Socials 1 ESO-11-20 apuntes tema 1 parte 2 PDF

Preview

Summary

Libro sociales separado por partes. Tema 1, historia....

Description

3. Les coordenades geogràfiques: paral·lels, meridians i hemisferis

VOCABULARI

Per situar un punt qualsevol en el globus terraqüi ens basem en les coordenades geogràfiques. Es tracta d’una xarxa formada per dues sèries diferents de línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.

tr ò pic de Ca p rico r n

Si dibuixem sobre el globus terraqüi els meridians i els paral·lels, ens queda dibuixada la xarxa de les coordenades geogràfiques.

SABIES QUE...? El nom de meridià de Greenwich ve del fet que van ser els anglesos els primers que es van proposar de traçar aquesta línia imaginària. A Greenwich, localitat propera a Londres, hi havia un important observatori, i per això van decidir que hi passés el meridià 0.

de

G re

en w ic h

1

me r id ià

PARAUL ES CL AU

t rò p ic

de

nw i ch

pic

paral·lel meridià

de Gr e e

t rò

de

me

Els meridians són unes línies imaginàries que divideixen la superfície de la Terra en sentit vertical i passen pels pols. El meridià que es fa servir de referència és el meridià 0, conegut com a meridià de Greenwich. La línia complementària que continua per l’altra banda del món enllaçant els dos pols i completant la circumferència del meridià 0 s’anomena meridià 180. La meitat de la Terra compresa entre el meridià de Greenwich i el meridià 180, en sentit contrari al de rotació de la Terra, forma l’hemisferi oest, i l’altra meitat, l’hemisferi est.

tr ò pic de Càn ce r equ a do r

Cà n ce r

e qu

a do r C ap r ic o r n

rid ià

Els paral·lels són unes línies imaginàries que divideixen la superfície de la Terra en sentit horitzontal. La principal d’aquestes línies s’anomena equador. Se situa a la mateixa distància dels dos pols i divideix l’esfera terrestre en dues meitats iguals: l’hemisferi nord i l’hemisferi sud. Entre els dos cercles polars se situen dos paral·lels equidistants: el tròpic* de Càncer i el tròpic de Capricorn.

Tròpic. Paraula derivada del grec tropos, que vol dir ‘gir’ o ‘volta’. Per això amb aquest mot ens referim a les dues línies imaginàries que «giren» al voltant de la Terra a 23° 27’ de l’equador.

Font 6. Representació de les línies imaginàries de la Terra.

A C T I V I T A T S 1.8. Explica amb paraules te -

ves què són un paral·lel, un meridià i un hemisferi. 1.9. Observa un mapa d’Europa i digues si Galícia està situada a l’est o a l’oest del meridià 0 o meridià de Greenwich.

at 1 Un4.itLatitud i longitud

PARAUL ES CL AU lat itud longit ud

Els paral·lels s’anomenen amb els graus de l’angle que formen unes altres dues línies imaginàries que anirien des del paral·lel en qüestió i des de l’equador fins al centre de la Terra. Els paral·lels serveixen per saber si un punt concret està situat al nord o al sud, és a dir, quina és la seva latitud. Si un punt està situat en un paral·lel al nord de l’equador es troba en latitud nord, i si està situat al sud, es troba en latitud sud.

Font 7. El paral·lel conegut amb el nom de tròpic de Càncer està situat a 23° 27’ de l’equador. Es troba, doncs, a 23° 27’ de latitud nord.

pol nord

r e en w de G r idià me

de Cànce

ich

trò pi c

r

23° 27’

12 equado r

Font 8. L’Ahaggar, massís muntanyós del Sàhara, a Algèria, és travessat pel tròpic de Càncer.

Els meridians s’anomenen amb els graus de l’angle que formen els seus plans en la intersecció amb el pla del meridià de Greenwich. Els meridians serveixen per saber si un punt determinat està situat a l’est o a l’oest del meridià de Greenwich. És el que s’anomena longitud. Tots els punts situats en un meridià de l’hemisferi oest es troben en longitud oest, i els que estan situats en un meridià de l’hemisferi est es troben en longitud est.

Font 9. El meridià que passa per Moscou està situat a 37° est respecte del meridià de Greenwich, i com que el paral·lel que passa per aquesta ciutat es troba a 56° nord respecte de l’equador, podem afirmar que la situació de Moscou és de 56° de latitud nord i de 37° de longitud est.

pol nord

meridià de

Green

w ich

Moscou

eq u a

do r

56° N

1

37° E

Font 10. Catedral de Sant Basili (Moscou, Rússia).

A C T I V I T A T S 1.10. Mirant un globus terraqüi, digues si les illes Canàries estan

situades en una latitud nord o sud. Indica també si estan situades en una longitud est o oest. Argumenta la resposta. 1.11. Fes la mateixa operació anterior respecte de les illes Balears.

Recorda Situar un punt a la Terra consisteix a donar les seves coordenades geogràfiques, és a dir, la seva latitud i la seva longitud mesurades en graus.

t1 Un5.itLaarepresentació de la Terra: els mapes Els mapes són representacions en una projecció vertical de tota la superfície de la Terra o d’una part d’aquesta. Els mapes incorporen colors i símbols que indiquen elements del paisatge. Així, per exemple, el color blau sol indicar la presència d’aigua (mars, rius, llacs, etc.), el verd indica les planes i el marró el relleu. Quan volem representar un fragment molt petit de la Terra, com ara una ciutat, ho fem per mitjà de plànols. Cap L a

Tà

m e si

ga Mà n e C anal de la

eC

s a la i

Se

na

ya

Ma r ne S en a

M osa

s sís Le nes Masist ós u e EsqRenà Ard la

M osa

Bretan

d as

L o ir a

l ada

ñ

Mi

I bè r i c

Els mapes són sempre més petits que el que representen. Per saber la grandària de la realitat representada hem de consultar l’escala. L’escala és la relació que hi ha entre les dimensions del mapa i les de la realitat. Amb l’escala podem saber a quants metres o quilòmetres equival un centímetre del mapa. En els mapes l’escala s’expressa de dues maneres: de forma gràfica i de forma numèrica. Com més gran és una escala, menys terreny representa en un mateix espai i, per tant, s’hi poden representar més detalls. Com més petita és una escala, més terreny representa i, per tant, s’hi poden representar menys detalls.

a

a èr ic a Ib

T a jo

lad

tra l S is t em a C en

Pi re

s u la

Se

Eb

Pe n í n

bri c a

rra

D u er o

Ca n t à

Bis caia

e

Ga r

Massís Centr al on

a

14

o

Ser ra

ÀBR I C A G olf d

r in

Ane to 3404

eu s

J

u

R in

ra

Mont Blanc 4810

Po

R oin e

MA R C AN T

R in

nd's E nd

V o Mo s el· sg es S N el v eg a ra

B

mapa escala

P

A

PARAUL ES CL AU

lf Go Lle ó de

Go l G èn f de o va

MAR DE LIGÚRIA

Còrsega

Font 11. La il·lustració A mostra una part d’Europa fotografiada per un satèl·lit. La B, en canvi, mostra la mateixa part d’Europa representada en un mapa. Els mapes representen simbòlicament una imatge simplificada de la superfície de la Terra.

Font 12. Exemples d’escala gràfica i d’escala numèrica.

A

I

Sant Joan de les Abadesses

Ripoll

T R AN S

Tona

E

OR LIT PRE A AD VALLÈS R AL ORIENTAL SER

er a

Sant Feliu la Garriga de Codines Cardedeu

VALLÈS Granollers OCCIDENTAL Terrassa

Rubí

GIRONÈS Anglès

SELVA

ONTS E NN Y L M AL

Hostalric

I T

Tordera Sant Celoni O

R

A

L

L Calella Mollet A MARESME Arenys de Mar del Vallès s A D ò es Sabadell Mataró el B A L R el Masnou R

S

Golf de Roses

Banyoles V ER S AL

Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners

Moià Centelles

à el F lu vi

PLA DE L’ESTANY

Illes Me

S D E ES SS Í RI MA U ILL E G S E L

Emb. de Sau

Roses

ALT EMPORDÀ

Besalú

GARROTXA S E RR AL AD A

Torelló les Planes d’Hostoles Emb. de Susqueda el Te r Vic

BAGES

Figueres

Olot

E NA RA D S ER GD A L E MA SA NTA

OSONA

U

E

N

ord la T

B

R

RIPOLLÈS

L’escala gràfica és un segment que indica els quilòmetres que representa aquella distància en la realitat. En aquests dos mapes, el mateix segment representa 20 km en el mapa A i 10 en el B. Si mesures la distància entre dos punts del mapa i després poses aquesta mida sobre l’altre segment, sabràs la distància real en quilòmetres. L’escala numèrica s’expressa per mitjà d’una divisió o fracció. La fracció del mapa A (1: 1 000 000) vol dir que un centímetre del mapa equival a un milió de centímetres de la realitat, és a dir, 10 km. La fracció del mapa B (1: 500 000) indica que un centímetre del mapa equival a cinc-cents mil centímetres de la realitat, és a dir, 5 km. Si mesures els centímetres que hi ha entre dos punts i multipliques el resultat pel denominador de l’escala, sabràs la distància real en centímetres. A continuació, només et cal reduir el resultat a les unitats que et convingui.

Camprodon

Ribes de Freser

I

Salt

la Bisbal d’Empordà

Girona Cassà de la Selva

BAIX EMPORDÀ Palafrugell

M A SSÍS D E LES GAVARRE S

Palamós E M A S SÍS D E MO NT NEG R

Sant Feliu de Guíxols

Lloret de Mar Blanes Malgrat de Mar

MAR MEDIT ERRÀNIA

E

Sant Cugat Santa Coloma de Gramenet del Vallès Badalona Sant Adrià de Besòs Sant Feliu de Llobregat BARCELONÈS BARCELONA l’Hospitalet de Llobregat Cornellà de Llobregat el Prat de Llobregat

SE Cabanes RR Peralada Sant Llorenç AD Llers Palau-saverdera de la Muga E R Albanyà Vilabertran O D ES Ri u M an o l Castelló Cistella FIGUERES el Mont d’Empúries Roses Vila Sacra Lladó B. de Fortià A LT Roses

0

escala 1: 1 000 000

Cap de Creus Cadaqués

la

M

ug

a

EMPORDÀ

GARROTXA Besalú

Navata e

Esponella

Serinyà

PLA D E L’ E S TA N Y

Torroella de Fluvià

Bàscara

Vilademuls

Estany de Banyoles BANYOLES

Sant Pere Pescador

Ventalló Camallera

l’Escala

Bellcaire d’Empordà Verges

Bordils Sant Julià de Ramis

Juià Madremanya S ERR A DE LS ÀN GEL S GIRONA Sant Sadurní Bescanó Salt de l’Heura el Perelló GIRONÈS Aiguaviva Quart Fornells de la Selva

Sant Gregori

Rupià Corçà

Caldes de Malavella

Llagostera

A C T I V I T A T S 1.12. Explica quina diferència

Ullastret Palau-sator LA BISBAL Pals D’EMPORDÀ Torrent

BAIX EMPORDÀ

Cassà de la SelvaPuig d’Arques 535

Cap d’Oltrera l’Estartit Illes Medes

Da ró el

M AS S Í S D E LE S G AV A R RE S

SELVA

M O NT G RÍ Torroella de Montgrí

e l Te r

Flaçà

Celrà

Riudellots de la Selva

Els mapes i els plànols són representacions gràfiques de l’espai.

Punta Trencabraços

Palol de Revardit

Canet d’Adri Sarrià de Ter

Recorda

Sant Martí d’Empúries

Viladamat

Cornellà del Terri

Mata

Vilobí d’Onyar

Go l f d e Ro se s

Garrigàs

v ià lu lF

Crespià

Punta de sa Figuera

Cap de Norfeu Punta Falconera

Mont-ras

Vall-llobrega Calonge Palamós

Begur

hi ha entre l’escala gràfica i l’escala numèrica.

Cap sa Sal Cap de Begur

1.13. En quin mapa es poden

Palafrugell Tamariu

representar més detalls: en un d’escala 1: 30 000 o en un d’escala 1: 15 000? Per què?

Cap de Sant Sebastià Calella de Palafrugell Cap Roig Illes Formigues 0

escala 1: 500 000

10 km

1.14. Què és un plànol?

20

t1 Un6.itLaalectura dels mapes

Transport terrestre

6.1. L’orientació i la llegenda d’un mapa

Autopista o autovia

Per comprendre un mapa hem de tenir en compte la seva orientació. Per tant, per fer servir un mapa, el primer que cal fer és orientar-lo, és a dir, fer coincidir el nord del mapa amb el nord real que ens assenyala la brúixola. Habitualment, els mapes fan coincidir el nord amb la part superior del full en el qual estan representats. Per interpretar correctament qualsevol tipus de mapa, cal entendre els signes que hi ha. Per entendre aquests signes, els mapes duen una llegenda, que és una taula on s’explica el significat dels símbols que hi ha representats.

Carretera estatal

Límits Límit d’Estat Límit autonòmic Límit p rovincial o comarcal

Carretera comarcal Túnel

Entitats de població

Carretera en construcció

Més d’1 000 000 d’habitants

Ferrocarril

De 100 000 a 1 000 000 d’habitan De 25 000 a 100 000 habitants De 10 000 a 25 000 habitants

Transport marítim

De 1 000 a 10 000 habitants

Línia marítima de cabotatge

De 250 a 1 000 habitants

Port comercial

De 100 a 250 habitants

Transport aeri Aerovia d’espai aeri superior

Exemple de signes convenciona d’un mapa polític.

Aeroport civil Aeroport civil-militar

6.2. Tipus de mapes

16

Els mapes geogràfics representen diferents tipus d’informacions i dades. Si només representen elements físics (relleu, rius, etc.), s’anomenen mapes físics. Si representen elements humans de la geografia, com ara les fronteres entre estats o els nuclis de població, s’anomenen mapes polítics. Els mapes que representen tota la Terra s’anomenen planisferis o mapamundis. En canvi, els que representen petites parts de la superfície terrestre s’anomenen mapes topogràfics. Aquests mapes inclouen informació molt detallada i són els que utilitzen els excursionistes. En aquests mapes, hi queda reflectida l’altitud del relleu mitjançant les corbes de nivell. Els mapes temàtics proporcionen informació sobre diferents aspectes de la part de la superfície representada. Segons l’aspecte de què informen, parlem de mapes històrics, econòmics, lingüístics, de carreteres, etc.

Les corbes de nivell són línies imaginàries que uneixen tots els punts que es troben a una mateixa altitud. El nombre que assenyala l’altitud d’una corba de nivell s’anomena cota.

Aeroport privat

Exemple de signes convencionals d’un mapa de comunicacions.

Font 13. Els símbols utilitzats són molt similars d’uns mapes als altres; per això el conjunt de símbols representats es coneix amb el nom de signes convencionals.

Font 14. Projecció en un plànol de les corbes de nivell.

A

O C E À

Cap Nord

MAR D E BARENT SZ

A

CA

IN D

C

N

I

A

tn i

a

E

de B ò

A D A

G ol f

L A R R E S

R M A

IC G

VO S

SE NE G LVA RA

I

Ad

N

BAL C A NS

R

C

ÀS

IA

N E G R A

C A U C A S Elbrus

P

R

Vo l g a

NS

RI A AM

B

C

A

CADE NA PE NI NA

A

r

S

C

r

5633 m

t ic

NS

r ià Mar de Màrmara

a

M

MA

T

E

Ma r T irre na

R

A

er

A

P

P S I CS AL ÀR IN

D

bi nu Da

SARDENYA

A

D n i èp

st e

P

o in e

R

PA NNÒ NI C A M a

P L A N A R A Ï N E S

C

Dn iè

Llac Balat on

Po

l

a

O

r

A

P L A NA

A

ua

U

D on

tula s

a

G

e nt al

U C

P S

MENORCA MALLORCA

R U S S A

Ví

nub i

Ma r Egea

Ma r

Recorda

J ò nic a

SICÍLIA

E

D

MALTA

0

Oc c cid

Ne m

er d

L

Da

CÒRSEGA

M

T

S E

EU

EIVISSA

ÀL

O

Rin

a

r on

re IC Eb I B ÈR MA IS T E

u ad a lq u iv i r G AD ES SE RRAL UE S BÈ T IQ

Est ret de Gibralt ar

MASSÍS CENT RAL Mont Blanc 4810 m

a

S

SIST EMA CENT RAL

PI RI N

B

PLANA DEL NORD D'EUROPA

Tà m es i

G

Dv i na

s

El ba

BRETANYA

R

MA

e S

C A MA R NT ÀBR SE IC A CA RRA NT LAD ÀBR A Du e ro ICA

GOT LAND

P L A N A

a un

GRAN

S

S

C

T

N À L T

A À E

IRLANDA

exemple de mapa físic i el mapa B, en canvi, és un exemple de mapa polític.

S

DEL NO R D

Lo ri a

na di a

Llac Làdoga Llac Peipus

Llac Vät t ern

l rti ona

Llac Onega

Llac Vänern

MA R

p ten

L

ES NY TA NE S U N P IA M AM GR

n

Tajo

D vi na

e

A

ILLES SHET LAND

ILLES ANGLONORMANDES

Cap Finist erre

A BL

N

R

R MA

U

ILLES FÈROE

1.15. Explica per què el mapa A és un

Pe

A

ic

o ra

le pola r àrt

tx

ISLÀNDIA