoma Els resultats obtinguts de la cerca de fauna i flora protegida de Catalunya han estat comparats amb els de Cantàbria, observant que la quantitat d’espècies protegides a Cantàbria és molt inferior. A Cantàbria, el desenvolupament de les competències en matèria de gestió del medi natural va suposar l’aprovació de la llei 4/2006 de Conservació de la Naturaleza de Cantabria, que estableix les actuacions necessàries per a la protecció de la flora i la fauna silvestre. Davant la necessitat de protegir de forma particular les espècies amb problemes de conservació a la regió, el desembre de 2008 el Govern de Cantabria va aprovar el Catàleg Regional de Especies Amenazadas (Decreto 120/2008, BOC 26-12-2008). El qual és un registre públic de caràcter administratiu del que en formen part totes aquelles espècies que requereixin mesures de protecció en el territori de Cantàbria. A continuació podem observar la comparativa entre les dues comunitats autònomes pel que fa a la quantitat d’espècies de cada grup.

GRUP TAXONÒMIC

CANTÀBRIA

CATALUNYA

Flora Fauna Invertebrats Mamífers

27 55 24 17

326 397 22 49

Ocells Rèptils Amfibis Peixos

11 0 2 1

267 34 13 12

Taula 3. Nombre d’espècies catalogades com a protegides de fauna i flora de la comunitat autònoma de Cantàbria recollida en tàxons segons el Decreto 120/2008 de la Conservación de la Naturaleza de Cantabria.

Observant les xifres mostrades a la taula anterior podem afirmar que la quantitat de flora i fauna protegida a Cantàbria presenta unes xifres molt inferiors en relació a les de Catalunya. Tot i així per tal de poder interpretar els resultats és important tenir en compte les dimensions de les dues comunitats autònomes, ja que no són les mateixes; Catalunya presenta una superfície total de 32 106,5 km2 i Cantàbria de 5321 km2. A més a més, la localització i condicions de Catalunya permeten una major biodiversitat. Tenint en compte totes aquestes dades, podem observar que tot i que les espècies protegides en relació a les conegudes de cada zona són molt poques, és relativament proporcional en ambdues comunitats autònomes, exceptuant el fet de que Cantàbria presenta taxons sencers sense cap espècie protegida. 3. Comenta i discuteix si hi ha equilibri entre la proporció de tàxons protegits i els existents segons els diferents grups (a Catalunya i també en l’altre país o Comunitat Autònoma).

ESPÈCIES FLORA CATALUNYA Existents 6000

5654

Protegides

5641

5000 4000 3000 1711

2000

837

1000 243

20

21

40

Fongs

Líquens

Briòfits

0 Plantes vasculars

Gràfica 1. Número d’espècies protegides i existents a Catalunya classificades per taxons.

GRUP TAXONÒMIC

EXISTENTS

PROTEGIDES

Plantes vasculars Fongs Líquens Briòfits

5654 5641 1711 837

243 20 21 40

PERCENTATGE 4.29% 0.35% 1.23% 4.77%

Taula 4. Comparativa entre el nombre d’espècies de la flora Catalana existents i les protegides.

GRUP TAXONÒMIC

EXISTENTS

PROTEGIDES

Plantes vasculars Fongs Líquens Briòfits

2469 1508 983 440

27 0 0 0

PERCENTATGE 1.09% 0% 0% 0%

Taula 5. Comparativa entre el nombre d’espècies de la flora Cantàbrica existents i les protegides.

ESPÈCIES FLORA CANTÀBRIA Existents 3000

Protegides

2669

2500 2000 1508 1500 1000

677 340

500 27

0

0

0

0 Plantes vasculars

Fongs

Líquens

Gràfica 2. Número d’espècies protegides i existents a Cantàbria classificades per taxons.

Briòfits

GRUP TAXONÒMIC

EXISTENTS

PROTEGIDES

Invertebrats Mamífers Ocells Rèptils Amfibis Peixos

18877 96 415 35 16 49

22 49 267 34 13 12

PERCENTATGE 0.12% 51.04% 64.34% 97.14% 81.25% 24.49%

Taula 6. Comparativa entre el nombre d’espècies de la fauna catalana existents i les protegides.

GRUP TAXONÒMIC

EXISTENTS

PROTEGIDES

Invertebrats Mamífers Ocells Rèptils Amfibis Peixos

15457 73 151 27 15 27

24 17 11 0 2 1

PERCENTATGE 0.16% 23.29% 7.28% 0% 13.33% 3.70%

Taula 7. Comparativa entre el nombre d’espècies de la fauna cantàbrica existents i les protegides.

A Catalunya tenim 723 espècies protegides, i tot i que aquestes xifres semblin elevades, al comparar-les amb les 33.331 espècies totals que trobem a Catalunya, observem que aquestes només en representen un 2.18%. Per altre banda, a Cantàbria tenim 82 espècies protegides, que comparant-les amb les 21 150 espècies conegudes veiem que és una proporció encara molt més baixa, sent aquesta del 0.39%. Com s’ha mencionat en el apartat anterior i seguint els resultats de cerca, podem afirmar que la quantitat d’espècies protegides és un valor molt baix en relació a les conegudes, especialment a Cantàbria. Podem observar per altre banda, que els tàxons de vertebrats mostren una proporció molt més alta d’espècies protegides en ambdues comunitats, molt per sobre dels invertebrats i de qualsevol tàxon de flora, fent obvi una vegada més el fenomen de que les espècies més estudiades i protegides del planeta formen part dels vertebrats, tot i ser els invertebrats els que presenten un nombre més alt d’espècies a Catalunya. Així doncs, observem que INSERTAR GRÀFIC D’ESPÈCIES PREDOMINANTS A CATALUNYA I CANTAVBRIA

Els tàxons que presenten un major nombre d’espècies a Catalunya són el dels invertebrats amb 15.862, 5.681 fongs, 3.749 plantes vasculars, 2.163 algues i 802 espècies de briòfits. Tot i així observem que aquests tàxons tot i representar el 93% d’espècies totals a Catalunya només representen un 45% del total d’espècies protegides. En canvi tàxons com els dels mamífers amb 96 espècies totals, amfibis amb 14, aus amb 414, rèptils 35 o peixos amb 41 representen el 55% del total d’espècies protegides i es que els tàxons dels rèptils, aus, amfibis i mamífers tenen més

de la meitat de les espècies protegides per la legislació i en el cas de amfibis i rèptils el nombre d’espècies protegides supera el 90%. 4. Només en el cas de Catalunya: indica dades (el més actualitzades possibles) sobre el nº de espècies al·lòctones de cada grup taxonòmic principal GRUP TAXONÒMIC

Nº ESPÈCIES

Mamífers Rèptils Amfibis Artròpodes Ocells Peixos Crustacis Algues Flora Fongs TOTAL

14 5 4 30 18 23 12 14 66 1 187

Taula 8. Número d’espècies al·lòctones de la fauna i flora de Catalunya per grup taxonòmic segons les dades de la Generalitat.

Quan parlem d’espècies al·lòctones, parlem de les espècies que han estat introduïdes a l’ecosistema les quals poden significar una greu problemàtica en relació a la preservació d’aquest, suposant-ne una greu alteració. Per tal de poder tenir-ne un control i seguiment, es va publicar una normativa per tal d’intentar minimitzar el problema. Aquestes estan principalment regulades estatalment sota dues normes. Per una banda trobem el Reial decret 630/2013, de 2 d’agost i per altre banda el Reglament (UE) n. 1142/2014, de 22 d’octubre de 2014. Les dues normes determinen un llistat d’espècies a les quals repercuteixen aquestes normes. A Catalunya existeix també la resolució ARP/430/2019, de 25 de febrer, per la qual s’ordena la pesca a les aigües continentals de Catalunya durant la temporada 2019. Per últim, d’acord amb la Llei 7/2018, de 20 de juliol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, s’estableix que per evitar que les espècies catalogades com a exòtiques invasores introduïdes en el medi natural abans de l’entrada en vigor de la referida llei, s’estenguin fora dels límits de les seves àrees de distribució anteriors a la dita data, la seva gestió, control o possible erradicació es podrà realitzar en aquelles àrees, a través de la pesca, i en totes llurs modalitats, incloses les federacions espanyoles esportives de pesca.

5. Quines accions concretes de conservació emmarcades en Plans de recuperació o de conservació s’han realitzat ja per als diferents grups? (només Catalunya) Trobem que s-han realitzat ja moltes actuacions concretes en relació a la conservació i/o recuperació. Trobem una diferència entre les actuacions que es duran a terme per a les espècies protegides, unes adoptaran un pla de recuperació i altres de conservació. Aquesta diferència es troba

explicada a l’article 56 de la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat, on especifica que si una espècie que es troba inclosa en el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades en la categoria de “perill d’extinció”, s’haurà d’adoptar un pla de recuperació per a aquesta, en canvi, si es troba inclosa en la categoria “vulnerable”, s’haurà d’adoptar un pla de conservació. Tot i així, observem que hi ha una gran quantitat d’espècies incloses en aquestes categories les quals no estan rebent cap pla de conservació ni recuperació.

5.1 Fauna A Catalunya, els plans de conservació i recuperació principals són els següents: -

El Decret 282/1994, de 29 de setembre, aprova el Pla de recuperació del trencalòs. L’objectiu del qual és tenir un control legal per tal d’evitar la disminució de la població d’aquesta espècie i intentar augmentar-la a través de l’estudi i modificació de factors crítics per l’espècie com poden ser els postes elèctrics, la caça o la destrucció de l’hàbitat, evitant interferir en les èpoques reproductives.

-

El Decret 259/2004, de 13 d’abril, declara espècie en perill d’extinció la gavina corsa i s’aproven els plans de recuperació. El bitó (Botaurus stellaris) es tracta d’un ocell ardeid que habita en els canyissars d’una certa extensió on manté uns costums extremadament discrets. La seva distribució geogràfica es troba molt fragmentada i la població ha disminuït bruscament en els últims anys. Aquest, tot i disposar de protecció legal a Catalunya, no ha experimentat una recuperació satisfactòria. Per altre banda, la gavina corsa (Larus audouinii) és un dels pocs ocells marins endèmics de l’àrea mediterrània, ja que és on es troben totes les seves colònies de cria. L’única colònia existent actualment a Catalunya es troba al Delta de l’Ebre i concentra entre el 60 i 70% de la població mundial de l’espècie, així doncs, qualsevol activitat que posi en perill la colònia pot comportar efectes molt greus, com l’extinció de l’espècie. El fartet (Lebias iberes) i el samaruc (Valencia hispànica) són peixos ciprinodòntids de mida petita que habiten estanys litorals d’aigües salobres. Les dues espècies són endèmiques i es troben en perill d’extinció. Les principals poblacions de fartet es troben al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i al Parc Natural del Delta de l’Ebre. El samaruc es troba en moltes menys zones i únicament en dues poblacions reduïdes al sud de Tarragona. La directiva 79/409/CEE, del Consell, relativa a la conservació dels ocells salvatges, inclou el bitó dins l’annex 1, com a espècie que ha de ser objecte de mesures de conservació dels seus hàbitats, a fi i efecte d’assegurar-ne la supervivència in conservació en la seva àrea de distribució. Aquesta Directiva també inclou la gavina corsa com a espècie que ha de ser objecte de mesures específiques de conservació dels seus hàbitats. En el mateix sentit, la Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, cataloga el bitó i la gavina corsa com a espècies protegides de categoria A de la fauna salvatge autòctona, mentre que el Reial decret 439/1990, de 30 de març, que regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, inclou el bitó en la categoria de perill d'extinció, i la gavina corsa en la categoria d'interès especial. Per la seva banda, el Conveni relatiu a la conservació de la vida salvatge i el medi natural a Europa, celebrada a Berna el 19 de setembre de 1979, inclou la gavina corsa com a espècie de fauna estrictament protegida. Igualment, la Convenció sobre la conservació de les espècies migratòries d'animals salvatges, celebrada a Bonn el 23 de juny de 1979, cataloga la gavina corsa com a espècie migratòria amenaçada.

Pel que fa al fartet i el samaruc, la Directiva 92/43/CEE, del Consell, relativa a la conservació dels hàbitats, inclou aquestes espècies dins l'annex 2, entre les que han de ser objecte de mesures específiques de conservació dels seus hàbitats a fi i efecte d'assegurar-ne la supervivència i reproducció en la seva àrea de distribució. La Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, també cataloga el fartet i el samaruc com a espècies protegides de la fauna salvatge autòctona. Igualment, el Reial decret 439/1990, de 30 de març, que regula el Catàleg nacional d'espècies amenaçades, inclou el fartet i el samaruc en la categoria d'espècies en perill d'extinció. -

A l’ORDRE MAB/138/2002, de 3 de maig, en el qual s'aprova el Pla de conservació de la llúdriga. Aquesta ordre aprova el pla de conservació de la llúdriga que consisteix en aplicar mesures que afavoreixin la supervivència de l’espècie com per exemple. Aquesta s’ha vist amenaçada degut a la persecució, pèrdua i contaminació del seu hàbitat. Actualment habita a les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i Terra Alta. Cal suprimir les amenaces que afecten a aquesta espècie per tal de recuperar-la ja que aquesta pot actuar com a bioindicador. Un dels objectius d’aquest Ordre és regular els aprofitaments piscícoles per tal d’afavorir les poblacions de les llúdrigues o adaptar embassaments per a que siguin segurs i millorar l’estat dels seu ecosistema. L’objectiu del pla de conservació és que la llúdriga torni a habitar aquelles masses d’aigua que habitava fins a la primera meitat del segle XX. També es realitzaran campanyes de sensibilització per a donar a conèixer la espècie i en el Centre de Reproducció i Recuperació de Llúdrigues del Pont de Suert es recuperen individus per tal de reintroduir-los a la natura. El Pla de conservació es revisat cada 6 anys per a comprovar la seva eficàcia i correspon al Departament de Medi Ambient la execució i coordinació de les actuacions previstes segons el Pla i la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic la que ha d’elaborar un informe sobre com progressa el Pla cada 3 anys.

A més a més d’aquests plans de recuperació i conservació, a Catalunya s’estan duent a terme vàries accions de conservació per a determinades espècies amenaçades. Invertebrats S’estan duent a terme mesures amb la finalitat de preservar l’hàbitat, el control de les espècies invasores i el control del nivell i qualitat de l’aigua. Peixos En relació als peixos, s’esta realitzant la cria en captivitat, la protecció i la conservació dels seus hàbitats, l’eliminació de la gambúsia, la reintroducció d’espècies, el control de vessaments i la depuració de l’aigua. Amfibis i rèptils Actualment està en fase d’elaboració el pla de conservació d’amfibis i de rèptils, el qual inclourà les mesures de conservació més adequades per a cada espècie d’aquests. Ocells Els ocells pertanyen a un dels grups taxonòmics més protegits de Catalunya degut a la seva vulnerabilitat i la relativa facilitat de detecció. És per aquests motius que s’ha dut a terme un conjunt d’accions de conservació com la millora de la qualitat de l’aigua dels hàbitats, la prohibició de certes zones d’escalada i la pràctica d’esports de natura a espais pròxims de les àrees de nidació. També s’atorguen indemnitzacions als agricultors i agricultores pe fer-ne

compatible l’activitat amb la presència de l’espècie. Hi ha un control de la caça, gestió dels nivells i de la qualitat de l’aigua, la recuperació d’aiguamolls, la realització de campanyes de localització i salvament dels nius, etc. Mamífers En relació als mamífers, a la major part d’aquests se’n realitzen seguiments i estudis de la seva distribució i del seu estat poblacional. Sobre algunes de les espècies es fan actuacions de conservació com per exemple sistemes de compensació i prevenció de danys al bestiar en el cas del llop (Canis lupus), la conservació de l’hàbitat dels ratpenats, passos per a la fauna en carreteres i autovies o reintroduccions com és el cas de l’ós bru (Ursus arctos). Per altra banda, s’ha encarregat a la Institució Catalana d’Història Natural la redacció del projecte d’Estratègia catalana de conservació de flora (ECCF). Aquest document tècnic, que actualment es troba en fase d’aprovació, ha de consolidar les bases per a les diferents estratègies de priorització d’actuacions per a la conservació de flora a Catalunya.

5.2 Flora En relació a la flora, tot i observar que hi ha un gran...