Anàlisi Currículum ciències socials PDF

Preview

Summary

Download Anàlisi Currículum ciències socials PDF

Description

Nom de l’alumna: Xènia Gil Jiménez Mòdul: Ciències Socials1 Curs: 2n MEP Grup: Aa [email protected] 2016/2017

INTRODUCCIÓ: En aquesta pràctica es proposa fer una anàlisi del currículum de ciències socials, que es pot trobar actualment a primària, per poder observar els diversos tipus de models d’ ensenyament que s’hi poden trobar. Tot ensenyament ha de tenir unes finalitats perquè sigui significatiu. Poder observar aquests objectius de l’ensenyament és important per poder avaluar, o analitzar, els resultats obtinguts amb aquest ensenyament, així com plantejar-se preguntes sobre el funcionament d’aquest. Així doncs, he decidit analitzar el currículum (en aquest cas, les cinc primeres competències) d’acord amb cada competència, i fent una conclusió final sobretot el que he pogut observar i reflexionar durant aquesta anàlisi. Aquesta és general, i intenta englobar tots els coneixements previs de les metodologies curriculars.

Competència 1: Pel que fa a la primera competència s’hi troben els models científic i crític. En aquest cas predomina el model científic, ja que he pogut trobar referències a l’anàlisi de dades i interpretació de resultats, que s’ han de seguir uns passos específics segons el camp de coneixement, etc. Tanmateix, busca utilitzar els recursos propis de cada disciplina, és a dir, seguir una pauta establerta i considerada correcta. Tot i així, també trobem parts referents a l’aprenentatge crític. En alguns casos ens fa referència a la formulació de preguntes, i a la proposta de noves alternatives, que ajudaran a pensar i construir el mateix pensament de l’alumne, tal com es pot veure més endavant en la segona, quarta i cinquena competència. Observem també, una petita part activa, on menciona que el docent és el guia que ajuda en totes les possibles dificultats que puguin sorgir (aspecte del qual parlarem més endavant també en altres competències). Per tant, aquesta competència, principalment basa la seva metodologia en un estudi científic de les ciències socials a primària, tot i que també treballa alguns aspectes crítics, i actius en menor mesura.

Competència 2: En la segona competència hi predomina el model crític, ja que ens indica que l’alumne/a ha de descobrir i interpretar, així com entendre i justificar les tasques que se li proposen. Aquest aspecte també el podem trobar, per exemple, en la cinquena competència, on la metodologia crítica afavoreix el desenvolupament del pensament social, crític i creatiu dels nois i noies. És a dir, l’infant ha de descobrir i interpretar per poder arribar a aquest pensament social, crític i creatiu. També hi veiem algun aspecte

destacat en la primera competència, on es feia referència al model crític. Per exemple, perquè l’alumne pugui descobrir i interpretar, hi ha d’utilitzar la formulació de preguntes. Tot i així, trobem una part científica que destaca la transmissió de coneixement per part del docent (...Els coneixements adquirits i les informacions facilitades pel docent, ...), tot i que també busca que els alumnes elaborin conclusions coherents amb aquestes. Aleshores, veiem que aquest aprenentatge científic també té un vessant crític. Altre cop com en la cinquena competència, doncs, l’alumne/a hi ha d’interpretar el seu entorn sociocultural, buscant i construint el seu coneixement. Observem també aspectes de la metodologia activa, tot i que segueix destacant el gènere crític. Proposa treballar en un entorn significatiu per potenciar l’aprenentatge. Busca que relacionin elements del passat i del present i així reflexionar sobre els canvis que s’ han produït al llarg del temps. Es destaca el treball en grup cooperatiu i fomenta la participació activa de l’alumne. És a dir, aquesta competència utilitza la metodologia crítica com a predominant, tot i que també i observem una part científica, i una petita part on es busca l’aprenentatge actiu.

Competència 3: Quan observem la tercera competència, podem veure que té un caràcter científic de manera generalitzada. Aquesta busca el coneixement de situacions espacials, interpretació de mapes, resolució de problemes relacionats amb l’àmbit científic, etc. També veiem que ens destaca la sortida a l’exterior i les activitats fora l’escola per poder observar l’entorn de l’infant. Es pot suposar doncs, pel caràcter general de la competència, que les sortides també es basaran en l’aprenentatge a partir de la metodologia científica. Tot i així s’ha de considerar que el mètode actiu també destaca les sortides com a mètode d’aprenentatge, per tant, dependrà de l’enfoc que es doni a les sortides. Per tant, tot i que hi apareix una part que segons la seva aplicació podria considerar-se activa, o científica, el model de la competència seguirà sent de caràcter científic de manera general.

Competència 4: Competència on generalment podem veure que s’aplica el mètode crític, com en la segona competència, degut a la cerca d’aprofundiment de les relacions del medi natural, la reflexió sobre aquestes, el paper de la societat, etc. Tanmateix busca que l’infant elabori conclusions i propostes donant-li un paper actiu i reflexiu. Per tant, el paer del docent serà guiar a l’infant durant el procés d’aprenentatge perquè hi participi, com ja s’ha dit, de manera activa.

Busca també fer sortides per tal d’apropar-los a la realitat i reflexionar així del que els envolta. Per tant, tal com passa en l’anterior competència, segons el caràcter de les sortides, aquestes es basaran en un mètode científic o en una metodologia activa. Tot i així, en aquest cas, segurament les sortides utilitzarien una metodologia activa, ja que es busca que l’infant elabori conclusions i sigui actiu i reflexiu en el procés d’aprenentatge. Aquestes sortides ajudaran a l’alumne a aplicar els coneixements apresos, i a analitzar la realitat i raonar les seves respostes i arguments. Per tant, en aquesta competència s’aplica de manera general la metodologia crítica, tot i que també hi apareix la activa en menor mesura, i segons com s’ enfoqui alguna activitat també hi pot aparèixer la científica.

Competència 5: En el cas de la cinquena competència destaco un caràcter crític i actiu. Quant a crític busca que els alumnes puguin intervenir en la societat a través del seu coneixement (La incorporació de problemes socials rellevants,...,afavoreix el desenvolupament del pensament social, crític i creatiu dels nois i noies,.../ La proposta de treballar amb problemes socials rellevants permet la formació d’ una ciutadania crítica, responsable i compromesa socialment i ambientalment,...). L’alumne ha de pensar i construir les seves pròpies opinions, i aprendre a defensar-les, cosa que podem veure sobretot en l’apartat d’orientacions metodològiques, on es destaca que l’alumne/a ha d’aprendre a construir la seva pròpia interpretació, i a defensar els seus posicionaments. També ho podem veure en anteriors competències, com en la segona per exemple, on s’ ha d’ afavorir el desenvolupament del pensament crític, cosa que ajudarà als infants a totes les característiques mencionades prèviament. Pel que fa al model actiu, observem que l’infant és el centre de l’aprenentatge, i que el mestre o la mestra fan el paper de guia, d’acompanyant en la seva formació. Ho podem veure sobretot en l’apartat d’orientacions metodològiques, on es destaca que el/la docent ha de crear les condicions i les situacions que afavoreixin la recerca i aportació d’informació de fonts diverses, així com proposar noves maneres de treballar a l’aula. També afirma que s’ha de donar valor a tot el procés realitzat i no als resultats finals. És a dir, valora la qualitat per sobre de la quantitat, ja que busca que el procés sigui efectiu, i que en aquest s’ aprengui, no que hi hagi un gran resultat. Per tant, aquesta competència basa les seves competències en dues metodologies (activa i crítica) i busca que l’infant sigui actiu en el seu aprenentatge i aprengui a argumentar el seu pensament per tal de poder intervenir socialment en problemes rellevants.

CONCLUSIONS Després d’analitzar les cinc primeres competències del currículum, he pogut observar que hi ha gran diversitat de models d’aprenentatge en totes elles, i que s’intenta buscar el màxim aprenentatge de l’alumnat en el seu entorn. Tot i així, m’agradaria destacar que, potser el fet de barrejar tants models pot portar certa confusió al professorat, i a la seva manera d’ensenyar. Per contrari, també pot ser positiu el fet de contemplar tots els diversos mètodes d’ensenyament, i de buscar els aspectes positius de cada mètode per aconseguir que l’alumne aprengui de manera heterogènia, és a dir, no sempre basant-se en una sola metodologia curricular. Per últim, mencionar que el paper del professor/a davant dels alumnes és molt important, i que aquest/a ha de saber acompanyar als alumnes, i ajudar-los en el seu projecte personal de creixement i aprenentatge. Tot i així, en algun cas de les metodologies curriculars com en el cas del mètode científic, podem observar que el professor no acompanya, sinó que mostra als alumnes el coneixement que perdura. Per això és bo observar tots els avantatges i inconvenients que aporten aquestes metodologies.

BIBLIOGRAFIA 



Grup de treball coordinat per la Dra. Neus Gonzàlez Monfort i el Dr. Jaume Sarramona. Generalitat de Catalunya (2015). Competències bàsiques de l’àmbit de coneixement del medi. http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/col leccions/competencies-basiques/primaria/prim-coneixement-medi.pdf Jesus Granados (2016) Els models curriculars en l’ensenyament de les practiques socials. (power point)....