Bloc 1 Anatomia PDF

Preview

Summary

Download Bloc 1 Anatomia PDF

Description

LA PELL La pell és l’estructura que recobreix la part externa del nostre cos. Ocupa uns 2m2, pesa entre 4 i 5 kg i la seva mida va d’entre 0,5mm i 4mm de gruix.

FUNCIONS • • • • • •

Regular la temperatura corporal. Emmagatzemar la sang. Protegir l’organisme del medi extern. Detectar sensacions cutànies. Excretar i absorbir substancies. Sintetitzar vitamina D.

PARTS DE LA PELL La part més externa és l’epidermis, després ve la dermis i la més interna és l’hipodermis.

Epidermis CEL·LULES DE L’EPIDERMIS o Queratinocitos: elaboren queratina. Són les més abundants. o Melanocitos: són cèl·lules pigmentades, donen color a la pell. Protegeixen a les cel·lules de la pell de les radiacions solars com els raigs ultravioletes. o Langerhans: són cèl·lules immunitàries. Prevenen infeccions, eviten reaccions al·lèrgiques o les provoquen… o Merkel: menys abundants. Són cèl·lules sensitives, estan en les capes basals de l’epidermis (més profundes). CAPES DE L’EPIDERMIS (de més profunda a més superficial) o Capa basal: és on trobem les cèl·lules mares que aniran formant els queratinocits, les cèl·lules de Merkel i els melanocitos. o Capa espinosa: té moltes capes de cèl·lules que són queratinocitos, aquestes tenen filaments de queratina en la seva membrana que semblen espines. També trobem las cèl·lules de Langerhans o Capa granulosa: és on es comencen a morir les cèl·lules. o Capa lúcida: esta formada per cèl·lules mortes que principalment són queratina i nomes trobem aquesta capa on la pell és més gruixuda. o Capa cornea: és molt gruixuda, és on trobem las cèl·lules mortes que es van desprenent de la pell.

Dermis En la dermis tenim el teixit conjuntiu de la pell on trobem vasos sanguinis (la pell esta molt vascularitzada), glàndules sudorípares i sebàcies i teixit muscular.

Hipodermis És el teixit cel·lular subcutani, és el teixit gras que queda per sota de la dermis.

Estructures annexes de la pell o Els pèls: l’arrel es troba a la dermis i la part més externa travessa l’epidermis i surt a l’exterior. o Les ungles: és queratina molt compactada. Per sota de la ungla tenim l’epidermis. Les tres parts principals són l’extrem lliure, el cos de la ungla i la lúnula. o Les glàndules sebàcies: estan connectades al fol·licle pilós (d’on creix el pel) i la seva funció es excretar el seu que serveix lubricar o protegir la superfície dels pels. o Les glàndules sudorípares: pels porus excreten la suor i la seva funció es regular la temperatura del cos.

ALTERACIONS DE LA PELL • • • • • •

Psoriasis: sobreproducció de queratina. Albinisme: individus que no tenen melanocitos i son molt més sensibles a les radiacions. Vitiligo: falta de melanocitos en algunes parts del cos. Acne: infecció de les glàndules cebàcies de la pell. Tattos: introduir tinta dintre de la dermis. Aquesta tina es absorbida pel sistema limfàtic. Melanomes: és una alteració maligna de la pell. És un tumor maligne que va des de l’epidermis fins la dermis i que pot provocar metàstasis.

Cremades o Primer grau: només afecta a l’epidermis. o Segon grau: afecta a l’epidermis i a la dermis. o Tercer grau: afecta a l’epidermis, dermis i hipodermis.

TEIXIT EPITELIAL Totes les cèl·lules estan polaritzades, és a dir tenen un pol superior (part apical), i un pol inferior (part basal). Tenen unes parets laterals que contacten les cèl·lules unes amb les altres, i aquestes parets presenten a vegades unes comunicacions entre cèl·lules anomenades DESMOSOMES. La part apical és la més exterior que comunicarà amb una cavitat o part externa i la apical presenta un membrana basal que la separa d’un altre teixit i esta orientada cap a l’interior. L’espai intercel·lular es un petit espai entre les cèl·lules.

Tipus de teixit epitelial 1. E. Pla Simple: només té una capa de cèl·lules epitelials i per sota 2. 3.

4.

trobem el teixit conjuntiu. El trobem en l’interior dels vasos sanguinis (endoteli), en cavitats corporals (mesoteli), càpsula de Bowman (ronyó)... E. Simple Cúbic: només té una sola capa de cèl·lules. El trobem en petits conductes de gandules exocrines, superfície de l’ovari o en els túbuls renals. E. Simple Cilíndric: cèl·lules més grans. La seva part apical té unes estructures anomenades VILLIS i ho tenen aquells epitelis que tenen una funció d’absorció, com l’intestí prim i el colon, l’estómac i la vesícula biliar. Té aquesta forma perquè aquestes ramificacions fa que la superfície d’absorció augmenti i per tant pugui absorbir més. E. Pseudoestratificat: igual que el cilíndric però presenta els nuclis a diferents nivells (nomes 1 capa de cèl·lules). També es caracteritza perquè trobem estructures que segreguen productes d’excreció, per exemple mucositat. El trobem en la tràquea i arbre bronquial, conducte deferent i conductes eferents del epididimi. E. Estratificat Pla: té més d’una capa de cel·lules planes. E. Estratificat cúbic: més d’una capa de cél·lules cubiques. E. Estratificat Cilindric: més d’una capa de cel·lules cilíndriques.

5. 6. 7. 8. E. De transició: van cambiant de formes les capes.

-

Algunes cèl·lules es troben per fora dels vasos sanguinis (els abracen), i afavoreixen la sortida del que es troba a l’interior (PODOCITOS). Afavoreixen al teixit epitelial d’una sola capa per fer sortir líquids (tubs renals, vasos sanguinis).

TEIXIT GLANDULAR És un teixit epitelial que té la funció d’excretar. El formen cèl·lules especialitzades en sintetitzar productes per excretar.

Glàndules exocrines: són totes aquelles cèl·lules que excreten productes a l’exterior necessaris pel nostre funcionament que afavoriran a altres cèl·lules que faran algun canvi en l’organisme (menstruació, metabolisme, llet...).

Glàndules endocrines: capten productes del nostre corrent sanguini per les cèl·lules.

TEIXIT CONJUNTIU/CONNECTIU Les cèl·lules epitelials s’alimenten gràcies al teixit conjuntiu que es on trobem capil·lars dels vasos sanguinis i per difusió van captan les substancies nutritives (per la part basal). Les terminacions nervioses a travessen la membrana basal i es troben entre les cèl·lules del epiteli i es el que provoca el dolor.

Que trobem en aquest teixit Estructures cel·lulars (cèl·lules lliures): o Fibroblasts: cèl·lules allargades i amb moltes prolongacions. La seva funció es segregar substancies que formaran la matriu del teixit conjuntiu (matriu extracel·lular). o Macròfags: cèl·lula de defensa, busca infeccions i la causa. o Mastòcits: funció immunitària i de les al·lergies. o Adipòcits: cèl·lules grasses. o Cèl·lules del mesenquima: responsable d’elaborar fibroblasts. Són cel·lules mares que es divideixen i els forma. Estructures: o Vasos sanguinis o Terminacions nervioses o Molt teixit fibrós: diferents tipus de fibres (de col·lagen, reticular i elàstiques) que varien amb la edat, formades pels fibroblasts (teixit extracel·lular).

La funció del teixit conjuntiu dependrà de la part del cos on es trobi: • • • •

Teixit connectiu aerolar: es troba sota la pell. Té moltes fibres elàstiques i fibres de col·lagen. També fibres reticulars. Teixit connectiu reticular: es més consistent. El trobem als ganglis limfàtics. Molt dens i compacte. Té certa flexibilitat. Teixit connectiu dens: molt espès. Hi ha moltes fibres i molt juntes. El trobem al teixit muscular, als tendons. Teixit connectiu adipós: teixit gras. Es caracteritza perquè en les cèl·lules en el seu citoplasma hi ha vacúols on trobem lípids a l’interior i desplaça els nuclis a un lateral. Aquest teixit el trobem al voltant del cor i altres òrgans per exemple. El greix del interior del nostre organisme es el primer que desapareix.

TEIXIT NERVIÓS Cèl·lules que el formen •

NEURONES: les trobem fonamentalment al SNC i al SNP. Els SNC és el nostre encèfal i cervell i el SNP són totes les ramificacions que surten del central (nervis). Les neurones es caracteritzen perquè tenen un cos cel·lular que té unes petites prolongacions (DENTRITES) que acaben amb unes dilatacions que serveixen per connectar amb les dentrites d’una altre cèl·lula. Hi ha una dentrita que té una gran prolongació que es coneix amb el nom de AXÓ. L’axó es caracteritza perquè està recobert per les cèl·lules de Schawn (baines de mielina). A la part terminal de l’axó trobem els botons sinàptics que es on s’alliberen els neurotransmisors i connecta el axó amb altres cèl·lules nervioses o teixits i que transmeten la informació nerviosa en forma de molècules químiques cap a una altre cèl·lula o teixit. La informació es transmet més ràpidament gràcies a la despolarització de les beines, ja que va saltant per sobre de les cèl·lules pels espais que queden lliures entre aquestes cèl·lules, coneguts com nòduls de Ranvier.

•

-

-

CÈL·LULES GLIALS: són les cèl·lules que formen part del teixit conjuntiu del nostre cos. Són les cèl·lules que donen suport físic a les neurones i suport metabòlic. Al voltant de les neurones podem trobar aquestes cèl·lules. Hi ha diferents tipus: Astrocits: son unes cèl·lules que van mantenint el ambient intern del SNC. Serveix per ajudar a cicatritzar el teixit nerviós, després d’un infart cerebral o en l’esclerosis múltiple per exemple. Les trobem al SNC. S’encarrega de la fagocitosis de las sinapsis mortes. Oligodendrocits: fabriquen les beines de mielina en el SNC. Microglía: fagocitosis (“macròfags” del cervell). Només SNC. Cèl·lules de Schawn: formació de beines de mielina en el SNP. Cèl·lules satel·lit: cèl·lules de Schawn modificades, envolten el cos cel·lular de les neurones en els ganglis del SNP.

Estructura d’un nervi Lo més extern és una capa de teixit conjuntiu que envolta totes les col·leccions anomenat EPINEURO. Dintre de l’epineuro tenim una col·lecció de fibres de teixit conjuntiu més petites omplertes d’axons anomenades PERINEURO i entre ells els separa teixit conjuntiu on trobem vasos sanguinis i arterials, fibres elàstiques... I a l’interior del perineuro tenim una gran quantitat d’axons. Entre un axó i un altre hi ha un petit espai anomenat ENDONEURO. Els diferents axons fan diferents funcions sobre l’organisme.

TEIXIT MUSCULAR •

Teixit muscular esquelètic: és un teixit de contracció voluntària. Són fibres que presenten els nuclis a diferents nivells i les cèl·lules presenten estries. La seva estructura és: 1. Capa de teixit conjuntiu anomenat EPIMISI que recobreix tots els fascicles musculars que formen un múscul. És la capa més externa y més immediata. 2. PERIMISI: capa de teixit conjuntiu que recobreix tot un conjunt de fibres que formen un fascicle muscular. Entre els perimisis hi ha un espai. 3. ENDOMISI: teixit conjuntiu que envolta totes les fibres musculars o miocitos.

• Teixit muscular cardíac: les fibres musculars estan connectades unes amb les altres. Es de contracció involuntaria. Hi ha un tipus de fibra muscular que es capaç de transmetre estímuls cardíacs, altament especialitzades que transmeten el estímul nerviós.

• Teixit muscular llis: fibres musculars molt llises i planes. Presenten

poques connexions entre elles, hi ha espais entre elles. Son les úniques que envolten els vasos sanguinis. De contracció involuntaria. Pot vasodilatar o vasodeprimir segons els requeriments/necessitats. Quan una persona es torna blanc vol dir que arriba poca sang a aquella zona.

TEIXIT CARTILAGINÓS És un teixit semiflexible. Les cel·lules que trobem són els condrocits que son cèl·lules que van en grups de dues i sintetitzen matriu extracel·lular, sobretot col·lagen de tipus 1 o 2.

• Cartílag hialí: Col·lagen tipo II, matriu basòfila, els condròcits solen estar disposats en grups. Pericondrio: Es troba pericondrio en la major part dels llocs. Les excepcions son: cartílags articulars y epífisi. Localització: Extrems articulars de ossos llargs, nas, laringe, tràquea, bronquis, extrems ventrals de les costelles.

• Cartílag elàstic: Col·lagen tipo II, elabora fibres elàstiques. Pericondrio: existeix. Localització: pavelló auricular, parets dels conductes auditius, trompa auditiva, epiglotis, cartílag cuneïforme de la laringe.

•

Fibrocartilag: col·lagen tipo I, elabora teixit fibrós, matriu acidòfila. Pericondrio: no hi ha. Localització: disc intervertebrals, discs articulars, sínfisis púbica, inserció d’alguns tendons.

TEIXIT OSSI Parts ossos llargs -

Epífisis: els dos extrems dels ossos, 1 proximal (més a prop del cos) i 1 distal (més lluny del cos). Diàfisis: espai entre els epífisis. Metàfisi: espai que separa l’epífisi i la diàfisis. Orifici nutritiu: sempre esta, generalment en la diàfisis, per on entren els vasos i surten.

Estructura dels ossos (de fora a dintre) o Periosti: teixit conjuntiu que envolta (entapissa) l’os. Trobem fibroblasts, arteries, venes... Es fonamental per la reparació òssia. o Os compacte: per dintre del periosti. Estructura òssia dura. o Os esponjós: per dintre de l’os compacte. o Endostio: teixit per dintre de l’os esponjós. o Cavitat medul·lar: l’os esta buit. Entapissada pel endostio. Trobem les cèl·lules mares, precursores de les cèl·lules de la sang.

Histologia de l’os compacte -

-

-

Osteona: estructura circular, lamines concèntriques, amb gran quantitats de calç. En la part central del osteona hi ha un orifici per on passen els vasos sanguinis i limfàtics per nodrir els osteòcits, que venen del forat nutritiu. Osteocits: cèl·lules que estan disposades de forma concèntriques en els osteonas, envoltats d’una matriu de calç. Tenen unes prolongacions que permeten la connexió entre elles. Zona esponjosa: l’os compacte es va transformant en os esponjós. Cèl·lules osteogenas: cèl·lules mares. Es troben al periosti i es diferencien formant osteoblasts. Osteblasts: sintetitzen matriu òssia, que es el teixit on quedaran presoneres. Osteoclasts: son els encarregats de eliminar i degradar i reabsorbir tota la matriu òssia que s’ha de regenerar juntament amb els osteòcits vells. Conducte de Havers: forat del osteona.

*Si l’os perd calç, estarà més esponjós i es trencarà amb més facilitat (menopausa per ex.).

Formació endocondral de l’os En la etapa embrionària l’os és cartílag i quan naixem també tenen una part molt elevada de cartílag. A partir d’un moment comença a aparèixer el periosti i aquest teixit començarà a remodelar la part externa de l’os (centre d’ossificació primari), comencen a entrar vasos sanguinis i nutrients i senyals perquè els condròcits es vagin transformant en cèl·lules òssies. Comença sobretot en la par de les metàfisis per anar allargant l’os i la cavitat. Apareix en la epífisi el centre d’ossificació secundari i va transformant el teixit cartilaginós en teixit ossi i les parts més externes de l’os quedi un teixit cartilaginós de protecció que es on es posaran en contacte dos ossos diferents (articulació).

Fractura Primer es crea una zona amb hematoma perquè arribi més sang amb les seves respectives cèl·lules sanguínies i immunitàries i es comença a crear cèl·lules fibrocartilaginoses que es transformaran en osteoblasts i remodelaran el teixit ossi al voltant de la fractura. Al final tindrem la formació d’os compacte.

APARELL LOCOMOTOR Generalitats. Posicions en el espai ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢

Posició anterior o ventral: davant. Posició posterior o dorsal: darrera. Proximal (més a prop del cos) o distal (més lluny del cos). Mà: palmar o volar (davant) / dorsal (darrera). Cap: Frontal (davant) / occipital (darrera). Craneal o superior / caudal o inferior.

Plànols en l’espai: ➢ Sagital: per la meitat. ➢ Transversal: per la cintura (d’anterior a posterior). ➢ Frontal o coronal: talla per la meitat (cara i esquena per separat).

Funcions -

Suport: suporta el nostre pes. Protecció: ossos, protegiran òrgans, medul·la… Moviments: aparell ossi més aparell muscular. Dipòsit de minerals: en el os hi ha minerals (calci…). Hematopoesi: formació de les cèl·lules de la sang.

Tipus d’ossos ➢ ➢ ➢ ➢

Ossos llargs: són llargs i tenen epífisis i diàfisis. Ossos plans: difícil de diferenciar les epífisis. Ossos curts: ossos petits. Ossos irregulars: formes no concretes.

Articulacions Connecta els ossos entre ells. Són estructures anatòmiques que ens permeten que els ossos estiguin connectats entre ells i pugui haver moviment.

FUNCIONALS (classificació

ESTRUCTURALS (classificació

fisiològica) Segons el grau de moviment Mòbils Diartrosis Semi mòbils Amfiartrosis Sense moviment Sinartrosis

anatòmica) Segons el medi d’unió Sinovials Cartilaginoses Fibroses

Articulació sinovial Amb moviment, té una càpsula articular, una cavitat articular i disc articular. Càpsula: membrana fibrosa i per dintre esta la membrana sinovial que elabora el líquid sinovial. Disc articular: cartílag que recobreix l’os. Menisc. Cavitat articular: és on trobem el líquid sinovial.

Disc articular

Articulació fibrosa Uneixen ossos que no tenen moviment. Membrana interòssia: uneix a dos ossos. Fontanel·la anterior: en nounats, als ossos del crani.

Articulació cartilaginosa La unió dels ossos es amb cartílag.

Musculatura Els músculs tenen diferents formes. Tots els músculs connecten de forma terminal amb un tendó i aquest amb un os. Origen: zona en que l’os no té moviment. Inserció: zona en que l’os si que té moviment.

Columna vertebral Colecció d’ossos que va de posició cranial a caudal i es la que sostenta tot el nostre cos. Va des de la base del crani fins la zona sacra i esta formada per vertebres. Tenim: 7 vertebres cervicals: C1-C7 12 vertebres toràciques: T1-T12 5 vertebres lumbars: L1-L5 5 vertebres sacres: S1-S5 (aquestes estan soldades entre elles i formen el sacre) Estan disposades una sota de l’altre i l’espai que queden entre elles es denomina orifici intervertebral d’on sortiran els nervis raquitis. Estan formades per les parts següents: -

Cos vertebral. Arc vertebral: té el pedicul i la lamina. Una apòfisi espinosa. Dos apòfisis transverses. Quatre apòfisis articulars. Orifici vertebral: passarà la medul·la espinal.

Vertebres cervicals: tenen un orifici vertebral molt gran i un cos vertebral petit. Vertebres toràciques i lumbars: tenen un orifici vertebral petit i un cos vertebral gran. La mida del cos varia pel pes que ha de suportar i el orifici vertebral varia segon la mida de la medul·la: quan la medul·la surt de la base del crani es més gruixuda i es va aprimant quan va cap a distal.

Vertebres cervicals ✓ Atlas: primera vertebra cervical. Es on descansa el crani. ✓ Carilla auricular: superfície articular, connecta amb una articulació. ✓ Axis: segona vertebra cervical. Presenta l’apofisis odontoides o dent de l’axis, que connecta amb la cara interna de l’atlas. El lligament del apòfisis odontoide reforça la unió del apòfisis odontoides amb l’atlas, permet moviment.

Vertebres toràciques ✓ Apòfisis transverses i apòfisis espinoses ben desarrollades. ✓ Lateralment presenta unes carilles auriculars per les costelles. ✓ Disc intervertebral: estructura fibrosa que separa vertebres. La part central es més tova, és el nucli polpós. Quan agafo pes, el disc s’aixafa per amortir. Si el nucli polpós es desplaça cap a fora es que em fet un sobrepès i rep el nom de hernia discal, pot comprimir els nervis i la simptomatologia variarà segons on es trobi la hernia. El nucli polpós amortigua, dona la amortiguació. Una hernia es quan una estructura anatòmica surt del seu lloc anatòmic.

Vertebres lumbars

Vertebres sacres Es caracteritza perquè estan soldades entre elles. A vegades la L5 esta soldada amb S1. Té un cos vertebral molt gran i ampli i un forat intervertebral molt estret i fi per on pas la medul·la perquè el seu tamany ha reduït. Aguanta més pes. La part terminal del sacre la forma uns ossos petits, el coxis, són una reminiscència de

...