Aparell Digestiu 2: Intestí prim i gruixut, absorció, fases de la digestió PDF

Preview

Summary

Download Aparell Digestiu 2: Intestí prim i gruixut, absorció, fases de la digestió PDF

Description

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez

L’APARELL DIGESTIU (2): Intestí prim, intestí gruixut, absorció i fases de la digestió. 1. L’intestí prim Els processos més importants de la digestió i absorció de nutrients tenen lloc en un òrgan tubular llarg: l’intestí prim. La seva estructura li permet dur a terme aquesta funció. És molt llarg i per tant proporciona una superfície enorme perquè tingui lloc l’absorció i la digestió. Aquesta superfície en realitat és més gran perquè per dins l’intestí fa com uns plecs circulars, unes vellositats i microvellositats. L’intestí prim comença a l’esfínter pilòric de l’estomac i es replega a la part central i inferior de la cavitat abdominal. Finalment, s’obra en intestí gruixut. Anatomia de l’intestí prim: Es divideix en tres regions: - Duodè: Segment més curt, es retroperitoneal. Comença a l’esfínter pilòric i medeix uns 25cm aproximadament. Hi ha secrecions: o Endocrines: CCK (colecistoquinina), responsable de l’expulsió de la bilis1; VIP (pèptid intestinal vasoactiu), que genera vasodilatació intestinal; i la secretina, que augmenta el pH alliberant bicarbonat. o Exocrines: La bilis i el suc pancreàtic. Per tant, és important perquè fa que augmenti el pH del quim i és on s’alliberen enzims que venen del pàncrees i fetge, que es troben al suc pancreàtic i a la bilis. El conducte colèdoc és per on s’allibera la bilis, s’ajunta amb el conducte pancreàtic que és per on passa el suc pancreàtic, i tot s’allibera a la papil·la major. Per tant, la papil·la duodenal major és on arriba la secreció d’amilases pancreàtiques i de sals biliars. Quan l’aliment passa pel duodè estimula al pàncrees perquè alliberi suc pancreàtic, que conté bicarbonat i tres enzims: Tripsina (trenca enllaços dels pèptids), lipasa pancreàtica (trenca enllaços dels lípids) i amilasa pancreàtica (trenca enllaços dels hidrats de carboni). - Jejú: El seu començament té forma de C. Medeix 1m aproximadament. - Ili: És la regió final i és la més llarga. Medeix 2m aproximadament i s’uneix amb l’intestí gruixut mitjançant l’esfínter o vàlvula iliocecal.

1

Fa que es contraigui la vesícula biliar.

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez Histologia de l’intestí prim: La paret de l’intestí prim està formada per quatre capes, que formen la major part del tub digestiu: - Mucosa: Està formada per o Epiteli: Format per:  Cèl·lules absortives: Digereixen i absorbeixen els nutrients del quim intestinal.  Cèl·lules caliciforme: Secreten moc.  Cèl·lules enteroendocrines: Tres tipus  Les cèl·lules S: Secreten secretina  Cèl·lules CCK: Secreten CCK  Cèl·lules K: Secreten GIP o Làmina pròpia: Conté teixit limfoide associat a la mucosa (MALT). Hi ha grups de ganglis limfàtics coneguts com fol·licles limfàtics agregats (Plaques de Peyer). o Muscularis mucosae: Múscul llis. - Submucosa: La submucosa del duodè conté glàndules duodenals que secreten moc alcalí que ajuda a neutralitzar el pH àcid gàstric del quim. - Muscular: Dues capes de múscul llis, la més interna té fibres circulars. - Serosa: Excepte la major part del duodè, la serosa cobreix completament l’intestí prim. Tot i que són les mateixes quatre capes que a la resta del tub digestiu, les de l’intestí prim són una mica diferents, perquè pugui dur a terme la seva funció: - Plecs circulars: Són plecs permanents de la mucosa i la submucosa. Comencen a prop de la porció proximal del duodè i acaben prop de la porció mitja de l’ili. Alguns s’estenen al voltant de tot el diàmetre de l’intestí prim, altres només en alguns trossos. Els plecs circulars augmenten la sup erfície d’absorció i fan que, quan el quim passi per l’intestí prim, realitzi una trajectòria circular (enlloc de moure’s en línia recta). - Vellositats: Són projeccions de la mucosa, cada vellositat té un vas quilífer (teixit limfàtic) associat. Els nutrients absorbits per les cèl·lules epitelials que cobreixen la vellositat passen a través de la paret del capil·lar o del vas quilífer i entren a la sang o a la limfa, respectivament. - Microvellositats: Projeccions de la membrana apical de les cèl·lules absortives. S’organitzen com en grups, formant ribetes en cepillo, que s’estenen cap a la llum de l’intestí prim. Les microvellositats augmenten enormement la superfície de la membrana plasmàtica. Conseqüentment, grans quantitats de nutrients digerits poden difondre dins de les cèl·lules absortives durant un període de temps determinat. El ribet en cepillo conté molts enzims amb funcions digestives. Funció del suc intestinal i dels enzims del ribete en cepillo Cada dia se secreten al voltant d’1-2L de suc intestinal. El suc intestinal és un líquid groguenc. Conté aigua, moc i és lleugerament alcalí (pH=7,6). El suc intestinal, juntament amb el suc pancreàtic proporcionen un medi ideal perquè tingui lloc l’absorció de substàncies del quim en l’intestí prim. Les cèl·lules absortives de l’intestí prim sintetitzen varis enzims digestius, els enzims del ribente del cepillo, que s’inserten a la membrana plasmàtica de les microvellositats. Per tant, una part de la

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez digestió enzimàtica té lloc sobre la superfície de les cèl·lules absortives que limiten la vellositat, i no en la llum del tub digestiu exclusivament. Entre els enzims del ribete en cepillo , hi ha enzims que s’encarreguen de la digestió d’hidrats de carboni, de proteïnes i d’àcids nucleics. A mesura que les cèl·lules absortives es descamen a la llum de l’intestí, es trenquen i alliberen enzims que contribueixen en la digestió dels nutrients del quim. Digestió mecànica i digestió química a l’intestí prim: - Digestió mecànica: Hi ha dos tipus de moviments a l’intestí prim: segmentació i peristalsis. o Segmentació: Consisteix en contraccions localitzades, són moviments que no impulsen el quim cap endavant, sinó que fan que es barregi amb els sucs intestinals; fa que les partícules d’aliment es posin en contacte amb la mucosa, perquè siguin absorbides posteriorment. És més ràpid al duodè i disminueix progressivament fins arribar a l’ili. o Peristalsis: Després de que molts nutrients s’hagin absorbit, disminueix la distensió de la paret de l’intestí prim i aleshores la segmentació “para” i la peristalsis comença. -

2

Digestió química: Els aliments que arriben a l’intestí prim estan parcialment digerits; el quim conté hidrats de carboni, lípids i proteïnes parcialment digerides2. o Hidrats de carboni:  El pH àcid inactiva l’amilasa salival (enzim que degrada glúcids a la boca). Per tant, es degrada poc midó quan el quim surt de l’estomac.  El midó que no s’ha degradat, l’hidrolitza un enzim que forma par del suc pancreàtic (amilasa pancreàtica) a l’intestí prim.  Finalment, els disacàrids i trisacàrids s’han de trencar en monosacàrids, hi ha enzims específics que duen a terme aquesta reacció. Insulina i glucagó: Regulen la glicèmia. - Després de menjar hi ha molta glucosa en sang  S’allibera insulina. La insulina fa que la el fetge i altres teixits captin més glucosa, que s’emmagatzemarà en forma de glucogen (anabolisme) o més endavant es trencarà per obtenir energia (catabolisme) - En dejú no hi ha glucosa en sang  S’allibera glucagó. El glucagó el que fa és afavorir la sortida de glucosa de les cèl·lules, perquè així hi torna a haver glucosa en sang. També fa que es trenqui el glucogen hepàtic (glucogen hepàtic = reserva de glucosa del fetge) i que les glucoses s’alliberin a la sang i siguin distribuïdes per tot el cos.

Hidrats de carboni: A la boca, l’amilasa salival converteix el midó (polisacàrid) en disacàrids i trisacàrids. La cel·lulosa, un altre polisacàrid, no la podem digerir. És la “fibra”. Proteïnes: A l’estomac, la pepsina converteix proteïnes en pèptids. Lípids: La lipasa lingual i la lipasa gàstrica converteix triglicèrids en àcids grassos, diglicèrids i monoglicèrids.

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez o

Lípids: La majoria dels lípids de la dieta són triglicèrids, estan formats per una molècula de glicerol unida a 3 molècules d’àcid gras. Els enzims que degraden triglicèrids i fosfolípids s’anomenen lipases. N’hi ha de quatre tipus (en realitat n’hi ha més, però n’hem de saber quatre): Lipasa lingual (forma part de la saliva, comença a funcionar a l’estomac) Lipasa gàstrica (estomac) Lipasa pancreàtica. Fosfolipases: Hidrolitzen fosfolípids (triglicèrids que tenen fòsfor). Les fosfolipases formen part del suc pancreàtic. El colesterol éster hidrolasa no té una funció específica o potent; hidrolitza triglicèrids, diglicèrids, monoglicèrids, fosfolípids i esters del colesterol.

La digestió dels lípids comença a l’estomac, on actuen la lipasa gàstrica i la lipasa lingual. A l’intestí prim la lipasa pancreàtica degrada els triglicèrids en àcids grassos i monoglicèrids. Emulsificació: Abans de que un triglicèrid sigui digerit a l’intestí prim, s’ha d’emulsionar; això vol dir que un glòbul lipídic gran es converteix en un glòbul lipídic petit. En aquest procés hi intervé la bilis. Les sals biliars són amfipàtiques3.

-

Proteïnes: La digestió de les proteïnes comença a l’estomac, on un enzim, la pepsina, trenca les proteïnes en pèptids. A l’intestí prim, els enzims del suc pancreàtic (tripsina, elastasa, carboxipeptidasa...) segueixen trencant proteïnes en pèptids. Finalment hi ha uns enzims (aminopeptidasa i dipeptidasa) que trenquen els pèptids en aminoàcids.

Absorció de nutrients a l’intestí prim4 Les fases mecànica i química de la digestió tenen com a objectiu convertir els aliments en molècules que puguin travessar les cèl·lules epitelials absortives de la mucosa cap als vasos sanguinis i limfàtics de la regió. El pas dels nutrients digerits des del tub digestiu cap a la sang o limfa s’anomena absorció. L’absorció de les substàncies té lloc per difusió simple, difusió facilitada, osmosis i 3

Una molècula amfipàtica és una molècula que té una part hidrofòbica i una part hidrofílica). Suposo que no cal aprendre’s tots els transportadors, només per sobre (i saber que hi ha diferents tipus de transportadors...), l’objectiu d’aquest apartat diu : Absorció dels nutrients: transportadors i tipus de transport. Els nutrients en sang. 4

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez transporta actiu. El 90% de l’absorció de nutrients té lloc a l’intestí prim; el 10% restant té lloc a l’estomac i intestí gruixut. Tot allò que no es digereix o absorbeix passa a l’intestí gruixut. -

Absorció de monosacàrids: Tots els hidrats de carboni digeribles (els que provenen del midó, i no de la cel·lulosa) s’absorbeixen en forma de monosacàrids. Els monosacàrids travessen la llum de l’intestí a través de la membrana apical per difusió facilitada (fructosa) o transport actiu (glucosa i galactosa, transport actiu secundari acoblat al transport actiu de Na+). Els monosacàrids després surten de la cèl·lula que els ha absorbit, per difusió facilitada, i entren als capil·lars sanguinis de la vellositat. Els monosacàrids es transporten per la sang cap al fetge (sistema porta hepàtic) i si els hepatòcits no els eliminen, entren en la circulació general. Per la sang viatgen sols (o sigui no necessiten proteïna transportadora), ja que són hidrofílics.

-

Absorció d’aminoàcids, dipèptids i tripèptids: La major part de proteïnes s’absorbeix en forma d’aminoàcids mitjançant transport actiu, al duodè i jejú El 95-98% de proteïnes presents a l’intestí prim s’absorbeixen. Diferents transportadors porten diferents aminoàcids. Alguns aminoàcids entren a les cèl·lules absortives de la vellositat per un procés de transport actiu secundari, altres entren activament sense transportador. Pel que fa als dipèptids i tripèptids, entren a les cèl·lules absortives mitjançant un simportador. Dins la cèl·lula absortiva es trenquen en aminoàcids simples, que surten de les cèl·lules absortives per difusió i entren als capil·lars de la vellositat. Els aminoàcids es transporten per la sang cap al fetge (sistema porta hepàtic) i si els hepatòcits no els eliminen, entren en la circulació general. Per la sang en principi viatgen sols ja que són hidrofílics. Absorció de lípids: Tots els lípids de la dieta s’absorbeixen per difusió simple. Aleshores: o Àcids grassos de cadena curta: Són petits i per tant poden dissoldre’s al medi aquós intestinal, passar a través de la cèl·lula absortiva (per difusió simple), i aleshores (igual que els monosacàrids i aminoàcids), van cap a dins del capil·lar de la vellositat, van cap al fetge i si no són eliminats pels hepatòcits, s’incorporen a la circulació general. Necessiten proteïna transportadora per viatjar per la sang. o Àcids grassos de cadena llarga i monoglicèrids: Són grans i per tant són molt hidròfobs. Es dissolen al medi aquós intestinal i s’emulsifiquen. Les sals biliars contribueixen en que siguin més solubles; dins del quim intestinal rodegen els àcids grassos de cadena llarga i monoglicèrids i formen esferes petites que s’anomenen micel·les. Es disposen de manera que la part hidròfoba de les sals biliars està en contacte amb la els àcids grassos de cadena llarga i monoglicèrids, i les regions hidròfiles interactuen amb el medi aquós intestinal. Un cop formades, les micel·les es mouen des de la llum de l’intestí prim cap al ribete en cepillo de les cèl·lules absortives (enzims). Aleshores, els àcids grassos de cadena llarga i els monoglicèrids difonen fora de les micel·les i entren a les cèl·lules absortives, les micel·les es queden al quim i van repetint contínuament aquesta funció que tenen de transportadores. o Vitamines liposolubles (A, D, E, K) i colesterol que hi ha al quim: També utilitzen les micel·les per ser absorbides (s’hi uneixen, juntament amb els àcids grassos de cadena llarga i monoglicèrids).

-

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez Un cop dins de les cèl·lules absortives, els àcids grassos de cadena llarga i monoglicèrids es combinen per formar triglicèrids. Els triglicèrids s’ajunten amb fosfolípids i colesterol i també amb proteïnes, i es formen unes masses esfèriques molt grans que s’anomenen quilomicrons. Els quilomicrons surten de la cèl·lula absortiva per exocitosi. Són tan grans que no poden entrar als capil·lars sanguinis, ja que els porus de les parets dels capil·lars sanguinis són molt petits. Aleshores el que fan és entrar als vasos quilífers (els porus de les seves parets són més grans). Des dels vasos quilífers, els quilomicrons van cap als vasos limfàtics i fins al conducte toràcic, i finalment entren a la sang a través de la vena subclàvia esquerra. La coberta proteica dels quilomicrons els manté suspesos a la sang i impedeix que s’adhereixin entre ells. Hi ha mecanismes per eliminar tots els lípids de la sang (perquè no s’acumulin), de manera que 2-3h després de menjar, hi ha pocs quilomicrons en sang. Pel que fa a les sals biliars, el 90-95% es reabsorbeixen per transport actiu a l’ili terminal després d’haver contribuït en la emulsificació i digestió dels lípids. Retornen al fetge mitjançant el sistema porta hepàtic. Circulació enterohepàtica: L’hepatòcit secreta sals biliars cap a la bilis, es reabsorbeixen a l’ili i tornen a la bilis. -

Absorció d’electròlits: Els electròlits són compostos que es dissocien en ions quan es troben en un medi aquós (aigua), i condueixen electricitat. o Sodi: Transport actiu (bomba de sodi i potassi), també mecanismes de difusió i transport actiu secundari. La major part dels ions de sodi de les secrecions gastrointestinals es recuperen (no s’eliminen pels excrements). o Ions amb càrrega negativa: Transport passiu, seguint el Na+, o transport actiu. o Altres: Ferro, potassi, magnesi, fosfats: S’absorbeixen per mecanismes de transport actiu.

-

Absorció de vitamines: o Les vitamines hidrosolubles s’absorbeixen per difusió simple. Però, amb excepció de la vitamina B12: es combina amb el factor intrínsec produït per l’estomac i s’absorbeix a l’ili per transport actiu. o Les vitamines liposolubles s’absorbeixen amb els lípids, amb l’ajuda de micel·les i difusió simple.

-

Absorció d’aigua: Cada dia entren uns 9,3L d’aigua a l’intestí prim, provinents de la ingestió de líquid i de secrecions gastrointestinals. D’aquests 9,3L, 8,3L són absorbits a l’intestí prim; 0,9L són absorbits a l’intestí gruixut i per tant només s’eliminen 0,1L d’aigua pels excrements. La via d’excreció principal de l’aigua és l’aparell urinari. L’absorció a l’intestí prim i gruixut té lloc per osmosis, des de la llum del tracte gastrointestinal a través de les cèl·lules absortives i cap als capil·lars sanguinis. L’absorció d’aigua depèn de l’absorció d’electròlits i nutrients, que són els que mantenen l’equilibri osmòtic amb la sang.

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez 2. L’intestí gruixut L’intestí gruixut és la porció terminal del tracte gastrointestinal. Les seves funcions són completar l’absorció, producció d’algunes vitamines i formació i expulsió d’excrements. Anatomia de l’intestí gruixut: L’intestí gruixut mesura aprox. 1,5m de llarg i 6,5cm de diàmetre i s’estén des de l’ili fins l’anus. Està unit a la paret abdominal posterior pel mesocòlon (doble capa de peritoneu). Les 4 regions principals de l’intestí gruixut són el cec, el colon, el recte i el conducte anal. L’ili desemboca a l’intestí gruixut, en un plec de la mucosa que es diu esfínter o vàlvula ileocecal, que permet el pas del contingut de l’intestí prim cap a l’intestí gruixut. Per sota de l’esfínter ileocecal hi ha el cec (una petita bosseta) i per sota hi ha una estructura tubular que es diu apèndix veriforme. Cap amunt, el cec es continua amb el colon, que té quatre parts: - Còlon ascendent, que gira cap a l’esquerra formant l’angle còlic dret o hepàtic (=flexura còlica dreta o flexura hepàtica del còlon) i és retroperitoneal. - Còlon transvers, que no és retroperitoneal. Va cap al costat transversalment i gira cap avall formant l’angle còlic esquerre/esplècnic (=flexura còlica esq. o flexura esplècnica del còlon). - Còlon descendent, que gira cap a la dreta i “es converteix” en colon sigmoide. - Colon sigmoide, que es projecta cap a la línia mitja i es continua amb el recte.

El recte són els 20cm últims del tub digestiu, és anterior al sacre i al còccix. Els últims 2-3cm del recte formen el conducte anal. A l’orifici extern del conducte anal, l’anus, hi ha un esfínter anal intern (múscul llis  control involuntari) i un esfínter anal extern (múscul esquelètic  control voluntari). Aquests esfínters normalment estan tancats, excepte durant l’evacuació d’excrements. Histologia de l’intestí gruixut: La paret de l’intestí gruixut també té les 4 capes presents a la resta del tub digestiu: - Mucosa: Té les tres capes típiques (teixit epitelial, conjuntiu i muscular llis). La mucosa de l’intestí gruixut es caracteritza perquè les cèl·lules de teixit epitelial són bàsicament o Cèl·lules absortives: Absorbeixen aigua per deshidratar la femta. (*)A l’intestí gruixut també s’absorbeixen alguns ions (Ex. Cl, Na) i algunes vitamines. o Cèl·lules caliciformes: Produeixen moc, que lubrica el pas del contingut pel còlon. En comparació a l’intestí prim, l’intestí gruixut no té ni plecs circulars ni vellositats (microvellositats sí), per tant, l’absorció és molt més gran a l’intestí prim que al gruixut. - Submucosa (formada per teixit connectiu areolar).

Anna Orive Anatomofisiologia II. Aparell digestiu (2) Curs 2014-2015. Prof. Jordi Ibañez -

-

Muscular: Dues capes de múscul llis, longitudinal (externa) i circular (interna). A diferència de la resta del tub digestiu, algunes porcions del múscul longitudinal són més grosses i formen bandes longitudinals que s’anomenen tènies. Les contraccions tòniques de les tènies produeixen en el còlon unes “bosses” que s’anomenen haustres, que li donen a l’òrgan un aspecte com arrugat. Serosa: Forma part del peritoneu vis...