Apunts Aparell Respiratori Infermeria Clínica I PDF

Preview

Summary

TEMA 4: APARELL RESPIRATORIPREGUNTAS QUE PODER NOS PLANTEAMOS: Podem treure l’O2 a un pacient portador, quan ha de dinar? Puc saber si una persona ha fumat sense que m’ho digui (i sense sentir-ne l’olor) Que és un sistema de fluxe alt? I una CPAP? Com ens pot afectar la contaminació de l’aire de Bar...

Description

TEMA 4: APARELL RESPIRATORI PREGUNTAS QUE PODER NOS PLANTEAMOS: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

Podem treure l’O2 a un pacient portador, quan ha de dinar? Puc saber si una persona ha fumat sense que m’ho digui (i sense sentir-ne l’olor) Que és un sistema de fluxe alt? I una CPAP? Com ens pot afectar la contaminació de l’aire de Barcelona? Una persona que s’ofega quan camina ràpid ha de deixar de fer-ho normalment? Pot arribar a ser violent un pacient amb MPOC, quan mai abans ho havia sigut? Què té a veure Don Quijote i Sancho Panza amb les malalties respiratòries?

CONTEXT EPIDEMIOLGÒGIC I SOCIAL DE LES MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI CARGA DE ENFERMEDAD Las enfermedades pulmonares son uno de los mayores problemas de salud globales causando una sexta parte de todas las muertes en el mundo. El impacto de las enfermedades pulmonares sigue siendo tan grande como lo fue en el siglo pasado, y es probable que siga siéndolo durante varias décadas. Cada año en la Unión Europea, una de cada ocho muertes se debe a enfermedades respiratorias, y los trastornos pulmonares causan al menos 6 millones de ingresos hospitalarios. -

Una de cada 8 muertes en la UE son por enfermedades respiratorias Cada año mueren 600.000 personas en la UE de enfermedad respiratoria Mas de la mitad de estas muertes se deben a cáncer de pulmón o EPOC y están relacionadas con fumar 6 millones de ingresos hospitalarios por año se deben a enfermedades respiratorias Para muchas enfermedades, las admisiones hospitalarias y las muertes son solo la “punta del iceberg” Se proyecta que las enfermedades pulmonares causaran una de cada 5 muertes en el mundo.

Es la tercera causa de mort en el nostre context. CARGA ECONÓMICA COPIAR DEL POWER ESTO NA IMPORTNATE

Consideracions que hem de tenir en compte davant del tabaquisme

DIA MUNDIAL DEL PULMÓ Sensibilització sobre el problema! -

Prevenció Investigació Preservar qualitat de l’aire

25 de setembre També hi ha: dia del càncer de pulmó, dia de la TBC (tuberculosi), Dia de les MPOC, Dia de la Pneumonia. La prevenció es la clau per frenar les malalties respiratòries. En aquest sentit la OMS, va impulsar el dia mundial del pulmó per promoure el diagnòstic precoç, la investigació, contribuir a la preservació de la qualitat de l’aire.

Tot el que fa referencia al trastorn urbà, als combustibles derivats del petroli tenen un gran impacte en la qualitat de l’aire per l’emissió de gasos contaminants i l’impacte que tenen en les persones. Els indice de vegades tenen a veure amb las partícules, amb les que hi ha al aire.

FACTORS DE RISC MALALTIES RESPIRATÒRIES -

Tabaquisme Tabaquisme passiu: mateix risc o semblant a poder patir malalties respiratòries en un futur que si fos tabaquisme normal Urbanisme creixent Condicions climatològiques Augment de la obesitat

Tot augmenta prevalença patologies respiratòries.

TABAQUISME I DESHABITUACIÓ TABÀQUICA Abans estava associat a la alta societat, als diners...publicitat de cigarrets que es venien també a farmàcies, de vegades recomanats per les malalties respiratòries. Cigarrets indicats pel tractament per l’asma, per la tos i per aprimar-se.

La industria tabac invertia molts diners en publicitat. També publicitat de forma indirecta per a que femessin a Hollywood a les pel·lícules. Va ocasionar un increment molt gran de consum de tabac i actors i actrius que es van tornar addictes. Això va ocasionar moltes malalties. Tabac relacionat amb el glamour, estatus. Actualment, aquesta visió ha canviat. Es va treure i demonitzar el tabac a totes les pel·lícules i series sobre tot quan anaven adreçades a adolescents i infants. Actualment les persones que fumen a les pel·lícules son vandalisme, que no segueixen les normes. Luky Luke va cambiar de fumar a la palla:

S'ha demostrat científicament que el tabac provoca trastorns de la salut, com els respiratoris. Concretament, la relació s'estableix amb directament amb: -

Ser fumador actiu / fumador passiu Major vulnerabilitat a les infeccions Relació amb les MPOC Relació amb el càncer broncopulmonar

 Tabaquisme passiu

TABAC I VIDA HOSPITALÀRIA: Els pacients ja no poden fumar dintre del recinte hospitalari. 2 canvis importants respecte a la implantació de 2 lleis, llei anti-tabac (no es podia fumar en espais públics, nomes en llocs específics per fumadors, zones habilitades per fumadors). Després es va prohibir fumar als llocs de treball, universitats, escoles i instituts. Al 2010 una altre llei va ampliar les prohibicions, els locals no podien tenir zones de fumadors si no eren exteriors a les terrasses. Abans els professors fumaven a les classes i donava igual que els alumnes tinguessin la edat que tinguessin. Al transport públic també es podia fumar. Fumar estava permès a tot arreu, aquesta permissivitat també fa que els adolescents i infants comencessin aviat a fumar. DESHABITUACIÓ TABÀQUICA Es considera fumadora la persona que fuma una cigarreta o més, diàriament, durant un mes o més. Exfumadora és la persona que ha deixat de fumar fa un any o més. Aquesta persona també te risc de tornar a agafar el vici. El cooxioximetre detecta la capacitat d’oxigenació de la hemoglobina i que ve determinada pel CO (monòxid de carboni), relació directa entre la quantitat de cigarretes consumida i la quantitat de CO inhalat. El CO es combina amb l’hemoglobina i redueix la capacitat d’aquesta de portar l’oxigen. Te una afinitat mes gran que l’oxigen per tant ocuparà abans el seu puestu. Segons el nivell d’intoxicació per CO veurem si fuma o no fuma sense necessitat de preguntar, o veure fumar o olorar-lo.

Cooximetria de monòxid de carboni (CO) (parts per milió=ppm) -

No intoxicació 0-5ppm Lleugera 6-10 ppm Moderada 11-30 ppm Severa intoxicació > 30 ppm

Nivells carboxihemoglobina: Normal: 0-1’5%; Fumadors 4-9%. (10-50% (Mort) Augmenta el CO en fumadors. Es normalitza quan deixen de fumar -

-

Implicar la persona en el control de la deshabituació tabàquica i millorar la seva qualitat de vida. L’important en el procés de deshabituació es la implicació de la persona. Augmentar els coneixements sobre la dependència del tabac, per conèixer-la i entendre-la. Però conèixer les conseqüències i repercussions, desenvolupament de malalties cròniques, agreujament d’aquestes a més del càncer... Potenciar l’autoeficàcia en el maneig del problema de salut (Tabaquisme). Conèixer què significa, com a factor de risc, el consum de tabac. Entendre els efectes nocius del tabac. Conèixer el tractament farmacològic per deixar de fumar. Reconèixer els símptomes, els signes d’alarma i el tractament per evitar les recaigudes. Actualment les unitats de deshabituació tabaquica a part del context clínic també tenen el psicològic i emocional.

Test de Fagerström: Mesura dependència al tabac

Resultados: -

Puntuacion entre 0 y 4. El fumador es poco dependiente de la nicotina Puntuacion entre 5 o 6. El fumador tiene una dependencia media Puntuacion entre 7 y 10. El fumador es altamente dependiente de la nicotina.

Test de Richmond: motivació per deixar de fumar

Resultados: -

Puntuacion menor o igual a 6: baja motivacion Puntuacion con valores entre 7 y 9: moderada motivacion Puntuacion igual a 10: alta motivacion

El tabac es el principal factor de risc associat a varies malalties, entre les que hi ha la patologia respiratòria. Entre d’altres, destrueix l’epiteli i la mucosa. SILICOSIS malaltia associada a la mineria, els homes que treballaven a les mines inhalant substancies tòxiques i suspensió en l’aire de minerals, no hi havia les mesures de protecció d’ara, després de tots els anys d’exposició desenvolupaven la Silicosis. Quan es veien els casos de Silicosis eren en persones que portaven molt molt molts anys treballant. En el sector del marmol van començar aparèixer nous materials, es tallava el marbre en unes naus amb una mica de ventilació però sense mascareta, quan el comerç va tenir un boom, les persones continuaven tallant igual que tallaven el marbre però amb noves substancies i les repercussions amb 5 anys ja trobàvem homes que estaven amb una silicosis i una esperança de vida de 10 anys. Això va fer que els treballadors d’aquests sector es manifestessin per les mesures de seguretat. El amianto també produïa silicosis. Les dones que rentaven la roba als homes que treballaven també inhalaven les partícules que es quedaven a la roba. La Silicosis es una malaltia no emergent, però si en un sector emergent i en un impacte ràpid, homes joves amb la malaltia i una esperança de vida curta.

ENVELLIMENT I PATOLOGIA RESPIRATÒRIA En persones grans, el sistema respiratori es molt vulnerable pel mateix procés d’envelliment, tots els canvis fisiopatològics que faran que repercutint d’una manera diferent que en una persona jove.

En adults grans, el sistema respiratori és especialment vulnerable, pel procés d'envellir. -

Disminució dels mecanismes de defensa de l'aparell respiratori. (per exemple els cilis que hi ha per l’aparell respiratori) Disminució de la distensibilitat de la caixa toràcica i retracció elàstica del parènquima pulmonar. Augment anterioposterior de la caixa toràcica Dismunció dels alveols funcionants Broncoconstricció precoç dels vèrtex davant situacions que de normal no donaven aquesta broncoconstricció.

La pared toràcica es torna mes rígida, capacitat pulmonar disminueixi fins un 35%, disminució de la concentració sanguínia d’oxigen relacionat amb els alvèols pulmonars. Tot això farà que les persones grans siguin mes susceptibles a patir malalties com bronquitis, pneumònia...susceptibilitat a patir infeccions respiratòries. Atendre i cuidar als pacients gerontològics que tinguin o no problemes respiratoris implicarà: -

Prevenir infecció respiratòria Valorar grau d’alteració consciència causa/conseqüència Compte!! Manifestacions desequilibris gasos són menys evidents.

Cuidar al malalt respiratori comença per entendre: -

L’angoixa que això genera Els dèficits funcionals La limitació en les activitats simples de la vida diària com pot ser menjar o posar-se una jaqueta o cordar-se uns cordills.

RECORD FISIOPATOLÒGIC Requisits per poder respirar: -

Ventilació (V) Perfusió (Q) Difusió Transport

Va/Q mes o menys = 1. El transport d’oxigen depèn del factor respiratori, del hematopoyetic. La perfusió es gracies al gradient de pressions que existeix entre l’alvèol i el capil·lar pulmonar. D’aquesta manera podem difondre l’oxigen pel gradient cap a la sang i el CO2 en sentit invers. El transport tant l’O2 com el CO2 poden anar dissolts en sang o be units a l’hemoglobina. Patologies que es poden donar si hi ha alteració d’aquests 4 requisits: -

Ventilació: Asma

-

Perfusió: Tromboembolisme pulmonar Difusió: Enfisema pulmonar, MPOC Transport: Anèmia

Adoptes una actitud com mes passiva perquè a nivell funcional tens aquests dèficits.

ESCALES D’AVALUACIÓ DE LA DISPNEA -

Escala psicofísica: EVA i Borg (quantifiquen la sensació de falta d’aire, de dispnea, de dificultat respiratòria s’utilitza mes en trastorns respiratoris aguts) Escala Clínica: MRS (Medical Research Council) i CRQ: Qüestionari de percepció de salut en malalties respiratòries cròniques. Valoració que fa el pacient de la seva pròpia dispnea al realitzar una sèrie de tasques quotidianes d'intensitat creixent. La pròpia persona pot fer la seva pròpia valoració.

ESCALES DE MEDICIÓ DE LA DISPNEA

BLOC 1: MALALTIES APARELL RESPIRATORI 1.1.1 TRASTORNS AGUTS

INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA -

Incapacitat pulmonar per efectuar intercanvi de gasos adequadament. Trastorn greu. Es produeixen unes concentracions de gasos insuficients pel funcionament d’òrgans i teixits. Es presenta com complicació d’una patologia respiratòria i pot evolucionar a ATURADA CARDIORESPIRATÒRIA

PO2 per SOTA de 60 mmHg PCO2 per SOBRE de 45 mmHg. Segons el valor de la PCO2, la IR es pot classificar com: -

IR hipercàpnica (hipoventilació, deficient intercanvi gasós) Normocàpnica Hipocàpnica (hipervetilació alveolar i és més freqüent en la IR aguda, TEP, pneumònia)

INSUFICIÈNCIA RESPIRATORIA AGUDA TIPUS 1 IRA HIPOXÈMICA -

Definició: HIPOXÈMIA sense hipercàpnia, fracàs oxigenació Criteris: o pO2 < 60 mmHg aire ambient o o

-

Causa: o Desequilibris V/Q o o

-

Normocàpnia Gradient Alveol-arterial incrementat (normal és de 10-15 mmHg)

Shunt Defectes difusió

o Inadequada FiO2 Patologies: EAP, SDRA, Pneumònia, Atelactàsies, T. Toràcics.

TIPUS 2 IRA HIPERCÀPNICA -

Definició: HIPERCÀPNIA amb hipoxèmia. Fracàs en la ventilació Criteris: o Po2 < 60 MMhG o o

-

IRA AGUDA: PCO2 > 50 mmHg EX. MPOC: PCO2 per sobre del basal amb pH < 7,30

o Gradient Alveol-arterial normal (10-15 mmHg) Causa:

o o o o -

Fracàs bomba Desequilibris V/Q Hipoventilació alveolar Augment espai mort

Patologies: MPOC, Asma, Depressió respiratòria, Post-operats, Intoxicats

SIGNES I SIMPTOMES HIPÒXIA disminució PO2 HIPERCÀPNIA augment PCO2 - Desorientació - Cefalea - Confusió - Confusió, irritabilitat - Alteració funció intel·lectual - Excitació psicomotora - Taquicàrdia - Hipertensió intracraneal - Taquipnea - Somnolència - Cianosis - Asterixis (flapping tremor) Mixta IR Hipoxèmia i Hipercàpnica - HTA PROVES COMPLEMENTÀRIES -

Proves de laboratori o Hemograma, creatinina, electrolits, cultius

-

Proves d'imatge: o Rx tórax

-

o TAC tórax Espirometria Polisomnografia Fibrobroncoscòpia Ecografia pulmonar

GASOMETRIA ARTERIAL (GSA) La GASOMETRIA ARTERIAL (GSA) és una prova que té per objectiu analitzar el pH i els gasos en sang arterial. Aquesta revisió sistemàtica permet concloure que el test d’Allen no presenta una adequada validesa diagnòstica com a prova de cribatge de dèficits de la circulació colateral de la ma, ni resulta un bon predictor d’isquèmia de la ma després d’una punció arterial. Degut a la limitada fiabilitat, no hi ha evidències que sustentin la seva realització sistemàtica prèvia a una punció arterial

PREPARACIÓ DEL PACIENT A LA GASOMETRÍA ARTERIAL -

Pacient incorporat, assegut còmodament. Artèria d’elecció: radial, humeral i femoral Test d’Allen?? Controversia Aplicar anestèsic Dolor provoca hiperventilació  ALTERA ELS RESULTATS!! La gasometría venosa no substitueix la arterial! Garantir l'extracció en condicions anaeròbiques, per evitar l'entrada d'aire a la xeringa Garantir que la sang es mescli bé amb l'heparina sense sacsejar la mostra

PARÀMETRES NORMALS GASOMETRIA ARTERIAL

-

-

pH: 7’35 – 7’45 Pressió parcial d’Oxigen (PaO2): 80 - 100 mmHg o Hipoxèmia lleu: 71 – 80 mmHg o Hipoxèmia moderada: 61 – 70 mmHg o Insuficiència respiratòria: < 60 mmHg Pressió parcial de diòxid de carboni (PaCO2) 35 – 45 mmHg Saturació d’oxigen (Sat O2) 92 – 98% Bicarbonat (HCO3) 22 – 26 mmol/l

Molt important tenir clar els conceptes i la relació PO2 i SaO2

TRACTAMENT MÈDIC IR -

Mantenir via aèria permeable (retirar cossos estranys, pròtesis dentals, secrecions) Eliminació secrecions. Oxigenoteràpia Antibiòtics Nebulització si hi ha broncoespasme Tractament específic que causa la IRA

TROMBOEMBOLISME PULMONAR Obstrucció de l’artèria pulmonar per un coàgul de sang o embolisme impedint l’aport sanguini al teixit pulmonar produint-se un infart o col·lapse pulmonar. Afectació d’artèries grans és més greu La formació del tromboembolisme és deguda a: -

Èstasi venós. Alteracions de la coagulació. Lesions parets dels vasos.

Trobem: -

Tromboflebitis (allitats, Varius EEII) Pròtesi valvular, IAM, ICD (prevenció Heparina) Embòlia sèptica: format per patògens i fibrina. Embòlia gasosa: manipulació catèter, mala descompressió en immersió aquàtica. Embòlia greixosa: cirurgia grans ossos, fractures òssies.

-

Embòlia per líquid amniòtic

FACTORS DE RISC TEP -

Risc alt: o Pròtesis o fractura de fèmur o genoll o Cirurgia major o o

-

-

Politraumatisme Lesió espinal

Risc moderat: o Immobilització amb guix d’EEII o Ictus amb paràlisis d’EEII o Puerperi o o

TEP o TVP previ Fàrmacs hormonals estrogènics

o

Trombofilia

o o

Càncer Quimioteràpia

Risc baix: o Edat avançada o Cirurgia laparoscòpica o

Repòs llit > 3 dies

o o o o

Viatges perllongats de > 6 – 8h Obesitat mòrbida Varius Embaràs

SÍMPTOMES El diagnòstic es fa bàsicament a partir de la clínica. Les proves analitzen la magnitud afectació. Símptomes principals: -

Díspnea amb o sense dolor (73%) Dolor pleurític (66%) Tos no productiva (37%) Hemoptisi (15%) Taquipnea Taquicàrdia Alteracions pressions diastòliques Palpitacions Ansietat Nàusees Síncope cardiogènic Dolor opressiu retroesternal.

PROVES COMPLEMENTÀRIES -

Rx de tòrax: o Pot ser normal o Elevació diafragma

o -

-

Infiltrats alveolars

ECG o Taquicàrdia sinusal o Ona T alta i picuda Analítica: o D-dímer elevat

TRACTAMENT MÈDIC TEP Preventiu: Profilaxi tromboembòlica a tots els pacients sensibles a patir TEP. Heparina BPM c/ 24 hores. Quirúrgic +farmacoteràpia: en casos extrems, implantació filtre en vena cava, a nivell renal, per evitar que trombos a cavitat cardio-pulmonar Específic: -

Repòs absolut Oxigenoteràpia a FiO2 elevades Anticoagulants Enzims fibrinolítics Tto quirúrgic (si no respon farmacoteràpia/gravetat): Embolectomia pulmonar ( accés artèries pulmonars per cateterisme)

MESURES PREVENTIVES TEP -

Selecció pacients sensibles a patir TEP: allitats, operats, operats de traumatologia, fumadors, + anticonceptius orals, antecedents de TEP, neurològics. Manipulació catèters: purgar /no desobstruir. Mobilització precoç. Pacients allitats: embenats compressius. Educació sanitària mesures preventives a l’Hospital i al domicili.

-

I d’altres mesures preventives que treballarem al temari de problemes vasculars

MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTIVA CRÒNICA (MPOC) Entitat clínica que agrupa aquelles patologies que tenen una limitació permanent i irreversible del flux d’aire per les vies respiratòries. Segons la SEPAR (2016) és una pneumopatia caracteritzada per la presència d’una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri causada, principalment, per la reacció inflamatòria al fum del tabac. MPOC engloba moltes patologies, estadi final de varies malalties que han anat castigant l’organisme. L’organisme va limitant al llarg dels anys el flux aeri. Es van creant malalties respiratòries, els alvèols es van adaptant i això es degut al tabac. Però no nomes el tabac es causador de MPOC. Persones que viuen en lloc amb molta contaminació, genèticament (tot això també son factors de risc que poden causar MPOC) Però el 85% d’MPOC son pel tabac. Dispnea, tos i producció de moc

El bronqui s’inflama i es crea moc. Els pacients amb bronquitis cronica tenen tos i moc durant 3 mesos. A l’emfisema els alveols perden la seva elasticitat, on avans hi havia 10 alveola ara hi ha 4, hi ha menys superficie d’intercanvi gasos, i al tenir menys superficie tinc mes dolenta oxigenació. En comptes de ser molts alveols petits son un molt gran. A la dreta un alveol malalt:

MPOC es una malaltia progressiva, al llarg del temps si no treiem el tabac la malaltia te el seu proces al llarg del temps i ho mesurem amb VEMS (Volum espiratori maxim per segon) el VEMS sera menor a mesura de que es vagi d...