Tema 4 (Teories cognitives de l\'emoció) PDF

Preview

Summary

Download Tema 4 (Teories cognitives de l'emoció) PDF

Description

TEMA 4: TEORIES COGNITIVES DE L’EMOCIÓ: LA TEORIA DE LAZARUS Antecedents: Arnold Arnold: Valoració cognitiva -

Les persones contínuament estem avaluant les situacions. El subjecte avalua, elabora cognitivament de forma immediata, casi involuntària la situació en que es troba i tracta de: o Aproximar-se a allò que avalua com a bo o beneficiós o Evita o s’allunya d’allò que avalua com a dolent, perillós o negatiu. o Ignora allò avaluat com a indiferent per a el benestar

Emoció com a tendència: -

Des d’aquest punt de vista l’emoció seria una tendència, que se sent cap a alguna cosa intuïtivament apreciat com a bo o contra alguna cosa apreciada com a dolenta. La tendència es complementaria a la percepció i impulsa a fer alguna cosa. Si aquesta tendència és prou intensa, aleshores l’anomenarem EMOCIO.

Model d’Arnold: Percepció d’un estímul en una situació l’avaluen segons la nostra memòria. Aquesta avaluació dona lloc a una emoció (indiferenciada).

Des d’aquest punt de vista: -

La cognició es una condició necessària (si no n’hi ha no hi haurà emoció) i suficient per a l’emoció. L’emoció te connotacions motivacionals. No es necessari diferenciar entre emocions, perquè totes les emocions negatives segueixen el mateix patró, i les positives també.

LA TEORIA COGNITIVA DE LAZARUS: Plantejament general:  Lu important és la perspectiva cognitiva: l’activitat cognitiva es una condició prèvia per a que es produeixi l’emoció.  Sense una comprensió de la rellevància persona que te un estímul pel propi benestar, no hi ha cap raó per a que s’hagi de respondre emocionalment. (l’estímul per si sol no te per a que provocar cap emoció, el que provocarà l’emoció és l’avaluació cognitiva que nosaltres fem d’aquest estímul en relació amb nosaltres).  Lazarus entén l’emoció com a interacció entre lu biològic i lu cultural. Aquesta interacció farà que cada persona sigui única en el seu conjunt emocional.

Origen biològic de l’emoció: Per a raons de supervivència l’individu ha de ser capaç d’avaluar la presencia o absència de perill o amenaça del seu entorn. Necessitem mecanismes per a valorar si l’entorn presenta característiques favorables o desfavorables. Aquesta avaluació o reconeixement determina dues coses:  

Fa que ens sentim d’una manera determinada (experimentem una determinada emoció). Ens diu que em de fer en aquella situació, ens prepara per a dur a terme unes accions adaptatives d’enfrontament de la situació.

Això passa molt poques vegades. Perquè les estructures biològiques que permetien la percepció- reacció emocional han evolucionat a partir de les necessitats de supervivència de l’entorn físic (posteriorment es mantenen però s’apliquen fonamentalment a l’entorn social  els estímuls passen a ser de l’entorn físic a l’entorn social, no es imprescindible que reaccionem igual davant de mateixos estímuls (ex; no reaccionarem igual davant una obra d’art)  el mecanisme continua sent el mateix, però ara l’utilitzarem per a altres coses). Quan es posarà en marxa aquest mecanisme? Quan hi ha la possibilitat de canvi de benestar (provocat ara per estímuls socials i no físics).

Influencia cultural en l’emoció: La cultura afecta a l’emoció de 4 maneres diferents: 1. Percepció dels estímuls emocionals: El que es emocionant, el que porta a una persona a sentir-se emocionada, esta en gran part determinat per a la cultura (per exemple, els esdeveniments esportius). Hem après a que ens agradin o no determinats estímuls ambientals. 2. Configuració de l’expressió emocional El component verbal i no verbal de l’expressió de l’emoció es diferent en les diverses cultures. Quina relació hi ha entre el que sentim i el que expressem si la cultura esta influenciant aquesta expressió? Ex: dues persones de cultures diferents es troben amb la mateixa situació comuniquen de manera diferent (ex: una es mes expressiva i l’altra no tant). 3. Determinació de relacions socials i judicis Les regles socials cada vegada influencien més les emocions, d’una manera molt semblant a com ho feien abans els estímuls de l’entorn natural. Els mateixos esdeveniments poden induir a que tinguem una mica de por a una cultura, i ira i aprovació en una altra. (en una cultura es poden acceptar coses que per a una altra pot semblar increïble que s’acceptin). Ex: paper de l’home i la dona és diferent segons la cultura. Ex: L’acceptació cultural de la violència. 4. Tendència a la ritualització Exemples: Les festes de nadal, de cap d’any... es converteixen en rituals, no només hem de fer una sèrie de coses, sinó que a més a més ens hem de sentir d’una manera determinada.

Principals conceptes de la teoria de Lazarus 

Valoració: cognicions que intervenen entre l’estimulació emocional i les respostes conductuals i fisiològiques (de l’emoció). Estímul  Valoració  Respostes. L’avaluació que fem es inevitable. Per a Lazaurs som avaluadors. Avaluem tots els estímuls que trobem , respecte la seva rellevància personal i el seu significat: cada reacció emocional és funció d’una forma particular de cognició o avaluació.



Enfrontament: Els estímuls estan en canvi constant i contínuament ens estem enfrontant a ells (coping), de manera que les nostres cognicions s’alteren, al temps que produeixen les nostres reaccions emocionals. Jo no només soc passiu i avaluo l’estímul, sinó que a més a més m’haig d’enfrontar a ell.

La valoració implica dos processos:  

Valoració primària Valoració secundaria.

Valoració primària  te 3 possibilitats: 1. Irrellevant 2. Positiva 3. Negativa Les valoracions benignes son aquelles en les que es suposa que la situació te conseqüències positives per a l’individu. Porten a emocions placenteres com l’alegria, la felicitat o la tranquil·litat. Es a dir preserven, aconseguint el benestar o ajuden a aconseguir-lo. En canvi, les valoracions estressants (negatives) posen ser de 3 tipus:   

De dany o pèrdua (s’ha produït un perjudici per a l’individu). Amenaça (pot donar-se a la situació anterior) Repte (es pot perdre o guanyar)

Totes aquestes 3 situacions ens estressen.  L’amenaça i el repte ens porten a mobilitzar estratègies d’enfrontament.

El procés secundari  El procés d’enfrontament. 

Es refereix a la forma d’enfrontar-se a l’amenaça (coping) i pot tenir dos formes principals: 1. Accions directes interactives amb l’amenaça 2. Revaloració benigna (posteriorment li diu reestructuració cognitiva). Quan la situació suggereix que no es possible cap acció directe. Es intentar veure les coses d’una altra forma d’una acció que ja no puc canviar. Ex: m’he quedat sense entrada, reestructuració cognitiva  80 euros que m’he estalviat.



Les valoracions primàries i secundaries interaccionen entre si determinant el grau d’estrès i la qualitat de la resposta emocional. La intensidad de la respuesta emocional está en relación directa con el grado de amenaza, derivado de la valoración primaria, y en relación inversa con la capacidad de afrontamiento, surgida de la valoración secundaria.

Model de Lazarus:

Tipus de valoracions primàries i emocions relacionades

Lazarus: Aproximació experimental Dirigida a investigar els possibles determinants del procés de valoració primària:  

Presentació d’estímuls estressants i no estressants ( a traves de pel·lícules). Valoració primària d’aquests estímuls (a traves de diferents bandes sonores associades a la mateixa pel·lícula).

VI: Documental  

Neutre: Documental sobre practiques agrícoles (no estressant) Estressant: documental sobre un ritual d’iniciació a la pubertat en que es realitzen incisions en els òrgans sexuals amb una pedra afilada.

Descripcions verbals (bandes sonores).   

Sensibilització o increment de l’aversió (s’incideix en els efectes negatius) Intelectualitzacio Negació

VD: 

Mesures autonòmiques: a. Conductància de la pell b. Freqüència cardíaca c. Respiració



Mesures subjectives (autoinforme)

Disseny (grups): I. Pel·lícula neutre II. Pel·lícula estressant sensibilització III. Pel·lícula estressant racionalització IV. Pel·lícula estressant negació. Vol veure si les mateixes imatges impactants generen emocions diferents segons el tipus de cognició que utilitzem RESULTATS: Las medidas fisiológicas y subjetivas indicaron que las respuestas emocionales aumentaban o disminuían en función de la banda sonora de la película: Grupos: I. II. III. IV.

Película neutra Película sensibilización Película racionalización Película negación

Nivell d’estres Cap Alt Baix Mig

 Els valors més alts coincideixen amb les imatges més impactants  Tots els valors d’estrès tendeixen a disminuir al llarg del documental (habituació) COPING: Fem esforços cognitius per a que no ens afecti l’estímul.

TEORIA DE ZAJONC:    

Defensor de la perspectiva biologista. Els processos afectius (les preferències) no requereixen de processos cognitius previs ( de reconeixement). Els sistemes cognitiu i emocional son sistemes separats i parcialment independents. Aquests dos sistemes generalment funcionen conjuntament. Les emocions podrien ser de dos tipus: Precongitives o post cognitives (Lazarus explica que només hi ha post, però ell diu que també n’hi pot haver de pre)

Per Lazarus lu important es lu cognitiu i per Zajonc lu biològic.

Polèmica biologico- cognitiva en l’emoció: 

Els que defensen la primacia de la cognició  Significa que no hi pot haver una resposta emocional sense abans haver avaluat la raó i el significat personal d’un esdeveniment de l’estímul. Model A : Cognició ---------------- Emoció



Els que defensen la primacia de la biologia plantegen que les reaccions emocionals no sempre requereixen del procés cognitiu avaluador. P.ex: les expressions facials, el feedback dels músculs facials serà suficient per a desencadenar l’emoció. Model B : Emoció --------------------- Cognició

Arguments de Zajonc sobre la primacia de lu biològic.   

Donat que els estats emocionals son a vagades difícil de verbalitzar, poden tenir orígens no cognitius (es a dir, no basats en el llenguatge). L’experiència emocional es pot produir per a procediments no cognitius (estimulació elèctrica, drogues) Existen estructuras neuroanatómicas diferenciadas para ambos procesos. Las estructuras límbicas subcorticales son importantes para regular los sentimientos, el estado de humor, mientras que las estructures corticales son importantes a la hora de regular procesos cognitivos como la memoria y el pensamient o.

 

Les emocions es donen en nadons i en no humans. (abans d’adquirir el llenguatge, riuen, ploren..etc aleshores on esta la valoració cognitiva?) Si realment les emocions depenen de les valoracions, les persones no es casen o es divorcien o sacrifiquen les seves vides per a la llibertat o després d’haver fet un anàlisi detallat de les avantatges i desavantatges de les seves accions.

Zajonc: Evidencies experimentals:  Experimentos sobre la exposición subliminal Se muestran rostros muy brevemente. En una segunda fase deben escoger los que prefieren de una serie más amplia. Escogen los que ya han visto, aunque no lo recuerden. • Experimentos sobre la activación subliminal emocional El hecho de que un estímulo neutro guste o no depende de que previamente se haya mostrado una imagen emocional positiva o negativa (p. ej. un paisaje, un rostro amenazante, etc.)

Qui te raó? Defensa de la primacia de la congicio: Arguments:   

Sense cognició, existeix activació però no emoció. Els processos cognitius no tenen per a que ser conscients, podem tenir una cognició sense ser-ne conscients. La preferència implica una valoració respecte el benestar de la persona, per tant, es cognitiva.

Conferència 19: Posicions integradores  Lazarus, a les seves ultimes formulacions teòriques, considera que la cognició, tot i que es una condició necessària per a l’emoció, no sempre precedeix a la mateixa (els pensaments porten a l’emoció i al reves). Model C : Emoció Cognició  Les emocions sorgeixen del procediment subcortical i pot o no incloure activitat cortical (Izard).  Teoria de LeDoux: Intenta veure si es mes correcte el model A (te mes importància la cognició) o el model b( te mes importància la ideologia). Proposa l’existència de dos vies o camins neurològics de processament emocional.

TEORIA DE LeDOUX: Neuròleg interessat en els mecanismes fisiològics de les emocions. 

Un dels centres mes importants per a la resposta emocional es l’amígdala: centre neuràlgic que coordina diverses connexions i que forma part del sistema límbic. Es tracta d’una estructura antiga des del punt de vista evolutiu. Tenim una part del cervell que funciona igual que la dels rèptils, una altre als mamífers i una altre es humana.



Cada sistema sensorial te un patró de projeccions diferents (procedents del talem) fins als nuclis de l’amígdala. En aquesta amígdala hi ha una interconnexió que fa integrar les informacions dels diferents sistemes sensorials.



A més a més, l’amígdala te una sèrie de connexions amb altres estructures límbiques com els nuclis de l’hipotàlem i el tronc de l’encèfal.

Es diu el model de la doble via, perquè proposa que els estímuls externs arriben al nucli de l’amígdala per dos vies diferents. SI NO ARRIBA INFORMACIÓ A L’AMIGDALA NO ES PRODUIRA UNA RESPOSTA EMOCIONAL.  Per via directe: des del talem (camí secundari o drecera), es un camí molt ràpid que genera una resposta emocional que en el moment en que es produeix encara no l’entenem.  Per vies que van primer al talem i d’allà a l’escorça cerebral i després a l’amígdala. És més lent. (Camí principal, indirecte) Tenim la via que va directe des del talem i la que passa per altres estructures.

Camí principal i secundari al nucli amigdalí:

El camí secundari, es secundari perquè moltes vegades no ens produirà cap emoció. Aquestes dos vies podrien explicar que els dos autors anteriors tinguessin raó. 

La ruta directe (mes importància a lu biològic): i. Es més curta i rapida. ii. Nomes es pot proporcionar al nucli amigdalí una interpretació burda de l’estímul. iii. Permet començar a respondre als estímuls potencialment perillosos abans de que sapiguem totalment que es l’estímul (permeten la supervivència). Permetre explicar el que deia l’autor que defensava que l’emoció podia aparèixer sense cognició.



La ruta indirecte es la principal: i. La majoria de situacions emocionals permeten un processament cortical de l’estímul (el que implica la importància de la valoració, com assenyalava Lazarus).

Aquesta teoria permet explicar que a vegades hi ha el canvi biològic i a vegades hi ha el canvi cognitiu.

TEORIA DEL MARCADOR SOMATIC (DAMASIO, 1994) Damasio  Estudis neurofisiològics i casos clínics. El Famos cas de Phineas Gage (una barra va travessar el seu cervell).  No es van alterar ni la percepció ni les seves capacitats mentals.  Va disminuir la seva capacitat emocional.  Es va observar que tenia moltes dificultats per a prendre decisions. Concepte d’emoció que té Damasio  “Canvis corporals, externs i interns, coordinats pel SNC, sota el control de sistemes cerebrals específics, davant estímuls externs (prèviament avaluats) o pensaments induïts per aquests”. En aquest concepte:  

Retorna al postulat central de la teoria de James – Lange. Es deixa fora, incondicionalment, el components experiencial / subjectiu, al que li donarà un altre nom: SENTIMENT.

Distingeix entre: 1. Emocions primàries: Les tenim de forma innata. Son universals. Son emocions que ha tingut qualsevol humà en qualsevol època, inclús els primers homínids. Aquestes emocions son provocades per un estímul que arriba al talem  amígdala  hipotàlem. DAVANT D’UNA EMOCIO HI HA UNA RESPOSTA BIOLOGICA. Però que ja esta preparada, davant aquell estímul sempre hi haurà la mateixa resposta. 2. Emocions secundaries: S’afegeixen processos cognitius, activitats de les escorces frontals...etc. EL CERVELL FA UNA REPRESENTACIO INTERNA DE L’ESTIMUL. No nomes rebem l’estímul, sinó que a més a més, el processem, li donem una imatge mental, en fem una valoració.... en fem una representació interna, li afegim característiques, que a més a més estan relacionades amb una resposta emocional. Quan jo penso en l’estímul puc tenir una mica de resposta emocional, tot i que l’estímul no hi estigui present. Fem una representació interna d’una cosa. Ex: m’he deixat les claus a casa, ho penso, i això em provoca un canvi en l’amígdala i en tota la meva resposta emocional. Per tant el Sentiment és: FEEDBACK DELS CANVIS CORPORALS + REPRESENTACIO INDUCTORA. (Noto un canvi, i al mateix temps em faig una representació mental del que pot estar passant). El sentimiento como percepción consciente de los cambios corporales producidos por una situación emocional (estímulo inductor)

Relació amb la presa de decisions: La presa de decisions: Segons psicòlegs cognitius: Ex: Imaginem que tenim la oportunitat de comprar un cotxe nou. No comprarem el primer cotxe, sinó que començarem a pensar quin es el millor. Anirem a diferents concessionaris per comparar diferents cotxes i preus. Acabarem tenint moltes possibilitats, i continuem pensant. Quant pararíem de raonar?

Hipotesis alternativa a que només funcionem de manera lògica = HIPOTESIS ALTERNATIVA: Concepte de marcador somàtic (MS)  Quan jo penso en una cosa i les seves conseqüències se’m activa un marcador somàtic. Tinc una representació interna i això fa que em senti d’una determinada manera, que pot ser agradable o desagradable. “SENTIMIENTO, CORRESPONDIENTE A UNA EMOCIÓN SECUNDARIA, SUSCITADO POR LA REPRESENTACIÓN ANTICIPADA (IMAGEN) DE UNA CONSECUENCIA DE LA ACCIÓN ". Aquests marcadors son els que ens permeten simplificar emocionalment les decisions:  

MS - = Per descarte d’opcions. MS + = Per concentració en més “Favorables”. Prenem una decisió, quan l’hem pres buscarem que la gent ens aporti “comentaris” que ens diguin que la decisió que em pres es la correcte. O buscarem per internet llocs que ens diguin, per exemple, que el cotxe que em comprat es molt bo.

Aquests marcadors intervenen en les decisions. Quan prenem decisions ja les enfoquem cap a un costat o un altre. Moltes coses que semblen racionals i lògiques no ho son. Elegim una cosa i aleshores es quan busquem coses lògiques que donin suport a les decisions que nosaltres hem pres.

ESQUEMA DE LA TEORIA DEL MARCADOR SOMÀTIC (Damasio)

Funcions dels marcadors somàtics:    

Els marcadors somàtics generen percepció de sensacions corporals. Activen el sentiment associat al pensar en un esdeveniment futur. Els marcadors somàtics ajuden a la presa de decisions. L’emoció influencia la raó en sentit positiu. Es creia que les emocions eren desfavorables, que no et feien estar be, ara es veu que poden tenir una influencia positiva.

WEINER: PLANTEJAMENT GENERAL 

Enfoc atribucional  Les emocions depenen de dos avaluacions: o Abans d’interactuar amb l’estímul (Lazarus i Arnold) o Després del resultat que es produeix a l’ambient (les persones avaluen perquè s’ha donat un resultat determinat).

-

Las personas buscan explicaciones para las cosas tanto favorables como desfavorables que les ocurren La atribución que explica por qué se produjo un resultado particular es el mecanismo cognitivo que también genera la emoción. Las personas no hacen atribuciones continuamente sino más bien después de resultados sorprendentes (necesidad de aliviar el efecto sorpresa). (ES DEL TEMA PASSAT.)

-



La conseqüència immediata d’un resultat es una resposta emocional en funció del...