Resum habilitas socials PDF

Preview

Summary

resumen uf1 de ciclo formativo...

Description

HABILITATS SOCIALS DEFINICIÓ D’HABILITATS SOCIALS Les habilitats socials són conductes i gestos socialment hàbils per expressar actituds i emocions en un context interpersonal utilitzant com una eina d’aprenentatge a base invitacions, informacions… I comunicació interpersonal. Serveixen per obtenir un control de les emocions, maduresa interpersonal basades en una tècnica d’assaig i d’error. Una conducta socialment hàbil és el mateix que l’assertivitat.

HABILITATS SOCIALS: -

Socialització: Procés a través del qual adquirir els codis i les pautes socials Enculturació: Procés a través del qual adquirint els codis i les pautes culturals

Etapes de la socialització: -

-

1ª etapa de socialització: El primer s’han de socialització són els pares. S’ha de socialitzar en un context igual i ho aconsegueix a l’escola què passa ser el segon agents de socialització. 2ª etapa de socialització: És cap a l’adolescència i la socialització És d’un mateix i no tenir un referent adult. El grup d’iguals guanyar un paper molt important. Es crea un codi diferent que agafem com a referència. És important que adquirim el màxim de coses possibles per desenvolupar en cada moment

INTRODUCCIÓ A LES HABILITATS SOCIALS: Doble objectiu de les habilitats socials: -

conèixer el repertori de les formes d'interacció i prendre consciència de les habilitats pròpies aprendre a seleccionar les més adequades per a cada situació comunicativa

Components de les habilitats socials: 1) Motor: - Verbal: durada, estil, lèxic, preguntes formulades - No verbal: expressió facial (mirada, somriure), corporal (gestualitat, postura), expressió proximal - Paralingüístic: to, volum, fluïdesa, velocitat 2) Cognitiu: consciència de la situació comunicativa (estatus i rol dels interlocutors, expectatives racionals) i del context 3) Afectivoemocional: expectatives emocionals, empatia, assertivitat

ASPECTES DE L'EXPRESSIÓ NO VERBAL-CORPORAL Nivells de gesticulació: -

Baix: a l'alçada dels malucs: informal, barroer Mitjà: a l'alçada del pit: formal, correcte Alt: a l'alçada de la cara: pretensiós

Figura: -

Verticalitat: enteresa, prepotència Inclinació Torsió: incomoditat, conflicte, diversitat de punts d'atenció/interessos Arqueig

Exemples a nivell corporal i gestual: -

posició idèntica dels dos interlocutors = acord braços i cames creuats = distanciament, tancament inclinació del cos endavant = a favor inclinació del cos enrere = en contra inclinació del cos cap als costats = negativitat

-

tòrex i espatlles alçades = domini, orgull tronc endavant i cap cot = abatiment cames assimètriques = relaxament musculatura tensa = angoixa

Esquema comunicació:

-

Emissor: Quantitat, personalitat, experiència i expectatives, rol-status, habilitats socials (competències), casos de diversitat funcional Receptor: Quantitat, personalitat, experiència i expectatives, rol-status, habilitats socials (competències), casos de diversitat funcional Missatge: Complexitat Canal: Sensorialitat → diversitat i combinació de sentits Codi: Diversitat i combinació de codis Context: Conceptual i físic. Obstacles.

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ 1. PROACTIVITAT: Veu els problemes i els afronta de forma activa.Part activa per resoldre els problemes. És propositiu i dinàmic, però no reactiu, no acomodat, no impulsiu, no hiperactiu i no competitiu. Característiques: -

anticipació dels esdeveniments

-

iniciativa

-

coherència

-

escolta sincera

-

assumpció de l'error i, si escau, rectificació

-

solidaritat amb les persones que poden necessitar les habilitats pròpies

-

autonomia

-

no finalitat egoista, ni materialista

-

no culpa ni queixa (i menys, permanent)

2. EMPATIA: Entendre a l’altre persona (el pensament, però sobretot les emocions) i viure la seva realitat com a pròpia. Cal distanciament. És a dir, cal saber gestionar les emocions (intel·ligència emocional). Tècniques: -

reiteració: encadenar l'acabament d'un parlament amb una pregunta amb un contingut idèntic

-

reformulació: dir el mateix que ha dit l'altre amb les mateixes paraules

-

preguntes bàsiques: formular les preguntes essencials per comunicació eficaç: qui, com, per què…

a una

-

elucidació: dir el mateix que ha dit l'altre afegint la teva opinió personal

-

síntesi: resum clar de la informació

-

autorevelació: exposar les emocions pròpies arran de la informació rebuda

-

feed-back: retorn. Confirmar que s'ha entès el mateix (exposició dels fets i conclusions/pactes assumits per les dues parts)

3. ASSERTIVITAT: Fer valdre els drets i les emocions d’un mateix sense ferir a l’altre persona. Les emocions poden ser possitives o negatives. Tipus de conductes:

Conducta Assertiva Passiva Agressiva

Jo = +

L'altre = + -

Estratègies: ➔ Disc ratllat -

Característiques: Repetir les mateixes paraules negatives sense aportar cap novetat. Qualsevol novetat pot incrementar la tensió. Marxar significa perdre els drets, la dignitat. Tenacitat davant d'interlocutor tossut i manipulador. (ex: “No m'interessa, no, no. Gràcies però no m'interessa, de debò: no. No, no, gràcies. Gràcies, però no. No. No m'interessa.” o “Entenc el que em dius, però no hi estic d'acord”)

➔ Compromís viable, autorevelació i pacte -

Característiques: Pacte del que és possible sense que cap dels dos se senti trepitjat o exclòs. Hi tenen un pes específic les emocions de tots dos bàndols. ( Ex: “Tu estàs trist i jo estic preocupat. A partir d'ara, decidim que parlarem més sovint i amb sinceritat?”)

➔ Asserció negativa -

Característiques: Reconèixer els propis errors. Així, es donen menys arguments a l'altre. Serà més fàcil que deixi de criticar perquè ja no té motius. (ex: “Sí, vaig oblidar que havíem quedat. La veritat és que normalment, recordo les cites, sóc responsable i puntual. No crec que torni a passar.”)

➔ Banc de boira -

Característiques: Davant d'una crítica que vol manipular la realitat o d'una situació d'agressivitat, cal mantenir-se ferm sense demostrar que qui critica s'equivoca. (ex: “És possible que jo parlés accelerat.”, “Si dius que jo no tenia raó, és que segur que a tu t'ho sembla.” o “Pot ser que tinguis raó. Pot ser.”)

-

3 operacions: ➢

Reduir el sentiment d'angoixa o culpa en ser criticat

➢

Reduir la quantitat de crítiques, perquè qui les fa s'adona que no són efectives

➢ Reduir el conflicte, perquè l'altre no li diu que s'equivoca ➔ Interrogació negativa -

Característiques: Útil per demanar explicacions a les crítiques que s'han fet, ja siguin justes o no. (Ex: “Puc entendre que no t'agradés la manera com vaig parlar l'altre dia. És així?” o “Què et va molestar del que et vaig enviar per mail?”)

MECANISMES DE DEFENSA DE LA PERSONALITAT: Mecanismes inconscients que protegeixen i donen seguretat davant d'amenaces internes o externes.

Tipus: ➔ D'adaptació ➢ Filiació: buscar ajuda o suport ➢ Altruisme: ajudar els altres ➢ Anticipació: abans que passi es preveuen conseqüències i es busquen de manera realista solucions alternatives ➢ Humor: buscar els aspectes còmics de la situació i posar-los de manifest ➔ De distanciament de la consciència ➢ Formació reactiva: enfrontar-se a l'amenaça amb pensaments i sentiments oposats als que genera realment ➢ Intel·lectualització: minimitzar els sentiments; maximitzar pensaments excessivament abstractes ➢ Repressió/dissociació: expulsar de la consciència sentiments i pensaments negatius ➔ De distorsió per millorar l'autoestima ➢ Devaluació: atribució de trets excessivament negatius als altres ➢ Idealització: atribució de trets excessivament positius als altres ➢ Omnipotència: actuació com si es tinguessin capacitats exageradament positives ➢ Regressió: situar-se en una fase evolutiva anterior ➔ D'evitació ➢ Negació: evitar acceptar aspectes dolorosos de la realitat ➢ Projecció: atribuir als altres pensaments o sentiments propis que resulten inacceptables ➢ Racionalització: explicacions inventades tranquil·litzadores però incorrectes ➢ Escissió: posar distància envers el conflicte ➢ ➔ De distorsió de la realitat ➢ Fantasia autista: fantasies excessives que substitueixen la solució ➔ D'enfrontament a l'amenaça ➢ Agressió passiva: agressió interna que l'altre no percep (màscara que amaga hostilitat i ressentiment) ➢ Retirada apàtica: abandonament de la situació sense donar mostres de canvi en les emocions o pensaments

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL És un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional. Complement indispensable del desenvolupament cognitiu. Element essencial del desenvolupament de la personalitat integral.

Objectius: -

Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions. Identificar les emocions dels altres. Desenvolupar l’habilitat de controlar les pròpies emocions.

-

Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives. Desenvolupar l’habilitat de generar emocions positives. Desenvolupar una major competència emocional. Desenvolupar l’habilitat d’automotivar-se. Adoptar una actitud positiva davant la vida. Aprendre a fluir.

Competències emocionals:

Les competències emocionals són el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats actituds necessàries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. Habilitats principals: - Consciència emocional: Prendre consciència de les pròpies emocions i expressar-les a través del llenguatge verbal i no verbal. També, reconèixer les emocionals dels altres. - Regulació emocional: Capacitat de regular els impulsos i les emocions desagradables, de tolerar la frustració i de saber esperar les gratificacions. - Autoestima: La forma d’avaluar-nos a nosaltres mateixos. Una vegada ens coneixem i sabem com som (autoconcepte), podem aprendre a acceptar-nos i a estimar-nos (autoestima). - Habilitats socio-emocionals: Reconèixer les emocions dels altres i saber ajudar-los a sentir-se bé (empatia), mantenir unes bones relacions interpersonals, treballar en equip i gestionar els conflictes de la vida quotidiana. - Habilitats de vida: Experimentar el benestar subjectiu en les coses que fem diàriament a l’escola, al temps lliure, amb la família i amb els amics.

ESTRATÈGIES PER A UNA BONA ASSERTIVITAT ➔ Bon autoconeixement (“Em considero una persona capaç” o “Sóc una bona persona”) ➔ Tenir autocontrol (“Sé mantenir el cap fred en situacions crítiques” o “La emocions em superen”) ➔ Planificar els missatges (“Tinc clar de què parlarem, amb quin ordre i jo quins arguments donaré” o “He ordenat les idees que vull comunicar-li”) ➔ Demanar disculpes (“No em fa res demanar perdó” o “Em sap greu, de debò”) ➔ Respectar als altres (“No et trepitjaré, vull que anem a una” o “No m'agrada insultar ni amenaçar”) ➔ Assumir l’error (“M'he equivocat” o “Ha anat malament i jo n'era el responsable”)...