TEMA 13 - aparell digestiu PDF

Preview

Summary

aparell digestiu...

Description

TEMA 13: APARELL DIGESTIU___________________________ 1. COMPOSICIÓ DE L’APARELL DIGESTIU L’aparell digestiu es composa de 2 grups d’òrgans: ® EL TRACTE GASTROINTESTINAL O TUB DIGESTIU és un tub continu que s’estén des de la boca fins l’anus. -

Boca

-

Gran part de la faringe

-

Esòfag

-

Estomac

-

Intestí prim

-

Intestí gruixut à on queden les restes fecals

® ELS ÒRGANS DIGESTIUS ACCESSORIS -

Dents

-

Llengua

-

Glàndules salivals

-

Fetge

-

Vesícula biliar

-

Pàncrees

2. FUNCIONS DE L’APARELL DIGESTIU -

INGESTIÓ: introducció del menjar per la boca

-

SECRECIÓ: alliberació d’aigua, àcid, buffers (substàncies amortidores) i enzims a la llum (espai interior) del tub digestiu.

-

BARREJA I PROPULSIÓ: barreja i propulsió del menjar a traves del tub digestiu fins l’anus

-

DIGESTIÓ: mitjançant processos mecànics i químics converteix els aliments ingerits en molècules més petites. ·

DIGESTIÓ MECÀNICA: les dents tallen i trituren els aliments abans de la deglució i després es barreja.

·

DIGESTIÓ QUÍMICA; grans molècules d’hidrats de carboni, lípids, proteïnes i àcid nucleics dels aliments es divideixen en molècules més petites i els enzims digestius catalitzen aquestes reaccions químiques.

141

- ABSORCIÓ: passatge del productes digerits des del tub digestiu cap a la sang i la limfa - DEFECACIÓ: eliminació de les femtes del tub digestiu.

Glàndules salivals

Intestí prim

Llengua

Les vitamines, ions, colesterol i aigua

ENZIMS

poden

absorbir-se

directament.

Pàncrees

Estomac

3. CAPES O TÚNIQUES DEL TUB DIGESTIU La paret de tot el tracte digestiu, des de l’esòfag fins el conducte anal, presenta la mateixa estructura bàsica amb 4 capes de teixit, que de la profunditat a la superfície són: MUCOSA És la part que revesteix l’interior del tracte gastrointestinal. Està composta per: 1. EPITELI -

És la part més superficial de totes i les cèl·lules tenen contacte amb la cavitat anterior de la paret abdominal

-

L’epiteli de la boca, faringe, esòfag i conducte anal està constituït per: ·

EPITELI PAVIMENTÓS ESTRATIFICAT NO QUERATINITZAT que té la funció de protecció

·

EPITELI CILÍNDRIC SIMPLE: té funcions de secreció i absorció. Revesteix l’estoma i l’intestí (es reemplaça per cèl·lules noves en un termini de 5-7 dies)

·

CÈL·LULES EXOCRINES: localitzades entre les cèl·lules epitelials. Secreten mucus i líquids a la llum del tub

142

·

CÈL·LULES ENTEROENDOCRINES: secreten hormones

2. LÀMINA PRÒPIA -

És teixit connectiu areolar que conte capil·lars sanguinis i vasos limfàtics, a traves dels quals els nutrients absorbits en el tracte gastrointestinal arriben a altres teixits del cos

-

Aquest teixit inclou la majoria de les cèl·lules del teixit limfàtic associat amb la mucosa (MALT)

-

Aquests ganglis limfàtics voluminosos contenen cèl·lules del sistema immunitari

-

-

El MALT es presenta al llarg de tot el tub digestiu, en especial a: ·

Amígdales

·

Intestí prim

·

Apèndix

·

Intestí gruixut

MUSCULARIS MUCOSAE: ·

És una capa muscular llisa

·

Forma gran quantitat de petits plecs a la mucosa de l’estomac i l’intestí prim

·

Aquests plecs incrementen l’intercanvi de digestió i absorció

·

Els moviments d’aquesta capa asseguren que totes les cèl·lules encarregades de l’absorció quedin exposades per complet als continguts del tracte, facilitant i optimitzant la seva funció.

3. SUBMUCOSA -

Consisteix en teixit connectiu alveolar que uneix la mucosa a la muscular

-

Conté una important profusió de capil·lars sanguinis i limfàtics que reben les molècules d’aliment absorbides

-

També es troba una extensa xarxa neuronal coneguda com a plexe submucós: aquest plexe és important perquè les capes musculars puguin funcionar coordinadament

143

-

Presenta també glàndules i teixits limfàtics

4. MUSCULAR -

Està composta per músculs esquelètics a: ·

LA BOCA, LA FARINGE I L’ESÒFAG SUPERIOR I MIG: produeix la deglució voluntària

·

ESFÍNTER ANAL EXTERN: permet el control voluntari de la defecació

-

La resta del tub digestiu està compost per múscul llis que es disposa en una capa interna circular i una capa externa de fibres longitudinals

-

Entre les capes musculars es troba un plexe neuronal, el plexe mientèric.

5. SEROSA -

Aquesta capa superficial es troba en aquelles parts del tracte gastrointestinal que es troben suspeses dins de la cavitat abdominal.

-

És una membrana serosa composta per teixit connectiu areolar d’epiteli pavimentós simple (mesoteli)

-

Aquesta capa també la podem anomenar peritoneu visceral

-

L’esòfag manca d’aquesta capa de teixit; en el seu lloc posseeix una capa simple de teixit connectiu areolar adventícia, que forma la capa més superficial d’aquest òrgan

144

4. PERITONEU -

És la membrana serosa més gran del cos que recobreix les vísceres abdominals i les parets abdominals.

-

Es composa per una capa d’epiteli pavimentós simple (mesoteli) amb una estructura de sosteniment subjacent formada per teixit connectiu areolar.

-

El peritoneu es divideix en: ·

PERITONEU PARIETAL: revesteix la paret de la cavitat abdominopelviana

·

PERITONEU VISCERAL: cobreix total o parcialment alguns òrgans de la cavitat

- L’espai que genera entre el peritoneu parietal i visceral s’anomena cavitat peritoneal, i conté líquid serós. En certes malalties, la cavitat peritoneal pot distendre’s per acumulació de líquid (ascites) - El peritoneu forma grans replecs entre les vísceres. Aquests replecs: ·

Uneixen òrgans entre sí i amb la cavitat abdominal

·

És la via per la qual entren vasos sanguinis, limfàtics i nerviosos que dirigeixen als òrgans abdominals.

REPLECS PERITONEALS 1. EPIPLÓ MAJOR -

És la fulla més gran del peritoneu

-

Cau sobre el colon transvers i cobreix l’intestí prim fent com un davantal.

-

Està format per dos fulles que es pleguen sobre si mateixes formant en total 4 capes.

-

Des de les seves insercions al llarg de l’estomac i duodè, l’epipló s’estén cap avall de l’intestí prim,

després gira, ascendeix, i

s’insereix al colon transvers. 2. LLIGAMENT FALCIFORME -

Uneix el fetge amb la paret abdominal anterior i al diafragma

-

El fetge és l’únic òrgan digestiu que està unit a la paret abdominal anterior

145

3. EPIPLÓ MENOR -

Sorgeix com dos fulles de la serosa de l’estomac i el duodè

-

S’estén fins el fetge

-

Conté alguns ganglis limfàtics

4. MESENTERI -

Una fulla del peritoneu amb aspecte de ventall, uneix el budell prim a la paret abdominal posterior.

-

És el replec peritoneal més gran i habitualment està recobert per teixit adipós.

-

S’estén des de la paret abdominal posterior, envolta l’intestí prim i torna al seu origen formant dos capes.

-

Entre ambdues capes es troben vasos sanguinis i limfàtics

5. MESOCOLON -

Compost per dos replecs peritoneals separats

-

Conté vasos sanguinis i limfàtics

-

Junt amb el mesenteri fixen l’intestí a la seva posició

-

Permeten moviments com les contraccions muscular, necessàries per barrejar i impulsar el contingut de la llum al llarg del tub digestiu (peristaltisme).

146

5. ÒRGANS DE L’APARELL DIGESTIU BOCA També anomenada cavitat bucal o oral, és l’entrada de l’aparell digestiu. Està formada per: GALTES • Formen les parets laterals de la cavitat bucal • L'epiteli de la boca és l'estratificat •Estan recobertes de pell a l'exterior i mucosa a l'interior • El múscul buccinador i el teixit connectiu es localitzen entre la pell i la mucosa de les galtes • La porció anterior d'aquesta són els LLAVIS: • Són plecs carnosos que envolten l'obertura de la boca • Contenen múscul obrivular dels llavis i estan coberts extermeadament per pell i revestits per dins per una mucosa • Encarregats de mantenir els aliments a l'inertior de la boca mitjançant contraccions dels músculs buccinador i dels orbiculars dels llavis durant la masticació. PALADAR • És una paret que separa la cavitat bucal de la nassal i froma el sistre de la boca • Aquesta estructura permet que menjem i respirem al mateix temps • PALADAR DUR • És la part anterior del sostre de la boca • Constituït pels ossos maxil·lar i palatí • Es troba cobert de mucosa • Estableix un límit osi entre les cavitats bucal i nassal • PALADAR TOU • Representa la porció posterior del sostre de la boca • Es un envà muscular en forma d'arc • Penjant del marge lliure del paladar tou existeix una massa muscular anomenada úvula • Durant la deglució, la úvula i el paladar tou, s'encarreguen d'ocluir la nasofaringe, elevant-se, evitant així l'entrada d'aliments o líquds a la cavitat nassal. • L'arc palatogos s'estén cap al marge de la base de la llengua • L'arc palatofaringeo s'estén cap al marge de la faringe • Les amígdales palatineses es situen entre aquests arcs i les amígdales linguals es troben a la base de la llengua LLENGUA •És un òrgan digestiu accessori •Està composada per múscula esquelètic cobert d'una mucosa •La llengua es divideix simètricament en dues meitats per un envà mig •Les superfícies superior, dorsal i lateral de la llengua estan cobertes per papil·les •Moltes d'aquestes papil·les contenen corpuscles gustatius •Altres manquen d'elles però contenen receptors tàctils •les glàndules linguals de la làmina pròpia de la llengua, secreten líquid serós i mucoes que contenen l'enzim lipasa lingual, que actua sobre casi el 30% dels triglicèrids i els converteix en àcids grassos més simples. DENTS • 8 Incisius • 4 Canins • 8 Pre molars • 8 Molars • 4 Queixals del seny

147

GLÀNDULES SALIVALS -

Alliberen a la cavitat bucal una secreció anomenada saliva

-

Quan els aliments ingressen a la boca, augmenta la secreció de saliva, que els lubrica i dissol i inicia la digestió química

-

La major part de la saliva es secreta a: ·

Les glàndules salivals majors

·

Les glàndules paròtides

·

Les glàndules submaxil·lars

- No estan contingudes a la mucosa de la boca i la saliva que secreten desemboca a la cavitat bucal a través del seu conducte

148

COMPOSICIÓ DE LA SALIVA -

Està composta pel 99,5% d’aigua

-

El 0,5% restant es composa per: ·

Ions: Na, K, Cl, bicarbonat i fosfat

·

Alguns gasos dissolts

·

Varies substàncies orgàniques: urea, àcid úric, mucus, immunoglobulina, enzim bactericida lisozim i amilasa salival.

·

L’enzim amilasa salival digestiu comença a la degradació del midó.

INICI DE LA DIGESTIÓ MECÀNICA I QUÍMICA A LA BOCA DIGESTIÓ MECÀNICA A LA BOCA: és el resultat de la masticació mitjançant la qual els aliments són manipulats per la llengua, triturats per les dents i barrejat amb la saliva. Això els redueix a una massa tova, flexible i fàcil de deglutir anomenada bolo DIGESTIÓ QUÍMICA A LA BOCA: dos enzims, l’amilasa salival i la lipasa lingual, contribueixen a aquesta digestió. -

Amilasa salival: inicia la degradació del midó i comença amb la digestió del midó convertint-lo en molècules més petites.

-

Lipasa lingual: s’activa per mitjà del medi àcid de l’estomac i comença a actuar després de que els aliments es degluteixin. Degrada els triglicèrids.

FARINGE -

El bolo alimentari passa de la boca a la faringe

-

La faringe és un conducte amb forma d’embut que s’estén des de les coanes cap a l’esòfag per darrere i la laringe per davant

-

La faringe està composta per múscul esquelètic i revestida per mucosa

-

La podem dividir en 3 parts: ·

NASOFARINGE: intervé només en la respiració

·

BUCOFARINGE I LARINOFARINGE: tenen funcions digestives i respiratòries

149

- Els aliments ingerits passen a través de la boca cap a la buco-faringe i la laringo-faringe. Les contraccions musculars d’aquests segments ajuden a propulsar-los cap a l’esòfag i per fi cap a l’estomac. ESÒFAG - És un tub muscular col·lapsable, d’aproximadament 25cm de longitud - Es troba situat per darrere la tràquea - Connecta la faringe a l’estomac - Comença en el límit inferior de la laringo-faringe i travessa el mediastí per davant de la columna vertebral. Després passa a través del diafragma per un orifici anomenat hiat esofàgic i acaba a la porció superior de l’estomac.

HISTOLOGIA -

MUCOSA:

consisteix

en

un

epiteli

pavimentós

estratificat

no

queratinitzat, la làmina propi I la muscularis mucosae. Conté glàndules mucoses. -

SUBMUCOSA: conté teixit connectiu areolar, vasos sanguinis i glàndules mucoses.

-

TÚNICA MUSCULAR ·

Porció superior: constituïda per múscul esquelètic

·

Porció mitja: constituït per múscul esquelètic i llis

·

Porció inferior: constituït per musculatura llisa

- La capa superficial de l’esòfag es coneix com adventícia, la qual uneix l’esòfag a les estructures que l’envolten.

FISIOLOGIA DE L’ESÒFAG - Secreta moc i transporta els aliments cap a l’estomac - No produeix enzims i no compleix funcions d’absorció

150

ESTOMAC -

És un eixamplament del tub digestiu en forma de J

-

Està localitzat sota el diafragma a l’epigastri, regió umbilical i l’hipocondri esquerre

-

Limita per sobre amb l’esòfag i per sota amb el duodè

-

Una de les seves funcions és que serveix com a càmera de barreja i reservori dels aliments

-

Després de la ingestió l’estomac envia petites porcions de material cap a la primera porció de l’intestí prim

-

Les dimensions de l’estomac i la posició varien de manera continua

-

El diafragma empenya l’estomac cap amunt i cap avall en cada inspiració i l’altera cap amunt a l’espiració.

-

Les 4 regions de l’estomac són: el càrdies, el fundus, el cos i el pílor.

FISIOLOGIA -

Es continua la digestió del midó

-

Comença la digestió de les proteïnes i triglicèrids

-

El bolo semi sòlid, es converteix en líquid i algunes substàncies s’absorbeixen en aquell moment

FUNCIONS -

Barreja la saliva, els aliments i els sucs gàstrics per formar el quim.

-

Serveix com a reservori d’aliments abans de que passin cap a l’intestí prim

-

Segrega suc gàstric, que conté: ·

ÀCID

COLRHÍDRIC:

és

bactericida

i

desnaturalitza les proteïnes ·

PEPSINA: inicia la digestió de les proteïnes

·

FACTOR INTRÍNSEC: col·labora en l’absorció de la vitamina B

·

LIPASA GÀSTRICA: col·labora a la digestió dels triglicèrids

- Segrega gastrina cap a la circulació sanguínia

151

DIGESTIÓ MECÀNICA I QUÍMICA A L’ESTOMAC - DIGESTIÓ MECÀNICA ·

Després de l’entrada d’aliments es produeixen moviments peristàltics cada 15 o 25 segons anomenats onades de barreja

·

Aquestes onades barregen els aliments amb les secrecions gàstriques fins aconseguir un líquid anomenat quim

·

Aquestes onades de barreja s’inicien en el fundus, després continuen en el cos de l’estomac i s’intensifiquen a mesura que arriben al pílor. L’esfínter pilòric es manté casi tancat, i quan els aliments arriben allà, cada onada amb cada moviment allibera 3mL de quim cap al duodè, fenomen anomenat buidament gàstric

·

La resta de quim torna cap al cos de l’estomac, on les onades de barreja continuen

·

El contingut gàstric roman en el fundus aproximadament 1h. Durant aquest temps, la digestió per l’amilasa salival continua i poc després el quim es barreja amb el suc gàstric

- DIGESTIÓ QUÍMICA ·

Mitjançant la digestió química, les proteïnes es converteixen en pèptids per acció de la pepsina

·

Bomba de protons

·

Lipasa gàstrica

CONSIDERACIONS DE L’ESTOMAC - A l’estomac, s’absorbeix només una petita quantitat de nutrient perquè les cèl·lules epitelials són impermeables a la majoria de les substàncies - Les cèl·lules mucoses de l’estomac absorbeixen aigua, ions i àcids grassos de cadena curta i també alguns fàrmacs i l’alcohol - Després de 2 a 4 hores d’haver menjat, l’estomac ja ha buidat el seu contingut en el duodè - Els aliments ric en hidrats de carboni son els que estan menys temps a l’estomac perquè son més fàcils de digerir

152

- El buidament és més lent en una dieta rica en grans quantitats de triglicèrids PÀNCREES ANATOMIA -

És una glàndula retro-peritoneal que mesura al voltant de 12-15cm de longitud i 2,5 d’ample

-

Es troba per darrere de la curvatura major de l’estomac

-

Està format per: ·

CAP: és la porció més gruixuda i es troba prop a la curvatura del duodè

·

COS: es troba per sobre i a l’esquerra del cap

·

CUA: continuació des del cos cap a l’esquerra

·

CONDUCTE

PANCREÀTIC

I

CONDUCTE

ACCESSORI:

que

desemboquen al duodè. °

El conducte pancreàtic és el més

llarg,

s’uneix

amb

el

conducte colèdoc i entren en el duodè amb un conducte comú

anomenat

ampolla

hepato-pancreàtica (ampolla de

vàter). El pas

del suc

pancreàtic i biliar per l’amolla hepato-pancreàtica

cap

a

l’intestí prim està regulat per l’esfínter de l’ampolla hepatopancreàtica (esfínter Oddi). °

El conducte accessori (conducte de Santorini) surt del pàncrees i desemboca al duodè a uns centímetres per sobre de l’ampolla hemato-pancreàtica

153

...