Teories de l\'Evolució i Primats PDF

Title Teories de l\'Evolució i Primats
Course Emoció, Aprenentatge i Motivació
Institution Universitat de Girona
Pages 2
File Size 68.5 KB
File Type PDF
Total Downloads 104
Total Views 169

Summary

Teories de l'Evolució i Primats...


Description

DEFINICIÓ DE LA VIDA La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, és a dir, la manera de viure amb relació a les condicions, circumstàncies, caràcter… També és el conjunt de tots els éssers vius. ORIGEN DE LA VIDA L’origen de la vida es va produir fa 3,5 bilions d’anys (cèl·lula procariota) 1,5 bilions d’anys- cèl·lula eucariota 225.000.000- dinosaures 136.000.000-primats Podem agrupar la gran quantitat d’éssers vius en espècies. Una espècie és un conjunt d’organismes capaços de reproduir-se entre si i que tenen descendència fèrtil. La teoria del creacionisme impera fins al segle 8: -

Selecció natural (Lamarck i Darwin, segle 19) Selecció artificial (característiques desitjades) Radiacions evolutives (competència d’espècies)

TEORIES SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA CREACIONISME I GENERACIÓ ESPONTÀNIA: Es veia la vida com un acte de creació divina, feta d’una vegada per sempre i s’entenia com a generació espontània (creacionisme). Hi ha molta gent que la posa en dubte (EUA) i Francesco Redi, naturalista, la va refutar experimentalment a partir de material inert. I Louis Pasteur va demostrar que no existia la generació espontània ja que tot ésser ve d’un altre existent. PANSPÈRMIA: Teoria que defensa que la vida s’ha general a l’espai i des d’allà ha arribat a la Terra. LA va formular Anaxàgores al segle 6 a.C. Svante Arrhenius va ser un dels seus defensors afirmant que la vida prové de l’espai i viatja en forma de diminutes espores gràcies a la radiació dels estels. Però Paul Becquerel la va refutar demostrant que les condicions ambientals de l’espai no podrien mantenir amb vida aquestes espores. OPARIN (ORIGEN ABIÒTIC ÉSSERS VIUS): Fa uns 3800 milions d’anys l’atmosfera primitiva reductora estava formada per metà, amoníac, hidrogen i vapor d’aigua. Degut a les radiacions solars i descàrregues elèctriques es van formar biomolècules que van reaccionar entre sí per donar lloc a molècules més complexes. Els compostos orgànics van ser arrossegats cap a mars per les pluges i allar es van barrejar les molècules orgàniques i inorgàniques. Algunes d’aquestes molècules van formar membranes originant estructures amb enzims que obtenien la seva pròpia matèria, energia i material genètic. Van obtenir la capacitat de reproduir-se i així es van formar els primitius bacteris. Stanley Miller la demostra experimentalment. TEORIA DE L’EVOLUCIÓ Explica que les espècies han evolucionat al llarg del temps, però fins a la il·lustració les idees evolucionistes no es van començar a difondre públicament a l’occident. Primers evolucionistes: Darwin, Diderot, compte de Buffon... PROVES DE L’EVOLUCIÓ PALEONTOLÒGIQUES: Presència de fòssils a les roques, sèries evolutives i els fòssils antics són diferents als actuals. BIOGEOGRÀFIQUES: estudiar la flora i la fauna d’illes i en cada una d’elles evoluciona sota pressions selectives diferents, per tant, les espècies evolucionen de manera diferent.

ANATOMIA COMPARADA: -

Òrgans vestigials (sense cap funcionament) – testimonis d’una adaptació d’una espècie-APÈNDIX Òrgans homòlegs (mateix origen diferent funció)- extremitats anteriors Òrgans aràlegs (mateixa funció diferent origen)- aletes peixos

EMBRIOLÒGIQUES: els embrions dels vertebrats són molt semblants a les primeres fases. S’aplica a òrgans concrets no a l’organisme sencer. BIOQUÍMIQUES: tots els éssers vius estem formats per (C, H, O, N) i amb una transformació genètica (ARN, DNA) i rutes metabòliques molt semblants. ETOLÒGIQUES: fan referència al comportament dels animals en situacions concretes (rituals d’aparellament) SEROLÒGIQUES: fan referència a reaccions antígens (proteïna), anticossos de forma específica. TEORIA DE LAMARCK Al segle 19 publica filosofia zoològica. Segons Lamarck els éssers vius evolucionen per grans canvis que es produeixen en el medi ambient i això fa que aquests s’hi hagin d’adaptar desenvolupant òrgans que ja tenen i atrofiant els que son inadequats o creant-ne de nous. Aquests òrgans un cop adquirits es transmeten als descendents. És la llei de l’ús i del desús dels òrgans. La funció crea l’òrgan. Mai va ser acceptada. TEORIA DE DARWIN Darwin al segle 19 publica l’origen de les espècies i desmenteix la teoria de Lamarck. Diu que les poblacions d’éssers vius augmenten en una proporció més gran que l’aliment disponible. Això provoca una lluita per a la supervivència en la qual només sobreviuen els individus que són més aptes amb variacions més favorables. Com que aquestes variacions es donen a l’atzar els éssers que les tinguin favorables es reproduiran i les transmetran als descendents mentre que els que neixin amb variacions perjudicials no sobreviuran i no les podran transmetre. Això és la selecció natural. ELS ANTECESSORS DE L’HOME PRIMATS: 70 milions d’anys enrere. Cervell gran. Les extremitats inferiors es van adaptar per al desplaçament i les superiors per a manipular objectes. Podien caminar en dues i quatre potes. TOUMAÏ: 6 i 7 milions d’anys. Últim ancestre entre el ximpanzé i el gènere homo. Cara curta i dents amb ullals petits. Caixa cranial com la d’un mico. Homínid més antic. HOMÍNIDS: 4 i 6 milions d’anys. Grup de primats que inclou l’home. Diverses classes. Poden mantenir-se drets i caminar en dos peus. Cervell gran i mà amb dit polze desenvolupat per a manipular objectes. -

NO HUMANS: Ardipithecus, Australopithecus i Paranthropus HUMANS Homo Habilis: va fabricar les primeres eines de pedra. Àgil, carronyaire. Homo Herectus: viatger intercontinental. Fabricava destrals de mà de pedra, llança, bol, habitatge. Va aprendre a manejar el foc. Homo Sapiens Neanderthalis: baixa estatura i musculatura forta. Van usar el llenguatge. Es cobrien amb pells i tenien bones eines. Homo Sapiens Sapiens: espècie dels éssers humans moderns. Art rupestre, agricultura, ramaderia, intel·ligència....


Similar Free PDFs