Barcino y ilerda PDF

Preview

Summary

resum de les ciutats de Barcino i Ilerda...

Description

BARCINO Barcino va ser fundada entre l’any 15 i l’any 5 aC en l’època de l’emperador August després de vèncer els càntabres i els àsturs. Octavi August va fundar Barcino al centre d’un territori molt productiu, entre la costa i la serralada Collserola i, entre els rius Besòs i Llobregat. S’ubicava per sobre el traçat de la Via Augusta. Barcino no va arribar mai a tenir el poder de Tàrraco. Va rebre l’estatus de colònia i el seu nom era: Colonia Iulia Augusta Paterna Favienta Barcino. El govern de la ciutat seguia les formes que l’Imperi i la província proporcionava a les colònies de la mateixa època un poder força autònom amb l’objectiu de divulgar l’organització i cultura de Roma. Les classes socials es dividien entre els ciutadans (cives), els domiciliats sense ciutadania (incolae), els residents transitoris (hospitales) i els esclaus (servi). Com era una colònia, el seu govern eren semblants al de Roma, per tant, disposava de quatre magistratures: els dos duòvirs, els dos duòvirs quinquennals, els edils i l’ordo decuriorum. La fundació mitològica  Hèracles el fundador de Bàrcino. Hèracles, pels romans Hèrcules va sortir de Grècia amb 9 naus per tal de fundar una ciutat en una plana que havia vist en un dels seus viatges. En plena navegació, es va produir una tempesta terrible que va desviar la seva direcció. Finalment, vuit van arribar a les costes de Marsella i un cop calmada la tempesta, van vorejar la costa fins arribar a la plana de Montjuïc. Com que creien que havien perdut el vaixell, van veure’l de nou amb els tripulants els quals havien començat la construcció de la ciutat Hèrcules va donar-li el nom de Barca nona (Barca novena). Estructura Barcino segueix el traçat urbanístic de les colònies romanes, amb planta rectangular i els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Ocupava 10 hectàrees delimitada per muralles amb torres amb 4 portes. D’aquestes en sortien els dos carrers principals: 1. Cardo maximus  carrers actuals de la Llibreria i del Call. 2. Decumanus maximus  carrers actuals de Bisbe i de la Ciutat. A l’encreuament hi havia el fòrum situat actualment a la plaça Sant Joan. Barcino gaudia d’un fòrum en el qual hi havia un gran temple dedicat a August. El temple era un edifici de planta rectangular envoltat de columnes decorades amb capitells d’estil corinti, i construït sobre un pòdium el qual es pot veure des del carrer Paradís. Al voltant del fòrum hi havia els carrers secundaris : cardines i decumani minores.

Sota la plaça del Rei es troben les restes de cases senyorials romanes, comerços d’aliments i petites indústries de l’època. Cal destacar una bugaderia (fullonica) i un taller de tintatge (tinctoria). També trobem una factoria de salaó i garum i una instal·lació de vi. Pel que fa la muralla que envoltava la ciutat, es va construir el I aC. No tenia una finalitat defensiva sinó de prestigi i per això no va ser fortificada. Al IV dC es va adossar una nova muralla amb 76 torres, tot i així no es conserva sencera i en època medieval es va aprofitar per construir-hi cases i palaus. Des del carrer Tapineria fins la plaça de Ramon es poden veure aquestes restes. Respecte a les 4 portes que donaven accés a la ciutat, tenien un pas centra per a carros i mercaderies i dos de laterals per als vianants. Podem veure la porta Praetoria a la plaça Nova. L’aqüeducte de Barcino, obtenia aigua de les fonts del Besòs. Actualment podem contemplar la reconstrucció d’un dels arcs d’aquest a la plaça Nova. Finalment, fora les muralles, a l’actual plaça de la vila de Madrid es troba la Via Sepulcral Romana, que era una via secundaria en la qual s’enterraven persones de les classes populars.

ILERDA Ilerda era una ciutat ibèrica important, anomenada Ilirta, on habitaven la tribu dels ilergets. Ilerda es situava a prop del riu Segre, anomenat Sicoris, ja que gaudia d’un punt estratègic per a les comunicacions fluvials i terrestres. Al segle I. aC, els romans conquereixen Ilerda, llavors la ciutat la va prendre el nom d’Ilerda, en temps de l’emperador August, així doncs, va adquirir el títol de municipium. Va patir dos esdeveniments històrics importants: -

L’oposició a l’ocupació romana per part dels cabdills Indíbil i Mandoni.

-

La Guerra entre Pompeu i Cèsar durant el 49 a.C.

Cabdill Indíbil i Mandoni  són un símbol per la ciutat de Lleida. Representen la resistència de la ciutat davant les invasions externes a causa de la lluita per la independència del seu territori degut a la invasió dels romans i cartaginesos. Primerament, Indíbil i Mandoni es van oposar als romans però aquests últims els van convèncer de la traïció per part dels cartaginesos. Així que per fer fora als cartaginesos es van unir, però es van adonar de les males intencions que els romans tenien i van encapçalar una coalició dels pobles ibers i es van enfrontar contra els romans. Finalment els romans van guanyar. Indíbil va morir en combat mentre que Mandoni va ser executat. Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar  s’emmarca en la segona guerra civil de la República de Roma. Cèsar va ocupar les legions de Pompeu a Hispània sabent que aquest havia fugit a Grècia. Aquesta batalla es va produir a l’estiu del 49 a.C. a Ilerda entre els exèrcits igualats en nombre de Pompeu i Cèsar. Tot i així, l’experiència de les tropes ensinistrades de Cèsar en les guerres gal·les van provocar que el bàndol de Pompeu es rendís.

Restes romanes  Ilerda té 23 hectàrees. La muralla abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa fins l’antic curs del Segre i noguerola. La tipografia del terreny era irregular, això provocava que la ciutat no seguís el traçat urbanístic habitual de les ciutats romanes. Les termes públiques es trobaven en l’encreuament del cardo Maximus i del decumanus Maximus. És l’edifici més important descobert fins ara de la Lleida romana i es dividia en una zona de bany i una palestra. La domus romana, és un edifici de grans dimensions dividit en 27 espais. Va ser descobert durant l’auditori Enric Granados. Respecte a altres construccions, si caminem pel carrer de la Palma de Lleida, trobem una làpida incrustada a la paret, la qual ens recorda a una dona lliberta que es deia Afrània Crhocale. Es té la notícia també d’un pont sobre el riu Segre....