Title | Aparell Reproductor Masculí |
---|---|
Author | Laia Fort |
Course | Anatomia I |
Institution | Universitat Rovira i Virgili |
Pages | 8 |
File Size | 634.9 KB |
File Type | |
Total Downloads | 66 |
Total Views | 209 |
Aparell Reproductor Masculí...
Anatomia I
APA RELL RE PRODUCTOR MAS CULÍ APAR REP ASC Generen les cèl·lula sexuals. Les g ò n ad ades es mascles son els testicles, fabriquen espermatozous. C on ondu du ducctes g eni enital tal talss (tubs per on circularà el espermatozou amb el semen) a n i r an del t es ticle fins l a u uret ret retra ra
Ep i dídi dídim m
ucte defer eferent C o n duct ed efer ent C o n duct es ejacul adors uctes ejaculadors U r e tra
G l à nd ndul ul ule e s aaccess ccess ccessòri òri òries es es secreten part del semen que no son espermatozou.
V e sícul sícules es se semin min minaa ls pròstata
glàndules bulbo-uretrals (Cowper)
E s t ructu uctures res de sup suport ort ort No son ni gònades, ni vies espermàtiques ni glàndules.
Escrot
penis
cordons espermàtics
TESTICLES N’hi ha dos, de forma ovoïdal, superfície llisa.
SITUACIÓ Estan
ssaa esc escrotal rotal rotal, penjat en el terra del perineu. la b o ss
Però al llarg de d e se sen nvolup volupame ame ament nt embri embrio ona nari ri feta fetall , s’roginen dins de la cavitat pelviana, els testicles, per fer la funció de secretar espermatozous, necessiten una temperatura mes baixa, i al llarg del desenvolupament embrionari, emigren i se situen a l’escrot.
FUNCIÓ
Es perm ermatog atog atogènesis ènesis ènesis: producció de gàmetes, cèl·lules sexuals. S e cre recció h orm ormo o na nall: testosterona.
1
Anatomia I
COSNTITUCIÓ La capa mes externa es diu túnica albugínia. Es una aponeurosis molt gruixuda. Els testicles per dins estan organitzats per l ò b u ls . aquests lòbuls estan separats per envans fibrosos que conflueixen a la part del pedicle del testicle, i hi ha un entrecreuament dels envans fibrosos que es diu c o s h i g hmore ((entrecreuament els envans)) , i ha dins i posem les v i es esperm es espermààt iqu ques es.
ESPERMÀT MÀTIQU IQUE V I ES ESPER MÀT IQU E S Cada lòbul del testicle esta constituït per uns tubs petits, microscòpics que es diuen t u bs semin seminífers ífers ífers, i que a mes a més estan mot replegats sobre si mateixos. V i es q ue port porten en l ’e ’ess per erma ma d es del te testi sti sticle cle fifins ns a l a u re rett ra ra
recttes T u bs rec testt is o xxarx arxaa t es ticul iculaar R e te tes arx C o n s efe rent eferent rentss (9-12) Ep i dídi dídim m ucte defer eferent C o n duct ed efer ent V e sícul sícules es se semin min minaa ls uctes ejaculadors C o n duct es ejacul adors U r e tra
2
Anatomia I De cada lòbul surt un tub que es diu recte, tots els T U B S REC hiigh ghmore more more,, i foment el RECTTE, conflueixen al c o s h R E TE TESTIS O XARXA TEST STIIC ULAR AR,, (entrecreuament dels tubs rectes), i aquí aquelles espermatozous que venien d’un lòbul es barregen amb els de l’altre lòbul. D’aquí en surten uns conductes paral·lels que es diuen C O NS EFE R EN TS, (9-12), que porten els espermatozous que venien dels lòbuls. EFER RE NTS PIDÍDIM DIM DIM. Aquets C O NS E FE FERE RENTS NTS, foment la primera estructura extratesticuar de vies testiculars, que es diu E PIDÍ
ECTE TESS T U BS R EC TE
EFERE RENTS C ON S EFE RE NTS R E TE TESTIS O TEST STII CU LA LAR X A R XA TE ST R E PIDÍDIM
E PIDÍDIM IDÍDIM Tots els cons eferents, foment una estructura que es diu epidídim, q son vies espermàtiques molt encreuades. Aquets epidídim te forma de coma, fibrós situat per damunt dels testicles. T E cap, cos i cua. L’epidídim serveix pel pas i per la maduració de l’esperma.
3
Anatomia I La continuació del EP IDÍDIM IDÍDIM,, s’anomena C ON DU C TE DUC DE FER EN T. FERE El conducte deferent uneix el epidídim, fins arribar les DUC vesícules seminals, i després li direm C ON DU C TES E J ACULADO RS. ACULADOR El C O ND NDUC UCTTE DE DEFERE FERENT NT.es la via espermàtica més llarga. UC FERE NT T R AJEC AJECTE TE TE Parteix de la b a se d e l’escro l’escrott, puja cap al pubis (palpable als dos costat de la símfisis púbica), entra a la cavitat pelviana pel c o n duc ucte te in gu guiin al al, segueix lateralment i va cap a al part postero-lateral de la b u f eta eta, i s’uneix amb les DUCTE EJACU ACULLADO ADOR V E SÍC SÍCU ULES SEM SEMIN IN INAL AL ALSS i li direm C ON DUC TE EJ ACU R. Al final el C O NDU NDUCTES EJACULLADOR ADORSS , se’n va cap a la u r et CTES EJACU etra ra ra, i el semen surt pel penis.
CORDO ESPERMÀTIC En aquets trajecte, el C ON DU DUC DEFERE RENT C TE DEFE RE NT no anava sol, sinó que va acompanyat pel c o r do esperm espermààt ic (conjunt d’elements que acompanyen el conducte deferent). Elements que formen el cordo espermàtic
C o n duct ucte ed defer efer eferent ent C r e màst àste er múscul que envolta aquestes estructures. Es contreu amb l’excitació sexual i amb el fred. A r t èria es esp perm ermàtica àtica branca de la aorta abdominal. V e n a esper espermàtic màtic màticaa drena a la VCI N e rv rviis genitocrural, abdominogenital major i menor i plexe hipogàstric (autònom) Li Lim m fàtic fàticss
remààster ster. Totes aquetes envoltares estan envoltades pel c rem
4
Anatomia I V E SÍC SÍCU ULES SEM SEMIN IN INAL AL ALSS Glàndules una a cada costat. Segreguen semen. A les vesícules seminals en tenim dues. Tenen aspecte de petites circumvolucions. Estan situades a la part posterior-inferior-lateral de la b u fet etaa u urinàri rinàri rinàriaa. Anteriorment tenim la bufeta i posteriorment el recte. Estan entre la bufeta urinària i el recte. C ON DU C TES EJ AC ULA DOR DUC EJAC ACULA ULADOR DORSS Els conductes ejeculadors, son dos tubs rectes que passen a traves DUC DEFE EFERE REN C TE D EFE RE N T amb les V E SÍC SÍCU U LES SEMINA SEMINALS LS LS.. de la prostata. Es formen per la unió dels C ON DU Per veure aquets conducte, es i n t rap raprost rost rostaat iic (per veure’l hem de tallar la prostata). ETR RA. Aquets conducte va des de la unió del deferent amb les vesícules, i desemboca amb la U R ET
PRÒSTATA Glàndula de la mida d’una castanya gran, dura al tacte. Segrega mes líquid per al semen (la que segrega més).
Pa t ol olo og ia ia: H i pertr pertrofia ofia prost rostààtica ica: la pròstata es fa gran, pot comprimir la uretra, i permetre retencions urinàries.
SITUACIÓ per sota la bufeta orinaria, i la uretra travessa la pròstata cap al mig. La pròstata esta subdividida en lòbuls.
RELACIONS
Ant: s í mfisi p púbic úbic úbicaa Post: r ec ectt e i f on onss d de e sa sacc entre recte i bufeta urinària (Douglas) Sup: b u f eta u rin rinàària
Cares inf-lat: m s elevador de l’a ’anu nu nuss
E x p lora oracció prostàtica es pel tracte rectal. Es nota a la paret anterior del recte.
5
Anatomia I
GLÀNDULES BULBO-URETRALS (COWPER) Són dues petites glàndules, amb forma i mida de pèsol. Situades a nivell del perineu a cada costat de la uretra. Aquetes segreguen líquid, que es una de les funcions a part d’augmentar el volum del líquid del semen, ajuda a contrarestar el pH àcid de la vagina. Secreten un líquid alcalí que contraresta l’àcid de la vagina, i moc que lubrifica la uretra. ETR R A. Desemboquen a la U R ET
ESCROT Es una bossa recoberta de pell, que subjecten els testicles a la regió perineal. Son dos sacs separats per un envà central, muscular i aponeuròtic, i c a d a s ac d ’ a qu quet et etss conté nté
1 testicle 1 epidídim
Part inferior 1 cordó espermàtic
Sota la pell hi ha una capa muscular que es diu DA R TOS OS que es la continuació emàste te terr. del c r emàs
Fibres musculars localitzades per sota de la pell. L’excitació sexual i el fred, contreuen el DA RT OS i el c r em emàst àst àste er i eleven lleugerament els testicles. RTOS
C R EMÀSTE ÀSTER R DA R TOS
6
Anatomia I
PENIS El penis i l’escrot formen el genitals externs de l’home. Es la part comuna més distal, tant del tracte reproductor com el tracte urinari. L’ ò rgan d de e l a cop opulac ulac ulacii ó masc masculin ulin ulinaa teixit erèctil que s'omple de sang i creix en diàmetre i longitud amb l’excitació sexual. Esta constituït per 3 m maa sses cilínd líndriq riq riques ues ues, embolicades pe perr aap po neu neurrosis i per pell
espo po pon njós Cilindre petit i inferior (únic i mig) que conté la uretra. 1 c o s es 2 c o ss ssos os cave verno rno rnosos sos Dos cilindres grans i superiors. S’omplen de sang amb l’excitació sexual.
T a l l t ran ransve sve svers rs rsaal
El penis esta molt vascularitzat. 7
Anatomia I La part mes distal del c o s espo esponjós njós s’enxampa, i l’anomenem G LAND AND. El gland, es la part mes distal del c o s espon esponjós jós jós, supera els cossos cavernosos i veiem l’orifici extern de la uretra. EPUCI CI, es el plec de pell que cobreix el gland. Hi ha El P R EPU CI un f r e que ajunta el prepuci amb el gland.
URETRA En el cas dels homes, es el tub distal per on surt la orina i el semen. Conducte que condueix la orina i el semen a l’exterior. La uretra masculina es mes llarga. De la bufeta a la pròstata te un trajecte vertical, i al perineu s’encorba i es fa mes horitzontal. H i d i st stiing ngim im vari varies es p po orci rcio ons:
Po st sterio erio eriorr (vertical) o sup: prostàtica o inf: membranosa (esfínter ext uretra) Pe ri rin neal eal incurvació 90º cap endavant glàndules bulbouretrals. Pe n en enan an anaa Cos esponjós
DE SEM SEMB BOCA OCADUR DUR DURA A DE LA URET URETRA RA ES EL MEAT EXTE EXTER R N.
8...