2. Examen Sectors- Comentàri de la imatge segons Dwight Macdonald i Umberto Eco PDF

Preview

Summary

2. Examen Sectors- Comentàri de la imatge segons Dwight Macdonald i Umberto Eco. Segona part pregunta dos examen. Esperanza profe....

Description

Xènia Ballesteros Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Comunicació i Indústries culturals Curs 2020-2021

Índex: 1. 2. 3. 4. 5. 6.

Introducció……………………………………………………………..…………...……… 2 Umberto Eco i una cultura d’aglomeracions…………………………………..…....……… 2 Dwight Mcdonald i els termes de cultura………………………………………………….. 4 Harry Potter no és alta cultura……………………………………………………..…...….. 5 Conclusió……………………………………………………………………...………..….. 6 Bibliografia………………………………………………………………………………… 7

1

Xènia Ballesteros

Comunicació i Indústries culturals

Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Curs 2020-2021

1. Introducció La primera meitat del segle XX es caracteritza per ser una època d’inclusió de les classes més subalternes a la vida pública; on el consum de la informació s'expandia a grans velocitats. Una part de la població va llegir el succés com un signe de la progressiva decadència de la cultura mentre que altres en canvi, veien la decadència com una senyal de la democratització. És per això que molts intel·lectuals del moment com ara Umberto Eco o Dwight Macdonald, van decidir investigar sobre el tema. A través d’aquest treball, s’intenta fer una aproximació a la cultura de masses a través de diferents teories i, a part de fer una comparació amb un fals producte cultural com és ara la saga de Harry Potter, s’intenta buscar una solució al problema de la manipulació per part dels media.

Paraules clau: Comunicació de masses, mitjans de comunicació, Umberto Eco, Dwight Mcdonald, cultura de masses, media.

2. Umberto Eco i una cultura d’aglomeracions Umberto Eco (1932-2016), va ser un semiòtic i novel·lista italià que destacava, entre altres coses, per les seves cròniques periodístiques sobre el món dels media. Una de les seves obres més interessants va ser: “Apocalípticos e Integrados” (1964). En aquesta, Eco introdueix l'observança del treball d’interpretació operat pel lector, i obre camí als semiòtics i semiòlegs per estudiar sobre “les comunicacions de massa”. A part, formalitza la seva hipòtesi contrastant els seus pensaments amb autors importants de la època com Claude Lévi-Strauss, Edgar Morin o Dwight Macdonald per exemple . L’autor principalment remarca la idea que “els mass media difonen per tot el món una cultura de tipus homogeni que destrueix les característiques pròpies de cada etnia i que, en comptes de simbolitzar les emocions com haurien de fer, les provoquen”1. En altres paraules, ens mostra la cultura de masses com una cultura d’aglomeracions en la qual els productes culturals estan manipulats pels grans mass media i realment no tenen una estètica, sinó que pretenen enganyar el consumidor amb versions vulgaritzades. Com a consumidors no ens adonem, ja que creiem que hem accedit a la cultura quan realment no és així. Un exemple d’aquestes versions “vulgaritzades” són els productes televisius, els quals pretenen ser “culturals” però queden molt lluny de ser una manifestació artística. Aquest fet es produeix bàsicament perquè es tracta de productes fets industrialment pels grans mitjans amb l’únic objectiu de manipular, tal com hem comentat anteriorment. 1

Ferrer Gavaldà, E. “Indústries culturals anys 1960-1980 (2). Umberto Eco i Dwight Macdonald”. Universitat de Barcelona.

2

Xènia Ballesteros

Comunicació i Indústries culturals

Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Curs 2020-2021

Segons Eco, hi havia dues visions a l’hora de veure la cultura de masses: els apocalíptics i els integrats. Els apocalíptics defensen la idea d’una cultura compartida per tots, produïda i elaborada d’una manera que s’adapta per tothom. És a dir, remarquen que “la cultura de masses és anticultura”2, ja que els mitjans creen i elaboren el contingut depenent de les característiques socials que envolten els consumidors: ideologies polítiques, gustos, aspiracions, etc. És per això que es dediquen a elaborar teories sobre la decadència en comptes de caure en una cultura confeccionada per uns consumidors indefensos. En conclusió, creuen que la cultura de masses manipula al seu públic i anul·la la seva originalitat. Ademés, que provoca emocions preconstruides, tal com hem comentat anteriorment, i que òbviament, està dominada per les lleis del mercat. Tenen una visió pessimista de la societat i veuen la cultura de masses com una deformació d’aquesta. Els integrats en canvi, consideren que els diaris, la ràdio, el cine, la novel·la popular, etc.; posen la cultura a l’abast de tothom, fet que fa més suportable l’absorció de nocions i la recepció d’informació. A part, no creuen que la cultura popular hagi estat confeccionada pels mitjans per consumidors indefensos com fan els apocalíptics, sino que creuen en la cultura de masses com quelcom humà i natural. Paral·lelament, els integrants davant de la decadència, es caracteritzen per actuar i alhora, produir tota classe de missatges animadors. En resum, veuen la cultura de masses com quelcom positiu, i aprofiten els mitjans de comunicació per difondre. Com ja sabem, la producció massiva de contingut va afectar als mass media i a la publicitat, provocant un augment del consum i un canvi en les dinàmiques que hi havia establertes. És en aquest moment quan els apocal·líptics utilitzen el terme “indústria cultural” per referir-se a aquesta nova societat, utilitzant-lo d’una manera despectiva. D’altra banda, els integrants, utilitzen el terme “cultura de masses”, ja que veuen les noves produccions massives com un bé cultural. Per Umberto Eco, els dos termes són conceptes ambigus, són “fetiches”. S’intenten barrejar dues perspectives que es contradiuen, ja que no han estat correctament definides, i això és impossible. Per últim, l’autor també ens comenta com la cultura de massa no ha ocupat el lloc d’una determinada cultura superior, sinó que s’ha incorporat en mig de masses enormes de població que fa molt poc que tenen accés als béns culturals.

2

E  co, U. (1992). “Apocalípticos E Integrados”. Itàlia.: Casa Ed. Valentino Bompiani.

3

Xènia Ballesteros Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Comunicació i Indústries culturals Curs 2020-2021

3. Dwight Macdonald i els termes de cultura El 7 de març de 1955, va succeir el que podriem anomenar una revolució social als Estats Units; va ser el dia en el que per primer cop tantísimes persones estaríen mirant, alhora, la mateixa pel·lícula: 3 Mary Martin interpretant “Peter Pan”. Aquest esdeveniment va suposar l’inici del que Adam Smith

anomenaria la “Gran Societat”, una societat que es faria tan “gran” com ni ell mateix hagués pogut ni tan sols imaginar4, que canviaria la percepció de cultura i que, sobretot, canviaria la ideologia de moltes persones. Una de les coses en les que sí que estaven d’acord la majoria dels estudiosos de la societat de masses era que aquesta, tendeix a fer desaparèixer qualsevol separació entre la baixa i l'alta cultura. Umberto Eco en la seva obra “Apocalípticos e integrados” també ens va fer una primera aproximació als diferents nivells de cultura mostrant com “unos son aptos para generar las artes y otros para juzgar

 n concret, ens parla d’una qué ventajas o qué daños se derivaran para quienes se sirvan de ellas”5 . E sèrie de radicals americans, d’entre els quals destaquem Dwight Macdonald, que sostenien una crítica a una cultura de masses creada per la desconfiança cap a una forma de poder capaç de conduir els ciutadans a un sistema de pensament col·lectiu. Més concretament, Dwight Macdonald (1906-1982), va ser un periodista, escriptor, crític social, polític i cinematògraf estatunidenc conegut per la seva distinció dels tres nivells intel·lectuals: “High”, “Low” i “Middlebrow” (creats anteriorment per Van Wyck Brooks i modificats per Macdonald posteriorment). Dins d’aquests tres nivells, la cultura de masses formaria part del “Middlebrow” (també conegut com a “Midcult”), un nivell que agruparia aquelles obres que semblen cumplir amb tots els requisits d’una cultura actualitzada, però que en realitat, només són paròdies amb una finalitat purament comercial. Un dels problemes d’aquesta cultura de masses que remarca Macdonald és que explota tant els productes i descobriments que proporciona la vanguardia, que arriba al punt de reduir-los a simples elements de consum. Segons l’autor, la solució no es troba en elevar les masses a una cultura superior, sino que diu que la fractura que hi ha entre ambdues cultures és irreversible.

4. Harry Potter no és alta cultura

3

Adam Smith (1723-1790),economista i filòsof escocès. Ferrer Gavaldà, E. “Indústries culturals anys 1960-1980 (2). Umberto Eco i Dwight Macdonald”. Universitat de Barcelona. 5 Eco, U. Apocalípticos e Integrados. Pàg. 38. 4

4

Xènia Ballesteros

Comunicació i Indústries culturals

Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Curs 2020-2021

L’exemple perfecte d’una obra vulgaritzada és el cas de “Harry Potter”. La saga de l’autora J.K. Rowling, ha sigut acollida per la població com una real obra d’art i, a partir d’ella, s’ha creat tot un “fals” moviment cultural al voltant. És obvi que, a nivell literari, no podem menysprear la qualitat de l’obra; parlem d’un llibre que s’ha adaptat a la perfecció a la difusió, un altra característica de l’alta cultura que estan adquirint els mass media. ”Figura 1”. Portada del llibre “Harry Potter and the Philosopher’s Stone”. J.K. Rowling.

Però realment es tracta d’una obra mestra? Es poden comparar al mateix nivell els llibres de Harry Potter amb el moviment cultural que va significar el Rock’n’Roll per exemple? Està clar que no. Quan 6 la societat es troba amb una obra d’art (anem a posar l’exemple de “La Gioconda” ), va a veure-la i

òbviament, valora el seu interès cultural. Però a diferència de “Harry Potter”, no apareix tot un món al seu voltant. És molt difícil trobar-se una joguina de La Gioconda, un parc temàtic o, fins i tot, una disfressa. En canvi, la saga si que disposa de tots aquests productes, ja que els capitalisme i, sobretot, els mitjans de comunicació, li han tret un interés comercial. És en aquest punt quan una obra d’interès cultural el perd, però com ja s’ha creat una cultura de masses al voltant, la societat acolleix al producte igualment donant-li un valor que no té. Tant Macdonald com Eco, destaquen els mass media per dirigir-se a un públic que no té consciència com a grup social caracteritzat; per tant, aquest públic no pot manifestar exigències davant una cultura de masses, sinó que haurà de patir les conseqüències sense saber que les suporta. Tornant al cas de 6

Leonardo Da Vinci. “La Gioconda” .M  useu del Louvre(des de 1797).

5

Xènia Ballesteros Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Comunicació i Indústries culturals Curs 2020-2021

Harry Potter, parlem d’uns consumidors que es troben majorment en una franja d’edat d’entre els 12 i els 25 anys, cosa que òbviament afavoreix el fet de no manifestar exigències. En altres paraules, les persones d’aquesta franja d’edat no seràn molt exigents a nivell cultural amb el que llegeixen ja que per ells, la principal finalitat a l’hora de llegir és l’entreteniment, i no disfrutar de riquesa cultural com seria la del quixot per exemple. Per tant, tornem un altre cop a la diferenciació entre l'alta i la baixa cultura i, en conseqüència, als seus nivells. La principal diferència es troba en que l’única finalitat d’aquesta nova cultura anomenada cultura de masses és l’entreteniment i, com que no es pot comparar a altres nivells de cultura superior, ja que tenen altres finalitats, apareix aquest nou terme, el qual confón a la població fent creure que el que ofereixen també és cultura quan no ho és. 5. Conclusió En conclusió, podem dir que la cultura que tenim a la nostra societat és una cultura dividida, però amb una línia de separació cada cop més fina. Parlem d’una cultura que, segons Macdonald, es pot classificar en tres nivells, tal com hem comentat anteriorment. El primer, “High Culture”, fa referència a l’altra cultura, considerada com una cultura elitista. En contraposició trobem la “Low Culture”, més coneguda com a cultura popular. Posteriorment, la “Midcult”, una cultura que engloba la classe mitjana americana. Per últim la “Masscult”, la cultura de masses produïda pels mèdia. Per desgràcia, la línia que separava la “high culture” de la “mass culture” s’ha esborrat, imposant-se els estereotips de la classe mitjana americana per tota una societat. Amb Umberto Eco tenim una visió de cultura bastant similar. L’autor mostra com estem governats pels instruments que nosaltres mateixos hem construït: els mass media. Aquests, traient partit de la vanguardia que ens rodeja, ens instauren un pensament generalitzador. Està clar que la cultura de masses té la possibilitat de construir una veritat alternativa i que la majoria de la població queda sotmesa a aquesta, però el missatge sempre dependrà de la lectura que faci l’espectador i no dels medis que el transmeten. La cultura de masses s’ha convertir en un fenòmen mundial que ja forma part de la cultura general de la societat, i ho seguirà fent amb les generacions posteriors. La fina línia que separa una cultura d’una altra ja no està i el fet de formar part d’una civilització envoltada d’una producció massiva de missatges de forma continua tampoc ajuda. Els diferents autors ens han demostrat via diferents teories, com la relació que s’estableix entre els mass media i la cultura de masses és molta més de la que ens pensavem, i que a vegades, la solució no es troba en deixar de rebre aquests missatges si no sabem com interpretar-los.

6

Xènia Ballesteros

Comunicació i Indústries culturals

Universitat de Barcelona Els Sectors de les Indústries Culturals

Curs 2020-2021

6. Bibliografia -

Abruzesse, A. “Cultura de Masas” (2004). CIC (Cuadernos de Información y Comunicación) ed.

9

pàg.

189-192.

[Consulta:

26

de

gener

de

2021]

https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/46550372/Cultura_de_masas.pdf?1466110105=&respo nse-content-disposition=inline%3B+filename%3DRedalyc_Cultura_de_Masas_CIC_Cuadern os_d.pdf&Expires=1611689190&Signature=LmfWkOHIhGsJzi5UQ3E8RnZhgWw233ZxIaq sc3Z~nDgUZT0HVLrKTajzUGx~iCoNpY3s8daqO8UqEWcr8ktkW6um9TUXh96mfaRk3y QqUYfa8THZo1rIKhhXVexoMElmcoV4dUVgKYEThzDJ5WXVCu6wFGoM-kDB5Kqsac DASj1oug6meb2x~8eZnI-DRWRW-rzUQeaIOxb5TN84gjn5f0u7bE9zcjsWbVZLSVla4BhH 5JDm4u3xR-2PbN0IlRBlvA6TYdcyBF3uvy2pjDvKvWq3qdGS2oOwRV9kWW3PHuRj~Z0 tblKILhpKU65ESOb3s1-qm95A6K9Ousi9R7YMnQ__&Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSL RBV4ZA

-

Ferrer Gavaldà, E. “Indústries culturals anys 1960-1980 (2). Umberto Eco i Dwigth Macdonald”.

[Consulta:

26

de

gener

de

2021]

https://campusvirtual.ub.edu/pluginfile.php/2844178/mod_resource/content/4/Umbert o%20Eco%20i%20Dwight%20Macdonald%20%28D%29.pdf

-

Taylor, T. (1997). Harry Potter and the Philosopher’s Stone [Disseny de portada]. [Consulta: 26

de

gener

de

2021]

https://soupblog.files.wordpress.com/2018/05/albie-may-recommends-harry-potter-and-the-p hilosophers-stone-by-jk-rowling.jpg

-

Eco, U. (1992). Apocalipticos E Integrados . Itàlia.: Casa Ed. Valentino Bompiani. Traducción:

Ed.

Lumen.

[Consulta:

26

de

gener

de

2021]

https://monoskop.org/images/c/c4/Eco_Umberto_Apocalipticos_E_Integrados_1984.pdf

7...