Tema 2. Aparell respiratori PDF

Preview

Summary

Download Tema 2. Aparell respiratori PDF

Description

TEMA 2. APARELL RESPIRATORI -

Part 1. Aparell respiratori Parts 2. Vies de conducció

1. APARELL RESPIRATORI

L’aparell respiratori es un conjunt d’estructures anatòmiques que participen en la conducció i l’intercanvi dels gasos. Forma part dels òrgans manxa de la veu (buf fonatori). Hi ha tres tipus de nivells de l’aparell vocal: 1. Òrgans ressonadors i articuladors: Modifiquen l’aire espirat amplificant la veu i produint l’articulació de la paraula. 2. Laringe: Vibració dels plecs vocals i producció de la veu. 3. Òrgans Manxa: Producció del Buf fonatori.

La respiració pot ser: -

Tisular o Hística: Entra oxigen a la cèl·lula i aquesta expulsa CO2. Pulmonar (respiració): La cèl·lula capta i expulsa O2.

VENTILACIÓ/RESPIRACIÓ: es la renovació de l’aire contingut als pulmons. Inspiració: procés actiu mitjançant els músculs respiratoris. Contracció per reduir la pressió intratoràcica. Expiració: en la respiració normal és un procés passiu ja que no necessita energia ni contracció muscular. -

Procés passiu: respiració normal. Procés actiu: emissió de la veu, respiració forçada, tos, riure, etc.

1

PORCIÓNS DE L’APARELL RESPIRATORI: Vies de conducció de l’aire: -

-

Vies respiratòries superiors: Òrgans fono-articuladors i ressonadors (a aquesta funció hi contribueix la boca, tot i no formar part de l’aparell respiratori) - Nas i fosses nasals - Faringe - Laringe Vies respiratòries inferiors: - Tràquea - Bronquis i bronquíols (dins els pulmons)

També hi ha porcions respiratòries (intercanvi de gasos). -

1.1.

Alvèols pulmonars (porcions més petites)

Tòrax ossi

Està format per 3 tipus de ossos: -

Estern Costelles (12 per costat) Porció dorsal o toràcica de la columna vertebral (12 vèrtebres)

La columna vertebral esta formada per la superposició de les vèrtebres ( té entre 31-34). Longitud de la columna: 75 cm. Té 4 porcions: -

Cervical (7) Dorsal o toràcica (12) Lumbar (5) Sacrococcígia - Sacre (5 fusionades) - Còccix (2-5 fusionades)

La columna vertebral te com a funcions estàtica, manteniment del pes corporal, i protecció, de la medul·la espinal. Curvatura de la columna: -

-

Sagitals o lateral: - Lordosi: curvatura convexa. - Cifosi: curvatura còncava. Frontal (escoliosis): hi ha uns paràmetres de curvatura normal, però si es surten s’anomena hiperescoliosis.

2

1.2.

-

Vèrtebres

Apòfisi espinosa (1): Es troba al centre de la vèrtebra i és palpable. Apòfisi transversa (2): Es troben a ambdós costats de la vèrtebra. Pot articular-se amb les costelles. Apòfisi articular: Serveix per articular una vertebra amb l’altra. - Superiors (2) - Inferiors (1)

El conjunt de pedicles (forats vertebrals) forma el canal raquidi, per on passa la medul·la espinal. Hi ha 3 tipus de vèrtebres: -

1.3.

Cervicals Dorsals o toràciques Lumbars

Articulacions de la columna vertebral

Articulacions dels cossos vertebrals: permet el moviment mitjançant els discos intervertebrals ( Art. cartilaginoses). El disc intervertebral té dues parts: -

Nucli polpós (fluid gelatinós: moviment d’unes respecte les altres) Anell fibrós

3

Es el lloc de conjunció que serveix perquè surtin els nervis raquidis que s’uniran amb els músculs , extremitats, etc. Articulacions dels arcs vertebrals: serveixen de guia per al moviment de les articulacions dels cossos vertebrals. (articulació sinovial)

Participació de la columna vertebral en la formació de la veu: -

Component expressiu de la veu (en posar recta l’esquena la veu augmenta el seu volum i surt millor) Veu projectada Participació en el buf fonatori Les alteracions de la columna vertebral (Híper-/hipo- en la curvatura) que impliquen disminució de la mobilitat afecten a la respiració i a la fonació. Amb l’increment de l’edat disminueix la flexibilitat de la columna, i per tant, també ho fa la ventilació pulmonar i es debilita la veu.

Posat que la columna vertebral en la formació de la veu: -

Flexo-extensió Rotacions Lateralitzacions

1.4.

Costelles

S’articulen amb 2 cossos vertebrals. S’articula amb l’apòfisi transversa de la vèrtebra que esta sota. -

Cap: caretes articulars (2) per als cossos vertebrals. Coll: careta articular per a la apòfisi transversal. Cos: s’articula amb l’os estern. - Costelles esternals (1-7): s’articulen directament amb l’os estern. - Costelles asternals (la resta): no s’articulen amb l’estern. - Amb la costella superior (8-10) - Flotants (11 i 12): no s’articulen.

1.5.

Estern

Quan naixem, els tres elements estan separats. A l’estern trobem 14/16 articulacions (comptant també les articulacions amb les clavícules) Moviments del tòrax ossi: -

Costelles superiors (2-7): augment del diàmetre anteroposterior i lleugerament del diàmetre transversal. Costelles inferiors (8-10): augment del diàmetre transversal.

2. MUSCULS RESPIRATORIS

Els gasos es mouen de major pressió a menor pressió!!!

Múscul toracitoabdominal /diafragma (inspiració) -

Principal múscul respiratori Separa el tòrax de l’abdomen Adopta forma de cúpula Augmenta i disminueix el diàmetre vertical (respiració)

5

La seva elasticitat el permet tornar a la posició original. Porcions del diafragma -

-

Porció perifèrica amb insercions a : - Columna lumbar (pilars del diafragma) - Costelles - Estern (apèndix xifoide) Porció central o centre frènic (tendó)

És travessat per diversos elements: esòfag, aorta i vena cava inferior. En quant a la acció del múscul del diafragma, es contrau a dos temps: -

1er temps: el centre frènic s’aplana (augmenta el diàmetre vertical del tòrax). Queda parat pels músculs i vísceres abdominals. 2n temps: el centre frènic actua com a punt fixe, però segueix fent la contracció; eleva les costelles (augmenten els diàmetres antero-posterior i transversal = tota la caixa toràcica).

Les costelles i l’estern passen a ser punts mòbils. El múscul del diafragma és innervat pels Nervis Frènics dret i esquerre (segments medul·lars C3, C4 I C5).

Músculs intercostals (inspiració i expiració) 11 parells situats als espais intercostals (11 a la dreta i 11 a l’esquerra =44) -

Externs: eleven la costella inferior (acció inspiratòria) Interns: fan baixar la costella superior (acció expiratòria)

Músculs escalens (inspiració) Situats a la part lateral de la columna cervical. Des de les apòfisis transverses de les columnes cervicals fins les dues primeres costelles. -

Escalè anterior. Escalè mitjà. Escalè superior.

La seva funció es elevar les costelles superiors (Acció inspiratòria).

Múscul esternoclidomastoïdal (inspiració) -

Situat a la porció lateral del coll Eleva l’estern i arrossega les primeres costelles (Acció inspiratòria) 6

-

Actua en la respiració forçada

Músculs pectorals (major i menor) (inspiració) -

Des de la clavícula, estern i cartílags costals fins a l’húmer Eleven l’estern i les costelles (acció inspiratòria) Actuen en la respiració forçada

Són els últims recursos per poder respirar i augmentar la caixa toràcica. Flato: contraccions de espasmes del diafragma no regulades.

Músculs abdominals: premsa abdominal(expiració) La contracció produeix un augment de la pressió intra-abdominal (puja el diafragma). Actuen en la inspiració i expiració però fonamentalment són expiratoris. -

Múscul recte anterior Múscul oblic major Múscul oblic menor Múscul transvers

7

3. MECÀNICA RESPIRATÒRIA

A la inspiració augmenten els tres diàmetres toràcics i la capacitat pulmonar. Com que la pressió és més gran fora del tòrax, l'aire tendeix a entrar per igualar-les. Com que és un teixit elàstic, si no es necessita una respiració forçada, el diafragma torna a la seva posició natural relaxant-se i deixant sortir l'aire (com que la pressió fora de la caixa toràcica és menor l'aire tendeix a sortir).

La veu requereix una contracció muscular per vèncer la resistència de la glotis. Formes de parlar: -

-

Buf fonatori toràcic superior (xiuxiueig): - La veu és lleugera, es contrauen els músculs intercostals interns i la laringe regula la sortida de l’aire. Buf fonatori i abdominal: 8

-

Augmenta la intensitat de la veu, es contrauen els músculs de la paret abdominal i la sortida de l’aire es regulat pel diafragma i els músculs abdominals.

PART 2: Vies de conducció. 1. PORCIONS DE L’APARELL RESPIRATORI L’aparell respiratori es divideix en un seguit de porcions: Vies de conducció -

-

Vies respiratòries superiors - Nas i fosses nasals - Faringe - Laringe Vies respiratòries inferiors - Tràquea - Bronquis i bronquíols

Porció respiratòria -

Alvèols pulmonars

2. TRÀQUEA Va des de la porció inferior de la laringe (6ª C) fins a la 5ª T. Situada per davant de l’esòfag. Té 2 porcions: -

Cervical Toràcica

Estructura tubular formada per la superposició de 16-20 anells de cartílag en forma de ferradura units per membranes conjuntives. 12 cm de longitud (+ 3-4 cm, per elasticitat) i 2,5 cm diàmetre. La tràquea està recoberta per una capa mucosa de cèl·lules epitelials ciliades, recoberta per mucus segregat per les glàndules traqueals. El mucus humiteja la tràquea i atrapa els elements estranys introduïts dins del conducte. Els cilis es mouen constantment de baix a dalt, conduint els elements estranys fins a la laringe i la faringe, des d’on seran expulsats. Algunes malalties i tòxics destrueixen els cilis. 9

A la porció distal, la tràquea es bifurca en els 2 bronquis principals, dret i esquerre. L’ últim anell presenta un esporó central anomenat Carina.

3. BRONQUIS Trobem com a: -

-

-

-

Bronquis principals: - Dret: curt, ample i vertical - Esquerre: llarg, estret, horitzontal Bronquis lobulars: - 3 per al pulmó dret - 2 per al pulmó esquerre Bronquis segmentaris - 10 per als segments drets - 8-9 per als segments esquerres Bronquis subsegmentaris .... I així poden dividir-se fins a 27 cops més. Bronquíols (sense cartílag) Bronquíol terminal Bronquíol respiratori Alvèols (es troben envoltats d’arteries i venes i és on es produeixen els intercanvis de gasos)

Tota aquesta xarxa es denomina arbre respiratori: -

Àrea traqueal: 5 cm 2 - Àrea total respiratòria: 70 4. ARBRE RESPIRATORI

m2

10

Des de la tràquea fins als alvèols: 27 generacions de subdivisions. -

 anells traqueals: 2-2,5 cm. Àrea traqueal 5 cm 2 .

-

Àrea total respiratòria: 70 m 2 .  bronquiól terminal: 1mm  alvèols; 0,25 mm. Hi ha uns 300 milions d’alvèols.

5. CAVITAT TORÀCICA Es divideix en 3 parts: -

Regió Pleuro-pulmonar Dreta Mediastí Regió Pleuro-pulmonar esquerra

Les regions Pleuro-pulmonars son 2 pulmons recoberts pels sacs pleurals.

6. PULMONS Tenen forma cònica. Base còncava recolzada sobre el diafragma: 6ª costella, per davant. 10ª costella, per darrere.

-

Cara costal, amplia i convexa. Cara medial o mediastínica, plana. Conté l’hil pulmonar, aquella part de l’òrgan per on surten: -

6.1.

Arbre bronquial Artèries pulmonars Venes pulmonars

Pulmó dret

És el pulmó més gros que el pulmó esquerre. Té 3 lòbuls : -

Superior (3 segments) Mitjà (2 segments) Inferior (5 segments)

2 cissures: -

6.2.

Obliqua: separa el lòbul inferior dels altres dos. Horitzontal: separa lòbul superior del mitjà. Pulmó esquerra 11

Més petit que el pulmó dret. Té 2 lòbuls: -

Superior (3-4 segments) Inferior (5 segments)

Té 1 cissura: -

Obliqua: separa els dos lòbuls.

língula

A la cara mediastínica hi ha la incissura cardíaca (cavitat que forma el pulmó esquerre per a allotjar el cor). El lòbul superior cobreix parcialment al cor (língula). Cada pulmó està situat dins d’un sac pleural format per una dobe fulla serosa. (En realitat els 2 fulls son 1 que salta)

7. PLEURA -

Full / pleura parietal: entapissa les parets toràciques Full / pleura visceral: entapissa la superfície del pulmó Cavitat pleural: Espai entre els dos fulls o pleures Conté uns cm3 de plasma que fan la funció de lubricant

Cavitat pleural: A l’interior de la cavitat, la pressió és menor que la atmosfèrica, això permet l’entrada d’aire durant la inspiració. El peumotòrax afecta a la parla perquè la intensitat del buf fonatori es veurà reduïda. Entrada d’aire dins de la cavitat pleural = Col·lapse del pulmó per el desgarrament d’aquesta.

8. VASCULARITZACIÓ PULMONAR Circulació funcional (pertany al circuit menor): -

Artèria pulmonar i les seves branques. Segueixen la distribució bronquial, dividint-se fins formar una xarxa capil·lar pulmonar. Dels capil·lars (on es produeix l'intercanvi d'oxigen) s’originen les venes, que es reuneixen en 2 venes principals per cada pulmó. Acaben drenant a l'aurícula esquerra. Aquesta circulació només fa l'intercanvi de gasos però no irriga als òrgans.

Circulació pròpia o bronquial (pertany al circuit major i té l'origen a l'aorta):

12

-

2 o 3 artèries bronquials, branques de l’aorta. Segueixen els bronquis. Les venes bronquials acaben drenant al sistema de la vena cava superior i aboquen a l’aurícula dreta.

9. INNERVACIÓ PULMONAR És una innervació del sistema nerviós autònom (per reflexes) Arbre bronquial i pleura visceral: Innervats pel sistema nerviós vegetatiu o autònom (SNA): -

-

Parasimpàtic (estat de relaxació) secreció de mucositat - Broncoconstricció - Secreció de mucus - Vasodilatació Simpàtic (estat d’activació) - Broncodilatació - Vasoconstricció

Pleura parietal: -

Branques sensitives dels nervis intercostals i frènics

10. BUF FONATORI

11. QUALITATS ACÚSTIQUES DE LA VEU: INTENSITAT

13

-

Depèn principalment de la pressió infraglotal (aire expirat) . A més pressió d’aire, més amplitud de vibració dels plecs vocals. Els plecs s’allunyen més i s’apropen amb més agilitat, i en tallar-se el flux d’aire, la intensitat és més gran.

12. ALTERACIONS DEL BUF FONATORI Alteracions del continent: -

-

Alteracions de la columna i/o de les costelles i l’estern. - Congènites - Adquirides Dèficits musculars o d’innervació - Malalties neurològiques

Alteracions del contingut: -

Alteracions de les vies - Bronquitis, emfisema, etc. Compressió de les vies Col·lapse pulmonar

Envelliment

14...