Aparell Respiratori- Tòrax 1 PDF

Preview

Summary

Apuntes Anatomia (Logopedia, UAB)...

Description

APARELL RESPIRATORI: TÒRAX 1 I 2 APARELL RESPIRATORI Aparell respiratori: Conjunt d’estructures anatòmiques que participen en la conducció i l’intercanvi dels gasos. Forma part els òrgans que anomenem manxa de la veu. Els òrgans manxa de la veu són aquells òrgans que provocaran que es formi una columna d’aire (buf fonatori), que pugi per la tràquea, arribi a la laringe i faci vibrar els plecs vocals, amb això produirem la veu. NIVELLS DE L’APARELL VOCAL Com arribarem a produir la veu i com després aquesta veu serà moderada per produir la parla. Òrgans manxa: Producció del buf fonatori columna d’aire originada en els pulmons, que pujarà per la tràquea i arribarà a la laringe per fer vibrar els plecs vocals. Laringe: Vibració dels plecs vocals i producció de la veu. La veu és molt feble i necessitem una tercera fase per a que el so vocàlic sigui comprensible per altres individus. Òrgans ressonadors i articuladors: Aquest so vocàlic anirà pujant per unes cavitats ressonants que modificaran l’aire espirat amplificant la veu i produint l’articulació de la paraula. RESPIRACIÓ 

Tisular o hística: aporta l’oxigen a la cèl·lula i s’alliberà el diòxid de carboni

O2 

CÈL·LULA

CO2

Pulmonar (Respiració): l’intercanvi de gasos; el CO2 s’allibera en els pulmons i la sang dels pulmons recollirà l’oxigen, es tanca el cicle.

O2

PULMONS

CO2

VENTILACIÓ: Renovació de l’aire contingut als pulmons, es una producció mecànica.  

INSPIRACIÓ: procés actiu mitjançant els músculs respiratoris. EXPIRACIÓ: procés passiu (respiració normal) o actiu (emissió de la veu, respiració forçada, tos, riure...)

INSPIRACIÓ

EXPIRACIÓ

PORCIONS DE L’APARELL RESPIRATORI 



Vies de conducció: vies que utilitza l’aire per passar a través d’aquestes estructures o Vies resìratòries superiors: - Nas i fosses nasals - Faringe - Laringe (límit) o Vies respiratòries inferiors: - Tràquea - Bronquis i bronquiols Porció respiratòria: porció a on es produeix l’intercanvi de gasos (eliminació del CO2 i captació d’O2). o Alvèols pulmonars (porcions més distals de l’aparell respiratori, més petites)

Les vies respiratòries superiors són òrgans fonoarticulars i ressonadors, és a dir, actuaran amb ressonància (augment d’intesitat de la veu) i articulació (conversió de laveu en un so comprensible). A aquesta funció de ressonància també hi contribueix la boca, si bé no forma part de l’aparell respiratori. TÒRAX OSSI (CAIXA TORÀCICA)

PORCIÓ DORSAL O TORÀCICA DE LA COLUMNA VERTEBRAL (12 VÈRTEBRES)

COSTELLES (12 PARELLS) ESTERN

COLUMNA VERTEBRAL Estructura formada per la superposició de les vèrtebres (31-34). En el seu interior podem trobar la medul·la espinal. Longitud columna: 75 cm 4 PORCIONS O REGIONS: 

Cervical (7)

 

Dorsal o toràcica (12) Lumbar (5)



Sacrococcígia o Sacre (5 fusionades) o Còccix (2-5 fusionades)



FUNCIONS o Estàtica: manteniment del pes corporal o Protecció

CURVATURES DE LA COLUMNA 1. PLA SAGITAL La columna vertebral no és una columna rectilínia sinó que té una sèrie d’incurvacions. Aquestes incurvacions que són de sentit invers donen més resistència a la columna que si fos una columna rígida. Aquelles curvatures que bomben cap endavant, és a dir, que són convexes cap endavant, s’anomenen LORDOSI. Pel contrari, les que bomben cap endarrere, és a dir, que són convexes cap endarrere s’anomenen CIFOSI. Per tant, en la columna vertebral d’un subjecte sa tindríem una lordosi cervical, una cifosi dorsal o toràcica, una lordosi lumbar i, per últim, una cifosi sacrococcígia (aquesta és fixa, el còccixs i el sacre són ossos que estan fixats, no hi ha mobilitat). Si alguna d’aquestes curvatures és exagerada l’anomenem HIPER-cifosi/lordosi. 2. PLA FRONTAL: ESOLIOSI La escoliosi és una curvatura del pla frontal cap a la dreta o cap a l’esquerra. Tothom té escoliosi, però aquesta escoliosi no és exagerada. Si aquesta escoliosi és molt exagerada (imatges) això seria una HIPER escoliosi.

Patològica /

Normal

VÈRTEBRES Les vèrtebres és un os curt i les seves dimensions són més o menys igual, hi ha també alguns autors que diuen que és un os irregular.  Cos vertebral: cilindre ossi situat a la part més anterior.  Arc vertebral: tanca el cilindre per darrera.

 Forat vertebral: entre el cos vertebral i l’arc vertebral hi ha un forat: forat vertebral. Aquest forat vertebral donarà lloc al conducte raquidi dins del qual trobarem la medul·la espinal.  Pedicles (forat de conjunció): zona d’unió entre l’arc vertebral i el cos vertebral . Quan s’articulin un amb els altres donarà lloc al forat de conjunció pel qual sortirà el nervi raquidi.  Apòfisi: relleu d’un os. (7) o Apòfisi Espinosa: els relleus de l’apòfisi espinosa són palpables a la nostra esquena. (1) o Apòfisi Transversa: com si fossin dues ales que es van cap els costats. (2) o Apòfisi Articular: tenim 2 superiors i 2 inferiors. Serveixen per articular-se unes vertebres amb unes altres. (4)

Les vèrtebres no tenen totes la mateixa forma, una vèrtebra cervical s’assembla poc a una vèrtebra lumbar. Per tant, depèn de la regió que tinguem les vèrtebres adoptem una morfologia diferent. Estan les vèrtebres CERVICALS, DORSALS OTORÀCIQUES I LUMBARS. 1. Vèrtebres cervicals Són vèrtebres petites, es caracteritzen per un cos relativament gros, un forat vertebral triangular i les apòfisi. (L’apòfisi espinosa i transversa són bituberculades, acaben amb dos puntes).

La primera i la segona vèrtebra són especials, tenen una morfologia diferent. La primera s’anomena ATLES i la segona s’anomena AXIS. ATLES: NO té cos vertebral. És un anell complert amb uns elements que ens recordarien a les apòfisis. Hi ha apòfisi articulars, en aquest cas les apòfisi articulars superiors s’anomenen cavitats glenoides perquè sobre aquesta primera vèrtebra quedarà situat el crani. Pel forat costo-transversal hi puja una de les arteries que irrigaran l’encèfal (arteria vertebral). AXIS: Hi ha 1 apòfisi de més (8en total), s’anomena apòfisi odontoide. Permet fer moviments de rotació cap a un costat i cap a un altre. El cap gira respecte a la vertebra axis.

2. Vèrtebres toràciques o dorsals La característica especial que té és que presenta unes caretes articulars, tant en el cos, com en l’apòfisi transversa. Aquestes caretes articulars són per articular-se amb les costelles. Les costelles s’articulen de la manera següent: els caps de les costelles s’articularan amb les caretes articulars i una part de la costella que s’anomenarà (...)costal s’articularà amb la careta de l’apòfisi transversa. La única diferència en aquestes vèrtebres toràciques és que presenten una careta particular (superfície llisa) per articular-se amb la costella.

3. Vèrtebres lumbars Es caracteritzen per tenir un cos més gruixut i més fort. Això és normal degut a que la zona lumbar és l’encarregada d’aguantar el pes del cos i han de ser vèrtebres molt gruixudes. També, la part de l’apòfisi transverses s’anomena apòfisi costiforme (recorda a una costella petita). A més, l’apòfisi espinosa, en comptes de ser punxaguda, és rectangular. En definitiva, les vèrtebres lumbars es caracteritzen per tenir un cos vertebral potent i gruixut, unes petites apòfisis costiformes i aquesta apòfisi espinosa que és rectangular.

4. Sacre i còccix Són ossos en els quals s’ha produït la fusió de les vèrtebres. A la part anterior es veu com les vèrtebres s’han fusionat i a la part posterior veiem la fusió de les apòfisis espinoses. A la part inferior del sacre veiem petits ossets que formen el còccix, que no estan fusionats, i que poden estar separats, fusionats i poden faltar algunes d’aquestes vèrtebres perquè son vèrtebres residuals (és la nostra cua).

ARTICULACIONS DE LA COLUMNA VERTEBRAL Hi ha 2 tipus d’articulacions: les articulacions dels cossos vertebrals i dels arcs vertebrals.  ARTICULACIONS DELS COSSOS VERTEBRALS S’articulen mitjançant una articulació de tipus cartilaginós que és el disc intervertebrals (té un anell fibrós per fora i un nucli polpós per dintre). S’interposa entre ells una estructura cartilaginosa que anomenen nucli polpós. Aquest nucli permet que aquests cos vertebral puguin moure’s un respecte els altre.  ARTICULACIONS DELS ARCS VERTEBRALS Es produeixen entre aquestes apòfisis articulars superiors i les apòfisis articulars inferiors. Aquestes articulacions són diartrosi, és a dir, sinovials.

PARTICIPACIÓ DE LA COLUMNA VERTEBRAL EN LA FORMACIÓ DE LA VEU 

   

Component expressiu de la veu, quan nosaltres volem donar un augment de la nostra intensitat, fem una petita extensió de la columna vertebral i això permet que la veu surti amb més intensitat. Veu projectada Participació en el buf fonatori (caixa toràcica) Les alteracions de la columna que impliquen disminució de la mobilitat afectes a la respiració i a la fonació Amb l’increment de l’edat disminueix la flexibilitat de la columna i, per tant, també ho fa la ventilació pulmonar i es debilita la veu.

COSTELLES La costella presenta un extrem posterior i un extrem anterior. L’extrem posterior és el que anomenen el cap de la costella, s’articula amb les vèrtebres. Després del cap ve una porció més estreta que és el coll, en aquest coll hi ha una careta articular per a les apòfisis transverses. Seguidament ve el cos de la costella que és el que produeix l’angle de la costella i que acaba en la part més anterior.

TIPUS DE COSTELLES Dividim les costelles en 2 tipus: costelles esternals (1-7): s’articulen directament amb l’estern i les costelles asternals (8-12): no s’articulen directament amb l’estern sinó que s’articulen amb les costelles anteriors i les dues últimes (costelles flotants) no s’articulen amb res., estan flotant dins del tòrax. Variacions: costella sacra i costella cervical.

ARTICULACIONS COSTO-VERTEBRALS 

Com s’articulen les costelles amb les vèrtebres?

La setena costella s’articula per el cap amb el cos de la sisena i setena vèrtebra. Pel seu coll s’articula amb l’apòfisi transversa de la setena vèrtebra. ESTERN L’estern és l’os que tenim a la part més anterior del tòrax, té una forma de punyal. Aquest punyal tindría un mànec, que és el manubri de l’estern; després tindría la fulla que és el cos de l’estern i per últim tindría la punxa que és l’apèndix xifoide. El manubri de l’estern i el cos estan units formant un angle que s’anomena angle de Louis. A la part superior del manubri de l’estern tindrem una depressió que és l’escotadura jugular i al costat tenim les dues caretes articulars per la clavícula. Conforme ens anem fent grans, aquestes tres porcions (manubri, cos, apèndix) estan separades i quan anem evolucionant a la nostra vida aquestes porcions es van soldant. Aquesta és la part per on s’articulen les porcions anteriors de les costelles. L’articulació entre la porció anterior de la costella i l’estern es fa mitjançant uns cartílegs, que són els cartílegs costals (de color blau). Els 7 primers s’articulen directament amb l’estern però a partir del 8 ja no s’articularà amb l’estern sinó que s’articularà ambel cartíleg costal que tenen per sobre.

MOVIMENTS DEL TÒRAX OSSI Costelles superiors (2-7): Quan pugen i baixen (sobretot al pujar),augmenten el diàmetre antero-posterior i lleugerament del diàmetre transversal. Costelles inferiors (8-10): Augment del diàmetre transversal.

MÚSCULS RESPIRATORIS 



INSPIRATORIS: Eleven les costelles i augmenten els diàmetres toràcics o Toràcics: actuen en situacions vasals - Diafragma (principal) - Intercostals externs o Cervicals: si cal augmentar la força inspiratòria - Esternoclidomastoïdal: des del crani fins a l’estern - Escalens: des de la columna cervical fins a les dues primeres costelles o Extremitat Superior i cintura escapular:si encara requereix més força inspiratòria - Pectorals Major i menor - Serrat anterior EXPIRATORIS: Baixen les costelles i disminueixen els diàmetres toràcics o Toràcics - Intercostals interns o Abdominals - Transvers de l’abdomen - Oblic menor o intern - Oblic major o extern - Recte anterior de l’abdomen

MÚSCUL TÓRACOABDOMINAL O DIAFRAGMA    

És el principal múscul respiratori Separa el tòrax de l’abdomen Adopta forma de cúpula És innervat pels nervis frènics dret i esquerre: entre pulmons i cor



PORCIONS DEL DIAFRGMA o Porció periférica amb insercions a: - Columna vertebral lumbar (pilars del diafragma) - Costelles - Estern o Porció Central o Centre Frènic: lloc on convergeixen les fibres de color marró (tendó)



ÉS TRAVESSAT PER DIVERSOS ELEMENTS: o Esòfag (2) o Aorta (1) o Vena cava inferior (3)

ACCIÓ DEL MÚSCUL DIAFRAGMA 1er TEMPS: Quan es contrau el diafragma, vol dir que s’escurça la fibra muscular va tirant del centre frènic cap a baix. El centre frènic s’aplana, va tirant cap a baix, i augmenta el diàmetre vertical del tòrax. El centre frènic s’aplana (augmenta el diàmetre vertical del tòrax). 2n TEMPS: Quan les fibres del diafragma es van escurçant i fan baixar lo que és el centre frènic, arriba un moment que el centre frènic no pot baixar més degut a que està aturat per les vísceres que estan situades a l’interior de l’abdomen, però la contracció muscular continua. Per lo qual es produeix un canvi de punt fixe i punt mòbil. Si abans teníem que el punt fixe eren les insercions que té a les costelles, a la columna i a l’estern i el punt mòbil era el centre frènic, en el següent temps es canvien aquests centres. En aquest cas el punt fixe serà el centre frènic, i aquest tirarà de les costelles (punt mòbil) que estan per sota i augmentarà el diàmetre transversals del tòrax però aquest moviment de les costelles també farà que pugi les costelles posteriors, amb lo qual també augmentarem el diàmetre antero-posterior. Eleva les costelles (augmenten els diàmetres antero-posterior i transversal)

1er TEMPS 2n TEMPS

1. MÚSUCLS INTERCOSTALS: 11 parells situats als espais intercostals  EXTERNS: eleven la costella inferior, fan pujar les costelles:acció inspiratòria  INTERNS: baixen la costella superior: acció expiratòria 2. MÚSUCLS ESCALENS: van des de la part cervical de la columna vertebral fins la primera i segona costella  3 músculs: anterior (1), mitjà (1) i posterior (2)  Des de les vèrtebres cervicals a la 1a i 2a costelles  Acció: punt fix a la columna vertebral i punt mòbil a les costelles, si escurcem dels músculs, elevaran les costelles. Són músculs inspiratoris. 3. MÚSUCLS ESTERNOCLIDOMASTOïDAL: van des de la base del crani (temporal) fins a l’estern.  Situat a la porció lateral del coll  Acció: El punt fix està al crani i el punt mòbil està a l’estern. Si s’escurça el múscul, les fibres s’escurcen i el crani esta fix, elevarà l’estern i arrastra les primeres costelles (múscul inspiratori només actua en la respiració forçada). 4. Ms. PECTORALS M I m:  Des de la clavícula, estern i cartílags costals fins a l’húmer (os del braç)  Acció: punt fix a l’estern, clavícula, costelles per tal de tirar del brac (húmer), fins aproximar-lo al cos. Produir el moviment cap a dintre. Eleven l’estern i les costelles (inspiratoris)  Actúen en la respiració forçada 1

3/4

2

4

MÚSCULS ABDOMINALS: PREMSA ABDOMINAL La seva contracció produeix un augment de la pressió intra-abdominal, per tant el diafragma puja. Fonamentalment són músculs expiratoris.

Múscul Oblic Extern o Major: acabaven per una inserció aponeuròtica. Recobreix el múscul recte de l’abdomen. Múscul Recte de l’abdomen: des de les costelles inferiors fins la pelvis (tableta de xocolata). Múscul Oblic Intern o Menor: s’insereix a la part central de l’abdomen a través d’una aponeurosis d’inserció Múscul Transvers de l’Abdomen: també acaba amb una aponeurosi d’inserció.

Amb la contracció d’aquests músculs, augmenta la pressió abdominal i obliga al diafragma a pujar i a disminuir els 3 diàmetres del tòrax. Producte final d’aquesta mecànica: EXPIRACIÓ

MECÀNICA RESPIRATÒRIA

 INSPIRACIÓ: es produeix l’elevació de les costelles i el descens del diafragma. Augmentem la capacitat del tòrax i això permet l’expansió dels pulmons, per tant, l’aire entrarà més fàcilment. La pressió del tòrax és inferior a la pressió atmosfèrica i l’aire té tendència a entrar.  EXPIRACIÓ: es produeix la contracció de la caixa toràcica, descens de les costelles, elevació del diafragma, per tant, els pulmons es contrauen i produeixen la sortida del aire. La pressió dins dels pulmons es superior a la pressió atmosfèrica i l’aire té tendència a sortir.

TIPUS DE RESPIRACIÓ 





Normal (caminar tranquils o sentats) - Diafragma - Intercostals (externs) Profunda (sospir, nervis) - Escalens - Esternoclidomastoïdal Forçada (exercici físic o parlar) - Pectoral - Abdominal







1. Toràcica superior - Respirem amb les costelles superiors i augmenta el diàmetre antero-posterior - Respiració superficial - Dona jove 2. Toràcica inferior - Respirem amb les costelles inferiors i augmenta el diàmetre transversal - Home jove 3. Abdominal - Augmenta els tres diàmetres - Respiració profunda - Nens i subjecte vell

 Inspiració: Procés actiu. Necessita de la contracció muscular per reduir la pressió intratoràcica.  Expiració: En la respiració normal és un procés passiu



La veu requereix una contracció muscular per vèncer la resistència de la glotis (espais que hi ha entre els plecs vocals) o Buf fonatori toràcic superior (sempre actiu) - Veu lleugera - Contracció dels intercostals interns - La laringe regula la sortida de l’aire o Buf fonatori abdominal - Augmenta la intensitat de la veu - Contracció paret abdominal - Els músculs abdominals i el diafragma regulen la sortida de l’aire...