AH - tema 4 - aparell auditiu PDF

Preview

Summary

apuntes anatomía 1r...

Description

APARELL AUDITIU Dividim la oïda en tres parts: la odia externa, la mitjana i la interna.

OÏDA EXTERNA En aquesta part de l’oïda la primera cosa que tenim és el pavelló auricular , tenim aquesta forma (de l’orella) per poder captar un tipus d’ona sonora. Els gossos escolten molt més que nosaltres per exemple. El primer plec de l’orella que tenim (el de més a fora) és diu hèlix i el següent és el antihèlix. La orella té un orifici que és l’entrada del conducte auditiu extern. El tros de carn que em tapa el forat de la orella es diu trago. La orella es mou perquè està formada bàsicament de teixit cartilaginós i de teixit epitelial. El lòbul de la orella és bàsicament teixit adipós (teixit gras).

El conducte auditiu extern té una part cartilaginosa i una part òssia . Té dos límits: el extern que és l’orifici i el límit intern me’l marca la membrana timpànica. La primera porció cartilaginosa està recoberta d’un epiteli cerós, té unes glàndules ceroses que elaboren una substàncies anomenades cerumen. Com per l’orifici podrien entrar coses con insectes el cerumen té la funció de repel·lir aquests insectes i altres. També trobem un epiteli pilós (amb pels) que té la funció de que no entri la pols a dintre de la orella ja que queda enganxada als pels. La següent part és òssia, el nen petit com els ossos encara tenen una consistència cartilaginosa. A la part més interna del conducte auditiu extern tenim la membrana timpànica que té una cara externa i una interna. La externa mirarà al conducte auditiu intern, la cara interna em limita amb l’oïda mitjana. Aquesta membrana té una capa per fora de teixit epitelial i un teixit conjuntiu per dins (l’epitelial recobreix al conjuntiu), les dues cares consten del teixit epitelial. La membrana té un relleu, que és el

relleu que em formen els ossos que estan a l’interior de l’oïda mitjana. Hi ha un os que descansa a la cara interna de la membrana timpànica.

OÏDA MITJANA Tenim ossos a la oïda mitjana: un primer os que és el martell (descansa directament sobre la membrana timpànica), el segon que és l’enclusa i el tercer que es l’estrep. Aquests ossos estan articulats entre ells: el cap del martell s’articula amb el cos del l’enclusa i la cua de l’enclusa, que es diu apòfisis lenticular, s’articula amb el estrep. L’estrep té una particularitat: té com una platina que tapa l’orifici que comunica amb la oïda interna. Els ossets tenen uns lligaments que els mantenen enganxats amb la part de la base del crani, des del cap del martell fins el cos de l’enclusa. Un altre lligament m’uneix l’enclusa i l’estrep.

A l’oïda mitjana hi ha músculs, els dos més petits del cos humà, un és el martell o tensor del timpà i el estapedi, la seva funció és fer moure el martell i fer moure l’estrep.

L’oïda mitjana també rep el nom de caixa timpànica. A la caixa també hi ha la trompa d’eustaqui, és un conducte que va des de l’interior de caixa timpànica fins a la part baixa de les fosses nassals. La trompa és bàsicament un teixit cartilaginós. Pot passar que si tens una infecció d’oïda mitjana, com la otitis, pot passar que arribi a les fosses nassals que comunica amb la meva faringe, que es pot convertir en una faringitis o viceversa. Com l’encèfal està recobert de les meninges, hi ha una fissura que encara no està tancada del tot, per tant, una infecció a la oïda mitjana també pot provocar una meningitis, fins els set o vuit anys la fissura de l’oïda mitjana no està tancada del tot.

OÏDA INTERNA A l’oïda interna tindrem dues estructures molt característiques: porció coclear (responsable de fer conscient l’audició) i la porció laberíntica (responsable de mantenir l’equilibri del cos, ens dona informació per mantenir l’equilibri).

En el dibuix que trobem a continuació veiem la part de d’alt de la ratlla negre que és la porció laberíntica i la de a baix és la porció coclear.

La laberíntica està creada per uns conductes, els conductes semicirculars i en aquets conductes, que tenen per dintre una membrana cel·lular, hi trobarem uns acúmuls cel·lulars específics que es diuen crestes ampulars. Al mateix temps, a l’interior d’aquests conductes trobaré un líquid que és la endolimfa. La porció laberíntica està enclavada dins de l’os del temporal, un os del crani, i per tant és una estructura òssia, els conductes estan recoberts d’os. La membrana cel·lular no toca l’os, entre la membrana i l’os trobem la perilimfa, en canvi, la ha comentada endolimfa és la que està per dins de la membrana. Les crestes ampulars estan banyades de la endolimfa. Cada vegada que ens movem, la endolimfa es mou i em mou una substància gelatinosa que mou unes estructures ciliars (això són les crestes ampulars) i quan aquestes es mouen, el moviment és transmès a partir del meu novè parell cranial a l’encèfal i acabem sabent en quina postura ens trobem. Quan tens vertigen és que aquest sistema pot haver fallat.

El sistema coclear és el sistema del cargol, perquè la còclea té forma de cargol. En l’interior del cargol tinc endolimfa i perilimfa. Si mirem per dintre el cargol veiem que té tres rampes, la superior és la vestibular, la mitja és la coclear i la inferior és la rampa timpànica.

La coclear és la que ens interessa molt perquè en aquesta tindrem una estructura cel·lular molt característica que es diu òrgan de corti. Quan passi per aquí la endolimfa, es mourà i aquesta endolimfa mourà les cèl·lules ciliades i el moviment de les cèl·lules ciliades és transmès al nervi corresponent i escoltarem.

Tindrem el nervi vestibular i el nervi auditiu en la oïda interna. L’estrep apreta el forat oval, la membrana oval. Segons la intensitat (si ens criden, augmentarà la intensitat) de la ona sonora la membrana es mourà més o menys i l’impuls serà més o més gran i apretarà més o menys la fossa oval i llavors apretarà amb molta força la endolimfa i si passa això es mouen molt ràpid els cilis, si es mou lentament és perquè algú ens està parlant fluix. Té molta precisió el sistema. La membrana timpànica està ficada a un grau de uns 45 graus, diuen que els que tenen la membrana més aixecada, senten molt més. Els nens senten molt més que nosaltres perquè la seva membrana timpànica encara no ha baixat del tot....