La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació PDF

Preview

Summary

Download La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació PDF

Description

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació PID_00277225

Miquel Rodrigo Alsina Anna Estrada Alsina

© FUOC• PID_00277225

Miquel Rodrigo Alsina Catedràtic de Teories de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estat investigador al Research Center for Language and Semiotic Studies (Universitat d’Indiana), al Center for the Study of Communication and Culture (Universitat de Sant Louis) i al d’Études sur l’Actuel et le Quotidien (Universitat René Descartes, París V); també ha estat docent en diferents universitats espanyoles i estrangeres. Ha publicat més de setanta articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals, i diferents monografies. La seva darrera obra, La construcción de la noticia. Nueva edición revisada y ampliada (2005), ha estat traduïda al portuguès per A Construção da Notícia (2009).

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Anna Estrada Alsina Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha obtingut el màster oficial de Literatura comparada: estudis literaris i culturals de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha obtingut un postgrau d’Edició de la Universitat Pompeu Fabra i un postgrau d’Edició de webs de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha traduït al català l’obra de Miquel Rodrigo Identitats i Comunicació intercultural (Edicions 3 i 4). Ha estat redactora d’Aulamèdia, una revista electrònica d’educació en comunicació. Ha treballat com a tècnica del Servei de Recerca, Estudis i Publicacions del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i ha estat consultora de la UOC. Darrerament, ha publicat, amb Miquel Rodrigo, el llibre Les teories de la comunicació (Editorial UOC, 2008).

La revisió d'aquest recurs d'aprenentatge UOC ha estat coordinada per la professora: Sandra Sanz Martos

Tercera edició: setembre 2020 © d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC) Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Autoria: Miquel Rodrigo Alsina, Anna Estrada Alsina Producció: FUOC Tots els drets reservats

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia per escrit del titular dels drets.

© FUOC• PID_00277225

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Índex

Introducció..................................................................................................

5

1.

7

Orígens del funcionalisme............................................................... 1.1.

Inicis del funcionalisme ..............................................................

7

1.2.

El context previ al funcionalisme ...............................................

9

El canvi en la concepció dels mitjans de comunicació ...............

11

1.3.

1.3.1. 1.4.

Com és possible aquest canvi radical en la imatge dels mitjans de comunicació? .......................................

11

La funció del funcionalisme .......................................................

14

1.4.1.

Per què es produeix aquest desplaçament territorial en la producció del coneixement? ................................

1.4.2.

2.

15

Principis del funcionalisme............................................................

17

2.1.

17

2.3.

Les teories d’abast intermedi: la teoria dels dos esglaons de la comunicació ................................................................................

19

2.2.1.

La teoria dels dos esglaons de la comunicació ..............

20

Els principis bàsics del funcionalisme ........................................

22 26

3.1.

Inventari parcial de les funcions dels mitjans de comunicació ..

26

3.3.

3.4.

5.

La consolidació del funcionalisme .............................................

Funcions de la comunicació de masses........................................ 3.2.

4.

Quin és el panorama internacional després de la Segona Guerra Mundial? ...............................................

2.2.

3.

14

Algunes funcions de la comunicació de masses .........................

27

3.2.1.

La funció atorgadora d’estatus ......................................

28

3.2.2.

La funció de compulsió de normes socials ....................

28

3.2.3.

La disfunció narcotitzant ...............................................

29

Els mitjans i el canvi social ........................................................

30

3.3.1.

Monopolització ..............................................................

30

3.3.2.

Canalització ...................................................................

31

3.3.3.

Complementació ............................................................

31

La capacitat d’influència dels mitjans ........................................

32

Usos i efectes socials de la comunicació......................................

37

4.1.

La teoria dels usos i gratificacions ..............................................

37

4.2.

La teoria de l’establiment de l’agenda (agenda setting) ................

39

Avantatges i limitacions del funcionalisme...............................

44

5.1.

Aportacions del funcionalisme ...................................................

44

5.2.

Crítiques al funcionalisme ..........................................................

46

© FUOC• PID_00277225

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Bibliografia.................................................................................................

51

© FUOC• PID_00277225

5

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Introducció

El funcionalisme és una de les perspectives que han tingut més influència en l’estudi de la comunicació de masses. Es tracta d’una perspectiva teòrica basada en la idea que els fets socials s’expliquen millor en termes de les funcions que tenen en el si d’una societat. A més, s’apunta que, gràcies al fet que es compleixen aquestes funcions, la societat es manté i es desenvolupa. El funcionalisme no solament ha estat una perspectiva important en les teories de la comunicació, sinó que també ho ha estat en altres disciplines com la sociologia, l’antropologia, la psicologia i, fins i tot, la filosofia. Dins les ciències socials el funcionalisme s’ha presentat com una perspectiva molt propera al positivisme. El positivisme és una proposta filosòfica que estableix que les ciències socials s’han d’apropar a les ciències naturals, ja que comparteixen la mateixa estructura lògica. Així, doncs, es considera que les ciències socials han de descobrir lleis naturals per les quals es puguin controlar i pronosticar els fets socials, perquè en la societat hi ha un ordre social que ha de ser descobert. Per això el funcionalisme intenta ser una aproximació a la realitat social tan científica com sigui possible, seguint els principis del positivisme. En la descripció de la perspectiva funcionalista d’aquest mòdul comencem amb un apartat sobre els orígens del funcionalisme i com es va anar imposant com a paradigma dominant en la recerca de la comunicació als Estats Units. En l’apartat següent s’estableixen els principis bàsics sobre els quals es fonamenta el funcionalisme, que pivota entorn del concepte de funció. A continuació, una altra unitat recull les funcions de la comunicació de masses. Després, abans de tancar aquest mòdul, creiem oportú introduir un apartat en què presentem dues de les principals teories sobre els efectes socials dels mitjans de comunicació: la teoria dels usos i les gratificacions i la teoria de l’agenda setting. I, finalment, en l’últim apartat, plantegem les diferents aportacions del funcionalisme i les crítiques que s’hi han fet.

© FUOC• PID_00277225

7

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

1. Orígens del funcionalisme

1.1. Inicis del funcionalisme Els orígens del funcionalisme es poden trobar a Comte (1789-1857) i Durkheim (1858-1917), que són alguns dels pares de la sociologia. Però el desenvolupament del funcionalisme modern és molt influït per l’antropologia d’autors com ara Radcliffe-Brown (1881-1955) i Malinowski (1884-1942). S’ha d’assenyalar que les teories no neixen ex nihilo, a partir del no-res, sinó que sorgeixen en un clima d’opinió intel·lectual favorable per a la seva existència i consolidació. Un clima d’opinió intel·lectual no té un perfil exacte, però podríem dir que es forma a partir de les teories científiques dominants, el sentit comú majoritari, l’univers simbòlic d’una cultura, les ideologies hegemòniques i la interacció comunicativa. Evidentment, és possible que hi hagi precursors que facin les primeres aportacions d’una disciplina, però si no hi ha aquest clima d’opinió favorable la disciplina no prendrà cos. Per exemple, la història de la sociologia accepta com un dels pioners d’aquesta disciplina Abdel Rahman Ibn-Kaldun (1332-1406), que va néixer a Tunísia. Aquest precursor trenca la idea que la sociologia és una disciplina exclusivament occidental. Per al desenvolupament d’una teoria cal no solament que algú en proposi l’existència, sinó que sigui acceptada socialment i que tingui alguns seguidors que la divulguin. En cas contrari, almenys temporalment, la teoria pot quedar relegada. Així, circumstàncies alienes a la teoria en condicionaran l’existència. Això ens obliga a plantejar una visió històrica del context en què apareix el funcionalisme.

Fragment de la pel·lícula Galileo Galilei, de Liliana Cavani. Escena en què Galileo Galilei explica el sistema solar i la majoria d’assistents l’acusen d’heretgia.

© FUOC• PID_00277225

8

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Si contextualitzem els orígens del funcionalisme cal ressenyar una sèrie de circumstàncies que podríem considerar com a diverses revolucions: •

La�política: el pas de l’antic règim a la democràcia burgesa, que té en la Revolució Francesa de 1789 una fita fonamental, va representar un canvi enorme en les societats de l’època. Aquest canvi social va fer que diferents pensadors comencessin a reflexionar sobre els diferents tipus de societat possibles.

•

L’econòmica: el canvi polític propicia que, al final del segle XIX i al començament del XX, hi hagi un canvi en el sistema econòmic occidental. Un món bàsicament rural dóna pas a un nou món industrial. La Revolució Industrial va fer que els primers sociòlegs, com Karl Marx (1818-1883), Émile Durkheim (1858-1917), Georg Simmel (1858-1918) i Max Weber (1864-1920), analitzessin la nova societat capitalista.

•

La�social: en part per la Revolució Industrial, durant els segles XIX i XX un gran nombre de persones es trasllada del camp a la ciutat. Les condicions de vida a la ciutat fan que les relacions socials canviïn. A més, a partir de tots aquests canvis, en la religiositat de les societats occidentals també hi ha modificacions.

•

La�científica: davant la importància de la religió per a interpretar el món a l’edat mitjana, la ciència aporta una altra visió de la realitat. Les ciències naturals (física, química, biologia) es converteixen en el model científic per excel·lència. Així, la sociologia pren aquest model i busca el seu reconeixement com a disciplina científica.

En aquest clima intel·lectual, de domini de les ciències naturals, és fàcil comprendre que Comte i Durkheim utilitzessin una analogia del cos humà amb el cos social, amb una visió organicista que en el seu moment va tenir una gran influència. Així, per a estudiar un òrgan, com, per exemple, el cervell, s’afirmava que s’ha de mostrar com es relaciona amb les altres parts del cos i quina és la seva funció en el desenvolupament de l’organisme. D’una manera similar, analitzar la funció d’un element social implica mostrar el paper que té en el funcionament d’una societat. Per això el funcionalisme sosté que hem d’estudiar una societat o una cultura en conjunt si en volem comprendre les principals institucions i explicar el comportament dels seus membres.

Estudiar la funció d’una pràctica o una institució social és analitzar la contribució que aquesta pràctica o institució fa a la continuïtat de la societat en conjunt.

© FUOC• PID_00277225

9

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

Per exemple, Durkheim assenyalava que la religió reforça l’adhesió de les persones als valors socials centrals i, per això, contribueix al manteniment de la cohesió social.

Reflexió Penseu en alguna pràctica o institució social que ajudi a què hi hagi cohesió social en la nostra societat actual.

Diferents revolucions propicien un clima d’opinió adequat per als orígens del funcionalisme. Les ciències naturals marquen la seva empremta en les primeres teories sociològiques de la societat.

1.2. El context previ al funcionalisme El context científic del funcionalisme s’ha de situar al començament del segle XX.

Tanmateix, la seva consolidació en els estudis de comunicació no es va

produir fins a mitjan d’aquest segle. De fet, al començament de segle no era la visió funcionalista la que dominava la concepció dels mitjans de comunicació, sinó la conductista. Durant la dècada de 1920 i 1930 el paradigma dominant en el món de la psicologia era el conductisme, que seguia els principis del positivisme de prendre com a model les ciències naturals. Recordem, breument, els principis fonamentals del conductisme: •

En la investigació s’ha de fer un ús exclusiu de procediments objectius per a obtenir dades.

•

Es redueix el llenguatge psicològic en termes d’estímul i resposta. Les conductes són estudiades a partir del mecanisme estímul-resposta.

•

Es posa èmfasi en l’aprenentatge com a procés associatiu d’estímuls i respostes.

Les idees conductistes es podien integrar molt bé en les teoritzacions de la societat de masses de l’època. Al començament del segle XX, l’autopercepció que es tenia era que, amb la societat de masses, es produïa una impersonalització de les relacions personals i un aïllament de les persones. El conductisme també aportava el prestigi de les ciències naturals, amb la quantificació i els experiments de laboratori amb animals que després s’extrapolaven a la conducta humana. Aquesta concepció biologicista va tenir influència en les primeres teoritzacions sobre la comunicació de masses. Així, el 1948 s’afirmava que

Conductisme És una teoria psicològica, proposada inicialment per John B. Watson (1878-1958), que estudia la conducta com a resposta d’un organisme als estímuls que incideixen en els seus òrgans sensorials.

© FUOC• PID_00277225

10

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

"[...] els processos de comunicació de la societat humana, una vegada examinats detalladament, revelen moltes equivalències amb les funcions especialitzades que hi ha en l’organisme físic i en les societats animals inferiors." Lasswell (1985, pàg. 56)

Al començament del segle XX es considerava que els individus constituïts en masses eren fàcilment influenciables en les seves conductes pels estímuls que rebien dels mitjans de comunicació de l’època (premsa, cine i ràdio).

Un altre element que s’ha de tenir en compte és que en el context polític d’entreguerres, tant l’Alemanya nazi com la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) van desenvolupar, utilitzant els mitjans de comunicació, un aparell propagandístic impressionant. Les masses eren l’objectiu de la propaganda�política, en què es feien servir uns mitjans i uns recursos desconeguts fins a aquell moment en la història de la humanitat. Una altra fita és el descobriment del reflex�condicionat per Ivan Petrovič Pavlov (1849-1936). El reflex condicionat són respostes condicionades, apreses per l’hàbit d’associació. Es tracta d’aconseguir una resposta provocada per un estímul diferent del que la produeix naturalment. Així, si s’associa un so amb l’àpat és possible que el so ens arribi a provocar la salivació, que seria la resposta natural amb vista a l’estímul del menjar, però no del so.

Fragment de la pel·lícula La naranja mecánica, de Stanley Kubrick. Escena en què una colla de científics experimenten amb un pacient, al qual obliguen a veure escenes de violència, que li produeixen nàusees i malestar encara que siguin acompanyades d’una música plàcida.

Tal com s’afirmava el 1939: "Para quienes han podido seguir la evolución del movimiento nazi, los métodos de su propaganda y sus efectos y, al mismo tiempo están informados respecto a la doctrina de Pavlov; no puede haber lugar a dudas: nos hallamos en presencia de hechos, basados precisamente en leyes, que rigen las actividades nerviosas superiores de los hombres, los reflejos condicionados." Tchakhotine (1985, pàg. 156) Influència dels mitjans de comunicació Un fet anecdòtic, però que va reforçar la idea sobre la influència dels mitjans de comunicació, és que el 1938 es va radiar, sota la direcció d’Orson Welles, una versió de la novel·la d’H. G. Wells La guerra dels mons. Tenim coneixement del pànic que va produir el pre-

© FUOC• PID_00277225

11

La perspectiva funcionalista de les teories de la comunicació

sumpte atac dels marcians als Estats Units. Això confirmava el gran poder dels mitjans de comunicació. Vegeu també Cantril (1985).

En aquest clima intel·lectual, polític i social és fàcil comprendre que es pensés en els mitjans de comunicació com un instrument amb el qual es podien manipular fàcilment les masses. Vegem un clar exemple d’aquesta idea sobre el gran poder dels mitjans. Un semiòtic nordamericà, Morris (1962, pàg. 263-264), va escriure el 1946 el següent: "Desde la cuna hasta la tumba, desde que se levanta hasta que se acuesta, el individuo de hoy se halla rodeado por una interminable red de signos, mediante los cuales procuran los demás adelantar sus propios objetivos. Se le indica lo que ha de creer, lo que debe aprobar o desaprobar, lo que debe hacer o evitar. Si no se pone en guardia, se transforma en un verdadero robot manipulado por signos, pasivo en sus creencias, sus valoraciones, sus actividades. Por medio de la sugestión posthipnótica puede lograrse que un individuo realice las acciones que se le sugieren, sin tomar conciencia de dónde provienen las órdenes y en la convicción de actuar con plena independencia. El desarrollo de la radio, la prensa y el cine permite la enorme extensión de una influencia que en lo esencial no difiere de la hipnosis. Las grandes masas repiten cada semana lo que ha sido digerido para su creencia, compran cosas porque se les ha mostrado qu...