Apunts per examen final classes socials PDF

Preview

Summary

Elements més importants...

Description

Classes socials i estratificació

1. Introducció (tema1) El capitalisme comporta desigualtats donades per el control, l’accés, la distribució i l’aportació de recursos les quals deriven en conflictes que acaben concentrant-se en organitzacions agrupades per interessos col·lectius. Existeixen conflictes d’interessos per la diferencia d’interessos entre organitzacions. Hi ha tres elements que intervenen en els processos d’estructuració social: Estat, mercat i societat civil. o o

El mercat: és  la producció i l’intercanvi de béns i serveis i te la funció de satisfer les necessitats de la població. L’Estat: també és un element que produeix certs recursos com ara la sanitat, l’educació... La interacció d’aquets tres elements configura a les classes fent visible diverses desigualtats

Capitalisme regulat: reducció de les desigualtats socials on s’institucionalitzen els conflictes i l’estat proporciona mecanismes de redistribució de la riquesa: Estat del Benestar. Capitalisme desregulat: augmentar importància del mercat fent baixar la de l’estat i la societat civil: pèrdua i reducció de l’Estat del Benestar. Des de la sociologia entenem que les cohesions socials diferenciades per les relacions de poder i desigualtats i aquetes venen determinades per els interessos els quals arriben a conflictes entre organismes. Interessos > Cohesions socials > Conflictes entre organismes > Interessos...(successivament). El sistema capitalista es basa en les idees d’hegemonia i dominació d’uns grups sobre els altres que es dominen, s’ordenen, s’apropien i es distribueixen desigualment els recursos. Tipus de recursos: 1. Material: econòmics. 2. No materials: prestigi, idees, poder... La distribució desigual d’aquests recursos genera les desigualtats i en conseqüència relacions de poder que deriven en conflictes. Els organismes en la pràctica social funcionen amb dos tipus d’elements: 1. La cohesió i la integració: valors compartits, costums, tradicions... Aquesta cohesió i integració està relacionada amb els processos de racionalització i legitimació. S’intenta raonar i legitimar la lògica del capitalisme i això explica l’existència de rics i pobres. La racionalització explica el funcionament dels sistema. La legitimació indica que això és altament positiu. També hi ha contra processos de racionalització i legitimació, és a dir, que hi ha persones que estan en desacord i generen discursos alternatius.

Classes socials i estratificació (La lògica de més educació, millor ocupació té a veure amb aquesta legitimació del capitalisme) 2. El interessos i el conflicte: el conflicte d’interessos hi és encara que no es concentri ni sigui evident). La perspectiva que adoptem en l’estructura social no és unívoca ni estàtica, és a dir, canvia permanentment i, per tant, les desigualtats no es guien per un sol eix. No unívoca: hi ha un sistema basat en les relacions de poder que crea desigualtats, però no hi ha un sol eix de desigualtats, ex. gènere, ètnia, edat, situació civil, educació... No estàtica: canvien de forma progressiva.

2. Estructura Social -

-

Definició: xarxa de relacions col·lectives que constitueixen el sistema de control i de distribució dels recursos, del poder i dels privilegis d’una societat, la seva legitimació i el seu manteniment o canvi. Estructura social com a eina d’anàlisi: o Permet identificar individus o grups fonamentals. o Permet analitzar les relacions entre els grups per veure quines són formes del sistema d’hegemonia i domini en cada oment històric. o Avaluar les tendències de canvi en termes de desigualtat. Les relacions fonamentals són aquelles que tenen a veure amb els recursos bàsics per les persones i amb el domini i el poder, unes relacions que donen lloc a un sistema de desigualtat. Elements del concepte d’estructura social: o És una categoria per analitzar l’organització de les relacions socials. o És un procés dinàmic (canvia a mesura que passa el temps). o Les unitats principals d’anàlisi són els grups socials. o Els grups socials s’interrelacionen dinàmicament i de forma asimètrica, és a dir, establint una estructura jeràrquica. o Els grups experimenten transformacions en el seu interior i en la seva interrelació. Relació individu-societat (drets/llibertats): En ocasions hi ha drets col·lectius que actuen en contra dels drets individuals (drets individuals parteixen o estan influenciats per els drets col·lectius) Ex. Tabac. Hi ha dues perspectives: o L’acció individual: configura la societat o allò social. o Allò social o la societat que configura l’acció individual (predomina). Allò social condiciona allò individual, però no ho determina. L’acció individual té rellevància però esta limitada per la allò social.

Classes socials i estratificació Relació individu-grup: Partint de que allò social condiciona i delimita l’acció individual però que no la determina, l’individu pot estar influenciat pel grup (classe social, sexe, edat..) en el que hi és introduït però això no vol dir que segueixi al peu de la lletra les seves pautes i que aquest individu tingui unes pautes que el caracteritzen independentment als altres membres del grup. En la relació individu-grup la acció individual és possible però limitada. La percepció dels individus modela l’acció social col·lectiva. Ex. Una vaga: no es el mateix una assistència del 30% que d’un 90% així doncs, una acció col·lectiva es classifica segons el grau d’articulació. -

Estructura social com a procés: L’estructura social és un procés evolutiu i canviant, és a dir, que ha anat “progressant” al llarg del temps i on el més important són les diferents relacions que s’estableixen. o Tipus de canvis en el procés: - Canvis endògens: propis inherents al funcionament de l‘estructura social (pròpia societat evoluciona per ella mateixa). Ex: canvis econòmics-crisi, caiguda del mur de Berlín, la Guerra Civil espanyola... - Canvis exògens: Canvis provocats per elements externs a l’estructura social, és a dir, que la societat ha evolucionat per fenòmens o motius externs al la societat en qüestió. Ex: la immigració, la crisi de 2008 per culpa de la caiguda dels bancs de EEUU... Els canvis es donen normalment en: o El sí dels actors (classe privilegiada, burgesia, classe treballadora, etc.). o Les relacions dels actors ( canvis en les relacions de poder sense desaparició de les relacions principals, entre d’altre). o La interacció Estat/Mercat/Societat Civil. Els canvis en l’estructura social no equival a la idea de progrés ja que pot ser el contrari. Per tant, l’estructura social no evoluciona en termes de progres (benestar, felicitat, esperança de vida...) i els canvis en les relacions de poder en el temps tampoc són sinònims a la desaparició d’aquestes com ara les societats patriarcals. “Actualment, el gènere seia un nou actor ja que la seva incorporació és força nova. El factor immigració també és força nou i, encara més, si ens referim a l’actual ja que proporciona canvis significatius en l’estructura social.”

-

Les classes socials (segons Castells): Determina que hi ha diverses relacions entre classes: o En relació a la producció de béns i serveis. o En relació a l’intercanvi d’experiències (Identificació). o En relació al poder (molt significatiu).

Classes socials i estratificació La classe social és el factor més important al parlar de l’estructura social. Es parla de classe social en dues aproximacions: o

o

Estratificació social: parla de classes classificades de més a menys en base d’un o varis atributs, escollits pel sociòleg i es van creant estrats, és a dir, es fa una estratificació. Estructura de classes: parla de les relacions socials entre classes que són les que expliquen el prestigi, els nivells de renda, etc. Hi ha un element causal que genera els efectes esmentats anteriorment (Relació Causa-Efecte) tot i que aquesta relació, actualment, queda amb menys claredat -Principi Heisenbens - - Perspectiva relacional: Les classes socials tenen relació amb posició del treball (element que genera desigualtats) ja que les formes de vida depenen de la divisió social del treball. Parlem d’identificació col·lectiva en termes de classe, sector, organitzacions...Ex. sindicats, CSIF (funcionaris), F. Metall ( Treballadors del Metall), CEOE (Empresaris), i dins del CEOE, altres com CEPIME (petits i mitjans empresaris). Molts col·lectius estan representat per un sector de classe i no per una classe sencera. -

-

Problemes en l’estructura de classes: o No és rígida (es canviant). o No és diàfana (hi ha posicions intermitges i per tant mai queda totalment clar on es situen): és la perspectiva teòrica la que donarà una posició o una altre. o Objecció analítica de classes (posició subjectiva): no és el mateix anàlisi objectiu de classe que identificació subjectiva de classe. Ja que l’anàlisi el dura a terme un científic social i la identificació subjectiva ho farà la pròpia persona. Indicadors de classes socials: o Posicionament subjectiu (poca rellevància): ells i nosaltres. o Els que capten la posició en algun element: treball, possessió de béns, nivell de renda, oci, temps productiu... o Les reivindicacions (reclamacions que procedeixen d’organitzacions que defensen classes o fragments de classes): ex. reducció dels costos d’acomiadament, utilització més flexible de la mà d’obra, reducció d’impostos al capital, temporalitat, reducció de l’atur, la precarietat laboral, increment de les subvencions...

Classes socials i estratificació Igualtat vs. Desigualtat Les desigualtats són un element inherent propi del sistema capitalista. Els conflictes més grans entre classes socials són donats per les formes de mercat que té cada societat. o

Entenem per igualtat l’accés igual als recursos.

Al llarg del temps, hi ha hagut conflictes per: o o

Obtenir igualtat en drets fonamentals ( drets polítics com el dret de vot, drets humans, etc.) Per reduir les desigualtats l’accés a determinats recursos (pugnes dels nivells de renda, un millor equilibri de distribució de recursos, etc.).

Aquestes lluiten tenen relació amb les lluites pel poder o per la conservació del status quo. Igualtat És un terme polisèmic. Té certes connotacions positives com ara la idea de justícia social, solidaritat, cooperació...però no afecta igualitàriament a tothom així que creen desigualtat per uns o per altres. Així doncs hi ha dues perspectives envers a la igualtat: o o

Els que diuen que les desigualtats són inherents a les societats humanes Els que diuen que és desitjable i possible una societat d  ’iguals.

Poden haver desigualtats: polítiques, econòmiques...(per reduir desigualtats respecte els altres un element molt important va ser la declaració dels drets humans o per reduir les desigualtats econòmiques hi ha la política fiscal, la política redistributiva i de prestacions socials.) Distinció entre diferències i desigualtat - A nivell personal, som diferents, és a dir, en tremes de sexe, fortalesa física, edat, salut, família, etc. cap persona és idèntica. Així doncs, aquestes diferencies no tenen relació i no tindrien que afectar a les desigualtats. - Les desigualtats deriven de l’àmbit social i es refereixen a l’accés als recursos o l’ús de les capacitats per accedir-hi. Ex. la desigualtat salarial entre homes i dones pel mateix càrrec en una empresa. Tota societat contemporània parteix de la base dels drets d’igualtat per tots, és a dir, tothom té els mateixos drets tot hi que aquets drets tenen un caire íntim de desigualtat. Les desigualtats econòmiques són les principals però també les desigualtats socials (estigmatització) que són el punt de partida del risc de pobresa o d’exclusió social.

Classes socials i estratificació Igualtat en la diferència Riechman diu que la lluita per la igualtat s’entén com una lluita contra les desigualtats. El considera un treball sísific, és a dir, que no s’acaba mai. Palacios, considera que l’element principal de la igualtat és el respecte l’altre, el respecte a les diferències on no hi ha de haver relacions de poder uns sobre altres. Diferenciació entre igualtat i igualitarisme (homogeneïtzació): o

o

Igualtat: tots aconsegueixin el mateix nombre de recursos de manera igualitària. Una societat simètrica sense relacions de poder. Igualitarisme: homogènia i uniforme.

Madorán parla de la desigualtat econòmica ja que diu que la igualtat implica un repartiment equitatiu de la riquesa produïda i una distribució per tot però més per aquells que tenen menys. Hi ha dues perspectives envers a la relació igualtat-desigualtat: 1. Punt de partida: Desigualtats (element normal en les societats actuals) Cal explicar: Igualtats Té a veure amb l’element de l’individu ja que aquesta perspectiva iguala i equipara les diferències de les desigualtats, és a dir, que les diferències entre nosaltres (naturals com el color de pell, alçada, sexe..) complementen a les desigualtats. 2. Punt de partida: Igualtats  (tothom és igual quan neix) Cal explicar: Desigualtats Té a veure amb l’element de l’estructura social on tothom té els mateixos drets. La idea principal és que la societat recompensa als individus si les tasques que realitza són significatives que les dels altes ja que sinó recompenses ningú faria aquestes tasques. Sistema d’hegemonia que impliqui un accés igual als recursos. L’origen social marca l’avui de les persones. Les desigualtats provenen de relacions de poder, és a dir, una organització desigual del poder i qui té més poder adquireix més recursos. La legitimació de les desigualtats s’explica pel propi funcionament del sistema (element inherent). Què compra les desigualtats? - Ètiques - (a) Grans desigualtats que impliquen grans conflictes socials i (b) les conseqüències de les desigualtats que experimenten les persones en situacions negatives o en posicions menys privilegiades.

Classes socials i estratificació - L’augment de les desigualtats ve donat en part per la relació Estat/Mercat/Societat Civil

3. El pas del capitalisme (tema 2) Les tres fases del capitalisme: 1. L’era de la revolució (capitalisme industrial). 2. L’era del capitalisme (s. XVIII-XIX). 3. Història del segle XX (Cordo). En el capitalisme, la base de les relacions socials són les de tipus econòmic. En el capitalisme les relacions són de burgesia-proletariat, en l’era feudal era senyors-serfs i en l’esclavisme era amo-esclau. (relacions de força, poder i domini). Canvis demogràfics, econòmic i polítics tenen lloc en la transició de l’Antic Règim al Capitalisme industrial. Aquests canvis, donen lloc a canvis socials i nous eixos d’estructuració dels quals neixen les classes del capitalisme. Canvis demogràfics fins l’actualitat: o o o o o o

Altes taxes de mortalitat (30-40%) Mitjana del s. XVIII el 50% de mortalitat abans dels 15 anys, esperança de vida de 28 anys i crisis periòdiques de mortalitat. Altes taxes de natalitat fins 35-45%. Mitjana de 5 fills per dona. Evolució de la població en 12.000 anys de 10 milions a 750 milions (des del neolític a la revolució) Evolució de la població en 200 anys de 750 milions a més de 4.000 milions (1750 – 1950).

Principals factors de l’alta mortalitat: la deficiència d’alimentació, la quasi inexistència de medicina i els problemes d’higiene. El capitalisme, entra altres, provoca un augment de la població (més tard es relativitza).  Procés de transició demogràfica: o o

Reducció de taxes de mortalitat. Regne Unit del 30% al 9% (1750-2000). Manteniment de les taxes de natalitat (34-36%) fins la segona meitat del segle i posterior reducció.

Aparició de la industria (augmenta molt els béns, el comerç a petita i gran escala, millores en la sanitat i la higiene, entre altres) -> augment de la població. Anys 50 comença un procés de transició on la taxa de natalitat baixa i la població no augmenta. -> reducció taxa natalitat i mortalitat i augment esperança de via = envelliment de la població. o o

Taxa de fecunditat Catalunya 2007 – 1,4 fills per dona Taxa necessària per a la reproducció de la població = 2,1 fills per dona.

Classes socials i estratificació

Les migracions: o

Migracions internes (camp a la ciutat) té com element principal la propietat privada ja que propietaris venen les seves terres i els camperols van a les ciutats a treballar a les fabriques. Aquesta concentració és causa del capitalisme ja que és a la ciutat on esta tota la industria que utilitza la seva mà d’obra pel seu procés de producció. o Migracions externes ( d’àmbit nacional/internacional) les quals són molt grans -numèricament-. Molts d’aquestes persones seran colons i es faran les rendes d’aspectes socials, econòmics i polítics de diversos països. Canvis demogràfics: o o

Augment dels processos migratoris amb el capitalisme industrial. Migracions internes caps-ciutat.

Concentració de mà d’obra on hi ha concentració de industria (lògica capitalista). Canvis econòmics: L’antic règim basat en un sistema econòmic de caire senyorial (senyors-serfs). Les relacions passen de ser de tipus personal a tipus econòmic. La propietat senyorial és privada, és a dir, no es pot comprar ni vendre només es pot adquirir per herència. Per una banda es trobava la reserva senyorial (millors terres on estan els elements de principal producció treballades per els serfs) i la resta eren parcel·les petites que podien ser ocupades per serfs o per homes lliures (paguen per les terres). Els serfs conreen els productes de la terra per subsistir i paguen uns impostos als senyors. També hi havia terres comunals. En aquesta economia, un 85-90% de la població es dedicava a l’agricultura. La resta (10-15%) representen serveis i el que podia derivar d’una certa producció ‘industrial’ -domèstica, camperola- ( roba, béns de luxe, copes, espases...), és a dir, els productors d’aquesta industria eren les mateixes persones que treballen al camp però en certa etapa del any es dedicaven a fer aquest tipus de tasques. En el cas de les ciutats, estan basades en els gremis i hi ha l’aparició del Putting out System ( comerciant que te diners el qual compra matèria prima i la proporciona a aquestes famílies camperoles per la producció de béns. Aquest canvi econòmic provoca canvis de tres tipus: o o o

Agricultura. Transport. Indústria.

I es passarà al sistema capitalista: o o

Propietat privada dels mitjans de producció (fàbriques, terrenys...). Avenços tecnològics.

Canvis a l’agricultura:

Classes socials i estratificació Augment de la productivitat per l’aplicació d’algunes tècniques productives, noves fonts d’energia i nous conreus. Alhora, l’agricultura es converteix en el sector secundari per la industria i primordial per l’alimentació de la població. No obstant això, l’agricultura cada cop serà més secundària.

Aportació de la industria: o o o o

Mà d’obra (camp-ciutat). Aliments excedents (per alimentar a la gent de les ciutats). Mercat de béns i consum (maquinària agrícola). Capitals (inversions).

Canvis en els transports: Les canvis en el transport (terrestre, aquàtic i aeri) són imprescindibles per l’expansió dels mercats del capitalisme. o o o o

Carreteres des de primeres dècades del s. XVIII són un servei regular. Xarxa fluvial: inici de construcció de canals a UK en 1780. Aparició del ferrocarril a 1829 (primera locomotora) – Barcelona/Mataró (1832). Transport marítim: vaixells de vapor de 1801 a EEUU.

Canvis en la indústria: Els canvis industrials són bàsics en aquesta etapa: o o o

Sorgiment de les fàbriques. Augment de la producció en el mercat (hi ha més productes – més oferta). Canvi de formes de produir: - Espai físic: la fàbrica. - Treball: divisió del treball i especialització (cada persona és responsable d’una part del treball).

Mode de producció capitalista: o o o o o

Relacions fonamentals: relacions econòmiques/interdependents. Propietat privada (patrimoni, mitjans de producció...) Alliberació de mà d’obra i consid...