2- Teories Cognitives - Ausubel PDF

Preview

Summary

power point 3...

Description

PROCESSOS EDUCATIUS, APRENENTATGE I DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT

TEORIES COGNITIVES DE L’APRENENTATGE ESCOLAR TEORIES COGNITIVES DE L’APRENENTATGE ESCOLAR

-

TEORIA DE L’APRENENTATGE VERBAL - SIGNIFICAT D’AUSUBEL ● ● ● ●

L’aprenentatge s un procs de modificaci& del coneixement, es reconeix la import)ncia dels processos mentals. Els individus presenten una organitzaci& cognitiva interna basada en coneixements de car)cter conceptual. La complexitat dels coneixements dep.n: – del nombre de conceptes presents, per1 sobretot – de les relacions que aquests conceptes estableixen entre ells. L’estructura cognitiva s una xarxa de conceptes jer)rquicament organitzats d’acord amb el grau d’abstracci& i de generalitzaci&.

L’APRENENTATGE ESCOLAR: L’aprenentatge escolar es caracteritza per l’assimilaci&, a l’estructura cognitiva, de determinats cossos de coneixements conceptuals, seleccionats socialment com a rellevants i organitzats en les mat.ries escolars. Analitzem dues variables rellevants ● ●

Com l’alumne rep els continguts que ha d’aprendre?  – Aprenentatge per descobriment  – Aprenentatge per recepci& Els tipus de processos que intervenen en l’aprenentatge  – Aprenentatge significatiu  – Aprenentatge mec)nic o repetitiu

APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT:

Els continguts que l’alumne ha d’aprendre es reben de manera no completament acabada, i l’alumne els ha de definir o “descobrir” abans de poder-los assimilar.

APRENENTATGE PER RECEPCI9: Els continguts que cal aprendre es donen a l’alumne en la forma final, ja acabada. APRENENTATGE SIGNIFICATIU: L’alumne estableix relacions substancials, i no arbitr)ries, entre els conceptes que son presents en la seva estructura cognitiva i el nou material que cal aprendre.

APRENENTATGE MEC;NIC O REPETITIU: L’alumne no estableix relacions entre els conceptes que son presents en la seva estructura cognitiva i el nou material que cal aprendre, i quan n’estableix, aquestes son arbitr)ries i no substancials. APRENENTATGE / ENSENYAMENT: Es pot aconseguir l’aprenentatge significatiu tant per mitj) del descobriment com de la recepci&. AVANTATGES DE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU: ● ● ●

Enriquiment de l’estructura cognitiva de l’alumne, Major record posteriori Lautilitzaci&d’aquestaprenentatge per a realitzar nous aprenentatges (funcionalitat)

AVANTATGES DE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU: EL RECORD: ● ● ●

El coneixement que s’adquireix de manera significativa es ret i es recorda durant ms temps. Augmenta la capacitat d’aprendre altres materials o continguts relacionats d’una manera ms f)cil, fins i tot si s’ha oblidat la informaci& apresa originalment. Un cop oblidat, facilita l’aprenentatge subseg@ent, el “reaprenentatge”, de la

informaci& original o d’una altra de semblant L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU COM A ASSIMILACI9 COGNITIVA: ● ●

L’aprenentatge significatiu implica, com a procs central, la interacci& entre l’estructura cognitiva pr.via de l’alumne i el material o contingut d’aprenentatge. Aquesta interacci& es tradueix en un procs de modificaci& mAtua, tant de l’estructura cognitiva inicial com del material que cal aprendre.

TRES NOCIONS B;SIQUES: La teoria d’Ausubel fa intervenir tres nocions b)siques per caracteritzar el procs d’aprenentatge significatiu 1. El concepte inclusor, 2. La inclusi& obliteradora i 3. L’assimilaci& ELS INCLUSORS: ● ●

Els inclusors s&n els conceptes o idees que pr.viament existeixen en l’estructura cognitiva, que serveixen de punt d’enclavament per a les noves idees o conceptes que s&n objecte d’aprenentatge. El nou material d’aprenentatge no s’apr.n o incorpora “tal qual”, sin& segons l’inclusor o els inclusors amb els quals entra en interacci&.

LA INCLUSI9 OBLITERADORA: ● ●

La inclusi& obliteradora s el procs d’interacci& entre el material d’aprenentatge i els conceptes inclusors. Tant el concepte inclusor com el nou material hi queden modificats d’alguna manera: l’inclusor canvia a causa del nou material, i ho pot arribar a fer substancialment.

L’ASSIMILACI9: El resultat d’aquest procs d’inclusi& obliteradora s una aut.ntica assimilaci& entre els vells significats i els nous, la qual cosa comporta una estructura cognitiva ms rica i diferenciada que l’original. TRES TIPUS D’APRENENTATGE: Segons la classe de relaci& jer)rquica que hi ha entre el coneixement que ja existeix en l’estructura cognitiva i la informaci& que cal aprendre, Ausubel distingeix tres maneres diferents en qu. es pot concretar el procs d’aprenentatge:

• Subordinat, • Supraordinat • Combinatori. L’APRENENTATGE SUBORDINAT: ● ●

Els conceptes inclusors s&n de rang superior en la jerarquia de l’estructura cognitiva, al del material que s’ha d’aprendre, de manera que aquest es vincula a aquells conceptes establint-se’n com un exemple, cas, extensi&, modificaci& o limitaci&. En aquest tipus d’aprenentatge es produeix una “diferenciaci& progressiva” dels conceptes inclusors, s a dir, un progressiu enriquiment i especificaci& d’aquests conceptes, que pot comportar tamb establir en el seu interior diversos conceptes subordinats o de nivell inferior.

APRENENTATGE SUPRAORDINAT: ●

●

El coneixement previ s ms especGfic que el nou material, que s’estableix com una idea o concepte de rang superior, que abraHa i inclou com a exemples, casos o extensions els conceptes que ja existeixen i que es presenten inicialment en l’estructura cognitiva. En aquest cas, el procs clau s la “reconciliaci& integradora”, s a dir, el reajustament de les relacions entre els conceptes subordinats i els de rang superior, de manera que es garanteixi la coher.ncia de l’estructura global.

APRENENTATGE COMBINATORI: • No hi ha relaci& jer)rquica entre els coneixements previs i el nou material, sin& que tots se situen en un nivell similar dins la jerarquia conceptual de l’estructura cognitiva. • Aquesta incorporaci& de nous conceptes a un mateix nivell pot comportar processos posteriors tant de diferenciaci& progressiva com de reconciliaci& integradora. CONDICIONS B;SIQUES PERQUI ES DONI L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU: 1. La significativitat l1gica del nou material que cal aprendre: l’estructura interna del material no ha de ser ni arbitr)ria ni confusa, per a facilitar d’establir relacions substantives amb els coneixements previs de l’alumme. 2. La significativitat psicol1gica: l’alumne ha de disposar en l’estructura cognitiva de coneixements previs pertinents i activats que pugui relacionar amb el material que s’ha d’aprendre. 3. L’alumne ha de tenir una determinada actitud o disposici& favorable a aprendre de manera significativa, s a dir, a relacionar el que apr.n amb el que ja sap.

LA IMPORT;NCIA DELS CONEIXEMENTS PREVIS: “..El factor ms important que influeix en l’aprenentatge s all1 que l’alumne ja sap. Esbrinem qu. s i ensenyem-lo en [email protected]” (Ausubel, Novak & Hanesian,1983, p)g. 6)

PAPER NUCLEAR DE L’APRENENT ●

Per – Requisits cognitius

a

aprendre

– Disposici& ●

L’aprenentatge implica una experi.ncia idiosincr)tica

calen...