T5. Aparell respiratori PDF

Preview

Summary

apuntes anatomia...

Description

T5. APARELL RESPIRATORI. ÒRGANS MANXA I •

Conjunt d’estructures anatòmiques que participen en la conducció i l’intercanvi dels gasos (O2, CO2).

•

Forma part dels òrgans manxa de la veu (buf fonatori = aire que surt de la laringe).

NIVELLS DE L’APARELL VOCAL a) Òrgans manxa: producció del buf fonatri que al fer la expiració pujarà de la tràquea a la laringe. b) Laringe: l’aire que puja dels pulmons farà pressió que farà vibrar els plec vocals i produir la veu. c) Òrgans ressonadors i articuladors: modifiquen l’aire espirat amplificant la veu i produint l’articulació de la paraula.

RESPIRACIÓ: procés químic que consisteix en l’intercanvi de gasos. En tenim dos tipus: Tisular o hística: necessària per la obtenció d’energia per part de la cèl·lula que capta O2 de la sang i desprèn CO2. Pulmonar (Respiració): entra CO2 als pulmons i alliberen O2. VENTILACIÓ: mecanisme de renovació de l’aire contingut als pulmons. Es produeix en dues fases: Inspiració: procés actiu mitjançant els músculs respiratoris. Expiració: procés passiu (respiració normal) o actiu (emissió de la veu, respiració forçada, tos, riure….) PORCIONS DE L’APARELL RESPIRATORI Vies de conducció: comprèn tots els òrgans de forma tubular que condueixen l’aire des de l’exterior de l’organisme fins l’interior dels pulmons o en sentit invers. Vies respiratòries superiors: són òrgans fonoarticuladors i ressonadors.

a) Nas i fosses nasals (dintre del nas) b) Faringe c) Laringe: punt límit entre les dues vies respiratòries i produeix la veu. Vies respiratòries inferiors: a) Tràquea: es subdivideix fins a arribar als bronquíols. b) Broquis i bronquíols (dins dels pulmons) Porció respiratòria: intercanvis químics de CO2 i O2. a) Alvèols pulmonars: té lloc la respiració pulmonar. TÒRAX OSSI = caixa toràcica Formar per: a) Porció dorsal o toràcica de la columna vertebral (12 vèrtebres) b) Costelles (12 parells): c) Estern

COLUMNA VERTEBRAL Formada per la superposició de les vèrtebres (31-34). Té una longitud de 75 cm. 4 porcions: a) b) c) d)

Cervical (7) Dorsal o toràcica (12) Lumbar (5) Sacrococcígia Sacre (5 fusionades) Còccix (2-5 fusionades)

Funcions: a) Estàtica: manteniment del pes corporal b) Protecció de la medul·la espinal. La columna no és recta, és corba.

Curvatures de la columna Pla sagital de la columna: punt de vista lateral a) b) c) d)

Lordosi (cervical): estructura convexa cap endavant: Cifosi (dorsal o toràcica): còncava cap endavant Lordosi (lumbar): les vèrtebres abomba cap endavant, ossos més grossos. Cifosi (sacrococcígia): curvatura que abomba cap enrere.

Tots tenim aquesta estructura excepte: • •

hipercifosi (gepa) hiperlordosi (coll sortit) Pla frontal: Escoliosi = desviació frontal que tots tenim cap a l’esquerra o la dreta que si passa d’uns determinats valors passarà a nomenar-se HIPERESCOLIÒSI.

Vèrtebres = peces que formen la columna Són com anells (la pedra de l’anell és el cos vertebral, i per darrere tenim l’arc vertebral que és la fusió de les dues làmines). La suma de tots els forats vertebrals formen el c anal vertebral o el canal raquidi. Al seu interior hi ha la medul·la espinal. La zona que uneix el cos i l’arc s’anomena pedicle (forat de conjunció). La vèrtebra és un os pla i irregular. Té 3 apòfisi la qual és un sortint.

Apòfisi espinosa: punxeguda Apòfisi transversa: es troba a cada costat dels pedicles. Apòfisi articular: hi ha superiors i inferiors perquè encaixin una amb l’altra. Una vèrtebra té en total 7 apòfisi.

Tipus de vèrtebres • • •

Cervicals Dorsals o toràciques Lumbars

Articulacions de la columna vertebral Articulacions: La columna és una articulació cartilaginosa. Articulacions dels cossos vertebrals: son cartilaginoses que permeten que ens moguem. Estan articulats per disc intervertebral: entre un cos i l’altre tenim aquest cartílag. Format per una part externa (anell fibrós)i una estructura gelatinosa (el nucli polpós que té un gel que permet el desplaçament). Articulacions dels arcs vertebrals: són articulacions sinovials o diartrosis. Es troben entre les apòfisis articulacions inferiors (caretes articulars inferiors) i superiors (caretes articulars superiors). *Hèrnia discal: es produeix quan l’anell fibrós es va trencant i fa que el gel surti cap a fora. Aquest gel fa pressió als nervis i crea dolor formant una irritació. Participació de la columna vertebral en la formació de la veu a) Component expressiu de la veu b) Veu projectada: extensió de la columna perquè la caixa toràcica s’expandeixi. c) Participació en el buf fonatori (forma part de la caixa toràcica) d) Les alteracions de la columna que impliquen disminució de la mobilitat afecten a la respiració i a la fonació (si està mal col·locada pot afectar als pulmons per exemple) e) Amb l’increment de l’edat disminueix la flexibilitat de la columna i, per tant, també ho fa la ventilació pulmonar i es debilita la veu ( ex. Parkinson)

COSTELLES Cap: part més gruixuda, 2 caretes. Coll: part més estreta, 1 careta. Cos

Tipus de costelles Tipus de costelles tots en tenim 24 (com a excepció algú en pot tenir una de més cervical com a anomalia). Dos tipus: Esternals: les que s’articulen directament amb l’estern (de la 1 a la 7) Asternals: costelles no esternals, que s’articulen de la 8 a la 12. Les primeres s’articulen amb les superiors excepte les dues últimes que floten a la paret lateral del tòrax.

➔ Costella cervical: a vegades interfereix amb els nervis i causa dolor. La solució és la estirpació. ➔ Costella sacra: s’ha originar des de la pelvis. ARTICULACIONS COSTO-VERTEBRALS El cap de la costella s’articula amb els cossos de la 6 i 7 vèrtebra. ESTERN Format per 3 porcions que solen fusionar-se. 1. Superior: manubri eternal: presenta una escotadura jugular i a banda té dues caretes on s’articulen les clavícules. El manubri i el cos s'articulen en una sincondrosi formant l'anomenat angle de Louis 2. Cos de l’estern 3. Apèndix Xifoide: entre tòrax i abdomen

L’estern conté 14 caretes.

MOVIMENTS DEL TORAX OSSI Costelles superiors (2-7): esternals. Amb el seu moviment (quan s’eleven) augmenten el diàmetre antero-posterior i lleugerament del diàmetre transversal. Costelles inferiors (8-10): asternals. La costella quan s’aixeca se’n va cap a fora i augmenta el diàmetre transversal (se’n van cap a fora). No s’articulen. MÚSCULS RESPIRATORIS

INSPIRACIÓ

EXPIRACIÓ

Músculs inspiratoris: Eleven les costelles i augmenten els diàmetres toràcics. Respiració activa. Pressió a l’interior dels pulmons és negativa, aire entra. 1. Toràcics = expiració normal Diafragma (principal) Intercostals externs (músculs que salten d’una costella a l’altra) 2. Cervicals = quan practiquem exercici Esternoclidomastoïdal: Escalens 3. Extremitat superior i cintura escapular = quan correm molt Pectorals Major i menor Serrat anterior

Expiratoris: baixen les costelles i disminueixen els diàmetres toràcics. Respiració passiva. Pressió a l’interior dels pulmons és positiu, aire surt.Tossir, esternudar, parlar. 1. Toràcics Intercostals interns Intercostals mitjans 2. Abdominals Transvers de l’abdomen Oblic menor o intern Oblic major o extern Recte anterior de l’abdomen MÚSCUL TÓRACOABDOMINAL O DIAFRAGMA • • • •

És el principal múscul respiratori Separa el tòrax de l’abdomen És una cúpula convexa superior que fa moviments ascendents i descendents que contribueixen a la respiració Amb el seu moviment augmenta el diàmetre vertical del tòrax. Porcions del diafragma Porció perifèrica (color vermellós) amb insercions a la posició òssia: (són els punts d’origen) :

• • •

Columna lumbar (Pilars del Diafragma) a la part posterior Costelles: al voltant del diafragma Estern Porció Central o Centre Frènic (color blanc)

Centre Frènic = tendó diafragma Es travessat per diferents elements: • • •

Orifici Vena Cava inferior: al centre frènic, és fibrós. Orifici Esofàgic: a la part muscular, constituït per fibres musculars, impedeix el líquid cap a l’esòfag. Aorta: tocant la columna vertebral, envoltat per teixit fibrós.

Acció del múscul diafragma 1er temps: El centre frènic (és mòbil) s’aplana (augmenta el diàmetre vertical del tòrax). Fase passiva i comencem amb fase d’inspiració. 2on temps: Eleva les costelles i augmenten els diàmetres anteroposterior i transversal. El centre frènic està fixat i es produeix una inversió. Al invertir-se, el centre frènic tira de les costelles inferiors cap a dalt i augmenta el diàmetre transversal. Tots els diàmetres toràcics augmenten. Diafragma augmenta els diàmetres vertical, transversal i anteroposterior. Nervi frènic (passa pel tòrax) El múscul diafragma és innervat pels Nervis Frènics dret i esquerre (segments medul·lars C3, C4, C5). Va des de les cervicals fins el diafragma. MÚSCULS ACCESSORIS Músculs intercostals 11 parells situats als espais intercostals (entre costella i costella) Externs: per la banda de fora de la costella. Eleven la costella inferior. Acció inspiratòria. Interns: tiren la costella superior cap a baix i disminueix el diàmetre. Per la banda de dins de la costella. Acció expiratòria.

Músculs escalens Es troben a la porció lateral del coll. Punt fix columna, punt mòbil a la costella, quan hi ha contracció s’escurça el múscul. 3 parells de músculs: • anterior (2) • mitjà (2) • posterior (2) Van des de les vèrtebres cervicals fins les costelles. Acció: eleven les costelles superiors i augmenta el diàmetre anteroposterior (inspiratoris).

Múscul esternoclidomastoïdal • • •

Situat a la porció lateral del coll Eleva l’estern i arrastra les primeres costelles (múscul inspiratori) Actua en la respiració forçada (quan necessitem una expiració forta d’aire)

Punt fix a la zona del crani i punt mòbil estern. Músculs pectorals M i m • • •

Des de la clavícula, estern i cartílags costals fins a l’húmer (punt fix). Eleven l’estern i les costelles (inspiratoris) Actuen en la respiració forçada

Músculs abdominals: Premsa abdominal La seva contracció produeix un augment de la pressió intra-abdominal es transmet al tòrax i tira el diafragma cap a munt i d’aquesta manera disminueixen els tres diàmetres. Actuen a la inspiració i a l’espiració, però fonamentalment són expiratoris. Múscul recte anterior (tableta). Formar per diversos ventres musculars: • • • •

Múscul oblic extern o major Múscul oblic intern o menor Transvers de l’abdomen Quadrat lumbar

Fan augmentar la pressió abdominal (ex.al part, al tossir, al produir el buf fonatori) i per tant augmenta la expiració (fa sortir més aire).

MECÀNICA RESPIRATÒRIA Moment inspiratori: Elevació de les costelles i descens del diafragma. Augmenta l’espai toràcic i el pulmó s’expandeix. Moment expiratori: Descens de les costelles, el diafragma puja (disminució del diàmetre toràcic) i el pulmó es contrau, i al disminuir el seu volum permet la sortida de l’aire.

TIPUS DE RESPIRACIÓ (basals, sense fer exercici) Punt de vista quantitatiu Normal Diafragma Intercostals Profunda Escalens Esternoclidomastoïdal Forçada Pectorals Abdominals Punt de vista qualitatiu Toràcica superior Augmenta el diàmetre anteroposterior Respiració superficial Dona jove

Toràcica inferior Augmenta el diàmetre transversal Home jove Abdominal Augmenten els tres diàmetres Respiració profunda Nen i subjecte vell DEFINICIONS •

Inspiració: Procés actiu. Necessita de la contracció muscular per reduir la pressió intratoràcica.

•

Expiració: En la respiració normal és un procés passiu, n’hi ha prou amb la relaxació del diafragma.

•

La veu requereix una contracció muscular per vèncer la resistència de la glotis

•

Buf: aire que puja i fa vibrar els plecs vocals.

•

Buf fonatori toràcic superior: ◦ Veu lleugera ◦ Contracció dels intercostals interns ◦ La laringe regula la sortida de l’aire

•

Buf fonatori abdominal Augmenta la intensitat de la veu Contracció paret abdominal Els músculs abdominals i el diafragma regulen la sortida de l’aire

T5. APARELL RESPIRATORI. ÒRGANS MANXA II VIES DE CONDUCCIÓ DE L’APARELL RESPIRATORI VIES DE CONDUCCIÓ Vies respiratòries superiors • Nas i fosses nasals • Faringe • Laringe Vies respiratòries inferiors • Tràquea • Bronquis i bronquíols • Porció respiratòria Alvèols pulmonars: lloc on es produeix intercanvi de gasos TRÀQUEA •

Part superior de la laringe.

•

A partir de la laringe comencen els anells de cartílag que constitueixen la tràquea.

•

Des de la porció inferior de la laringe (6aC) fins a la 5aC

•

El conducte respiratori està situat per davant del conducte digestiu. Per darrere de la tràquea hi ha l’esòfag.

•

2 porcions: ◦ cervical ◦ toràcica

•

Estructura tubular formada perla superposició de 16-20 anells de cartílag en forma de ferradura units per membranes conjuntives (teixit conjuntiu). Aquests anells estan tancats per un múscul llis que es contrau involuntàriament.

•

12 cm longitud (+ 3-4 cm, per elasticitat)

•

2.5 cm diàmetre en repòs, sense que els músculs traqueals es contraguin.

•

Dins de la tràquea hi ha aire. *Radiografia color fosc: hi ha aire

•

Múscul traqueal: llis, actua per reflexos, contracció involuntària, actua segons la necessitat d’aire de l’individu.

•

Recoberta per una capa mucosa de cèl·lules ciliades, recoberta per mucus segregats per les glàndules traqueals. El mucus humiteja la tràquea i atrapa els elements estranys introduïts dins del conducte (ex. partícules de pols).

•

Cèl·lules ciliades: es mouen de situació inferior a superior de la tràquea. Condueix els elements estranys fins les foses nassals on són expulsats a l’exterior. Algunes

malalties i tòxics destrueixen els cilis i perden la capacitat de eliminar els bacteris que entren. •

A la porció distal, la tràquea es bifurca en els 2 bronquis principals, dret i esquerre.

•

L’últim anell presenta un esporó central anomenat CARINA.

BRONQUIS Els dos bronquis no són idèntics, cadascú té unes característiques. Bronquis principals: s’aniran subdividint fins els bronquis lobulars (1era divisió). Bronqui esquerre: llarg, estret, i horitzontal (direcció obliqua) Bronqui dret: curts, ample i vertical Bronquis lobulars: aniran als lòbuls pulmonars Pulmó dret: més gros que l’esquerre. Té 3 bronquis lobulars. Pulmó esquerre: té 2 bronquis lobulars. Bronquis segmentaris 10 per als segments drets 8-9 per als segments esquerres Bronquis subsegmentaris: cadascun es dividiran en varis de generacions ( 27 ) fins arribar a la part més fina que són els:

de diferents

Bronquíols (sense cartílag, tenen paret de tipus conjuntiu) Bronquíol terminal Bronquíol respiratori: pengen els alvèols Alvèols: on es produeix intercanvi de gasos, envoltats d’artèries i venes. Les alteracions dels alvèols provoquen els problemes respiratoris.

Emfisema pulmonar: destrucció d’alvèols i es presenta una insuficiència respiratòria. Es produeixen cavitats grosses. ARBRE RESPIRATORI • • • • • • •

Des de la tràquea fins als alvèols: 27 generacions de subdivisions Diàmetre anells traqueals: 2-2,5cm Àrea traqueal: 5cm2 Àrea total respiratòria (àrea d’intercanvis de gasos): 70 m2 Diàmetre bronquíols terminal: 1mm Diàmetre alvèols: 0,25 mm Hi ha uns 300 milions d’alvèols.

CAVITAT TORÀCICA Al tòrax hi ha: •

Regions pleures.

pleuropulmonars:

pulmons

recoberts

de membranes anomenades

•

Mediastí: paret mitjana entre els 2 pulmons. Hi trobem el cor, pel seu darrere la tràquea, l’esòfag..

PULMONS •

Forma cònica

•

Base còncava recolzada sobre el diafragma ◦ 6a costella, per davant ◦ 10a costella, per darrere

•

Cara costal (dona a les costelles), amplia i convexa

•

Cara medial o mediastínica, plana. Conté l’hil pulmonar Hil: part d’un òrgan per on entren i surten els seus conductes (com ara, l’arbre bronquial, artèries pulmonars i surten venes pulmonars) Pulmó dret

•

Més gros que el pulmó esquerre

•

3 lòbuls ◦ Superior (3 segments) ◦ Mitjà (2 segments) ◦ Inferior (5 segments)

•

2 Cissures: elements que separen els lòbuls ◦ Obliqua: separa lòbul inferior dels altres dos ◦ Horitzontal: separa lòbul superior dels mitjà. Pulmó esquerre

•

Més petit que el pulmó dret

•

2 lòbuls ◦ Superior (3-4 segments) ◦ Inferior (5 segments)

•

1 Cissura ◦ Obliqua

•

El lòbul superior cobreix parcialment al cor (língula del pulmó esquerre)

•

A la cara mediastínica hi ha la incissura cardíaca: cavitat que forma el pulmó esquerra per rebre el cor. Cada pulmó està situat dins d’un sac pleural format per una doble fulla serosa

PLEURES •

Fulls que recobreixen cadascú dels pulmons

•

Pleura ◦ Full o pleura parietal: entapissa les parets toràciques (cara interna del tòrax) ◦ Full o pleura visceral: entapissa la superfície del pulmó ◦ Cavitat pleural (entre pleura parietal i visceral): hi ha lubricant que serveix per a que el pulmó es pugui contreure i dilatar amb facilitat.

*Només hi ha un full però que es reflecteix sobre l’hil.

Cavitat pleural •

Situada entre els dos fulls pleurals.

•

A l’interior de la cavitat, la pressió és menor que la atmosfèrica, permetent l’entrada d’aire durant la inspiració. La pressió es negativa, l’aire tendeix a entrar (inspiració), quan expirem la pressió pleural és positiva i surt l’aire (expiració).

•

Pneumotòrax: cavitat pleural que s’ha trencat i el pulmó es col·lapsa per l’aire que ha entrat des de fora a la cavitat. Provoca un dolor en la zona del pulmó i insuficiència respiratòria. Baixa intensitat de la parla.

VASCULARITZACIÓ PULMONAR Circulació funcional: circulació menor, envia sang des del cor als pulmons per a que es canviï l’O2 •

Artèria pulmonar i les seves branques

•

Segueixen la distribució bronquial, dividint-se fins formar la xarxa capil·lar pulmonar

•

Dels capil·lars s’originen les venes, que es reuneixen en 2 venes principals per cada pulmó

•

Acaben drenant a l’aurícula esquerra

•

No s’encarrega d’irrigar els òrgans Circulació pròpia o bronquial: circulació major, origen: aorta

•

2 o 3 artèries bronquials, branques de l’aorta. Segueixen els bronquis

•

Les venes bronquials porten sang no oxigenada al sistema de la vena cava superior i aboquen a l’Aurícula Dreta.

INNERVACIÓ PULMONAR Arbre bronquial i pleura visceral: Innervats pel sistema nerviós autònom en base als reflexos. •

Simpàtic: necessitem molt aire ◦ Broncodilatació: múscul bronquial es relaxa, augmenta el diàmetre dels bronquis. ◦ Vasoconstricció: necessitem que arribi aire per preparar-nos per una acció.

•

Parasimpàtic: no necessitem tant aire ◦ Broncoconstricció ◦ Secreció de mucus ◦ Vasodilatació Pleura parietal: branques sensitives dels nervis intercostals i frènics.

QUALITATS ACÚSTIQUES DE LA VEU: intensitat •

Depèn principalment de la pressió infraglòtica (aire expirat)

•

A més pressió d’aire, més amplitud de vibració dels plecs vocals ◦ Els pl...