2. ART Clàssic Grècia - Apuntes historia del arte PDF

Preview

Summary

Apuntes historia del arte ...

Description

2. ART CLÀSSIC: GRÈCIA 1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ART GREC 1.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA L’art grec se sol dividir en tres períodes: l’arcaic del segle VII a.C. fins al 474 a.C, la cultura grega en aquest moment s’estén pel mediterrani i artísticament comença a establir-se els ordres arquitectònics. Període clàssic del 475 a.C fins al 323 a.C, aquest període s’emmarca entre la finalització de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. És l’etapa de més esplendor i originalitat de l’art grec. El període hel·lenístic s’estén del 332 a.C fins l’any 31 a.C i acaba amb la conquesta d’Egipte per part dels romans. L’art grec en aquest moment és receptiu a les influències orientals. -

-

És una arquitectura arquitravada, és a dir, l’estructura dels edificis, es basa únicament en les línies horitzontals i verticals. Busca l’harmonia visual a través de refinaments òptics com la inclinació de les columnes cap a l’interior, l’èntasi de les columnes, la distancia desigual entre les columnes, la curvatura de l’entaulament. És una arquitectura feta a mida de l’esser humà, és a dir, rebutja la monumentalitat. Dóna forma artística a l’exterior de les obres arquitectòniques i les classifica en ordres, és a dir, en maneres de resoldre el problema de sostenir l’entaulament sobre les columnes. L’ordre dòric i jònic, s’originen en el període arcaic, el corinti al final del clàssic, però és utilitzat en el període hel·lenístic. Els materials més usats són la pedra i el marbre. Pel que fa la tipologia cal destacar: els temples, teatres, àgores, gimnasos i els estadis.

Parts del temple: El temple s’assenta sobre un basament dividit en tres esglaons, els dos primers formen l’estereòbat i l’últim que està a la part superior sobre el que s’assenta les columnes és l’estilòbat. Pel que fa a les columnes sol tenir tres parts, base, fust i capitell. Els grecs creen tres estils arquitectònics que afecten a les columnes i als entaulaments dels temples: Dòric, Jònic i Corinti. La columna dòrica no te base, té un fust estriat d’aresta viva i un capitell format per un collarí, un equí i un àbac. Pel que fa a les columnes d’ordre jònic tenen base, el fust és estriat amb aresta morta i el capitell presenta volutes, és a dir, elements decoratius en forma d’espiral. I finalment, la columna coríntia te també base, fust estriat d’aresta morta i capitell amb fulles d’acant i volutes. Depenent de l’ordre de les columnes, el temple presenta un tipus d’entaulament, el corresponent amb l’ordre dòric presenta un arquitrau llis, que es la part inferior de l’entaulament que descansa damunt de la columna, un fris que presenta mètopes i tríglifs. Mètopes (és que l’espai entre dos tríglifs d’ordre dòric que es decora amb relleus i el tríglifs (és una placa adornada amb tres bandes o estries verticals. Finalment i a sobre del fris, hi haurà la cornisa que és la part superior de l’entaulament, el frontó que és l’acabament del pòrtic en forma de triangle i a l’interior del frontó trobarem el timpà que sovint es decora amb relleus. Pel que fa l’entaulament jònic l’arquitrau presenta tres platabandes i el fris s’aprofitaria per posar-hi relleu escultòric, la resta de parts son les mateixes que en l’ordre dòric. L’ordre corinti, pot tenir el mateix entaulament que el jònic o bé presentar un arquitrau amb motllures i un fris pla.

1.2. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA L’escultura té com a trets generals: -

El cos humà és el motiu principal. L’ideal de la bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri. Semblança amb l’ideal de l’home amb el cànon de proporció. Eren escultures policromades, malgrat tot s’ha perdut amb el pas del temps. Els materials més usats eren el marbre, la pedra i el bronze. A nivell de tipologia destaquen les escultures exemptes i els relleus.

Destaquem tres etapes en l’escultura, Arcaica, Clàssica, Hel·lenística: 1.2.1.

1.2.2.

Període Arcaic - Destaca una frontalitat i rigidesa - Presenten lleugerament una cama avançada. - Els braços apareixen enganxant al cos. - Mostren una representació esquemàtica dels músculs - Les figures apareixen amb el somriure arcaic (no és una mostra d’expressió) - Els ulls son ametllats. - Estaven pintades (policromades). - Es mostra una gran influencia de la tradició estatuària egípcia. - Les figures representades per un cos masculí rebien el nom de Kouros o Kouroi i les figures femenines son les Koré. - Les figures masculines anaven nues, ja que representaven o herois o divinitats, mentre que les femenines anaven vestides, es creu que representaven sacerdotesses que duien donacions a les divinitats. Període Clàssic.

Pel que fa el període clàssic destacarem dues etapes, inicial i l’altre de ple període clàssic. -

Etapa Inicial: - Una actitud més natural que la de l’escultura arcaica. - Els braços estan desenganxats dels cos i en posicions diferents. - Presenten el contrapposto, és a dir una part de cos tensa (la cama que aguanta el cos) i l’altre relaxada. - El cap perd frontalitat i mira cap a altres bandes. - La figura expressa moviment però contingut. - Creen un cànon de bellesa basat en la proporció matemàtica entre les diferents parts del cos (7 caps que ocuparia el cos).

-

Etapa Ple Clàssic: - L’escultura s’aparta de la duresa de les escultures anteriors. - Les figures mostren major suavitat i harmonia del cos. - Les figures apareixen lleugerament arquejades (corba praxitaliana). - Comencen a mostrar-se els sentiments i les emocions. - Predomina el retrat individualitzat.

1.2.3.

Període Hel·lenístic. - Es valora la intensitat extrema dels sentiments i emocions (Páthos). - Es trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. - S’introdueixen temes anecdòtics i quotidians (El nen de l’espina) - L’escultura adquireix mes moviment i dinamisme. - Es dona importància als grups escultòrics. - Es mostra una gran influencia de les escultures asiàtiques.

1.3. PINTURA GREGA Testimonis antics comenten la qualitat de la pintura grega, però no s’han conservat gaires exemplars i es prenen com a referencia les pintures realitzades a les ceràmiques de figures vermelles o de figures negres.

-

Importància coneguda a través de l’art romà. És una pintura aplicada a la ceràmica (es mostra perfecció tècnica, colors plans i absència de perspectiva).

3 ETAPES 1000 – 1700 aC 1a Etapa  Estil geomètric on trobem contorns d’animals, decoració de línies introducció de la figura humana a partir del segle VIII. 2a Etapa  Època arcaica segle VII – segle VI aC on trobem figures negres sobre fonts vermells i figures vermelles sobre fons negre. 3a Etapa  Època clàssica durant el segle V aC on apareix certa perspectiva, es fan esbossos, ombrejats i transmissions de sentiments. 2. OBRES DE L’ART GREC - Acròpolis d’Atenes: El Partenón, Erecteon i Temple d’Atena Niké. - Teatre d’Epidaure. - L’altar de Zeus a Pèrgam. - La Koré del Peplum. - Discòbol de Miró. - Donífor de Policlet. - Els guerres de Riace. - Hermes amb el nen Dionís infant de Praxitel·les. - La victòria de Samotràcia. - Laocont i els seus fills. ART GREC: -

Situar l’obra en el seu context cronològic, històric i cultural corresponent. Dir a quin estil pertany l’obra i enumerar cinc característiques formals o conceptuals de l’escultura, pintura i arquitectura d’aquest estil. Explicar el significat i funció de l’obra. Indica particularitats de l’obra (coses que la caracteritzen). Enganxar els enllaços amb els slideshares que s’han donat com a recursos per poder treballar els punts anteriors....