Bloc 1. Eix Cronològic PDF

Preview

Summary

Teoria i història de la comunicació BLOC 1: Eix cronològic...

Description

Irene Alcón

THC

Bloc 1: Eix cronològic dels efectes de la comunicació 

Abans de 1920: Inici de la societat de masses

Es caracteritza perquè hi ha un interès de la sociòloga pels mitjans de la comunicació i també hi ha una gran influència en l’opinió pública . Apareix una gran importància de la premsa acompanyada de canvis tecnològics, conceptuals, per això apareixen les noves necessitats. Els mitjans articulen la societat i la premsa contribueix al progrés social.



1920-1940: Primeres concepcions dels mitjans

Hi ha gran propaganda de manipulació a causa de la guerra, també es considera que hi ha una industrialització de la cultura i de la informació, la cultura la venen com a bé de consum i hi ha un conductisme que és un corrent psicològic que es basa en estímul i resposta. L’ésser humà és considera un conducte. Aparició de les primeres teories:  Teoria de l’agulla hipodèrmica o de la bala màgica:Els mitjans de comunicació injecten missatges i generes una reacció immediata ja que l’home és un conducte i es considera un individu aïllat, vulnerable i un receptor passiu per tant, no té capacitat de resposta.  Escola de Frankfurt: Grans organitzacions tècniques, financeres i industrials dedicades a l’elaboració, distribució i comercialització a la promoció publicitària i a altres activitats similars.Acabem construint una cultura de masses regides per una llei de mercat, on l’individu es concep com un objecte i acaba sent un individu a conceptualitzar. Assistim a una desaparició simbòlica de l’individu i hi ha una impossibilitat de democratitzar la cultura ja que els mitjans de comunicació creen una semi cultura.



1940-1960: Inicis de la comunicació com a disciplina i mètode d’estudi

Es delimita el camp d’estudi de la comunicació com a ciència i s’estableix la comunicació com un mètode estudiat.  Harold Lasswell: (Paradigme de Lasswell) un procés comunicatiu es basa en: qui diu (anàlisi de producció), què diu (anàlisi de contingut), a qui ho diu (anàlisi d’audiències), per quin canal ho diu (anàlisi de mitjans) i amb quins efectes (anàlisi d’efectes).  Claude Elwood Shannon (teoria matemàtica de la informació): tenim una font d’informació (entropia) que envia una imatge a un transmissor, aquest transmissor desenvolupa una senyal on hi ha transferències, la senyal es rep mitjançant el transmissor i el

Irene Alcón

THC

receptor rep el missatge. La transmissió de la informació depèn de la capacitat del canal i de la font de la informació.  Mass Communication Research (EUA): es creu que els mitjans de comunicació volen enfortir la democràcia però tot i així, les primeres teories minimitzen els efectes de la comunicació perquè hi ha un canvi de paradigma: es passa d’un model mecanicista a un model organicista (hi ha un individu que té un filtre i és capaç de seleccionar) Canvi: Es passa de model mecanicista a un organicista. Estímul – Resposta --------- Crea una audiència selectiva i activa. Teories dels efectes limitats  Teoria de la dissonància cognitiva Autor: Leo Festinger (1957) Quan una persona rep missatges contraris a la seva manera de pensar, intenta reduir els conflictes interns que li poden provocar. Això ens porta a la conclusió de que els mitjans de comunicació no poden fer-nos canviar d’opinió, només reforçar-la. Efecte bombolla de les xarxes socials: Es fa perquè els usuaris passin com més temps possible a les xarxes.  Teoria dels dos esglaons Autors: Lazarsfels, Berelson i Gaudet (1944) La informació no arriba directament a l’audiència, sinó que circula entre uns primers receptors (líders d’opinió) i després cap a la resta.



1960-1980: Cultura de masses: Apogeu i qüestionar-se els fets

La televisió comença a destacar i tenir influència: És retransmet per primer cop un debat presidencial entre Kennedy i Nixon (1960) i també és televisa la Guerra de Vietnam (1970). Cas Watergate (1972-1974).  Estudi de l’audiència: Usos i gratificacions (anys 60) Autors: Elihu Katz, Jay Blumler, Michael Gurevitch. Els individus tenen un rol actiu a l’hora d’integrar i interpretar els continguts dels mitjans a les seves vides. L’audiència és responsable d’escollir els continguts que satisfan els seus desitjos i necessitats per assolir una gratificació. Bases: a. Cada individu selecciona els estímuls als quals vols respondre. Els receptors escullen de forma activa. b. Es qüestiona la teoria de l’agulla hipodèrmica o de la bala màgica. c. Els mitjans competeixen entre ells per obtenir l’atenció del públic.  Piràmide de Maslow sobre les necessitats humanes (1943) a. Fisiològiques: Respirar, alimentarse, descansar, sexe... b. Seguretat: Seguretat física, laboral, de recursos, familiar i salut. c. Socials: Amistat, afecte, intimitat.

Irene Alcón

THC

d. Reconeixement: Estima, reconeixement, èxit, reconeixements, respecte, confiança... e. Autorealització: Moralitat, creativitat, resolució de problemes... Tipus de necessitats (segons Katz i Gurevitch): - Cognitives (acumular coneixement) - Afectives (emocions) - Identitat personal (enfortir credibilitat) - Integració social - Relaxació/evasió



1980-1990: Replantejament influència dels mitjans

Aspectes: - Canvi: Mitjans de comunicació no condicionen manera de pensar, però sí allò que s’ha de pensar. - Informe MacBride, 1980: Polítiques de comunicació. (Informe escrit per la UNESCO. L’informa analitza els problemes comunicatius que tenen les societats democràtiques per proposar noves idees). - Es continua creient en audiència activa: S’estudia l’audiència coma consumidora i com a persones que duen a terme pràctiques culturals. Hi ha una preocupació sobre la privatització de la informació, es comença a pensar que no és a l’abast de tothom. Concepció dels mitjans Teories del coneixement Mitjans de comunicación =  Teoria del distanciament Font d’informació Augment d’informació = Augment de coneixement Es creu que els mitjans de comunicació no ens donen coneixement, sinó que ens distancien i divideixen entre posseïdor d’informació i no posseïdors.

 Teoria de l’espiral del silenci (1974) Neumann ens diu que som éssers humans que tenim por a l’aïllament, per tant, abans de parlar sobre un tema controvèrsial, veiem quin nivell d’acceptació tenim i depenent del que sigui diem la nostra opinió o la silenciem. La societat amenaça d’aïllar l’individu que es desvia. -

L’individu té un temor constant d’aïllament. Per això, intenta captar els corrents d’opinió constantment (sisè sentit).

Irene Alcón

THC

Aquest fet afecta el comportament en públic, l’expressió o l’ocultament de les opinions. Neumann diu que els mitjans de comunicació contribueixen a difondre la opinió dominant, per tant, les opinions minoritàries es silencien i es produeix l’espiral del silenci. Precedents en l’estudi de la por a l’aïllament.  L’experiment d’Ash (1951 – 1956) - Individus sols: només s’equivocaven en un 1% de les vegades. - En grup: el 36% de les vegades els participants es deixaven endur per la resposta errònia. Crítiques a la teoria de Noelle-Neumann - Visió molt pessimista de l’ésser humà. - Concepció elitista (ciutadans mal preparats, opinió pública creada de de d’alt).  Teoria de l’Agenda Setting (1972) Autors: Maxwll McCombs i Donald Lewis Shaw - Gran correlació entre els temes dels quals parlen els mitjans i els temes que la ciutadania considera importants. - Els mitjans no ens diuen com hem de pensar, però sí sobre què hem de pensar. - Els mitjans fixen l’agenda social. Els mitjans aconsegueixen: - Dir al públic sobre què ha de pensar. - Dir als polítics què han de tractar a la seva agenda.  Teoria del cultiu: La major part del que creiem saber no ho hem experimentat

personalment, sinó que ho hem fet d’una manera indirecta. Autor: George Gerbner (1978) -



Els mitjans tendeixen a oferir versions uniformes i relativament consensuades de la realitat social. Els mitjans de comunicació modelen la societat a llarg termini. Tendim a valorar el món sense haver tingut una experiència directa, sinó basant-nos en el què diuen els mitjans.

1990: Societat de la informació

- Internacionalització de mitjans o transnacionalització. - Integració de tecnologies comunicatives. - Pluralitat de mitjans (multiplicació) Internet = mitjà de mitjans (Apogeu d’internet) Al 2000 es consolida internet i a partir d’aquí apareixen plataformes com FaceBook (2004), YouTube (2005).

Irene Alcón

THC



2000: Canvis en la comunicació a les xarxes

-

Audiència: Usuaris “prosumers” Unidireccionalitat: Interactivitat (retorn) Periodicitat: Immediatesa Escassetat: abundància (economia de l’atenció) Distribució: Accés

La xarxa és el missatge El mitjà és el missatge Herbet Marshall McLuhan (1922-1980), conegut pel concepte Aldea Global. Els mitjans ens transformen i són prolongacions d’alguna facultat humana, els mitjans prolonguen però també condicionen. Tres etapes en la humanitat Tribal i oral Era prealfabètica

Destribalització Era alfabètica

Retribalització Era electrònica (aldea global)

Determinisme tecnològic: creu que les tecnologies determinen els nostres gustos, la manera de pensar, el nostre destí... La societat està sent modificada. Canvi de paradigma Ingrid Guardiola (2019) Cultura de masses

Cultura de multituds connectades proactives

Treball fordista

Treball automatitzat i flexible

Cinema i TV com a instruments de lleure i d’esfera pública

Internet i aplicacions com a instruments de lleure i d’esfera pública

Publicitat: Instruments de manufactura del Xarxes socials com a eina per controlar els que la gent pot desitjar desitjos de la gent

Paul Virilio (1932-2018) Temps històric (Temps cronològic)



L’era de la post-veritat

Temps conoscòpic (Temps exposat)

Irene Alcón

THC

Post-veritat: Distorsió deliberada d’una realitat, que manipula creences i emocions amb la fi d’influir en l’opinió pública i en actituds socials. Steve Tesich: Primera persona en parlar de post-veritat a un article a The Nation als anys 90 “Nosaltres com a poble lliure hem decidit lliurement que volem viure en l’era de la postveritat”. Iniciatives contra la post-veritat: - Els verificadors de notícies: Politifact, Snopes.com Washington Post, FactCheck.org... - Els verificadors de notícies de mitjans de comunicació A Espanya: Newtral, verificat, maldita.es, AFP... - L’educació mediàtica...