3.3 Meristema Apical DE L Arrel PDF

Preview

Summary

apunta de cito veg...

Description

3.3 MERISTEMA DE L’ARREL I EL DESENVOLUPAMENT RADICULAR L’arrel és una part de la planta que s’encarrega de l’absorció i l’ancoratge i permet a la planta la percepció i coordinació de senyals en l’àpex (puntes de cada una de les diferents difurcacions de l’arrel). S’hi troben presents els sensors de la gravetat, la quantitat d’oxigen, pressió, nutrients, temperatura, humitat i llum, per tant, té capacitat de resposta respecte la senyal externa i enviar-les a les zones de la planta que doni resposta a aquestes senyals. El sistema radicular és dinàmic i té diferents tipus d’arrels: ARRELS FINES: tenen un diàmetre inferior al mil·límetre i són molt nombres. La seva funció principal és l’absorció. ARRELS MITJANES I GRUIXUDES: se’n encarreguen d’acumular reserves i amb funcions d’ancoratges. La planta combinarà el desenvolupament d’un tipus o altre d’arrel segons les seves necessitats. SISTEMA RADICULAR Tenim arrels laterals que s’originen de la radícula de l’embrió i també tenim un tipus d’arrels que s’originen en zones on no s’espera que en derivi una arrel (arrel adventícia). Les arrels adventícies permet que les plantes creixin en mòduls a la part aèria i formant un nou sistema radicular. Totes les arrels independentment el tipus d’arrel que sigui, compartiran el mateix desenvolupament al tenir el RAM. Les dicotiledònies i gimnospermes generen arrels axonomorfes en canvi les monocotiledònies tenen arrels en cabellera o en forma de paraigües:

●

PUNTA: és la regió més activa de la planta i és on es dóna l’absorció, la síntesi d’hormones i la recepció de senyals. L’arrel a mida que va creixent va deixant cèl·lules dels pèls funcionals que a mesura que van madurant, aquestes deterioren i se’n generen de noves.

A la zona de diferenciació la qual és progressiva ja no hi ha les modificacions a la paret que trobaven a la part d’elongació per tal que les cèl·lules fossin llargues i estirades, sinó que es torna a donar rigidesa a les parets per suportar la pressió i que hi hagi un relaxament dels pèls de la zona per a què puguin orientar-se cap a la zona que els interessa. Els primordis foliars es formaran a les zones on l’arrel no està en creixement, lluny de l’àpex per evitar que hi hagi dues puntes amb dues direccions diferents que provocaria el trencament d’aquesta.

POBLACIONS CEL·LULARS DEL RAM ● Promeristema: conté un centre quiescent envoltat de les inicials les quals estan organitzades en capes. El centre quiescent són cèl·lules amb nucli però sense divisió. ● Capes de cèl·lules inicials: tenim 3 capes → les del cilindre centra, les del cilindre cortical (direcció becípeta → cap a la base) i la de la caliptra (direcció acròpeta → cap a la caliptra). ● Cilindre central → procàmbium → vascular ● Cilindre cortical → còrtex ● Caliptra → protoderma i caliptrògen (histògen encarregat de formar la caliptra)

RAM: DIVISIONS FORMATIVES I DIFERENCIACIÓ Es duu a terme una divisió asimètrica ja que les cèl·lules filles diferents tenen diferents destins. Com que la cèl·lula inicial s’haurà de diferencial en dos tipus de teixit, la primera divisió transversal anticlinal de la primera divisió es tornarà a dividir però en aquest cas amb una divisió tangencial periclinal que donarà l’endoderma i el còrtex. El mutant que va permetre descobrir que l’arrel es dividia així és Scarecrow SCR (tirabuixó) ja que no permet creant l’endodermis. Això és degut a que el mutant fa que no es dugui a terme el programa de desenvolupament de la derivada comuna en dues capes, no es duu a terme la divisió asimètrica dels teixits diferenciats i això finalment no permet crear un endoderma funcional i que la planta sigui resistent al medi salí. ANALOGIES I DIFERÈNCIES ENTRE ELS MERISTEMES APICALS Semblances: - Aporten cèl·lules per al creixement - Organitzen la morfogènia - Formen els histògens: diferenciació - S’automantenen (reservori d’inicials) SAM: - Terminal nua - Derivades en un sentit (cap a dalt) - Primordis apicals RAM -

Subterminal → la terminal no es nua i hi trobem la caliptra. Derivades en dos sentit → el creixement va en direcció a la caliptra però també cap a la base del cos de la planta. Els primordis es troben lluny de l’àpex perquè una bifurcació de la apunta de l’arrel provocaria el trencament d’aquesta.

FORMACIÓ D’ARRELS LATERALS Es formen lluny de l’àpex, es formen al pericicle i creixen i trenquen els teixits. Una vegada han format el RAM, començaran a avançar capa a la superfície de l’arrel i els teixits de l’arrel primaria es trencarà perquè pugui sortir aquesta estructura, i aleshores s’haurà de segellar com si fos una ferida. Les cèl·lules del pericile reven una entrada del flux d’auxina lateralitzat, provocant que les cèl·Lules s’inflin i deformin l’endodermis. Aquesta endodermis s’acaba reabsorbint i en el pericicle es veuran com es comencen a dividir de manera anticlinal. Després hi ha un remodellament de la paret i finalment es penetrarà el còrtex. Es trencaran els teixits primaris del còrtex i es tancaran els plasmodesmes que connecten les cèl·lules veïnes de les cèl·lules del primordi amb elles mateixes per tenir un programa de desenvolupament propi, i finalment acabarà sortint el primordi i formarà l’arrel lateral. El creixement de l’arrel ve determinat pel gravitropisme positiu. Això és gràcies a la caliptra, que és l’òrgan sensor de la gravetat. A dins la caliptra hi trobem la columnel·la que es troba al centre i hi conté el midó, i les cèl·Lules d’aquesta regió actuen com a estatocits (equivalent a les orelles dels humans →

equilibri...). El redireccionament de l’arrel és possible, i la zona més apte per donar resposta és la regió en creixement (punta), però tarda unes hores. La pressió activa els PIN3 que són transportadors d’auxina a causa dels receptors sensibles a la pressió que n’alteren la distribució d’aquest PIN, redirigint el flux de l'hormona del creixement. Quan l’arrel ha de redirigir el creixement, ha d’adonar-se del canvi de la gravetat amb la caiguda dels grànuls de midó en la direcció de la gravetat. Aleshores, els receptors de la membrana d’aquella zona són activats al entrar en contacte amb el midó, i provoca que els PIN es reubiquin i es modifiqui el flux d’auxina a aquella zona....