Anàlisi Stella Splendens PDF

Preview

Summary

Download Anàlisi Stella Splendens PDF

Description

Anàlisi: Stella Splendens - Carles Guinovart 1987 Per a piano preparat 1. Vinculació de l’obra: estil, gènere, època, ubicació geogràfica i context cultural Context i origen La peça original Stella Splendens és una dansa sagrada escrita a finals de l’Edat Mitjana al monestir de Montserrat. Està escrita a dues veus i és una mostra de la polifonia medieval que es començava a escriure a finals del segle XIV. La trobem originalment en el Llibre Vermell de Montserrat, un còdex de tapa de vellut vermell escrit en català, occità i llatí al 1399, que recull textos teològics, miracles, pregàries, cançons, tot destinats als monjos que tenien cura dels peregrins que arribaven al monestir de Montserrat. El segon capítol, el cançoner montserratí dels folis 21v.-27, és la part més famosa del Llibre Vermell i s’hi afegeixen tres cànons, dos cants polifònics i cinc danses. Aquestes peces son una mostra única del que devia ser la música a Montserrat a finals de l’edat mitjana. Montserrat és un dels centres musicals més influents de l’època i un lloc de pelegrinatge molt important. La música del Llibre Vermell és de caire popular i amb aquest repertori musical religiós els pelegrins s’entretenien a les places del santuari i cantaven durant les nits de pregàries davant de la santa imatge de Montserrat. Stella Splendens de Carles Guinovart Pel que fa a l’Stella Splendens de Carles Guinovart, és una interpretació contemporanea d’aquesta peça per a piano preparat. Data del 1987 i es recull en el doble disc “Antologia Carles Guinovart i Rubiella” i “Contemporanis de la Mediterrània” nº 16, any 2003. Tot i ser una peça originalment cantada en llatí amb una lletra que aludeix específicament a la Verge de Montserrat, la reinterpretació de Guinovart prescindeix de lletra. Stella Splendens va ser un encàrrec del pianista Albert Nieto, basada en la melodia medieval catalana. La composició tracta el fenòmen tímbric en el piano, mitjançant, entre d’altres coses, el procediment del piano preparat. La melodia serveix de pretext i funciona com a element de conducció entre unes breus variacions amb efectes diversos de distorsió sonora. L’obra es va estrenar el 1987 al País Basc pel mateix intèrpret que l’havia encarregada.

L’autor Carles Guinovart va néixer a Barcelona l’any 1941 i va morir al 2019. Compositor, pedagog i analista. Guinovart va estudiar amb Olivier Messiaen als anys 70 i en aquesta època ja decidí que la seva orientació era cap a la composició i la recerca teòrica al voltant del fet creatiu. Entre d’altres, Guinovart va introduir l’assignatura no reglada de Música de Segle XX, una plataforma oberta de discussió i reflexió entorn les avantguardes musicals, que durant trenta anys es va impartir al Conservatori Municipal. Els trets característics de la producció musical de Guinovart son: l’escriptura contrapuntística que beu directament de J.S.Bach i dels mestres de la Segona Escola de Viena, la claredat formal arquitectònica del conjunt que moltes vegades se sustenta en una simbòlica soterrada de les proporcions àuries que ens remet a Bartok. L’obra de Guinovart té un sentit matèric en el tractament del so que constitueix l’altra cara més instintiva ja que és una part que es difícilment ensenyada. Les seves interpretacions d’obres com Stella Splendens son en realitat la justificació per a la recerca tímbrica i per a la investigació de noves configuracions texturals.

2. Estructura, forma, melòdia, ritme, dinàmica, tímbre, instrumentació, textures. Per entendre la peça de Guinovart, cal contextualitzar que l’Stella Splendens del Llibre Vermell de Montserrat es un virelai a dues veus escrit en notació Ars Nova, pròpia de la música polifònica del segle XIV, i alhora és una dança circular “ad trepudium rotundum” o dansa per a ser ballada en rotllana.

L’estructura del text és de tornada estrofa i la música és ABA. La primera A coincideix amb la tornada, mentre que la BA que la segueixen corresponen a l’estrofa.

L’Stella de Guinovart L’obra de Carles Guinovart són petites variacions sobre la dansa, que malgrat tenim la sensació que la interpretació és a càrrec de més d’un instrument, de fet només n’hi ha un: el piano, i que tots aquests efectes s’aconsegueixen tocant-lo de maneres diferents de com es fa habitualment. D’això en diem piano preparat. La obra de Guinovart utilitza el piano en qualitat d’autèntica orquestra. No només s’utilitzen els registres més extrems de l’instrument sinó que gràcies a la intercalació d’objectes entre les cordes

o a la pulsació directa sobre elles amb la mà o mitjançant una pua, l’interpret, aconsegueix una gran varietat de timbres, colors i contrastos dinàmics. La melodia, es divideix en dues parts repetides: AA BB i amb finals respectivament oberts i tancats. Constitueix el motiu permanent present que serà sotmès a un seguit de modificacions tímbriques en les formes d’atac -cordes polsades, cordes percutides- i de distorsions sonores on no pot faltar el contrapunt que en alguna ocasió arriba a contraposar en línies paral·leles simultànies els dos trams A i B de la melodia original. Tot això sobre la ressonància dels bordons i amb el batec, cap el final, d’un metrònom autònom dissociat del ritme de la música. Les gestualitats pianístiques nervioses fan que la dissociació temporal també es converteixi en desconexió històrica, com si el neguit del segle XX s'escapolís intermitentment a través de les escletxes d’una Edat mitjana treta en el seu misteri.

La melodia s’exposa per parts i comença per la segona meitat. Pren rellevància la funció tímbrica de cada un dels plans sonors que el pianista interpreta.

La tria dels objectes i la manera en la que es posiciona en el piano, es essencial en la tria dels timbres i textures: - Paper de vidre suau entre les cordes entre el mi2 i el sib3. - Petits cops amb el palmell de la mà sobre els bordons, com si fos un gong. - Extreure sons harmònics des de l’interior del piano. - Tocar amb una pua - Tocar amb una baqueta de feltre - Rascar amb l’ungla d’un dit els bordons en direcció al teclat. L'utilització de les diferents tècniques de percutir notes o distorsionar el so, les dinàmiques extremes i l'utilització estratègica de les tessitures evoquen un paisatge misterios

Preguntes: 1. a) b) c) d)

Stella Splendens és… Una opera Una dansa Un motete Un mollete

2. El piano preparat permet… a) Afinar b) Efectes de distorsió sonora c) Tocar melodies d) Trencar el piano 3. La interpretació de Guinovart ens mostra… a) Fragments de la melodia original b) La melodia original completa c) L’harmonia del tema d) La forma ABACAB 4. L’original Stella Splendens està escrita en… a) Àrab b) Llatí c) Occità d) Català 5. Guinovart utilitza, entre d’altres recursos… a) Corda polsada, percutida i paper de vidre suau b) Una cullera c) Cantar dins del piano d) Un faristol...