Tub digestiu PDF

Preview

Summary

Download Tub digestiu PDF

Description

Estructura i Funció del Cos Humà

Mar Busquets

SISTEMA DIGESTIU 1. Components Boca Faringe Esòfag Tub digestiu

Estómac Budell prim Budell gros Recte / anus Glàndules salivals

Òrgans i glàndules accessoris

Fetge Bufeta biliar Pàncrees

2. Funcions 1. 2. 3. 4. 5.

Ingestió d'aliments Secreció: Glàndules al llarg del tub digestiu que produeixen substàncies que ajuden a la digestió Propulsió: Fer avançar l'aliment amb una característica pròpia del sistema digestiu: PERITALISME Digestió: Degradació dels aliments amb substàncies absorbibles. Absorció: Pas de les substàncies cap a la sang o cap a la limfa.

3. Histologia 4 capes: 1. Mucosa: Epiteli (únic teixit on les cèl·lules estan enganxades les unes a les altres). Capa continua que fa de barrera. En general es diu epiteli cilíndric. Es diu mucosa perquè té cèl·lules que produeixen moc i el moc fa una capa que lubrica i protegeix. 2. Submucosa: Teixit connectiu, hi ha vasos sanguinis. 3. Muscular: A nivell del tub necessitem fer avançar l'aliment i per això hi ha una capa molt important muscular. És el múscul llis i involuntari. 4. Serosa o peritoneu: Capa d'epiteli que forra el tub digestiu per fora i el protegeix.

Estructura i Funció del Cos Humà

Mar Busquets

4. Peritoneu Membrana serosa d'epiteli i teixit connectiu que recobreix els òrgans de l'abdomen. • • •

Peritoneu visceral: Recobreix els òrgans abdominals i pèlvics. Peritoneu parietal: Recobreix les parets de la cavitat abdominal. Espai peritoneal: Espai entre els dos peritoneus, conté una mínima quantitat de líquid serós.

5. Boca Funcions: • Punt d'entrada de l'aparell digestiu i de l'aparell respiratori • Funció de succió (molt important durant la lactància) • Formació de la veu • Sentit del gust • Participa en la masticació i la salivació • Intervé en la primera fase de la deglució Hi ha tres parells de glàndules que segreguen saliva a la boca a través d'uns conductes: • PARÒTIDA • SUBMAXIL·LAR • SUBLINGUAL a) Digestió mecànica: Les dents trituren l'aliment, la llengua el mobilitza dins de la boca i la saliva humidifica i barreja. El resultat és la formació del bol alimentari (massa més tova que ja es pot empassar). b) Digestió química: • Amilasa: degrada hidrats de carboni • Lipasa: degrada greixos i lípids • Salivasa: enzims digestius que ajuden a metabolitzar 6. Faringe Des de les coanes nasals fins al cartílag cricoide.

Estructura i Funció del Cos Humà

Mar Busquets

7. Esòfag Tub muscular d'uns 200 cm que comunica la faringe amb l'estómac. Es localitza per darrere la tràquea i per davant de la columna vertebral. Penetra en la cavitat abdominal a través de l'orifici del diafragma conegut com a hiatus esofàgic. Té dos esfínters (superior i inferior): Engruiximent de la capa muscular que s'obre i es tanca. Peritalisme: Consisteix en un moviment muscular coordinat del tub digestiu de forma que hi ha una contracció dels segments previs al bol alimentari i una dilatació dels segments distals. Quan arriba a l'esfínter esofàgic inferior es produeix una relaxació i l'aliment entre a dins l'estómac.

8. Estómac És una dilatació del tub digestiu en forma de “J”. Localització subdiafragmàtica. 25 cm de longitud

Té 5 parts: 1. Càrdies 2. Fundus gàstric o càmera gàstrica 3. Cos gàstric 4. Antre 5. Pílor : És un esfínter al final de l'estómac

Estructura i Funció del Cos Humà

Mar Busquets

A la mucosa gàstrica hi ha quatre tipus de cèl·lules: • Mucoses: Produeixen moc • Parietals: Produeixen àcid (CIH) i factor intrínsec (vitamina B12) • Principals: Produeixen pepsinogen, el principal enzim gàstric. • Endocrines: Produeixen hormones (gastrina) * La superfície de l'estómac és rugosa i és on s'hi dipositen les cèl·lules. Funcions: 1. Motora que contribueix en la digestió mecànica: Els aliments es van segregant. Fa moviments per barrejar els aliments. També emmagatzema els aliments unes hores a l'estómac (fins a 1,5 l) i després ho va alliberant de mica en mica, digerint-ho cap al duodè. Magatzem Mescla Alliberament progressiu 2. Funció química (digestió química): suc clorhidropèptic i lipasa gàstrica 8. Budell prim Porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac i acaba a l'intestí gros. Té 3 parts: 1. Duodè: Part més curta del budell prim, on té lloc la majoria del procés de digestió química. Té una forma com una ampla “C” envoltant el cap del pàncrees i fa uns 26 cm de llarg. 2. Jejú: Es troba a la meitat del budell prim entre el duodè i l'ili i fa uns 250 cm. Funció: Diferents enzims digestius ajuden a digerir l'aliment perquè sigui més fàcil l'absorció. 3. Ili: Última part de l'intestí prim. Es comunica amb l'intestí gros a través de la vàlvula ileo – cecal i fa uns 350 cm. Funció: Absorbeix vitamina B12 i sals biliars.

Estructura i Funció del Cos Humà

Mar Busquets

La mucosa del budell prim està adaptada a la digestió i l'absorció d'aliments. Per adaptar-se a la superfície de contacte i per augmentar la superfície, es plega. Tres tipus de plegaments: • Plecs • Vellositats • Microvellositats Si augmenta la superfície pot ingerir més aliments. La mucosa té moltes cavitats revestides per epiteli glandular que formen les glàndules intestinals que segreguen sucs intestinals i a nivell duodenal segreguen moc 9. Budell gros Part final del tub digestiu. 1,7 m d'allargada i 8 cm de diàmetre. Parts: • • • • • • •

Cec: es connecta amb l'ili per la vàlvula ilio-cecal. Colon ascendent Colon transvers Colon descendent Sigma Recte Anus (orifici)

Funcions: • • •

Absorbeix aigua (1-2 l) Compactant els excrements i Absorbeix ions conduint-los fins al recte Absorbeix vitamines produïdes pels bacteris (Vit K) de la nostra flora intestinal.

*Diferència amb el budell prim: La part del colon NO presenta ni microvellositats ni plecs circulars.

10. Recte i anus El recte constitueix l'últim tram del tub. La part final del recte es diu conducte anal i l'orifici anal és l'anus. Hi ha 2 esfínters: • Intern: llis i involuntari • Extern: estriat i voluntari...