Biologia animal - Tema 2F - L\'aparell respiratori PDF

Preview

Summary

Download Biologia animal - Tema 2F - L'aparell respiratori PDF

Description

Tema 2F – El sistema respiratori Ex am en 3 Exam ame 1. La respiració en peixos Els peixos porten a terme la respiració mitjançant brànquies.

Les brànquies Les brànquies tenen una petita xarxa de filaments que tenen una sèrie de funcions, a més de la respiratòria: -

Extreure les impureses de l’aigua, impedint que s’obturin. Captar plàncton en peixos que se n’alimenten. Les partícules recollides en aquest tamís passen directament a l’estómac. Actuar com a ronyons, filtrant la sang quan aquesta passa per les brànquies per a purificar-la amb oxigen.

El cicle respiratori En respirar, els peixos obren i tanquen la boca contínuament. -

Pàgina

1

-

Durant la inspiració, entra aigua a la gola, que s’ha eixamplat per admetre’n més quantitat. Al mateix temps, els arcs branquials augmenten la mida. Les cobertes branquials, en els peixos que en tenen, romanen tancades perquè l’aigua no s’escapi. Durant l’expiració, les brànquies s’obren i la boca es tanca, mentre que la gola s’estreny per fer sortir l’aigua. Els arcs branquials, que contenen sang, distribueixen l’oxigen extret de l’aigua pel cos.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam ame am en 3 La circulació aigua-sang

Pàgina

2

En les brànquies la sang als capil·lars i el corrent d’aigua que es crea circulen en sentits oposats. Aquest fet s’anomena mecanisme de contracorrent, i garanteix que s’incorpori oxigen durant tot el capil·lar.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex am en 3 Exam ame Altres respiracions en peixos No tots els peixos respiren exclusivament mitjançant brànquies. Alguns grups de peixos presenten altres mètodes de respiració: -

Els dipnous són peixos pulmonats, en què la bufeta natatòria ha esdevingut un pulmó funcional. Altres peixos presenten

2. La respiració en amfibis Els amfibis presenten tres tipus de respiració: mitjançant brànquies externes, quan es troben en estat larvari, mitjançant pulmons i mitjançant la pell. -

Respiració cutània. Els amfibis tenen una pell molt vascularitzada, recoberta per un moc que possibilita l’intercanvi de gasos; necessiten tenir la pell humida per a poder dur a terme aquest tipus de respiració. La respiració cutània tota sola seria insuficient per a l’animal, s’ha de complementar amb els sacs pulmonars.

Pàgina

3

-

Respiració branquial. Té lloc en les larves d’amfibi mitjançant brànquies externes. Respiració pulmonar. Els amfibis tenen uns pulmons força rudimentaris, en què l’aire entra per pressió positiva, anomenats sacs pulmonars. Són poc invaginats i poc musculats.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 3. La respiració en rèptils Els rèptils poden presentar dos tipus de respiració: -

Respiració cutània. És exclusiva de rèptils aquàtics, i té lloc per un mecanisme semblant al dels amfibis. Respiració pulmonar. És present en rèptils aquàtics i terrestres. El moviment de les costelles per contracció muscular és qui crea una pressió negativa als pulmons, i és responsable del flux d’aire.

4. La respiració en aus El sistema respiratori de les aus és el més eficient d’entre tots els animals. Es tracta d’un sistema complex de sacs i aeris i tubs d’interconnexió.

Els sacs aeris i els pulmons Els pulmons de les aus són petits i es troben molt vascularitzats. Malgrat la seva mida reduïda, són molt potents ja que: Es troben altament compactats. Presenten un sistema d’intercanvi creuat extremadament eficient. L’intercanvi de gasos és constant, ja que l’aire flueix de manera unidireccional. Contenen sacs aeris que bomben aire.

Pàgina

4

-

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex am en 3 Exam amen Els sacs aeris s’estenen fins els espais pneumatitzats dels ossos, la qual cosa alleugereix de pes les aus. Estan poc vascularitzats i ajuden a l’eficiència de l’intercanvi de gasos. Entre les seves funcions s’inclouen protegir els òrgans durant el vol i ajudar en la flotació en aus aquàtiques. En les aus hi ha presents 9 sacs aeris: -

1 d’interclavicular. 2 de cervicals. 4 de toràcics, dos anteriors i dos posterior. 2 d’abdominals.

El cicle respiratori El cicle respiratori de les aus és unidireccional i continu. Cada cicle comprèn dues inhalacions i dues exhalacions. 1) Primera inhalació. L’aire flueix a través de la tràquea, bronquis i entra als sacs posteriors. 2) Primera exhalació. L’aire es mou dels sacs aeris posteriors als pulmons. 3) Segona inhalació. L’aire es mou dels pulmons als sacs aeris anteriors. 4) Segona exhalació. L’aire es mou dels sacs aeris anteriors a la tràquea i surt.

Pàgina

5

Com ocorria en les brànquies, en aquest cas la circulació d’aire ric en oxigen i de sang pobra en oxigen són de sentit oposat.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 5. La respiració en mamífers Les vies respiratòries En mamífers, les vies respiratòries es classifiquen en dos grans grups, i inclouen les següents estructures: Vies respiratòries superiors. o Foses nasals. S’encarreguen de filtrar l’aire i humidificar-lo, així com de temperar-lo. Estan formades per cèl·lules epitelials ciliades i per cèl·lules caliciformes que secreten moc. o Faringe. És un conducte compartit entre el sistema digestiu i el respiratori. S’hi troben les amígdales.

Pàgina

6

-

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 -

Vies respiratòries inferiors. o Laringe. És una estructura formada per cartílags que inclou les cordes vocals i l’epiglotis, una vàlvula que té per funció redirigir l’aliment i l’aire a les seves respectives vies.

o Tràquea. És un tub d’uns 12 cm de llargada i uns 2,5-3 cm de diàmetre. Es compon d’anells de cartílag en forma de U, tancats per múscul llis en l’obertura, que li confereixen consistència. La tràquea secreta mucositat i el seu epiteli presenta un moviment ciliar cap a l’exterior.

Pàgina

7

o Bronquis. Són vies de conducció cap als alvèols.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3

Pàgina

8

o Pulmons. Són dues masses esponjoses, pesen aproximadament 1,5 kg. Presenten uns 300 milions d’alvèols, la qual cosa es tradueix en una superfície per a intercanviar gasos major a 70 m2. El pulmó dret presenta tres lòbuls i és més gran que l’esquerre, que en presenta dos.

En Pere de sa Somera

Pàgina

9

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 El cicle respiratori L’entrada i sortida d’aire es produeix gràcies als moviments dels musculs toràcics i les costelles. -

-

Inspiració. El múscul esternoclidomastoïdal (en inspiracions forçades) i el diafragma es contreuen, les costelles es desplacen i la capacitat toràcica augmenta: l’aire entra. Expiració. Els músculs que s’havien contret ara es relaxen, i l’aire surt. En expiracions forçades, es contreuen músculs abdominals.

Pàgina

10

Les costelles es desplacen en dues direccions, augmentant el volum de l’àrea pulmonar de manera lateral i anterior.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 L’intercanvi de gasos

Pàgina

Intercanvi de gasos als teixits

11

Intercanvi de gasos al pulmó

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3 Regulació de la respiració

Pàgina

12

La regulació bàsica de la respiració té lloc al bulb raquidi, però en alguns casos determinats poden intervenir altres estructures: l’escorça cerebral en permet un control voluntari, el sistema límbic altera els ritmes respiratoris davant algunes emocions, etc.

En Pere de sa Somera

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3

Pàgina

13

Els sistemes circulatori i respiratori estan íntimament lligats: no s’entén un sense l’altre.

En Pere de sa Somera

Pàgina

14

Tema 2F – El sistema respiratori Ex Exam amen am en 3

En Pere de sa Somera...