Tema 1.1 - TEORIES SOBRE L\'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE PDF

Preview

Summary

Download Tema 1.1 - TEORIES SOBRE L'ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE PDF

Description

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

//TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE// 1. DOMINI DEL DESENVOLUPAMENT Desenvolupament fonològic  Pobresa de l’estímul El nadó extreu els estímuls pertinents per aprendre a parlar entre tot el caos confós en que apareixen les paraules sense delimitar i barrejades amb altres sorolls.

«

«

Formalistes: el nadó està ben equipat, té estructures innates especialitzades per detectar els sons de la parla. Language Adquisition Device: element que ens permet detectar senyals de parla en l’entorn. Funcionalistes: el llenguatge dirigit als nens és diferents als adults i s’adapta a l’estadi de desenvolupament de l’infant. Motherese: forma de parla adaptada dels adults cap als infants.

Desenvolupament lèxic-semàntic  Explosió lèxica Les primeres 50 paraules s’adquireixen a un ritme més lent i cap als 18 mesos apareix el fenomen de l’explosió lèxica, on la velocitat d’aprenentatge de les paraules es dispara.

«

«

Formalistes: Es produeix una maduració a nivell neuronal. Als 18 mesos es comencen a desenvolupar més les neurones mielíniques, d’aquesta manera la informació viatja més ràpidament i s’adquireixen més coneixements a velocitat més elevada, sense tenir cap relació amb l’entorn. Funcionalistes: Es produeix l’anomenat insight designatiu, n hi ha un aprenentatge que no és només lingüístic. Els infants se’n adonen de que tots els objectes que l’envolten tenen un nom, que cada significat te un significant i viceversa, i tenen la curiositat i necessitat de saber totes les paraules, per poder anomenar les coses pel seu nom.

Desenvolupament morfosintàctic  Construcció d’oracions seguint normes complexes Els infants segueixen una seqüència d’evolució de les estructures morfosintàctiques, no comencen emetent enunciats sintàcticament ben formats. Aquestes etapes es delimiten en funció de la forma de la construcció o de la productivitat que s’observa a les emissions. Proposta de desenvolupament de Tomassello i Brooks, 1999:

-

Etapa Holofràsica o “d’un mot” (12 a 18 mesos): S’utilitza un únic símbol lingüístic. Mc Neill (1970) les anomenava holofrases perquè considerava que les paraules produïdes en aquest període tenen l’estatus de frases implícites, i que per tant formen part de l’adquisició sintàctica. Ex. mama

-

Combinació de mots o parla telegràfica (18 a 24 mesos):

-

Productivitat parcial (2 a 3 anys):

S’utilitza més d’un símbol lingüístic en una línia entonativa única, sense pauses. Ex. [mamaki] S’utilitzen marcadors morfològics i sintàctics sense generalitzar-se a altres contextos en que també es requereixen. Ex. “la nena juga” i també “les nenes juga”

-

Competència adulta (3 anys en endavant): Ús del recursos propis de la competència adulta.

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

2. POSTURES SOBRE EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Eixos de posicionament teòric:

Variables:

Posicionament

Focus d’estudi: Avaluació de domini lingüístic Adquisició del llenguatge

Estructuralisme (formalisme) Competència Innatisme

Funcionalisme Rendiment (actuació) Empirisme

Focus d’estudi: Estructuralisme vs Funcionalisme Estructuralisme: Intenta descobrir els processos invariants. Emfatitza en la conducta verbal comuna a individus i situacions. Funcionalisme: Intenta establir relacions entre les variables contextuals i el llenguatge per poder predir i controlar la conducta verbal en situacions i individus diversos.

Avaluació del domini lingüístic: Competència vs Rendiment (actuació/performance) Competència: Emfatitza el coneixement del llenguatge que te l’individu o les regles que es dedueixen de la seva conducta verbal (coneixement lingüístic en abstracte). Rendiment: Fa referència als exemples concrets i reals de l’ús del llenguatge (us del coneixement lingüístic).

Adquisició del llenguatge: Innatisme vs Empirisme Innatisme: Els aspectes crítics del llenguatge han de ser innats ja que el llenguatge és massa complex i s’adquireix massa ràpid com per haver estat aprés per algun mètode conegut, com ara la imitació. Per tant, naixem amb estructures específiques del llenguatge com la gramàtica universal i el Language Adquisition Device. Empirisme: L’entorn determina l’adquisició del llenguatge. Aquest és un aprenentatge com qualsevol altre conducta, i per tant s’adquireix seguint les lleis de l’aprenentatge.

Els formalistes no consideren que l’entorn sigui irrellevant per l’adquisició del llenguatge ni que aquesta sigui l’única raó, però el motiu principal pel que podem adquirir llenguatge és que tenim les estructures de forma innata, la informació genètica per desenvolupar el llenguatge ja hi és, però necessitem l’ajuda de l’entorn que afavorirà el seu desenvolupament. Des de la vessant funcionalista es considera el llenguatge com a rendiment, mentre que els formalistes el veuen més aviat com una estructura.

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

3. TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE Teoria lingüística - innatista (Chomsky, 1957, 1965) «

«

«

« «

«

Èmfasi en estructures internes com a determinant de la conducta lingüística: el llenguatge és una estructura (gramàtica) que segueix certes regles i és única de l’espècie humana. Modularitat o especificitat de domini: el llenguatge és un coneixement específic que no depèn ni està relacionat amb altres capacitats, és una facultat autònoma, aïllada d’altres processos psicològics. Competència i actuació (performance): només ens interessa la competència, que és el coneixement real del llenguatge. L’actuació no revela el coneixement que els infants tenen del llenguatge, ja que, que un infant no utilitzi un determinat tret lingüístic no vol dir que el coneixement no hi sigui. Es considera que l’entorn (input) només guia la maduració de les tendències innates. Gramàtica Universal: el coneixement lingüístic implícit és l’estat inicial de la facultat per al llenguatge i és de transmissió genètica. Es basa en regles gramaticals abstractes per poder deduir després els regles concretes de a llengua de l’entorn. Sense aquest equipament innat, els infants no podrien adquirir llenguatge. L’aprenentatge es duu a terme per selecció, i s’aprén gràcies al Language Adquisition Device: módul lingüístic específicament relacionat amb el llenguatge, dissenyat per l’evolució per a que poguem detectar els estímuls lingüístics del nostre entorn. Els mecanismes sintàctics bàsics (retractabilitat i combinació) són la característica fonamental de la facultat del llenguatge, la sintaxi és part del bagatge genètic dels humans. -

Retractabilitat: nombre limitat d’elements lingüístics. Combinació: combinació d’elements que ens permet generar un nombre infinit de combinacions

Llenguatge i cognició durant l’ontogènesi Mòduls diferents amb estructures diferents, i cadascuna evoluciona de manera diferent.

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

Teoria de l’aprenentatge – conductista (Skinner, 1957) «

«

«

El llenguatge és una habilitat que, tot i ser un tant complexa, no és essencialment diferent de qualsevol altra conducta i s’aprèn i es processa a partir dels mateixos mecanismes d’aprenentatge que qualsevol altra habilitat. No treballen amb representacions mentals: només la conducta mesurable i observable proporciona dades rellevants. No estudien, per exemple, si els infants tenen coneixements implícits de regles gramaticals o estructures internes innates. Entorn com a agent d’aprenentatge: l’adquisició del llenguatge es troba sota el control dels estímuls de l’entorn, mitjançant el reforç, imitació i l’associació entre estímuls. o Condicionament clàssic: desenvolupament de la comprensió del vocabulari Associació de l’estímul condicionat [paraula] – estímul incondicionat [objecte] o Imitació Desenvolupament de les regles gramaticals. o Condicionament operant (reforç selectiu): El reforç selectiu anirà modelant gradualment la conducta lingüística de l’infant, mitjançant les correccions i desaprovacions de les successives aproximacions a les conductes lingüístiques “madures”.

Teoria cognitiva – constructivista (Piaget, 1954; Sinclair de Zwart; Karmiloff-Smith) « « «

«

La seqüència de maduració cognitiva determina la seqüència de desenvolupament del llenguatge: el llenguatge és l’expressió d’un conjunt d’habilitats cognitives generals. Constructivisme: es estructures del llenguatge emergeixen com a resultat de la contínua interacció entre el nivell cognitiu de l’infant i el seu entorn, ja sigui lingüístic o no. Mapping (Bates i Snyder, 1985): les estructures del llenguatge son l’inevitable conjunt de solucions al problema d’expressar o reflectir els significats cognitius i intencions socials amb el canal lingüístic limitat del que disposen els infants. Les dades de l’actuació son rellevants, ja que les capacitats de l’infant son qualitativament i quantitativament diferents dels adults, i per tant la seva capacitat de raonar afectarà a la tasca d’adquisició del llenguatge. L’individu construeix el seu propi coneixement, mitjançant mecanismes de tipus general. El desenvolupament lingüístic depèn del desenvolupament cognitiu.

Llenguatge i cognició durant l’ontogènesi

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

Teoria de la interacció social (Vigotsky: Bruner; Snow) « « « «

« « «

La funció social del llenguatge és el factor explicatiu de l’origen del llenguatge. L’entorn és crucial en l’aprenentatge, ja que aporta els aspectes pragmàtics i no lingüístics, com la presa de torns, mirada, atenció conjunta... S’entén a l’entorn i infant com a sistema dinàmic: es necessiten per a una comunicació social eficaç i per millorar les estratègies lingüístiques de l’infant. Ús del motherese: els pars utilitzen un llenguatge especial adreçat als infants que facilita l’entrada de l’infant en el llenguatge, i participen en situacions d’interacció nen-adult amb característiques especials (formats – Brunner, 1983) que faciliten el desenvolupament de la comunicació i del llenguatge. Performance: la competència només es pot mesurar per l ’actuació en el context. L’estructura del llenguatge no és independent del seu ús en context: els infants arriben a les abstraccions lingüístiques gràcies al funcionament social que tenen. Bastida o Scaffolding (Brunner): els infants poden semblar més competents del que són degut a que els pares els donen suport per a que evolucionin les seves estructures comunicatives, permetent eficàcia comunicativa tot i tenir el sistema primitiu que posseeix l’infant. L’adquisició del llenguatge, en part, es gràcies a la mediació i ajuda dels adults, és necessària la interacció amb els altres.

Llenguatge i cognició durant l’ontogènesi La relació no és tant directa com es planteja al cognitivisme, però si que hi ha fites que afavoreixen un tipus de cognició. Vigotsky planteja que un cop el pensament es fa lingüístic, ja no pot deixar de ser-ho.

Connexionisme (Rumelhart; McClelland) « «

«

«

Model biològic basat en connexions neuronals: treballen amb representacions mentals. Enfocament cognitiu que treballa amb representacions mentals, tot i que alguns dels seus postulats es troben propers a les explicacions neurobiològiques i associatives de la conducta (conductisme). El cervell interpreta a gran velocitat informació imprecisa que ve dels sentits i aquest s’entrena a si mateix: aprèn a crear les representacions internes que fan possibles habilitats com la del llenguatge. És una concepció empirista amb una visió de l’aprenentatge més constructivista. La capacitat d’aprendre és innata, però el coneixement lingüístic no ho és. Naixem amb xarxes neuronals que ens permeten establir normes i regles a partir dels estímuls. El nen estableix regularitats a partir de persones que parlen de manera diferent segons la

T1 – ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Susana Gil Torres

Funcionalisme Cognitiu (Tomasello) « « «

Integració del llenguatge en les habilitats cognitives. Podem trobar fites cognitives prèvies al coneixement lingüístic, però sens dubte hi ha fites lingüístiques que ens permetran arribar a d’altres més complexes. El fet d’aprendre a construir frases i oracions més complexes ens facilita un millor raonament.

Llenguatge i cognició durant l’ontogènesi Tenim unes habilitats cognitives bàsiques que a partir de la construcció lingüística ens permet desenvolupar activitats cognitives i lingüístiques més complexes, les quals necessitem per poder adquirir llenguatge....