morfo II: aparell digestiu (9) histologia glàndules annexes PDF

Preview

Summary

Download morfo II: aparell digestiu (9) histologia glàndules annexes PDF

Description

Morfologia II: 2n parcial

Marta Maceda

Histologia: Glàndules annexes al tub digestiu - Glàndules salivals - Pàncrees - Fetge

Glàndules salivals Són glàndules exocrines, multilobulades, compostes Àcins o Adenòmers (adeno: gland - igr, méros part):Són unitats secretores. Unitat secretora: • Àcins mucosos, serosos o mixtes(mucosos amb semillunes seroses a la perifèria) • Cèl·lules mioepitelials ! Sistema de Conductes - ramificat • Conductes intralobulars: • Conductes intercalars: epiteli simple pla o cúbic baix • Conductes estriats o salivals: epiteli simple cúbic alt o cilíndric format per cèl·lules amb el pol basal estriat (mitocondris i invaginacions) Conductes interlobulars: epiteli • pseudoestratificat cilíndric • Conductes excretors: epiteli estratificat pla

Funcions: fluïdificació, enzims (amilasa, lisozim), IgA ! Glàndula salival serosa

Glàndula salival mucosa

1

Morfologia II: 2n parcial

Marta Maceda

Pàncrees És una glàndula mixta amb porció - Exocrina: acinar, composta, serosa - Endocrina: illots de Langerhans

Pàncrees exocrí Acins serosos - Cèl·lules pancreàtiques piramidals: REr i golgi desenvolupats, síntesi i secreció d’enzims (en forma inactiva) - Cèl·lules centreacinars: epiteli simple cúbic del conducte intercalar (es projecten dins la llum dels acins) - No hi ha cèl·lules mioepitelials - Secreció controlada per pèptids alliberats per les cèl·lules enteroendocrines del duodè (secretina, colecistoquinina) i dels illots de Langerhans. Sistema de conductes - Conductes intercalars: epiteli simple cúbic - Conductes intralobulars: epiteli simple cúbic - Conductes interlobulars: epiteli simple cúbic a cilíndric Activitats de les cèl·lules del pàncrees exocrí:

-Cèl·lules centreacinars i cèllules dles conductes: secreció de fluid serós alcalí (amb bicarbonat) per a neutralitzar el pH acídic del quim i aturar l’acció proteolítica de la pepsina per permetre l’activitat dels enzims digestius pancreàtics (format en resposta a la secreció de Secretina pel duodé) -Cèl·lules acinars: •Secreció d’enzims digestius (com lipases, amilasa, nucleases, tripsinògen…) en forma inactiva (com a resposta a la secreció de colecistoquinina) •a la llum del duode l’enzim enteroquinasa converteix el tripsinògen en tripsina i la tripsina per proteòlisi activa la resta d’enzims pancreàtics.

2

Morfologia II: 2n parcial

Marta Maceda

Illots de Langerhans -

Cèl·lules alfa o A (20%): glucagó Cèl·lules ß (80%): insulina Cèl·lules ∂ o D (10%): somatostatina i gastrina Cèl·lules PP o F (2%): sintetitzen el polipèptid pancreàtic (inhibeix la secreció d’enzims pancreàtics i bilis entre àpats)

Totes aquestes cèl·lules es troben associades a capil·lars fenestrats que recullen les hormones secretades i permeten que circulin pel pàncrees exocrí.

Fetge És un òrgan glandular gran, composta ja que té secreció exocrina (biliar) i endocrina (molts productes molt diversos). La seva capacitat de regeneració és molt alta Funcions - Síntesi i secreció de: glúcid, lípids, urea, proteïnes plasmàtiques, factors de coagulació, cossos cetònics - Metabolisme de lípids, proteïnes i glucògen - Secreció de sals i àcids biliars - Biotransformació de substàncies tòxiques - Hematopoesi (durant la vida fetal)

Irrigació La sang venosa de l’aparell digestiu arriba al fetge m i tj ançant l a ven a p o rt a. L’artèria hepàtica també es ramificarà dins el fetge. Tenim l’aorta que ve del cor, de cranial a caudal, i al fetge tenim una ramificació de la vena cava que serà la vena hepàtica que es ramifica comunicant-se amb la vena porta (sang venosa diferent de la de la vena porta, que és més lilosa). La vena porta i l’artèria hepàtica s’uneixen una mica abans de donar els sinusoides unificant els fluids. Al fetge els capil·lar s s’anomenen sinusoides perquè són molt fenestrats. Al final dels sinusoides la sang passa a les vènul·les que es van unint fins sortir del fetge per la vena hepàtica que es junta amb la vena cava fins el cor dret.

3

Morfologia II: 2n parcial

Marta Maceda

Al fetge tenim columnes hexagonals en les que el sistema sanguini distribueix la sang. Aquesta estr uctur a hexagonal s’ anom ena lobulet. Apareixen 3 conductes, vemes artèries i conductes hepàtics. Es van distribuïnt entre els hepatòcits i les vènules i les arterioles s’uneixen abans d’entrar als sinusoides. Després la sang es recull a la vènula de la part central del lobulet que serà la que vagi a confluir a la vena hepàtica. El conducte biliar passa pels mateixos camins que les venes i artèries. El conducte biliar va en direcció contrària però paral·lelament a les arterioles i a les vènules (provinents de la vena porta i de l’artèria hepàtica). Tota la secreció va a emmagatzemar-se en la vesícula biliar en els espècies que la tenen o a secretar-se directament. Els hepatòc its són les cèl·lules de color gris que formen plaques o cordons hepàtics. La vena porta i l’artèria hepàtica està en la zona més externa del lòbul hepàtic i es va ramificant, conflueixen la vena i l’artèria i la sang es barreja just abans del sinusoide. Desprès es recull la sang per la vena hepàtica que anirà a parar a la vena cava. Als sinusoides hi ha molts porus, estan molt fenestrats per fer arribar els productes líquids (no els eritròcits) als hepatòcits. A més, a les parets dels capil·lars (abans dels sinusoides) tenim les cèl·lules que Kupfer, que deriven dels monòcits. Són cèl·lules que fagocitaran productes de rebuig de la sang (són macròfags propis del fetge). Entre la cèl·lula endotelial del capil·lar i l’hepatòcit hi ha un espai perisinusoidal (o de Disse) (de rosa) on hi ha fibres de col·làgen, les cèl·lules de ITO es troben a aquesta zona i participen en la regeneració, acumulen lípids proteïnes i participen en els processos imflamatoris. El líquid de l’espai de Disse va a desembocar als vasos limfàtics, ja que és líquid de l’espai intersticial (Els vasos limfàtics es troben a on es situen els vasos sanguinis, i dirigeixen la limfa cap als limfonodes). Tall histològic de lobulets del fetge: distribució en hexàgon típica. Apareixen a l’espai porta (extern) les venes, artèries i conductes biliars. A l’espai intern la vena centrolobuliar recollirà la sang que es portarà a la vena hepàtica. To t a a q u e s t a e s t r c t u r a e s t à suportada per fibres de reticulina que li proporcionen un sosteniment.

Morfologia II: 2n parcial

Marta Maceda

Cèl·lules principals del fetge: - Hepatòcits: Cèl·lules epitelials polièdriques grans, amb un nucli rodó i citoplasma eosinòfil. Formen plaques o cordons hepàtics, i tenen els orgànuls citoplasmàtics ben desenvolupats: - RER: síntesi d’enzims - REL: detoxificació i bilirubina - Aparell de golgi - Peroxisomes - Lisosomes Són cèl·lules glandulars amb gran capacitat secretora. Estan polaritzades segons la cara (o dominis). Formen unions estretes entre si al pol apical i basal (domini apical) delimitant els canalicles biliars. Tenen unions de tipus GAP entre els hepatòcits de manera que s’assegura l’intercanvi d’informació entre ells. A més hi ha microvellositats a les cares laterals de manera que es projecten cap als sinusoides. La secreció biliar es fa per un costat (orientat cap al conducte biliar que està pintat de groc a l’equema i el que s’ha de secretar la sang es fa per l’altre costat (cap a l’espai de Diss) - Cèl·lules de Kupfer: són cèl·lules fagocítiques (macròfags residents al fetge), que estan incloses a la paret sinusoïdal. - Cèl·lules endotelials (fenestrades): limiten els capilars de l’espai de Disse. - Cèl·lules estelades (Cèl·lules d’Ito): són cèl·lules mesenquimatose sproductores de la matriu. Espai porta conté: - Branca de la vena porta - Branca de l’artèria hepàtica - Conducte biliar (direcció contraria a les venes) - Vas limfàtic, que va en la mateixa direcció que el conducte biliar, ja que va adesembocar al limfonode limfàtic que està a la zona de la vesícula biliar.

5

Morfologia II: 2n parcial Tinció de ferro en un animal amb un cúmul excessiu de ferro al fetge (problema patològic) ens permet veure les cèl·lules de Kupfer

Sistema biliar En aquest sistema l’epiteli es va fent cilíndric a mesura que avança cap a la vesícula biliar. - Canalicles biliars (ca), es situen entre els hepatòcits - Conductes intrahepàtics: de la tríade portal (a l’espai porta): format per epiteli simple cúbic - Concuctes extrahepàtics - Vesícula biliar, formada per epiteli cilíndric simple Al tall histològic apareix un conducte biliar que està distès perquè l’animal ha patit una obstrucció biliar.

Lobulets hepàtics envers àcins hepàtics L’absorció d’un producte tòxic (o també per una hipòxia, ja que el fetge és molt sensible a la falta d’oxígen) a un lobulet ocasiona lesions que dependran del gradient de la toxina als hepatòcits. Aquestes lesions es donen a les zones de ramificació de les venes porta i artèria hepàtica. Es distingeixen diferents zones d’afectació segons el gradient que es produeix. És un problema que es veu molt en casos patològics.

Els acins hepàtics tenen a veure amb el grau d’oxigenació de les zones del fetge, i amb la concentració de substàncies que entren a la sang per via portal. En canvi, el lobulet hepàtic és una estructura morfològica però té poc a veure amb la funcionalitat.

6...