Respi - apunts 2n infermeria UB, infermeria clínica I PDF

Preview

Summary

INFERMERIA CLÍNICA I – UT IV. CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DE L’APARELLRESPIRATORI.PWP 1. CONTEXT EPIDEMIOLÒGIC I SOCIAL DE LES MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI1/6 part dels morts és per malalties pulmonars. 1 de cada 8 morts estan relacionats amb problemes pulmonars. Les malalties ...

Description

INFERMERIA CLÍNICA I – UT IV. CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS DE L’APARELL RESPIRATORI. PWP 1. CONTEXT EPIDEMIOLÒGIC I SOCIAL DE LES MALALTIES DE L’APARELL RESPIRATORI 1/6 part dels morts és per malalties pulmonars. 1 de cada 8 morts estan relacionats amb problemes pulmonars. Les malalties pulmonars suposen una càrrega econòmica molt alta. DIA MUNDIAL DEL PULMÓ Sensibilització sobre el problema! - Prevenció - Investigació - Preservar qualitat de l’aire 25 de setembre.

També hi ha: Dia del Càncer de Pulmó, Dia de la TBC, Dia de les MPOC, Dia de la Pneumònia.

TABAQUISME I DESHABBITUACIÓ TABÀQUICA S’ha demostrat científicament que el tabac provoca trastorns de la salut, com els respiratoris. Concretament, la relació s’estableix directament amb: - Ser fumador actiu / fumador passiu. - Major vulnerabilitat a les infeccions. - Relació amb les MPOC. - Relació amb el càncer broncopulmonar. DESHABITUACIÓ TABÀQUICA Es considera fumadora la persona que fuma una cigarreta o més, diàriament, durant un mes o més. Exfumadora és la persona que ha deixat de fumar fa un any o més. Cooximetria de monòxid de carboni (CO) à calcula el nivell de CO al aire. - No intoxicació 0-5 ppm - Lleugera 6-10 ppm - Moderada 11-30 ppm - Severa intoxicació >30 ppm Nivells carboxihemoglobina: Normal: 0-1,5%; Fumadors 4-9% (10-50%) (Mort). Augmenta el CO en fumadors. Es normalitza quan deixen de fumar. -

Implicar la persona en el control de la deshabituació tabàquica i millorar la seva qualitat de vida. Augmentar els coneixements sobre la dependència del tabac, per conèixer-la i entendre-la. Potenciar l’autoeficàcia en el maneig del problema de salut (Tabaquisme). Conèixer què significa, com a factor de risc, el consum de tabac. Entendre els efectes nocius del tabac. Conèixer el tractament farmacològic per deixar de fumar. Reconèixer els símptomes, els signes d’alarma i el tractament per evitar les recaigudes. Test de Fagerström: mesura dependència al tabac. Test de Richmond: Motivació per deixar de fumar. ENVELLIMENT I PATOLOGIA RESPIRATÒRIA

En adults grans, el sistema respiratori és especialment vulnerable, pel procés d’envellir. - Disminució dels mecanismes de defensa de l’aparell respiratori. - Disminució de la distensibilitat de la caixa toràcic ai retracció elàstica del parènquima pulmonar. - Augment anteroposterior de la caixa toràcica. - Disminució dels alvèols funcionants. - Broncoconstricció precoç dels vèrtex.

TEMA 1. MALALTIES APARELL RESPIRATORI 1.1.1 TRASTORNS AGUTS Insuficiència respiratòria (IR) Tromboembolisme pulmonar (TEP) Tractament mèdic trastorns aguts. ESCALES D’AVALUACIÓ DE LA DISPNEA - Escala psicofísica: EVA i Borg (quantifiquen la sensació). - Escala Clínica: MRS (Medical Research Council) i CRQ. Qüestionari de percepció de salut en malalties respiratòries cròniques. Valoració que fa el pacient de la seva pròpia dispnea al realitzar una sèrie de tasques quotidianes d’intensitat creixent.

MRC à Recomanada per SEPAR pels malalts MPOC. Pels malalts amb asma es recomana escala analògica visual.

INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA - Incapacitat pulmonar per efectuar intercanvi de gasos adequadament. - Trastorn greu. - Es produeixen unes concentracions de gasos insuficients pel funcionament d’òrgans i teixits. - Es presenta com complicació d’una patologia respiratòria i pot evolucionar a aturada cardio-respiratoria. Segons el valor de la PCO2, la IR es pot classificar com: - IR hipercàpnica (hipoventilació, deficient intercanvi gasós). - Normocàpnica. - Hipocàpnica (hiperventilació alveolar i és més freqüent en la IR aguda, TEP, pneumònia). INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA AGUDA Tipus 1 – IRA HIPOXÈMICA · Definició: hipoxèmia sense hipercàpnia. Fracàs oxigenació. · Criteris: - pO2 < 60 mmHg aire ambient - Normocàpnica - Gradient Alveol-arterial incrementat (normal és de 10-15 mmHg) · Causa: - Desequilibris V/Q - Shunt - Defectes difusió - Inadequada FiO2 · Patologies: EAP, SDRA, Pneumònia, Atelectàsies, T. Toràcics.

Tipus 2 – IRA HIPERCÀPNICA · Definició: Hipercàpnia amb hipoxèmia. Fracàs en la ventilació. · Criteris: - pO2 < 60 mmHg - IRA AGUDA: pCO2 > 50 mmHg - EX. MPOC: pCO2 per sobre del basal amb pH < 7.30 - Gradient Alveol-arterial normal (10-15 mmHg) · Causa: - Fracàs bomba - Desequilibris V/Q - Hipoventilació alveolar - Augment espai mort · Patologies: MPOC, Asma, Depressió respiratòria, Post-operats, intoxicats. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA HIPERCÀPNIA augment PCO2 Cefalea Confusió, irritabilitat Excitació psicomotora Hipertensió intracraneal Somnolència Asterixis (flapping tremor) HTA Mixta IR Hipoxèmia i Hipercàpnica

HIPÒXIA disminució PO2 Desorientació Confusió Alteració funció intel·lectual Taquicàrdia Taquipnea Cianosi

PROVES COMPLEMENTÀRIES - Proves de laboratori - Hemograma, creatinina, electròlits, cultius - Proves d’imatge: - Rx tòrax - TAC tòrax - Espirometria - Polisomnografia - Fibbrobroncoscòpia - Ecografia pulmonar La GASOMETRIA ARTERIAL (GSA) és una prova que té per objectiu analitzar el pH i els gasos en sang arterial. *aquesta revisió sistemàtia permet concloure que el test d’Allen no presenta una adequada validesa diagnòstica com a prova de cribatge de dèficits de la circulació colateral de la mà, ni resulta un bon predictor d’isquèmia de la ma després d’una punció arterial. Degut a la limitada fiabilitat, no hi ha evidències que sustentin la seva realització sistemàtica prèvia a una punció arterial. PREPARACIÓ DEL PACIENT A LA GASOMETRÍA ARTERIAL - Pacient incorporat, assegut còmodament. - Artèria d’elecció: radial, humeral i femoral. - Test d’Allen ?? controvèrsia - Aplicar anestèsic - Dolor provoca hiperventilació à altera els resultats!!! - La gasometria venosa no substitueix l’arterial! - Garantir l’extracció en condicions anaeròbiques, per evitar l’entrada d’aire a la xeringa. - Garantir que la sang es mescli bé amb l’heparina sense sacsejar la mostra. PARÀMETRES NORMALS GASOMETRIA ARTERIAL - pH à 7’35-7’45 - Pressió parcial d’Oxigen (PaO2) à 35-45 mmHg - Hipoxèmia lleu: 71-80 mmHg

-

- Hipoxèmia moderada: 61-70 mmHg - Insuficiència respiratòria: < 60 mmHg Pressió parcial de diòxid de carbboni 8PaCO2) à 35-45 mmHg Saturació d’oxigen (Sat O2) à 92-98% Bbicarbonat (HCO3) à 22-26 mmol/l

MOLT IMPORTANT tenir clar els conceptes i la relació PO2 I SaO2 TRACTAMENT MÈDIC IR - Mantenir via aèria permeable (retirar cossos estranys, pròtesis dentals, secrecions) - Eliminació secrecions. - Oxigenoteràpia. - Antibiòtics. - Nebulització si hi ha broncoespasme. - Tractament específic que causa la IRA. TROMBOEMOLISME PULMONAR Obstrucció de l’artèria pulmonar per un coàgul de sang o embolisme impedint l’aport sanguini al teixit pulmonar produint-se un infart o col·lapse pulmonar. Afectació d’artèries grans és més greu. La formació del tromboembolisme és deguda a: - Èstasi venós. - Alteracions de la coagulació. - Lesions parets dels vasos. Trobem: - Tromboflebitis (allitats, Varius EEII) - Pròtesi valvular, IAM, ICD (prevenció Heparina) - Embòlia sèptica: format per patògens i fibrina. - Embòlia gasosa: manipulació catèter, mala descompressió en immersió aquàtica. - Embòlia greixosa: cirurgia grans ossos, fractures òssies. - Embòlia per líquid amniòtic. FACTORS DE RISC TEP RISC ALT Pròtesis o fractura de fèmur o genoll Cirurgia major Politraumatisme Lesió espinal

RISC MODERAT Immobilització amb guix d’EEII Ictus amb paràlisis d’EEII Puerperi TEP O TVP previ Fàrmacs hormonals estrogènics Trombofilia Càncer Quimioteràpia

RISC BAIX Edat avançada Cirurgia laparoscòpica Repòs llit > 3 dies Viatges perllongats de > 6-8 hores Obesitat mòrbida Varius Embaràs

TROMBOEMOLISME PULMONAR El diagnòstic es fa bàsicament a partir de la clínica. Les proves analitzen la magnitud afectació. · Símptomes principals: Dispnea amb o sense dolor (73%) Dolor pleurític (66%) Tos no productiva (37%) Hemoptisi (15%) Taquipnea Taquicàrdia

Alteracions pressions diastòliques Palpitacions Ansietat Nàusees Síncope cardiogènic Dolor opressiu retroesternal

· Proves complemetàries - Rx de tòrax - Pot ser normal - Elevació diafragma - Infiltrats alveolars - Analítica - D-dímer elevat - ECG - Taquicàrdia sinusal - Ona T alta i picuda TRACTAMENT MÈDIC TEP Preventiu à Profilaxi tromboembòlica a tots els pacients sensibles a patir TEP. Heparina BPM c/24 hores Quirúrgic + farmacoteràpia: en casos extrems, implantació filtre en vena cava, a nivell renal, per evitar que trombos vagin a la cavitat cardio-pulmonar. Específic à - Repòs absolut. - Oxigenoteràpia a FiO2 elevades. - Anticoagulants. - Enzims fibrinolítics. - Tto quirúrgic (si no respon farmacoteràpia / gravetat): Embolectomia pulmonar (accés artèries pulmonars per cateterisme).

TTO PROFILÀCTIC

Mètode farmacològic: heparina càlcica S/C (Heparina de baix pes molecular / HBPM) Mètode físic: mobilització precoç (primeres 24h). Exercicis passius al llit. Mitges elàstiques compressives / de compressió pneumàtica (primeres 24 h)

TTO FASE AGUDA (AFECTACIÓ CARDIORESPIRATORIA)

Anticoagulants: bolus d’heparina Na+Bomba d’heparina/EV (Control del TTP) Fibrinolític: Uroquinasa. Tto quirúrgic: embolectomia, trombectomia percutània. Col·locació filtre en vena cava inferior.

TTO FASE ESTABLE

Anticoaggulants via oral: warfarina (“Aldocumar”) acenocumarina (Sintrom) Pas progressiu amb tto mixte.

MESURES PREVENTIVES TEP - Selecció pacients sensibles a patir TEP: allitats, operats, operats de traumatologia, fumadors, +anticonceptius orals, antecedents de TEP, neurològics. - Manipulació catèters: purgar / no obstruir. - Mobilització precoç. - Pacients allitats: embenats compressius. - Educació sanitària mesures preventives a l’Hospital i al domicili. I d’altres mesures preventives que treballarem al temari de problemes vasculars...

1.1.2 MALALTIA PULMONAR OBSTRUCTUVA CRÒNICA (MPOC) Entitat clínica que agrupa aquelles patologies que tenen una limitació permanent i irreversible del flux d’aire per les seves vies respiratòries. Segons la SEPAR (2016) és una pneumopatia caracteritzada per la presència d’una obstrucció crònica i poc reversible al flux aeri causada, principalment, per la reacció inflamatòria al fum del tabac. *FLUX D’AIRE à litres per minut d’aire que persona expira i inspira. Més de 2.000.000 de persones a Espanya pateixen aquesta malaltia. 85% fumadors à un gran percentatge dels diagnosticats fumadors, continuen fumant. Molta gent encara no està diagnosticada. És necessària una espirometria per establir el diagnòstic, la presència d’un valor FEV1/FVC postbroncodilatador 50% durant 24h = toxicitat.

Prescripció mèdica? Dosi? Pacient correcte? Dispositiu correcte? Horari correcte?

L’estratègia del tractament serà proporcionar oxigen a la FiO2 més baixa possible per a mantenir la PO2 adequada (en MPOC al menys a PO2 600mmHg/Sa 90%; no més de 96%), per a evitar la toxicitat i procurar només efectes terapèutics. El risc de toxicitat pulmonar de l’oxigen està relacionada amb la FiO2 i el temps d’exposició. DISPOSITIUS D’OXIGENOTERAPIA - Sistemes de flux baix. - Sistemes de flux alt.

Incorporació de sistemes d’humidificació

Guia orientativa d’estimació de la FiO2 en sistemes de flux baix.

Indicacions Qualsevol situació que impliqui un dèficit d’oxigenació dels teixits.

Control de l’eficàcia de d’oxigenoteràpia: - Valorar estat neurològic - Valorar coloració del malalt - FR - FC - TA - Valorar gasos: GSA, Equilibri, pulsioximetria. Sempre fer abans TEST D’ALLEN!!!

MANIFESTACIONS DE TOXICITAT - Signes de depressió respiratòria, distrés... - Cefalea intensa - Manca de concentració - Disàrtria - Inquietud, narcolèpsia - Tos - Vòmits - Cremor o opressió - Atelectàsies relacionades amb l’administració FiO2 superiors a 60%.

ACTIVITATS INFERMERES: ASPECTES RELLEVANTS - Bona informació al malalt i a la família. - Recordar que l’O2 afavoreix la combustió. - Dispositiu adient. - Mai suprimir sobtadament l’administració. - Humidificació del circuit. - Valoració neurològica i de constants vitals. - Monitorització SaO2 i GSA. - CP: Sequedat mucoses / UPP SA oxigenoteràpia amb dispositius. - Si cànula nasal, no obstrucció de la llum del circuit. - Mascaretes i malalt amb alteracions de la consciència: risc broncoaspiració si vòmit en la mascareta. - Educació sanitària: a més informació menys risc pel malalt!! - Registrar a la HC: - Data i hora incidí tractament. - Dispositiu d’administració, concentració, flux, litres, horari d’administració. - Resposta de la persona al procediment, especialment presencia de complicacions respiratòries i neurològiques. - Qualsevol altra incidència que s’hagi produït.

FISIOTERÀPIA RESPIRATORIA Fisioteràpia respiratòria: conjunt de tècniques físiques que s’apliquen en la persona que presenta o està en risc de presentar problemes respiratoris. S’inclouen tècniques: · Tècniques passives - Vibració - Drenatge postural · Tècniques actives (treballen musculatura) à requereixen de la participació de la persona. - Tos assistida - Respiració diafragmàtica - Exercicis d’expansió toràcica - Tri-flow Objectiu: millorar la funció respiratòria i la permeabilitat de les vies respiratòries. Indicat en persones: - Amb afectació aguda o crònica de la funció respiratòria. - Sotmeses a cirurgia toràcica o abdominal. - Amb alteració del nivell de consciència. - Portadores de ventilació mecànica. Acapella Cough Assist: Dispositiu que combina els beneficis de la teràpia PEP (Pressió Expiratòria Positiva) i la vibració de les vies respiratòries per tal de mobilitzar les secrecions pulmonars.

ADMINISTRACIÓ MEDICACIÓ PER VIA RESPIRATÒRIA Consisteix en l’aspiració de gasos, pols o líquids amb finalitat terapèutica. Aquestes substàncies s’administren en forma d’aerosols, és a dir, en forma d’una suspensió de partícules sòlides o líquides en estat gasos. Objectiu: fer arribar un medicament o substància al parènquima pulmonar. Indicacions: persones amb broncoespasme o obstrucció parcial de la via aèria. Consideracions especials - ABANS DEL PROCEDIMENT - Confirmar que la persona coneix la tècnica de respiració diafragmàtica i que no hi ha factors que puguin reduir la seva capacitat inspiratòria com dolor, broncoplegia o qualsevol altre que provoqui una falta de col·laboració.

-

-

-

Quan l’expansió toràcica no és l’esperada perquè la persona té dolor, debilitat o no col·labora, valorar la necessitat d’utilitzar una càmera expansora associada als inhaladors o una mascareta associada als nebulitzadors. - Advertir a la persona que no podrà parlar durant el procediment. DURANT EL PROCEDIMENT - Assegurar-se de que la persona: § Fa una expiració completa i que la inspiració següent coincideix amb l’activació del generador d’aerosol per poder inhalar totalment el gas. § Ajustar els llavis a la boquilla de forma ferma i continuada assegurant un bon segellat mentre realitza les inhalacions prescrites. § Després de la inhalació, contenir la respiració uns 10 segons. - En cas d’haver de realitzar més d’una inhalació és necessari esperar 30 segons entre una i altra. DESPRÉS DEL PROCEDIMENT - Fer col·lutoris bucals amb aigua o amb una solució antisèptica diluïda per eliminar les restes del producte, especialment quan aquesta coincideix amb l’administració d’O2. - Mantenir una bona hidratació de les mucoses, bé sigui per via enteral o parenteral. - Valorar la presència d’efectes adversos, especialment cardiovasculars, neurològics i metabòlics.

Aerosolteràpia - Objectiu à fer arribar el principi actiu al parènquima pulmonar a través de la mucosa bronquial i membrana alvèol-capil·lar. - Freqüent l’ús de inhaladors amb o sense càmera expansora; i nebulitzadors. Aerosols: dispositius que generen una suspensió de partícules petites en forma de gas. Nebulitzadors: dispositius que generen una suspensió de partícules molt petites permetent l’accés d’aquestes a l’espai alveolar.

VENTILACIÓ MECÀNICA NO INVASIVA (VMNI) La VMNI permet corregir els dèficits en l’intercanvi de gasos i relaxar la musculatura respiratòria, disminuint la dispnea. Indicacions / contraindicacions · Ventilació no invasiva en la agudització greu de les MPOC Per tractar la IR sense IOT. - Millorar l’oxigenació arterial i l’equilibri àcid-base. - Incrementar la ventilació alveolar (Reduir la PCO2) - Disminuir el treball respiratori. Ventilació a pressió positiva. Menys invasiu, menys complicacions. VENTILACIÓ MECÀNICA NO INVASIVA (VMNI) CPAP Continuous positive airway pressure - Pressió positiva continua suau durant tot el cicle respiratori. Així manté les vies respiratòries obertes, i requereix exhalat contra pressió positiva (no apte per segons quines situacions). - El pacient respira de forma autònoma. - Aquesta modalitat no es pot utilitzar si el pacient està en apnea de forma permanent. - S’utilitza també en insuficiència respiratòria aguda hipoxèmica, apnees del son... Pressió per sobre de 0 que es manté à que els alvèols estiguin oberts i així millori l’0xigenació, la distensibilitat. Pressió que es queda al final de la respiració, si és molt alta pot haver un risc en aquests alvèols à alveolotrauma à lesió als pulmons.

CPAP pacients durant la nit amb apnea nocturna

BIPAP Biphasic positive airway pressure - Pressió positiva subministrada de forma independent en la fase inspiratòria i expiratòria. En crònics i aguts: cardiopaties, insuficiència respiratòria, apnees del son que necessiten pressions altes. - Ansietat, angoixa, intolerància.

Bipap són dues pressions, a més de la PEEP hi ha la pressió suport. La pressió suport el que farà serà augmentar el volum d’aire que mobilitza cada respiració à afavorirà que el diafragma descansi à ajudarà a eliminar més Co2

Conceptes bàsics - Trigger inspitari à sensor que detecta petits canvis de pressió / flux realitzats pels esforços inspiratoris. Detecta quan el pacient inicia la inspiració. - Rampa (Rise time) à rapidesa amb la que s’arriba a la IPAP (Inspiratory positive Airway Pressure). - Cicló (ciclado) à sensor que determina el pas de la inspiració a l’expiració, per iniciar aquesta última.

TEMA 3: TRACTAMENT INFERMER A LES PERSONES AMB TRASTORNS RESPIRATORIS -

Prevenció de la infecció respiratòria. Deshabituació tabàquica. Monitorització respiratòria. Manteniment de la integritat de la mucosa orofaríngea. Millora de la tolerància a l’activitat. Control de la situació de salut / educació per a la salut.

Cal que tinguem en compte quin tipus de pacient tenim, els seus antecedents.... i ajustar el tractament al pacient.

PREVENCIÓ DE LA INFECCIÓ RESPIRATÒRIA Vulnerabilitat a la infecció respiratòria. 1. Mantenir la via aèria permeable: - Facilitar el drenatge a l’exterior de les secrecions. - Hiperhidratar (s/contraindicació) - Higiene postural. - Fisioteràpia Respiratòria. 2. Treballar conjuntament amb la persona: - Coneixements. - Forces psíquica i física. - Motivació. MONITORITZACIÓ RESPIRATÒRIA L’objectiu és assegurar la permeabilitat de les vies aèries i l’intercanvi de gas adequat. - Control patró respiratori (tipologia, què busquem?). FR, utilització de musculatura accessòria. - Control coloració i estat neurològic. (cianosi, rubefacció-envermelliment que en crònic podria ser indicador d’intoxicació si duu oxigenoteràpia, pal·lidesa). Si contesta quan el parlem à nivell neurològic. - Controlar capacitat tos efectiva. à capacitat de mobilitzar secrecions. - Avaluar gasos (què, com, quan?) coloració, mirem la saturació, després si ho considerem farem una gasometria. Mai farem primer la gasometria a no ser que sigui un pacient que està molt apurat ja que la gasometria es una prova invasiva. à Gasometria normalment es fa sense oxigen a excepció de l’MPOC. A part, Coneixements. Forces psíquica i física. MANTENIMENT INTEGRITAT MUCOSA OROFARINGEA Aplicació de mesures per fomentar la higiene i integritat de la mucosa bucal i orofaríngia. - Establir rutina de cures de la boca. - Aconsellar glopejar una solució antisèptica diluïda. - Promocionar hidratació via oral (o...