2 administracio empresarial-3 PDF

Preview

Summary

ECONOMIAiORGANITZACIÓ D’EMPRESEStema 2: ADMINISTRACIO EMPRESARIALAmadeu Vives - professor associatdep. gestió empresesUniversitat Rovira i Virgiliensenyaments de Grau 1er curs - EnginyeriaETSE -TarragonaTe m a 2 - A D M I N I S T R A C I Ó E M P R E S A R I A LNOCIONS GENERALS DE L’ADMINISTRACIÓ EMP...

Description

Univers

i Vi r g i l i

ensenyaments de Grau 1er curs - Enginyeria

ECONOMIA i ORGANITZACIÓ D’EMPRESES

tema 2: ADMINISTRACIO EMPRESARIAL

E T S E - Ta r r a g o n a Amadeu Vives - professor associat dep. gestió empreses

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

Tema 2 - ADMINISTRACIÓ EMPRESARIAL NOCIONS GENERALS DE L’ADMINISTRACIÓ EMPRESARIAL •

2.1 -INTRODUCCIÓ A L’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA

•

2.2 -PLANIFICACIO EMPRESARIAL

•

2.3 -ROLS FUNCIONS I QUALITATS DIRECTIVES

•

2.4 -RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES

•

2.5 -COMPETITIVITAT EMPRESARIAL

•

2.6 -RECURSOS HUMANS: MOTIVACIO I LIDERATGE

Aquest dossier de treball està adreçat als estudiants de l’assignatura d’ Economia i Organització d’Empreses que s’imparteix als ensenyaments de grau d’enginyeria de 1er curs de l’ETSE de la URV. El seu objectiu és proporcionar els fonaments teòrics que integren el sistema conceptual de l'empresa, i pròpiament els relacionats amb l'Administració d'Empreses. Tot el seu contingut està basat en els coneixements exposats en diversos llibres. Entre tots ells destaquem els següents com a més importants: -Fundamentos de gestión empresarial; Garcia del Junco, Julio. -Curso práctico de Economía de la empresa. Un enfoque de organización; Bueno Campos, Eduardo. -Administración de empresas. Dirigir en la sociedad del conocimiento; Díez de Castro, José. -Economía de la empresa; Montoro Sanchez, María Ángeles -Introducción a la economía de la empresa I i II; Díez de Castro Emilio, Galán Gonzalez José Luis, Martín Armario Enrique. -Curso teórico-práctico de economía de la empresa; Aguer Hortal Mario, Perez Gorostegui Eduardo. -Márketing en la actividad comercial; Martinez García, Alicia

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

2

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

2.1-INTRODUCCIÓ A L’ADMINISTRACIÓ DE L’EMPRESA Començarem partint d’una idea que ja hem vist en apartats anteriors. En aquest apartat d’administració parlarem del treball que desenvolupa aquest segon grup; els directius. ! A diferència dels operaris, els directius són els que dirigeixen el treball de les altres persones. Tenen subordinats al seu càrrec i responen pel treball de les persones que tenen sota el seu comandament. !

! En una empresa no tots els directius són iguals. Per diferenciar-los tenim diverses classificacions. Una de les més utilitzades es la classificació segons el nivell que ocupen dins de la seva organització. ! Si realitzem un divisió jeràrquica de personal, (amb una piràmide), trobarem ! els següents nivells: Són les persones que tenen responsabilitat general sobre tota l’empresa. Són els responsables de fixar els grans objectius i la forma d’aconseguir-los. En definitiva tenen el fracàs o l’èxit de l’empresa a les seves mans. ! Està format per tots els directius que es situen entre l’alta direcció i els treballadors. S’encarreguen d’una determinada àrea de l’empresa; un departament una secció etc. Recullen informació dels nivells més baixos i la transmeten a l’alta direcció, i també en sentit contrari, les ordres de l’alta direcció cap als nivells més baixos. ! S’encarreguen de la supervisió del treball dels empleats directament relacionats amb la producció i venda dels productes i serveis de l’empresa. És l’un grup directiu on els seus subordinats no ho són, (directius). El seu treball es centra en la presa de decisions relacionades amb el dia a dia de la producció i per tant amb la solució de problemes normals del funcionament de l’empresa.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

3

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

! No tenen caràcter directiu, son els responsables directes de la producció. ! DEFINICIÓ D’ADMINISTRACIÓ.

! De l’estudi d’aquesta definició podem dir que ! El directiu ha de conduir i liderar un equip humà. S’ha d’ocupar que totes les activitats de l’empesa es realitzin eficientment, sense malbaratar recursos. (arribar als objectius amb el mínims recursos possibles). I també ha d’aconseguir que totes les persones de l’empresa tinguin una actuació eficaç dins del seu lloc de treball. A vegades les empreses son eficaces però no són eficients. Això no és correcte perquè davant una situació de competència ambdues condicions són indispensables. ! No és una activitat puntual. Es tracta d’un conjunt d’activitats interrelacionades.

Aquestes funcions suposen l’execució de les següents activitats: ! ! PLANIFICAR: Suposa decidir per anticipat quins són els objectius de futur i quins són els mit jans que s’hauran d’utilitzar per aconseguir-ho. (es desenvolupa en el proper punt) ORGANITZAR: Suposa dissenyar l’estructura organitzativa. Serveix per ordenar els recursos de l’empresa de la millor manera possible per tal de facilitar el

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

4

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

compliment dels objectius marcats per l’organització. Amb la organització ens assegurem que cada un dels elements que conformen l’empresa tingui un coneixement de les tasques a desenvolupar amb l’objectiu d’aconseguir els resultats previstos. DIRECCIÓ DE RECURSOS HUMANS: Consisteix en el procés per motivar a les per s ones per t al que des envol upi n una act i vi t at adequada di ns de l’organització. Apareixen els conceptes de MOTIVACIÓ i LIDERATGE, (es desenvolupen més endavant) CONTROLAR: ÉS el procés mitjançant el que es porta a terme un seguiment de les activitats de l’empresa amb l’objectiu de comprovar que s’estan realitzant segons el planificat i d’aquesta manera podem corregir les possibles desviacions.

2.2-PLANIFICACIO EMPRESARIAL La funció de planificació compren totes aquelles accions gerencials dirigides a determinar els objectius futurs així com els mitjans més apropiats per tal d’aconseguir-los. Es tracta de poder contestar a dues preguntes 1. Cap a on volem anar ? Significa decidir quins seran els objectius i metes que l’empresa vol aconseguir en un futur determinat. ! 2. Co m hi p o d em a rrib a r? . S i gn if ic a d et er mi na r l es d i fe re nt s m an ere s d’aconseguir arribar als objectius fixats tenint en compte les característiques pròpies de l’empresa i també el seu entorn. ! A partir d’aquesta definició podem dir que la funció de planificació és una funció clau i imprescindible per al correcte funcionament de les altres funcions administratives. ! Al planificar estem determinant objectius. Un objectiu és una condició futura desitjada per l’empresa. Per tal que l’objectiu constitueixi un sistema de referencia per a la planificació i per a la resta de funcions administratives han de complir una sèrie de criteris. Els objectius han de ser mesurables, quantificables i centrats en

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

5

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

els resultats. Han de ser formulats correctament, sense ambigüitats i flexibles per tal d’adaptar-se als canvis de l’entorn. LA MISSIÓ DE L’EMPRESA.! El primer gran objectiu de qualsevol empresa es la seva Missió. La missió d’una empresa és la seva raó de ser, és allò que justifica la seva existència i reflexa la seva personalitat. La missió d’una empresa és (ha de ser) única i irrepetible. Serveix per tal que l’empresa es pugui diferenciar de la resta de competidors. Indica quina és la seva manera d’actuar. La missió defineix un punt tant essencial com allò a que es dedica l’empresa. Quín és el seu negoci. A l’hora de definir la missió de l’empresa hem de tenir en compte els seguents aspectes:

- La missió ha de servir com a base per a definir les àrees en què l’empresa competirà.

- Ha de servir internament com a punt de referència de les persones de l’organització. És un element d’identificació i de cohesió.

- Ha de servir externament, proporcionant informació al client sobre quina és la raó de ser de l’empresa. ! Alguns exemples de missió són: • Port Aventura- Crear i oferir als nostres clients i residents, experiències úniques i variades, en un entorn natural, privilegiat i exclusiu, amb una visió única i socialment responsable. ! • Laietana de Llibreria-Creiem que el coneixement i la cultura ens ajuden a progressar com a individus i a viure de manera més plena.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

6

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

LA VISIÓ DE L’EMPRESA El segon gran objectiu de qualsevol empresa es la seva Visió. La visió d’una empresa es l’enunciat d’una situació futura ideal de l’empresa. Representa l’ambició futura de l’organització i marca el nivell de repte, i per tant, el ritme necessari per assolir-lo. La visió la podem obtenir al contestar-nos la següent pregunta; Què volem que sigui la nostra empresa en els pròxims anys? A l’hora de definir la visió de l’empresa hem de tenir en compte els seguents aspectes:

-

Ha de ser ambiciosa i realista. Ha de ser única per a cada empresa Ha de tenir en compte quines són les capacitats de l’organització Ha de servir per motivar els treballadors i per transmetre al mercat el valor que l’empresa vol generar.

Alguns exemples de visió són: • Port Aventura- Ser el millor destí d’oci familiar, de negoci i residencial d’Europa. • Laietana de Llibreteria- Volem tenir una presència rellevant en el món de la cultura i de l’oci cultural, i gestionar els interessos de totes les persones que es relacionen amb Laie, basant-nos en criteris d’eficàcia empresarial i de responsabilitat social.

EL PROCES DE PLANIFICACIÓ Si parlem del procés de planificació en general, diem que aquesta es pot classificar segons dos criteris; Criteri temporal i criteri amplitud ! • Segons l’horitzó temporal la planificació pot ser a curt i a llarg termini.

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

7

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

Curt termini farà referència (com a norma general), a una planificació establerta per a un període d’entre un i dos anys. Per contra la planificació a llarg termini, (com a norma general) farà referencia a una planificació establerta per a períodes de 3 a 5 anys. ! • Segons l’amplitud parlarem dels conceptes de planificació estratègica i de tàctica. La planificació estratègica considera l’empresa com un conjunt i estableix els plans d’actuació i els objectius globals de l’empresa. Per contra la planificació tàctica (u operativa), fa referència als plans d’actuació dels diferents departaments, àrees, unitats de negoci, etc que engloben l’empresa.! En cada un d’aquests departaments es concreta amb l’establiment d’objectius específics la manera de posar en funcionament totes les actuacions globals establertes en la planificació estratègica.

LA DIRECCIÓ ESTRATÈGICA.

!

La direcció estratègica es un procés, una seqüencia de fases, que realitzo en el temps i amb un ordre determinat. Un esquema de les fases de la direcció estratègica seria: !

En aquesta fase defineixo la missió, la visió i els objectius de l’empresa Realitzo un anàlisi extern de l’empresa. Busco les amenaces i les oportunitats que existeixen a l’entorn de l’empresa. Realitzo un anàlisi intern de l’empresa. Busco les fortaleses i les debilitats que existeixen a l’interior de la pròpia empresa. !

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

8

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

A partir dels resultats de la fase 1, (anàlisi estratègic), dissenyo les diferents alternatives, les diferents estratègies que tinc a l’abast per tal d’aconseguir la missió, la visió i els objectius establerts. Un cop disposo de diferents alternatives les avaluo i selecciono l’estratègia que considero més oportuna !

En aquesta fase implantem l’estratègia escollida. L’empresa elabora un pla amb els objectius, les decisions adoptades, assigna recursos i marca un camí a seguir. Quan el pla estratègic està en funcionament cal controlar i revisar el procés d’implantació per tal d’adequar-lo als possibles canvis, tant interns com externs que es vagin produint. Cal verificar que els resultats que es van obtenint s’ajusten a la missió inicial així com a la resta d’objectius que l’empresa està buscant.

2.3-ROLS FUNCIONS I QUALITATS DIRECTIVES D’entrada hem de dir que una empresa necessita que algú la dirigeixi, (que mani), que estigui per damunt de la resta dels seus integrants. Evidentment podem trobar diferents directius (en funció de la mida de l’empresa), però sempre al final algú haurà de tenir la última paraula i la responsabilitat de prendre la última decisió. Quan en una empresa no existeix la figura del líder, (un directiu superior), que imposi la seva decisió, segurament acabarà arribant el conflicte, la paralització de les actuacions per falta de decisió i segurament la desaparició de la pròpia empresa. ! Un directiu per tal de portar a terme el seu treball, (aconseguir els objectius que l’empresa s’ha fixat), necessita el suport de la resta de persones de l’empresa. L’empresa no l’entenem sense les persones que en formen part i per tant el directiu ha d’actuar mitjançant l’actuació de la resta de persones, podem dir que actua a través d’ells. ! El paper principal d’un directiu, lluny del que podem pensar, no és donar ordres. La funció principal d’un directiu és la de guiar o liderar a la resta de persones de

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

9

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

l’empresa. !

Un directiu és la persona que tracta amb la resta de gent de l’empresa, que la representa, que es reuneix amb grups externs, que acorda, que discuteix, etc. La figura d’un directiu no la podem entendre tancada dins un despatx, amb total desvinculació de tot el que l’envolta. L’objectiu dels directius és aconseguir que les coses (el treball de l’empresa), es faci amb eficiència i eficàcia. Per aconseguir-ho el directiu realitza diverses funcions durant la seva jornada. Aquestes funcions, que també podem anomenar papers o rols van ser estudiats per Henry Mintzberg. Aquest professor per tal de sintetitzar tots els papers, (rols), que ha de desenvolupar un directiu al llarg de la seva feina, va crear una relació de rols, que s’ha acabat anomenant “els rols de Mintzberg”. (Henry M i ntzberg, na scut a

M o nt-rea l l ’a ny 1939, és un pro fesso r a ca dèmi c

internacionalment reconegut i autor de publicacions sobre negocis i gestió d’empresa.)

! Tots els rols que va definir, existeixen amb independència del tipus d’organització en què ens trobem, i en el fons el que venia a dir és que quan una persona té autoritat, aquesta pròpia autoritat li proporciona un status dins l’estructura on està, i és a partir d’aquesta autoritat que apareixen determinats rols. En aquesta relació s’estableix que els directius poden exercir tres categories de rols diferents; Rols interpersonals, rols informatius, rols decisionals. ! 1. Rols Interpersonals: Estan directament relacionats amb l’estatus i l’autoritat del directiu. En distingim tres tipus:

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

10

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

! a. Cap visible: El directiu representa a l’empresa. És el rol fonamental i el més senzill de tots. Com a conseqüència de la seva activitat formal, es converteix en una espècie de símbol de l’organització. ! b. Líder: La seva obligació és la de motivar i estimular a la resta de persones de l’empresa. Com a líder ha de mostrar als seus subordinats les pautes de comportament a seguir i els valor ! a assumir. Ha de premiar, però també sancionar. ! c. Enllaç: Tot directiu crea una xarxa de comunicació interna i externa de contactes, i ell n’és el centre. Amb aquesta xarxa es mantenen relacions amb molts individus i grups aliens a l’organització. ! 2. Rols Informatius: un directiu no pot exercir la seva funció si no te la informació suficient o sí aquesta és incorrecta. El principal poder del directiu no és li ve per la posició jeràrquica sinó que li arriba gràcies a tenir tota la informació. També distingim tres tipus; ! a. Monitor: El directiu busca i rep informació per tal de conèixer l’organització i el seu entorn. Necessita disposar de fonts accessibles, classificades i preparades en el moment que les necessita. ! b. Difusor: Transmet la informació mitjançant els canals establerts, aconseguint que aquesta arribi en temps i forma a les persones que la necessiten. La transmissió pot ser de l’exterior de l’empresa cap a l’interior i una transmissió interior seguint l’ordre jeràrquic. ! c. Portaveu: Porta informació a l’entorn en nom de la pròpia organització. ! 3. Rols de presa de decisions: podem dir que són els més importants. Si els directius tenen autoritat (rols interpersonals) i tenen accés a la informació, (rols informatius), els ha de servir per prendre les decisions correctes. En aquest grup distingim 4 rols diferents; ! a. Empresari o emprenedor: és el responsable d’iniciar els canvis, de prendre la iniciativa, de buscar noves oportunitats de negoci, etc. !

Amadeu Vives - dep gestió emp. - ETSE-URV Tarragona

11

Economia i Organització d’empreses - Ensenyaments de grau 1er

tema 2 administració empresarial

b. Gestor d’anomalies: resol els problemes. Ha de prendre la iniciativa quan l’organització està amenaçada pel mal funcionament. ! c. Negociador: fixa els límits de la negociació, estableix l’estratègia negociadora. Participa directament en les diferents negociacions i pacta amb persones i organitzacions. ! d. Assignador de recursos: decideix la combinació de recursos a utilitzar en cada activitat, treball, departament o àrea de l’empresa. Distribueix els recursos de l’organització de la manera més eficient amb la finalitat d’aconseguir els objectius fixats. La conclusió que traiem de l’estudi dels Rols de Mintzberg és que tots els rols estan desenvolupats per tots els directius de l’organització i moltes vegades el propi directiu realitza més d’un rol al mateix temps. Paral·lelament a aquesta definició de rols existeix també el que s’anomena estudi de Katz. ! Robert Katz, nascut a

Nova York l’any 1933, va ser un escriptor i periodista expert en

investigació.

Evidentment les persones som diferents i per tant els directius de les empreses, en tant que persones, també són diferents. Tot i això podríem dir que existeix una semblança entre les persones que ocupen llocs de responsabilitat a les empreses. Aquestes semblances podem dir que són el que anomenem les habilitats directives. Aquestes habilitats són comuns a la majoria dels directius de les empreses. Robert katz determina les habilitats directives bàsiques i les agrupa en tres grups o categories: ! 1. Capacitat tècnica. Fan referencia a la capacitat per aplicar el know how a una àrea determinada dins de l’empresa, posant en pràctica els coneixements i transmetent l’experiència. Estem dient que tota persona que ocupi un nivell directiu ha de tenir els coneixements tècnics suficients !

al lloc directiu que

...